Viquipèdia

Demografia de Mèxic

El 2005, Mèxic tenia una població de 103.263.388, fent-lo el país castellanoparlant més poblat del món, el segon més poblat de l'Amèrica Llatina després del Brasil, i el segon més poblat de Nord-amèrica després dels Estats Units. Al llarg del segle xx, la demografia de Mèxic es va caracteritzar per un ràpid creixement poblacional. Tot i que aquesta tendència ha canviat i en l'actualitat la taxa de creixement poblacional mitjana és inferior a l'1% anual, encara continua la transició demogràfica cap a la tercera fase, i Mèxic encara té una cohort substancial de joves. La ciutat més poblada és la seva capital, la ciutat de Mèxic, amb una població de 8,7 milions d'habitants el 2005; la seva àrea metropolitana és també la més poblada del país, i una de les més poblades del món, amb 19,2 milions d'habitants el 2005. Aproximadament el 50% de la població mexicana viu a una de les cinquanta àrees metropolitanes del país.

Demografia de Mèxic
Nens mexicans d'una primària a Monterrey
Nens mexicans d'una primària a Monterrey
Població 103.263.388
Homes 50.249.955
Dones 53.013.433
Creixement poblacional 1,0%
Taxa de natalitat 20,4/1.000
Taxa de mortalitat 4,8/1.000
Taxa de mortalitat infantil 19/1.000
Esperança de vida 75,8 anys
Nacionalitat Mexicà, mexicana
Instituts de població INEGI, CONAPO i CDI

Les dades demogràfiques i estadístiques són preses per l'Institut Nacional d'Estadística, Geografia i Informàtica (INEGI). El Consell Nacional de Població (CONAPO), és una institució de la Secretaria de Governació (el Ministeri de l'Interior), encarregada de l'anàlisi i la recerca de les dinàmiques de població. La Comissió Nacional per al Desenvolupament dels Pobles Indígenes (CDI), entre altres coses, elabora recerques i anàlisis dels indicadors sociodemogràfics dels pobles indígenes de Mèxic.

Dinàmica de població modifica

 
Creixement de la població
 
Piràmide de població (2017)
 
Densitat de població dels estats de Mèxic

El 1900, la població mexicana era de 13,6 milions.[1] Durant el període de prosperitat econòmica, que els economistes van anomenar el Miracle Mexicà, el govern mexicà va invertir en programes socials i de seguretat social que van reduir la mortalitat infantil i van incrementar l'esperança de vida; ambdues van tenir com a resultat un increment intens de la població entre 1930 i 1980. La taxa de creixement anual va arribar a un màxim de 3,5% anual el 1965, i va decréixer a 0,99% el 2005. Tot i que Mèxic es troba en camí a la tercera fase de la transició demogràfica, a prop del 50% de la població mexicana el 2005, tenia 25 anys o menys d'edat.[2] La taxa de fertilitat també ha disminuït de 5,7 nens per dona el 1976 a 2,2 el 2006.[3]

La taxa de creixement poblacional de la capital, el Districte Federal, va ser una de les més baixes del país el 2005, amb només el 0,2% anual. L'estat amb la taxa de creixement més baixa va ser la de Michoacán (-0,1%), mentre que els estats amb les taxes més elevades van ser Quintana Roo (4,7%) i Baixa Califòrnia Sud (3,4%),[4] ambdós els últims territoris a pujar a l'estatus d'estat de la Unió durant la dècada de 1970. La taxa neta de migració del Districte Federal durant el mateix període va ser negativa i la més baixa de totes les entitats polítiques de Mèxic, mentre que els estats amb les taxes de migració positives més elevades han estat Quintana Roo (2,7), Baixa Califòrnia (1,8) i Baixa Califòrnia Sud (1,6).[5] Tot i que la taxa de creixement poblacional encara és positiva, la taxa neta de migració nacional va ser negativa el 2008 (-3,7 per cada 1.000 habitants), atès el flux intens d'immigrants als Estats Units; el 2004, s'estimava que 5,3 milions de mexicans indocumentats vivien als Estats Units,[6] i 18,2 milions de ciutadans estatunidencs van declarar ser descendents de mexicans.[7] Mèxic, de fet, és el segon país que més immigrants ha enviat als Estats Units al llarg de la seva història, després d'Alemanya.

