Departament d'Artigas

Departament d'Artigas
	Artigas (es)
Localització
	30° 37′ 27″ S, 56° 56′ 42″ O / 30.6242°S,56.945°O
Estat	Uruguai
Capital	Artigas
Conté la subdivisió	municipi de Baltasar Brum (2010–); municipi de Bella Unión ; municipi de Tomás Gomensoro
Població humana
Població	73.378 (2011) (6,15 hab./km²)
Geografia
Part de	South America Midwest Integrated Zone (en)
Superfície	11.928 km²
Altitud	100 m
Limita amb	Departament de Salto ; Rio Grande do Sul ; Departament de Rivera ; província de Corrientes
Creació	1r octubre 1884
Identificador descriptiu
Fus horari	Amèrica/Montevideo
ISO 3166-2	UY-AR

Artigas (en castellà i oficialment Departamento de Artigas) és un departament de l'Uruguai. La seva capital és la ciutat homònima. Ubicat al nord del territori, limita al nord i a l'est amb el Brasil, del qual està separat pel Riu Cuareim, al sud amb el departament de Salto i a l'oest amb la República Argentina, de la qual està separat pel Riu Uruguai. És l'únic dels 19 departaments que limita amb dos països. La seva superfície és d'11.928 km² (una mica més gran, en comparació, que la regió de Múrcia), el que el converteix en el cinquè departament més extens del país.^[1]

En el seu vèrtex nord-oest es troba Bella Unión, ciutat que rep aquest nom, ja que es troba a la frontera amb el Brasil i l'Argentina.

Geografia modifica

Orografia modifica

A la seva terra aflora gairebé exclusivament el basalt, part del gran mantell volcànic que cobreix 800.000 km² a la conca dels rius Paranà i l'Uruguai. La Cuchilla de Belén (les Cuchillas a l'Uruguai són cadenes de turons) recorre el departament d'est a oest, dividint les pluges i portant les seves aigües cap al riu Cuareim, al nord, i cap al riu Arapey Chico, al sud. El terreny és en aquesta zona ondulat, per trams molt pedregosos.

Hidrografia modifica

El paisatge dona lloc a petites trencades que allotgen cursos d'aigües netes. Cap al riu Cuareim flueixen llargs rierols, com el Cuaró, el Tres Cruces, el Yacutujá i el Catalán.

Toponímia modifica

Característica sortint del departament d'Artigas és la seva toponímia d'origen guaraní. Rius, rierols, puigs, flora i fauna conserven les veus dels antics pobladors de la terra. Arapey: riu dels camalotes; Butiá: palmera; Cuareim: potser de guará: tribu; Cuaró: cova ocupada; Cuñapirú: dona flaca; Cururú: gripau roncador; Itacumbú: pedra que esclata; Itapebí: pedra prima; Mandiyú: cotó; Ñandubay: arbre fruiter; Ñacurutú: mussol; Ñapindá: arbre espinós; Ñaquiñá: cigala; Yacaré: cocodril de poc mida; Yacuí: de yacú, gall dindi muntès; Yaguary: jaguar; Yucuyá: escurçó; Yuquerí: planta; Uruguai: riu dels cargols.^[2] Així mateix, l'arroyo Catalán, que dona origen a la Costa del Catalán, a Artigas, i altres petits poblats com Adrall, donen fe del predomini de pobladors catalans a la zona.

Flora i fauna modifica

Artigas té una vegetació molt variada, principalment pel que fa a arbres d'eucaliptus, ceibo, roure, opúnties, guaiabes i llorers. Són molt dispersos les bellaombres i els romers. Al voltant de les vies fluvials hi ha el bosc galeria (ibirapitá, timbó, garrofer), molt semblant al d'estil missioner.^[1]

El riu Cuareim presenta abundant forest natural en les seves riberes, tenint al seu marge brasiler una amplada aproximada de 2.000 m, de muntanya espessa, a la rodalia de la desembocadura del rierol Catalán Grande.

La fauna es compon de rhea americana^[3] (criats i exportats a l'estranger), guineus grises, mosteles i mulites. A la rodalia de la muntanya habiten aus de muntanya, ters, capibaras, ratpenats, porcs espins, sargantanes, llebres, caimans, creuers, yaras, escurçons de cascavell, etc.

