Viquipèdia

Demografia de l'Azerbaidjan

L'article necessita algunes millores en la redacció de la introducció.
La secció d'introducció ha de definir el tema i resumir els punts més importants de l'article.
L'article o secció necessita millores quant al seu format.
Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, infotaules...

Demografia de l'Azerbaidjan:

Població: 8.922.300 (april de 2009), 7.868.385 (juliol de 2004), 7.830.764 (juliol de 2002), 7.748.163 (juliol de 2000) Estructura per edat:
0-14 anys: 30% (homes 1.172.944; dones 1.127.624)
15-64 anys: 63% (homes 2,388,737; dones 2.525.797)
65 anys i més: 7% (homes 210.774; dones 322.287) (2000 est.)
Taxa d'increment de població: 0.27% (any 2000)
Taxa de natalitat: 18,08 naixements/1.000 habitants (2000 est.)
Taxa de mortalitat: 9,47 morts/1.000 habitants (2000 est.)
Taxa neta de migració: -5,92 migrants/1.000 habitants (2000 est.)
Proporció entre sexes:
al naixement: 1,13 homes/dona
per sota dels 15 anys: 1,12 homes/dona
15-64 anys: 0,96 homes/dona
més de 65 anys: 0,58 homes/dona
En total: 0,97 homes/dona (2009 est.)
Taxa de mortalitat infantil: 10,06 morts/1.000 nascuts vius (2009 est.)
Esperança de vida en néixer:
Població total: 66,66 anys
homes: 62,53 anys
dones: 71,34 anys (2009 est.)
Taxa de fertilitat: 2,19 nens/dona (2000 est.)
Nacionalitat:
noun: Àzeri
Grups ètnics: Àzeris 91,6%, lesguians 2,0%, russos 1,35%, armenis 1,35%, altres 3,3% (2009 est.)
Nota: Gairebé tots els armenis viuen a la regió separatista d'Alt Karabakh.
Religions: Islam 96%, Església Ortodoxa Russa 1,3%, Església Apostòlica Armènia 1,3% (només en Alt Karabakh), altres 1,4% (2009 est.)
Nota: L'afiliació religiosa és només nominal; els percentatges de veraderos practicants són molt més baixos.
Llengües: Àzeri 92%, rus 1,35%, armeni 1,35% (només en Alt Karabakh), altres 5,3% (2009 est.)
Alfabetització:
definició: majors de 15 anys que saben llegir i escriure.
Població total: 99%
homes: 99%
dones: 99% (2009 est.)

LlenguaModifica

Article principal: Àzeri


 
Evolució demogràfica d'Azerbaidjan entre 1960 i 2010 (en milers).
 
Evolució demogràfica rural d'Azerbaidjan entre 1958 i 2006 (en milions).
 
Piràmide d'edats de l'Azerbaidjan el 2005 (en milers).

La llengua oficial és l'àzeri, una llengua turquesa de la gran família de les llengües altaiques, parlada al sud-oest d'Àsia, principalment a l'Azerbaidjan i a l'Azerbaidjan iranià que és aproximadament un quart de la població de l'Iran. El àzeri és part de les llengües oguz i està estretament relacionat amb el turc, el qaixqai i el turcman. El azerbaidjanès es divideix en dues variants, l'àzeri nord i l'azerbaidjanès meridional, a més de comptar amb diversos dialectes.[1] El khalaj, el qaixqai i el salchuq són considerats per alguns com a idiomes independents dins del grup de llengües àzeris.[2] Des del segle xvi fins al segle xx, l'àzeri es va usar com a lingua franca en la major part de Transcaucàsia (excepte la costa del mar Negre), el sud de Daguestan,[3][4][5] l'est de Turquia i l'Azerbaidjan iranià.[6][7]

Tot i que el àzeri és l'idioma més parlat al país i l'utilitza d'una quarta part de la població a l'Iran, es parlen altres tretze idiomes nadius.[8] Alguns d'aquests són parlats en comunitats molt petites, però altres tenen importància regional.[9] El àzeri és mútuament intel·ligible amb el turc i el gagaús. La variant nord de l'azerbaidjanès s'escriu amb l'alfabet llatí modificat, però anteriorment va ser escrit amb l'alfabet persa (fins a 1929), amb l'alfabet túrquic uniforme (1929-1939) i amb l'alfabet ciríl·lic (1939-1990).[10] Els canvis en l'alfabet han estat modelats en gran part per forces religioses i polítiques.[11]

No obstant això el rus segueix tenint una important presència, sobretot a les ciutats. La major part de la població urbana del país s'expressa amb fluïdesa tant àzeri com en rus.

ReligióModifica

Article principal: Religió a l'Azerbaidjan
 
Dom del segle xii de la mesquita Bibi-Heybat, que va ser construïda sobre la tomba d'un dels descendents de Mahoma.[12]

Azerbaidjan és un estat laic d'acord amb l'article 7 de la Constitució de l'Azerbaidjan i garanteix la llibertat de culte per l'article 48 de la Constitució.[13] Tradicionalment la religió majoritària a l'Azerbaidjan és l'islam des del segle VII i el xiisme des del segle xvi.[14] Prop del 95% de la població és musulmana,[15] d'aquests el 85% són xiïtes i el 15% sunnites,[16] fent d'Azerbaidjan el segon país amb major proporció de xiïtes, només després de l'Iran.[17] En la majoria musulmana, els costums religiosos no són practicades molt estrictament, i la identitat musulmana tendeix a basar-se més en l'ètnia i en la cultura que a les pràctiques religioses.