Els estats de la federació mexicana i el Districte Federal són coneguts, de manera conjunta, com a "entitats federatives" o federals. El 2005, les cinc entitats federatives més poblades eren l'estat de Mèxic (14,4 milions), el Districte Federal (8,7 milions), Veracruz (7,1 milions), Jalisco (6,7 milions) i Puebla (5,4 milions); totes cinc agrupen el 40,7% de la població nacional. La ciutat de Mèxic és coextensiva amb el Districte Federal, i per tant, és la ciutat més poblada del país, mentre que l'àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic, que inclou altres municipis adjacents és una de les més poblades del món.

El creixement poblacional intens dels estats del nord, especialment de les regions a prop de la frontera amb els Estats Units, han canviat el perfil demogràfic del país des de la segona meitat del segle XIX; el 1967 l'acord maquiladora entre tots dos països permetia que tots els productes manufacturats a les ciutats frontereres poguessin ser importants sense impostos als Estats Units. Arran de la signatura del Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA, per les seves sigles en anglès), tots els productes poden ser importants sense impostos, de totes les regions de Mèxic, i com a conseqüència les exportacions, i alhora la població, de les ciutats mitjanes d'altres regions de Mèxic, han crescut significativament.[8] Això també ha permès una descentralització econòmica i el creixement d'altres àrees metropolitanes que conformen centres regionals de creixement econòmic, com ara Monterrey, Guadalajara, Puebla, San Luis Potosí, Toluca i Torreón.

Migració modifica

Immigració modifica

A part dels colonitzadors espanyols, la immigració europea a Mèxic a finals del segle xix i principis del XX va ser molt menor que no pas l'influx major d'immigrants cap als països sud-americans com ara l'Argentina o el Brasil. Els grups d'immigrants europeus no ibèrics són els britànics, els irlandesos, els italians, els alemanys, els francesos i els belgues.[9] La immigració de persones de l'Orient Pròxim també va ser significativa, especialment de Turquia i el Líban.[10] Els immigrants asiàtics, principalment els xinesos, van arribar principalment des dels Estats Units, quan aquest país els va expulsar, mentre que els coreans es van establir al centre del país.[11]

El país també va ser un receptor d'exiliats polítics i econòmics d'Espanya i Catalunya, així com d'altres nacions de l'Amèrica Llatina, en especial de l'Argentina, Xile, Colòmbia, Veneçuela, Cuba, el Perú, i l'Amèrica Central, des de les dècades de 1930 a 1980. Una segona onada d'immigrants va arribar com a resultat de les crisis econòmiques recents que han afectat els països de la regió. La comunitat argentina és una de les més grans, amb estimacions que varien entre els 30.000 i el 150.000, i segons algunes fonts és la comunitat d'argentins a l'estranger més gran del món.[12][13]

Mèxic també és el país on el nombre més gran d'estatunidencs viuen a l'estranger. L'Associació de Ciutadans Nord-americans a l'Exterior va estimar, el 1999, que poc més d'un milió d'estatunidencs viuen a Mèxic, és a dir l'1% de la població total de Mèxic i el 25% de tots els estatunidencs a l'exterior.[14] Aquest fenomen migratori pot ser causa de la interacció d'ambdós països dins el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA), però també pel fet que Mèxic s'ha convertit en una de les destinacions més populars pels jubilats estatunidencs, especialment els petits pobles colonials del centre, i les platges de Baixa Califòrnia i el Carib; només a l'estat de Guanajuato, a San Miguel de Allende i els pobles al voltant viuen 200.000 estatunidencs.[15]

Les diferències entre les xifres oficials d'immigrants legals a Mèxic i tots els residents, legals i il·legals, és gran. La xifra oficial de residents estrangers a Mèxic el 2000 era de 493.000,[16] dels quals, la majoria (el 89,9%) havien nascut als Estats Units (només a l'estat de Chiapas la majoria dels immigrants provenien de l'Amèrica Central). Les sis entitats federatives amb el nombre major d'immigrants eren, el 2000, Baixa Califòrnia, (12,1% del total), el Districte Federal (11,4%), Jalisco (9,9%), Chihuahua (9%) i Tamaulipas.[16]