A la rodalia de la Piedra Pintada es troba una reserva natural, anomenada Reserva de Fauna Autòctona; aquesta es troba oberta al públic, en la qual es pot visitar els animals autòctons i alguns en perill d'extinció.

Fauna d'Artigas

Capibara - Hydrochoerus Hydrochaeris	Yacaré Overo - Caiman Latirostris	Guineu de muntanya - Cerdocyon Thous Entrerrianus	Tatu Crioll - Dasypus Novemcinctus	Llúdriga - Myocastor Coypus	Llúdria cuallarga - Lontra Longicaudis

Mostela - Didelphis Paraguayensis	Mao Pelada - Procyon Cancrivorus	Coatí - Nasua Nasua	Llangardaix	Bothrops alternatus	Cascavell - Crotalus durissus terrificus

Rhea americana	Perdiu - Nothura maculosa	Ter - Vanellus chilensis	Llebre - Lepus europaeus	Gripau Cururu - Bufo marinus	Hoplias malabaricus

Economia modifica

Plantacions a Bella Unión, nord d'Artigas.

Els recursos naturals determinen tres activitats, en la major part s'explota la ramaderia extensiva, amb bovins i ovins, i productes de granja. A les prades brunes, negres i sorrenques properes a Salto predomina l'activitat agrícola, en especial arròs, blat, blat de moro i cítrics. Al sud de la capital d'Artigas, predominen els gresos de Tacuarembó i el basalt. Aquesta zona dona lloc a l'explotació agrícola de baix rendiment econòmic. També existeix una explotació minera sense gran desenvolupament de pedres semiprecioses - principalment àgates i ametistes - a la conca dels rierols Seco, Tres Cruces i Cuaró i en els pendents de les cuchillas Yacaré, Cururú, Belén i Catalán. L'activitat industrial es caracteritza per: talla de pedres semiprecioses, adoberies, ingeni sucrer, indústria fustaire, congelació de fruites i verdures. I entre els seus atractius turístics es compta amb el parc sobre el riu Cuareim i la Barra en Bella Unión.

Demografia modifica

La població total del departament se situa en 78.019 persones (2,4% del total del país i 4,1% de l'interior). Mostra una estructura més jove respecte a la de l'interior, especialment en el tram de 0 a 14 anys (i més nítid entre 6 i 14 anys).

La distribució per àrea geogràfica és majoritàriament urbana (90,8%), guarisme menor al del total del país però major al total de l'interior, pel que en el medi rural viuen 7.177 persones (restant 9,2%).

Al departament hi ha 3.328 persones (4,3% del total), que viuen en assentaments irregulars, tots ells localitzats a l'àrea urbana. D'aquesta població 1.700 són homes i 1.328 són dones, tot segons dades del cens de 2004.^[4]^[5]

Principals centres urbans modifica

(Pobles o ciutats amb una població de 1.000 o més persones - dades del cens de l'any 2004.^[5])

Ciutat/Poble	Població
Artigas	41.687
Baltasar Brum	2.472
Bella Unión	13.187
Las Piedras	2.164
Pintadito	1.487
Tomás Gomensoro	2.818

Altres nuclis urbans modifica

Vegeu també modifica

Referències modifica

↑ ^1,0 ^1,1 Artigas a l'Enciclopèdia Geogràfica de l'Uruguai (castellà)
↑ Tacuy Arxivat 2010-04-07 a Wayback Machine. (castellà)
↑ Animals autòctons de l'Uruguai Arxivat 2011-09-12 a Wayback Machine. (castellà)
↑ INE - Artigas Arxivat 2012-08-21 a Wayback Machine. (castellà)
↑ ^5,0 ^5,1 INE - Cens Fase I - Divulgació de resultats Arxivat 2012-08-17 a Wayback Machine. (castellà)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Departament d'Artigas

[egu-1] 1,0 ^1,1 Artigas a l'Enciclopèdia Geogràfica de l'Uruguai (castellà)

[2] Tacuy Arxivat 2010-04-07 a Wayback Machine. (castellà)

[3] Animals autòctons de l'Uruguai Arxivat 2011-09-12 a Wayback Machine. (castellà)

[4] INE - Artigas Arxivat 2012-08-21 a Wayback Machine. (castellà)

[ine-5] 5,0 ^5,1 INE - Cens Fase I - Divulgació de resultats Arxivat 2012-08-17 a Wayback Machine. (castellà)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]