Depmeierita
La depmeierita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la cancrinita. Va ser anomenada en honor del cristal·lògraf i mineralogista alemany Wulf Helmut Heinz Depmeier, catedràtic de mineralogia i cristal·lografia de la Universitat Christian-Albrechts de Kiel. És un conegut especialista en la química dels cristalls de la família de minerals de la sodalita-cancrinita i dels compostos sintètics que hi estan relacionats estructuralment.[1]
Depmeierita | |
---|---|
Fórmula química | Na₈[Al₆Si₆O₂₄](PO₄,CO₃)1-x·3H₂O (x<0,5) |
Epònim | Wulf Depmeier (en) |
Localitat tipus | mont Karnasurt, massís de Lovozero, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia |
Classificació | |
Categoria | silicats > tectosilicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FB.05 |
Dana | 76.2.9.24 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal |
Estructura cristal·lina | a = 12,7345(2) Å; c = 5,1798(1) Å |
Grup puntual | 6 - piramidal |
Grup espacial | space group P6₃ (en) |
Color | incolor |
Exfoliació | perfecta - en {1010} |
Fractura | esglaonada |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 5 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanc |
Diafanitat | transparent |
Densitat | 2,32(1) g/cm³ (mesurada); 2,313 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | uniaxial (+) |
Índex de refracció | nω = 1,493() nε = 1,497(2) |
Birefringència | δ = 0,004 |
Pleocroisme | no pleocroica |
Fluorescència | no en té |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2009-075 |
Símbol | Dep |
Referències | [1] |
Característiques
modificaLa depmeierita és un tectosilicat de fórmula química Na₈[Al₆Si₆O24](PO₄,CO₃)1-x·3H₂O (x<0.5). Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la depmeierita pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.
Formació i jaciments
modificaLa depmeierita va ser descoberta al mont Karnasurt, al massís de Lovozero (Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia). També ha estat descrita a Avairon (Occitània).
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Depmeierite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].