Emigració modifica

Malgrat la immigració recent, la taxa neta de migració a Mèxic és negativa, estimada en -3,84 migrants per cada 1000 habitants.[17] La gran majoria han emigrat als Estats Units d'Amèrica. Aquest fenomen migratori no és nou, ans ha estat una característica comuna de la relació entre tots dos països durant el segle xx.[18] Durant la Primera i la Segona Guerra Mundial els governs estatunidenc i mexicà van aprovar el contracte de treballadors mexicans dins el territori dels Estats Units i va tolerar la immigració il·legal per rebre treballadors addicionals per al camp i la indústria per reemplaçar el personal que havia sortit cap a la guerra, i per suplir l'increment de la demanda de mà d'obra atès el creixement econòmic. Tanmateix, els Estats Units van cancel·lar unilateralment el programa a causa de la pressió dels grups dels drets civils.[18] Malgrat això, l'emigració de Mèxic va continuar al llarg del segle, en diversos graus, però va créixer de manera significativa durant la dècada de 1990. De fet, el 37% de tots els immigrants mexicans als Estats Units van arribar aquella dècada.[18] En el cens nord-americà del 2000, aproximadament 20 milions de residents dels Estats Units es van identificar com a mexicans, mexicanoamericans o descendents de mexicans, fent-la la sisena ascendència més citada de tots els residents d'aquell país.[19]

L'INEGI va estimar que el 2000 prop de 8 milions de mexicans vivien als Estats Units d'Amèrica, és a dir, comparable al 8,7% de la població total d'aquell any.[20] Aquell any, només 260.650 emigrants van tornar a Mèxic.[21] Aquesta tendència, tanmateix, canviarà durant els pròxims anys, en part a les millores econòmiques de Mèxic, però sobretot a la recessió que ha començat als Estats Units. Diverses institucions han pronosticat que la crisi econòmica als Estats Units del 2008 i 2009 farà que 1,5 milions de mexicans tornin a Mèxic.[22]

Ciutats i àrees metropolitanes modifica

Localitats, ciutats i municipis modifica

Vegeu també: Municipis de Mèxic
Municipis més poblats
 
Municipi de Guadalajara
Municipi Pob. (2005)
Ecatepec de Morelos 1,688,258
Guadalajara 1,600,940
Puebla 1,485,941
Tijuana 1,410,700
León 1.325.210
Juárez 1,313,338

El 2005, Mèxic tenia 187.938 "localitats"—assentaments—que poden ser un petit poble, una ciutat gran, o simplement una unitat d'habitatge d'una regió rural. A Mèxic, una ciutat es defineix com una localitat amb més de 2.500 habitants. El 2005 n'hi havia 2.640, de ciutats, amb una població entre 2.500 i 15.000, 427 amb una població entre 15.000 i 100.000, 112 amb una població entre 100.000 i un milió, i 11 amb una població de més d'un milió d'habitants.[23][24] Totes les ciutats es consideren àrees urbanes, i agrupen el 76,5% de la població.

Els municipis (municipios en castellà) i les delegacions o districtes (delegaciones en castellà) són divisions politicoadministratives de segon o tercer nivell a Mèxic, amb autonomia interna, i límits, poders i funcions prescrits. De divisions polítiques de segon nivell n'hi ha 2,438 municipis i 16 delegacions (totes al Districte Federal). Un municipi, al seu torn, pot estar constituït per una o més ciutats una de les quals és la "capçalera municipal". Les ciutats generalment es troben dins un sol municipi, llevat d'algunes petites àrees que s'estenen cap a un d'altre sense incorporar-ne el cap de municipi. Alguns municipis se subdivideixen en delegacions, però a diferència de les delegacions del Districte Federal, aquestes són divisions administratives de tercer nivell.

Els municipis de Mèxic varien molt en superfície. Al centre, són petits, i sovint coextensius amb una sola ciutat que els integren (com és el cas de Guadalajara), mentre que els municipis del nord-oest i el sud-est són molt més extensos—n'hi ha un la superfície del qual és superior a la de Catalunya—i contenen més d'una ciutat o poble que no necessàriament conformen una àrea metropolitana (com és el cas del municipi de Tijuana.