Hi comunitats cristianes (150.000)[18] i jueves (34.500).[19] Entre els cristians, l'església ortodoxa russa i la georgiana juntament amb l'església apostòlica armènia (només en Alt Karabakh) són les que compten amb més seguidors.[14] El 2010 hi havia al país 498 catòlics romans.[20] Altres denominacions cristianes amb presència al país inclouen als luterans, baptistes i els molokans.[21] També hi ha petites comunitats de bahà'ís, hare krixnas i testimonis de Jehovà.[21] El zoroastrisme va tenir una llarga història a l'Azerbaidjan, evident en llocs com el Temple de foc de Bakú[22] o cerimònies com el Noruz, juntament amb el maniqueisme.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Demografia de l'Azerbaidjan
  1. ↑ SIL International. «Documentation for ISO 639 identifier: aze» (en anglès). SIL.org, 2012. Arxivat de l'original el 2012-11-15.
  2. ↑ Ethnologue. «Language Family Trees: Altaic, Turkic, Southern, Azerbaijani» (en anglès). Ethnologue.com, 2009.
  3. ↑ Muysken, Pieter. «Introduction: Conceptual and methodological issues in areal linguistics». A: From Linguistic Areas to Areal Linguistics (en anglès), 2008, p. 30–31. ISBN 978-90-272-3100-0. 
  4. ↑ Chirikba, Viacheslav A. «The problem of the Caucasian Sprachbund». A: From Linguistic Areas to Areal Linguistics (en anglès), 2008, p. 74. ISBN 978-90-272-3100-0. 
  5. ↑ Grenoble, Lenore A. Language Policy in the Soviet Union (en anglès). Springer, 2003, p. 131. ISBN 978-1-4020-1298-3. 
  6. ↑ Трубецкой, Николай Сергеевич. Nasledie Chingiskhana (en rus). Agraf, 1999, p. 478. ISBN 9785778400825. 
  7. ↑ Postgate, J. N.. Languages of Iraq (en anglès). British School of Archaeology in Iraq, 2007, p. 164. ISBN 978-0-903472-21-0. 
  8. ↑ Ethnologue. «Ethnologue report for Azerbaijan» (en anglès). Ethnologue.com, 2009.
  9. ↑ Clifton, John M.. Studies in languages of Azerbaijan (en anglès). Bakú, Azerbaidjan: SIL International, 2002-2003. 
  10. ↑ Hatcher, Lynley «Script change in Azerbaijan: acts of identity» (en anglès). International Journal of the Sociology of Language, 192, 2008, pàg. 105–116.
  11. ↑ Hatcher, Lynley «Script change in Azerbaijan: acts of identity» (en anglès). International Journal of the Sociology of Language, 192, 2008, pàg. 105-116.
  12. ↑ Sharifov, Azad. «Legend of the Bibi-Heybat Mosque» (en anglès). Azer.com, 11-07-2010.
  13. ↑ Govern de l'Azerbaidjan. «Constitution of Azerbaijan» (en anglès). Wikisource, 1995.
  14. ↑ 14,0 14,1 Religion in Azerbaijan Arxivat 2016-07-09 a Wayback Machine. CIA World Factbook
  15. ↑ Luis Lugo et al. «Mapping The Global Muslim Population» (en anglès). Pew Forum.org, Octubre 2009. Arxivat de l'original el 2011-05-19.
  16. ↑ Departament Administratiu del President de l'Azerbaidjan. «Religion» (en anglès). Preslib.az.
  17. ↑ Campo, Juan Eduardo. Encyclopedia of Islam (en anglès), p. 625. 
  18. ↑ Beverly Pegues. The Persecuted Church Prayer Devotional: Interceding for the Suffering Church. Biblica, 2007, p. 12. ISBN 9781932805901. [Enllaç no actiu]
  19. ↑ Dr. Shimon Samuels. «Addendum: An overview of the Jewish condition in the OSCE». A: Alfonse M. D'Amato. Religious Intolerance in Europe Today: Hearing Before the Commission on Security and Cooperation in Europe. DIANE Publishing, 1999, p. 81. ISBN 9780788177125. [Enllaç no actiu]
  20. ↑ David M. Cheney. «Baku (Mission "Sui Iuris")» (en anglès). Catholic-Hierarchy.org, 2012.
  21. ↑ 21,0 21,1 Corley, Felix. «Azerbaijan: 125 religious groups re-registered» (en anglès). Keston.org.uk, 09-03-2002. Arxivat de l'original el 2011-07-24.
  22. ↑ Meena Iyer, Faith & philosophy of Zoroastrianism (2009) (anglès). p.323.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Demografia_de_l%27Azerbaidjan&oldid=31095836»