Depressió melancòlica
La depressió melancòlica, o depressió amb trets melancòlics, és un subtipus de depressió major en DSM-IV i DSM-5.
  | |
| Tipus | depressió major, depressió i malaltia |
|---|---|
| Classificació | |
| CIAP | P76 |
| Recursos externs | |
| UMLS CUI | C0025193 i C0025193 |
| DOID | DOID:2848 |
Signes i símptomes modifica
Requereix almenys un dels símptomes següents:
- Anhedonia (la incapacitat de trobar plaer en coses positives) o malenconia general
- Falta de reactivitat de l'estat d'ànim (és a dir, l'estat d'ànim no millora en resposta a esdeveniments positius)
I almenys tres dels següents:
- Depressió que és subjectivament diferent de la pena o la pèrdua
- Pèrdua de pes important o pèrdua de gana
- Agitació o retard psicomotriu
- Es desperta de bon matí
- Sentiment de culpa excessiva
- Pitjor estat d'ànim al matí
Les característiques melancòliques s'apliquen a un episodi de depressió que es produeix com a part del trastorn depressiu major o del trastorn bipolar I o II.[1]
Referències modifica
- ↑ Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders - Text Revision. Arlington VA: American Psychiatric Publishing, 2008, p. 419–420. ISBN 978-0-89042-025-6.