Àrees metropolitanes modifica

Article principal: Àrees metropolitanes de Mèxic

Una àrea metropolitana a Mèxic es defineix com el grup de municipis que interaccionen amb els altres al voltant d'una ciutat principal.[23] Han de ser integrades per almenys dos o més municipis amb una població conjunta mínima de 50.000, o per un sol municipi amb una població superior al milió d'habitants, o una ciutat fronterera amb una població d'almenys 250.000 habitants que forma una conurbació amb una o més ciutats dels Estats Units d'Amèrica.[23]

El 2004 n'hi havia, d'àrees metropolitanes, cinquanta-cinc, on vivia al volant del 53% de la població total del país. L'àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic n'és la més gran, amb 19,23 milions d'habitants, i on vivia el 19% de la població total de Mèxic. Les quatre àrees metropolitanes més grans són l'àrea metropolitana de Guadalajara (4,1 milions), l'àrea metropolitana de Monterrey (3,7 milions), l'àrea metropolitana de Puebla (2,1 milions) i l'àrea metropolitana de Toluca (1,6 milions);[25] totes cinc, amb l'àrea de la ciutat de Mèxic, agrupen el 30% de la població del país. L'àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic va ser la conurbació que més ràpid va créixer entre les dècades de 1930 i 1980. Des de llavors, el país s'ha descentralitzat lentament, econòmicament i demogràficament. Del 2000 al 2005 la seva taxa anual de creixement poblacional mitjana va ser la més petita de les cinc, mentre que les conurbacions amb el creixement més ràpid van ser Puebla (2,0%), seguida de Monterrey (1,9%), Toluca (1,8%) i Guadalajara (1,8%).[25] A continuació hi ha la població de les 59 zones metropolitanes de Mèxic segons el cens de l'INEGI de 2010:[26][27]

Àrees metropolitanes de Mèxic
Posició Àrea Metropolitana Població
Cens
2010 		Variació respecte de 2000 Cens
2010[28] 		Cens
2000[29] 		Variació respecte de 2000
01 = Àrea metropolitana de la Vall de Mèxic 20.116.842 18.396.677 9,35  
02 = Àrea metropolitana de Guadalajara 4.434.878 3.699.136 19,88  
03 = Àrea metropolitana de Monterrey 4.106.054 3.381.005 21,44  
04 = Àrea metropolitana de Puebla-Tlaxcala 2.728.790 2.269.995 20,21  
05 = Àrea metropolitana de la Vall de Toluca 1.936.126 1.540.452 25,68  
06 = Tijuana 1.751.430 1.352.035 29,54  
07 = Àrea metropolitana de León 1.609.504 1.269.179 26,81  
08 = Àrea metropolitana transnacional de Juárez i El Paso 1.332.131 1.218.817 9,29  
09 = Àrea metropolitana de La Laguna 1.215.817 1.007.291 20,70  
10   (1) Àrea metropolitana de Querétaro 1.097.025 816.481 34,36  
11   (1) Àrea metropolitana de San Luis Potosí
(San Luis Potosí - Soledad de Graciano Sánchez)		 1.040.443 850.828 22,28  
12 = Àrea metropolitana de Mérida 973.046 803.920 21,03  
13   (2) Mexicali 936.826 764.602 22,52  
14   (3) Àrea metropolitana d'Aguascalientes 932.369 727.582 28,14  
15   (2) Àrea metropolitana de Cuernavaca 924.964 798.782 15,79  
16   (2) Àrea metropolitana d'Acapulco 863.431 791.558 9,07  
17   (1) Àrea metropolitana de Tampico 859.419 746.417 15,13  
18 = Àrea metropolitana de Chihuahua 852.533 696.495 22,40  
19   (1) Àrea metropolitana de Morelia 829.625 679.109 22,16  
20   (1) Saltillo 823.128 637.273 29,16  
21   (2) Àrea metropolitana de Veracruz 811.671 687.820 18,00  
22 = Àrea metropolitana de Villahermosa 755.425 600.580 25,78  
23   (1) Reynosa - Río Bravo 727.150 524.692 38,58  
24   (1) Àrea metropolitana de Tuxtla 684.156 523.482 30,69  
25   (4) Cancún 677.379 431.128 57,11  
26   (3) Àrea metropolitana de Xalapa 666.535 554.990 20,09  
27   (1) Àrea metropolitana d'Oaxaca 607.963 501.283 21,28  
28   (1) Àrea metropolitana de Celaya 602.045 496.541 21,24  
29   (1) Poza Rica de Hidalgo 513.518 467.258 9,90  
30   (3) Àrea metropolitana de Pachuca de Soto 512.196 375.022 36,57  
31 = Àrea metropolitana de Tlaxcala-Apizaco 499.567 408.401 22,32  
32   (2) Heroica Matamoros 489.193 418.141 16,99  
33   (1) Cuautla de Morelos 434.147 372.256 16,62  
34   (1) Àrea metropolitana de Tepic 429.351 342.840 25,23  
35   (3) Àrea metropolitana d'Orizaba 427.406 381.730 11,96  
36   (1) Àrea Metropolitana Nuevo Laredo–Laredo 384.033 310.915 23,51  
37   (5) Àrea metropolitana de Puerto Vallarta 379.886 244.536 55,34  
38   (2) Minatitlán 356.137 323.389 10,12  
39   (1) Coatzacoalcos 347.257 307.724 12,84  
40   (1) Colima - Villa de Álvarez 334.240 275.677 21,24  
41   (2) Monclova - Frontera 317.313 282.853 12,18  
42   (2) Córdoba 316.032 276.553 14,27  
43 = Àrea metropolitana de Zacatecas
(Zacatecas - Guadalupe)		 309.660 242.720 27,57  
44 = Tehuacán 296.899 240.507 23,44  
45   (1) Àrea metropolitana de Zamora-Jacona 250.113 216.048 15,76  
46   (1) Àrea metropolitana de Pénjamo-La Piedad 249.512 229.372 8,78  
47 = Àrea metropolitana de Tulancingo 239.579 193.638 23,72  
48   (1) Àrea metropolitana de Tula 205.812 169.901 21,13  
49   (1) Guaymas 203.430 180.316 12,81  
50   (2) San Francisco del Rincón 182.365 145.017 25,75  
51   (1) Piedras Negras 180.734 151.149 19,57  
52   (1) Santo Domingo Tehuantepec 161.337 145.567 10,83  
53   (2) Tianguistenco 157.944 127.413 23,96  
54 = Tecomán 141.421 127.863 10,60  
55   (1) Ocotlán 141.375 125.027 13,07  
56   (3) Río Verde - Ciudad Fernández 135.452 128.935 5,05  
57   (1) Teziutlán 122.500 102.727 19,24  
58   (1) Acayucan 112.996 102.992 9,71  
59 = Àrea metropolitana del Sud de Guanajuato
(Moroleón - Uriangato)		 108.669 100.063 8,60  

Religió modifica

Afiliació religiosa
 
Catedral de Puebla
Religió Nombre
Catòlics 74.612.373
Protestants i evangèlics

Denominacions històriques
Pentecostals
Luz del Mundo
Altres

4.408.159

599,875
1.373.383
69.254
2.365.647

Altres bíbliques

Adventistes
Mormons
Testimonis de Jehovà

1.751.910

488.945
205.229
1.057.736

Jueus 45,260
Sense religió 2,982,929
No en declarà cap 732,630

La religió predominant a Mèxic és el catolicisme (al cens del 200, el 87,9% de la població de cinc anys i més s'hi adheria),[30] tot i que un percentatge més petit (46%) era practicant.[31] Al voltant del 5,2% de la població va declarar ser protestants o evangèlics, el 2,1% d'una religió "bíblica no evangèlica" (una classificació de l'INEGI que agrupa els adventistes, els mormons, i els testimonis de Jehovà). Un petit percentatge practica el judaisme, i el 2,5% no va declarar cap religió. El grup més nombrós de protestants són els pentecostals i carismàtics (classificats com a neopentecostals).[32]

Els estats amb el percentatge més gran de catòlics són els estats del centre: Guanajuato (96,4%), Aguascalientes (95,4%) i Jalisco (95,4%). Als estats sud-orientals, el percentatge de catòlics és molt menor, especialment a Chiapas (63,8%), Tabasco (70,4%) i Campeche (71,3%).[32] El percentatge de catòlics ha disminuït durant les últimes quatre dècades; del 98% el 1950 a 87,9% el 2000. La taxa mitjana anual de creixement de la població catòlica entre 1990 i el 2000 va ser de l'1,7%, mentre que la dels no catòlics va ser del 3,7%.[33] Ja que la taxa de creixement anual de la població durant el mateix període va ser d'1,8%,[34] el percentatge de catòlics amb respecte la població total continua decreixent.

A diferència d'altres països de l'Amèrica Llatina, la constitució de 1857 va fer una separació entre Església i Estat, que es va aprofundir en la constitució de 1917, arran de la revolució socialdemòcrata que la va redactar. L'Estat mexicà no proveeix de cap recurs econòmic a l'Església i aquesta no pot participar en l'educació pública. A més a més, el govern va nacionalitzar totes les propietats (algunes de les quals han estat tornades a mans de l'Església) i els sacerdots perdien el dret de votar o a exercir cap càrrec públic (durant la dècada de 1990, van recuperar el dret de votar)

Llengües modifica

Article principal: Llengües de Mèxic

La llengua més important, nacional i oficial de facto és el castellà, el qual té una varietat de dialectes entre les regions. Mèxic té una gran diversitat lingüística, ja que s'hi parlen 62 llengües indígenes i diversos dialectes. La Llei de Drets Lingüístics, promulgada el 2001, va declarar que totes les llengües indígenes que es parlen a Mèxic són també "llengües nacionals" i gaudeixen de la mateixa validesa als territoris on es parlen, sense importar el nombre de parlants. La llengua ameríndia amb més parlants és el nàhuatl (1,5% de la població la parla), seguida de la llengua maia yucateca (0,8%). La llei protegeix i declara "nacionals" totes les llengües ameríndies que es parlen a Mèxic, sense importar llur origen; així doncs, també són protegides les llengües portades pels grups indígenes desplaçats dels Estats Units (els kikapú) i de Guatemala.

Durant la primera meitat del segle xx el govern va promoure una política de castellanització, com a mitjà per integrar els pobles indígenes a la societat mexicana. Aquesta política es va revertir, i des de la dècada de 1980, el govern promou l'educació bilingüe i intercultural a les comunitats indígenes. Aquesta política ha reeixit a les comunitats amb un gran nombre de parlants, però altres llengües, sobretot aquelles amb menys de 1.000 parlants, encara estan en perill d'extinció.

Entre les llengües no autòctones portades pels immigrants, hi ha el vènet de Chipilo i el baix alemany a Durango i Chihuahua. Altres llengües estrangeres parlades a Mèxic són el francès, l'alemany, el rus, el xinès i el coreà. L'anglès també es parla extensament a les ciutats fronteres i turístiques, i pel més d'1 milió d'estatunidencs residents a Mèxic.

Etnografia modifica

Mèxic és un país ètnicament divers. El segon article de la constitució defineix el país com a "nació pluricultral" fonamentada originalment en els pobles indígenes. Tot i que no hi ha cap estadística oficial sobre etnicitat (llevat de les dades dels pobles indígenes), s'estima que el 70% de la població és mestissa, i el 12% és ameríndia. Els d'ascendència europea o blancs representen entre el 9% i el 17% de la població. Altres grups ètnics, com ara els afromexicans i els asiàtics representen menys de l'1% de la població.

Pobles indígenes modifica

Grups ètnics indígenes
Nenes maies de Chiapas
Poble Pob.
Nahues (Nawatlaka) 5.445.969
Maies (Maaya) 2.475.575
Zapoteques (Binizaa) 1.777.253
Mixteques (Ñuu sávi) 1.048.601
Otomí (Hñähñü) 946.875
Totonaques (Tachihuiin) 811.266
Font: CDI (2000) [1] Arxivat 2016-03-22 a Wayback Machine.
Article principal: Pobles indígenes de Mèxic

La constitució no només reconeix els pobles indígenes ans també els atorga autonomia i protegeix llurs cultures i llengües. Els municipis on viuen els pobles indígenes poden conservar llurs sistemes tradicionals normatius per a l'elecció de llurs autoritats, en això que es coneix com a usos y costumbres.

Segons la Comissió per al Desenvolupament dels Pobles d'Indígenes hi ha 12 milions d'indígenes (12% de la població total) a Mèxic, dels quals, poc més de la meitat (7% de la població total) encara parlen una llengua indígena, i un dècim (1,2% de la població) no parla castellà.[35] Altres organitzacions, tanmateix, reporten que el 30% de la població és majoritàriament indígena.[17] Els estats amb els majors percentatges de població indígena són Yucatán (59%), Oaxaca (48%), Quintana Roo (39%), Chiapas (28%), Campeche (27%) i Hidalgo (24%).[36]

Europeus o blancs modifica

Ni l'INEGI ni la CONAPO classifiquen la població per raça o ètnia. Tanmateix les organitzacions internacionals reporten que entre el 9%[17] i el 17%[37] de la població del país es classifica com a europea, caucàsica o blanca. La majoria són els descendents dels colonitzadors espanyols. Altres grups d'europeus hi van arribar durant el segle xix, principalment durant el Segon Imperi Mexicà, i a principis del segle xx, sobretot, francesos, britànics, italians, irlandesos i alemanys.[9][38] També hi van immigrar estatunidencs blancs, iugoslaus, armenis, grecs, polonesos i russos,[38] així com refugiats espanyols i catalans.[39] Algunes comunitats es van establir en regions aïllades i hi han romàs, conservant llurs cultures i llengües, entre elles, els menonites de Chihuahua i Durango,[40] i els vènets de Chipilo.[41]

La nacionalitat mexicana modifica

Article principal: Nacionalitat mexicana

La constitució de Mèxic atorga la nacionalitat mexicana per "naixement" i per "naturalització". La definició de nacionalitat per "naixement" reconeix com a mexicans a totes les persones nascudes a Mèxic, sense importar la nacionalitat dels pares i tots els fills de mexicans, sense importar el lloc de naixement; és a dir la nacionalitat "per naixement" s'adquireix mitjançant ius sanguinis i ius soli. La nacionalitat per "naixement" s'atorga a:[42]

  • totes les persones nascudes a Mèxic,
  • totes les persones nascudes fora de Mèxic si el pare o la mare és mexicana de naixement,
  • totes les persones nascudes fora de Mèxic si el pare o la mare és mexicana per naturalització,
  • totes les persones nascudes dins algun vaixell o aeronau mexicanes comercial o de guerra.

Tots els mexicans amb nacionalitat per "naixement" poden ser candidats a la presidència de Mèxic, sempre que un dels seus pares, també hagi estat mexicà. Així doncs, la constitució estableix clarament, a diferència d'altres països, com els Estats Units, que un mexicà que ha nascut a un altre país, pot ser elegit president.

La nacionalitat mexicana per "naturalització" s'atorga a:[42]

  • els ciutadans estrangers que per viure a Mèxic per un temps determinat reben la carta de naturalització del Ministeri de l'Interior,
  • els ciutadans estrangers casats amb un mexicà de naixement o naturalitzat.

Vegeu també modifica

Referències i notes modifica

  1. ↑ From Traitors to Heroes: 100 Years of Mexican Migration Policies
  2. ↑ Población total por grupos quinquenales de edad según sexo, 1950 a 2005
  3. ↑ Tasa global de fecundidad, 1976 a 2006
  4. ↑ Tasa de crecimiento media anual de la población por entidad federativa, 1990 a 2005
  5. ↑ Tasas de inmigración, emigración y migración neta por entidad federativa, 1995-2000
  6. ↑ Mexican Immigration to the US: The Latest Estimates
  7. ↑ Census Bureau Summary File 3
  8. ↑ Hufbauer GC and Schott, JJ, NAFTA Revisited, Institute for International Economics, Washington D.C. 2005
  9. ↑ 9,0 9,1 «Asociaciones de Inmigrantes Extranjeros en la Ciudad de México. Una Mirada a Fines del Siglo XX». Arxivat de l'original el 2009-07-04. [Consulta: 4 novembre 2008].
  10. ↑ «Los árabes de México. Asimilación y herencia cultural». Arxivat de l'original el 2009-03-27. [Consulta: 4 novembre 2008].
  11. ↑ «Conmemoran 100 años de inmigración coreana». Arxivat de l'original el 2010-01-22. [Consulta: 4 novembre 2008].
  12. ↑ «Migrantes, votos, remesas». Arxivat de l'original el 2016-07-29. [Consulta: 4 novembre 2008].
  13. ↑ «Argentinos en México». Arxivat de l'original el 2007-08-29. [Consulta: 7 agost 2006].
  14. ↑ «American Citizens Abroad». Arxivat de l'original el 2011-02-25. [Consulta: 7 agost 2006].
  15. ↑ Retiring Americans, Go south, old man by The Economist
  16. ↑ 16,0 16,1 Población nacida en otro país residente en México por entidad federativa según sexo, 2000
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 «The World Factbook, CIA». Arxivat de l'original el 2018-01-29. [Consulta: 4 novembre 2008].
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Mexico-US Migration Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. in Nafta Revisited by the International Institute of Economics.
  19. ↑ The Hispanic Population in the United States
  20. ↑ Indicadores seleccionados de la población nacida en México residente en Estados Unidos de América, 1970 a 2000.
  21. ↑ Población migrante de retorno de Estados Unidos de América por entidad federativa según sexo, 2000
  22. ↑ Crisis expulsará de EU a 1.5 millones de paisanos. El Univeseral. Mèxic, DF. 31 d'octubre, 2008.
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 CONAPO Áreas Metropolitanas
  24. ↑ II Conteo de población y vivienda 2005
  25. ↑ 25,0 25,1 Síntesis de resultados 2005
  26. ↑ «Delimitació de les zones metropolitanes de Mèxic 2010.». INEGI, 2010. [Consulta: 8 agost 2013].
  27. ↑ «Delimitació de les zones metropolitanes de Mèxic 1990-2005». INEGI, 2005. [Consulta: 8 agost 2013].
  28. ↑ «Delimitació de les zones metropolitanes de Mèxic el 2010». INEGI, 2010. [Consulta: 8 agost 2013].
  29. ↑ «Delimitació de les zones metropolitanes de Mèxic 1990-2000.». INEGI, 2000. [Consulta: 8 agost 2013].
  30. ↑ Volumen y porcentaje de la población según profese alguna religión y tipo de religión, 1950 a 2000
  31. ↑ «Church attendance in Latin America». Arxivat de l'original el 2006-09-01. [Consulta: 25 gener 2021].
  32. ↑ 32,0 32,1 Población de 5 años y más por entidad federativa, sexo y religión y su distribución según grupos quinquenales de edad.
  33. ↑ Tasa de crecimiento media anual de la población según credo religioso para cada período decenal, 1950 a 2000
  34. ↑ Tasa de crecimiento media anual de la población, 1950 a 2005
  35. ↑ «POBLACIÓN DE 5 AÑOS Y MÁS POR ENTIDAD FEDERATIVA, SEXO Y GRUPOS LENGUA INDÍGENA QUINQUENALES DE EDAD, Y SU DISTRIBUCIÓN SEGÚN CONDICIÓN DE HABLA INDÍGENA Y HABLA ESPAÑOLA» (PDF). INEGI, México. [Consulta: 13 desembre 2007].
  36. ↑ Comisión Nacional para el Desarrollo de los Pueblos Indígenas Arxivat 2013-01-17 a Wayback Machine..
  37. ↑ Encyclopedia Britannica.
  38. ↑ 38,0 38,1 «Los Extranjeros en México, La inmigración y el gobierno ¿Tolerancia o intolerancia religiosa?». Arxivat de l'original el 2009-03-27. [Consulta: 4 novembre 2008].
  39. ↑ Refugiados españoles en México
  40. ↑ «Menonitas en México». Arxivat de l'original el 2004-06-06. [Consulta: 4 novembre 2008].
  41. ↑ «El dialecto veneto de Chipilo». Arxivat de l'original el 2011-06-06. [Consulta: 4 novembre 2008].
  42. ↑ 42,0 42,1 Artículo 30 Arxivat 2008-01-03 a Wayback Machine.. Constitución Política de los Estados Unidos Mexicanos.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Demografia de Mèxic
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Demografia_de_Mèxic&oldid=31636122»