Der Zigeunerbaron

Der Zigeunerbaron (en alemany, El baró gitano) és una opereta en tres actes amb música de Johann Strauss i llibret en alemany d'Ignaz Schnitzer, basat al seu torn en Sáffi de Mór Jókai. Es va estrenar al Theater an der Wien el 24 d'octubre de 1885. En vida del compositor, l'opereta va tenir gran èxit, només superada per la popularitat de Die Fledermaus. La partitura i la naturalesa de la música de Strauss ha portat a molts crítics musicals a considerar que aquesta obra podria considerar-se una òpera còmica.

Infotaula de composicióDer Zigeunerbaron
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Strauss II Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaIgnaz Schnitzer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Llengua del terme, de l'obra o del nomalemany Modifica el valor a Wikidata
Basat en' (Mór Jókai Modifica el valor a Wikidata)
Creació1885 Modifica el valor a Wikidata
Gènereopereta Modifica el valor a Wikidata
Format perOuvertüre: Der Zigeunerbaron (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena24 octubre 1885 Modifica el valor a Wikidata
IBDB: 472107
Musicbrainz: f2d0754e-af96-48e8-959f-6684714ce3bb IMSLP: Der_Zigeunerbaron_(Strauss_Jr.,_Johann) Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

ComposicióModifica

El seu gènesi va ser bastant suau i ràpid, doncs Strauss no era aliè a les influències hongareses aparents en la partitura musical. Moltes de les seves primeres obres també portaven molts temes semblants, com la polka Éljen a Magyar! ("Llarga vida als hongaresos!") op. 332. Al principi, Strauss i Schnitzer van pretendre que fos una òpera però es van fer revisions posteriors i va concebre la idea d'una òpera còmica.

El treball de Strauss en aquesta opereta es va interrompre a la tardor de 1883 a causa d'enverinament per nicotina i desmais i va anar a recuperar-se a Franzensbad. També va haver de parar-se en l'Acte III, quan la seva tercera esposa, Adele Strauss, va emmalaltir i la parella va marxar a Oostende. No va ser fins a la tardor de 1885 quan l'obra finalment es va acabar, amb Schitzer fent diverses revisions del llibret per adequar-se a l'estil de composició de Strauss, diferent a obres prèvies.

RepresentacionsModifica

Es va estrenar al Theater an der Wien el 24 d'octubre de 1885. En l'estrena, Alexander Girardi va assumir el paper de Kálmán Zsupán, el ric granger de porcs del districte del Banato.

Der Zigeunerbaron s'interpreta avui amb regularitat. Les peces orquestrals que va extreure de l'obra també són ben conegudes, entre elles l'espurnejant Schatz-Walzer (Vals del tresor), op. 418, així com les polques Brautschau (Buscant una esposa), op. 417, i Kriegsabenteuer (Aventures bèl·liques), op. 419.

L'estrena als Estats Units es va produir el 15 de febrer de 1886 i en el Regne Unit el 12 de febrer de 1935 en una producció d'afeccionats, mentre que l'estrena professional no va tenir lloc fins al 9 de juny de 1964 en Sadler's Wells a Londres.[1]

PersonatgesModifica

Personatge Tessitura Repartiment de l'estrena,
24 d'octubre de 1885
(Director: – )
Comte Peter Homonay, governador de la província de Temşvar baríton Sr Joseffy
Comte Carnero, comissari real tenor Sr Fregís
Sándor Barinkay, un jove exiliat tenor Carl Streitmann
Kálmán Zsupán, un ric granger de porcs del Banato tenor bufo Alexander Girardi
Arsena, la seva filla soprano Srta. Reisser
Mirabella, institutriu de la filla de Zsupán mezzosoprano Sra. Schäfer
Ottokar, el seu fill tenor Sr. Holbach
Czipra, una dona gitana mezzosoprano Srta. Hartmann
Saffi, una noia gitana soprano Ottilie Collin
Pali, un gitano baríton Sr. Eppich
L'alcalde de Viena paper parlat Sr. Liebold
Seppl, un noi que il·lumina el camí amb la torxa paper parlat Sr. Horwitz
Miksa, un barquero paper parlat Sr. Schwellak
István, servent de Zsupán paper parlat Sr. Hellwig
Józsi, Ferkó, Mihály, Jáncsi, gitanos, Irma, Tercsi, Aranka, Katicza, Julcsa, Etelka, Jolán, Ilka, amigues d'Arsena

DiscografiaModifica

  • Willi Boskovsky (director) / Dietrich Fischer-Dieskau (Conde Homonay), Klaus Hirte (Conde Carner), Josef Protschka (Sandor Barinkay), Walter Berry (Kalman Zsupan), Martin Finke (Ottokar), Hanna Schwarz (Czipra), Júlia Várady (Saffi), Ralf Lukas (Pali). Orquestra de la Radiodifusió de Munic i Cor de la Radiodifusió de Baviera (1986). Àudio CD: EMI Cat: CDS 7 49231-8
  • Armin Jordan (director) / Béla Perencz (Conde Homonay), Paul Kong (Conde Carner), Zoran Todorovich (Sandor Barinkay), Rudolf Wasserlof (Kalman Zsupan), Martin Homrich (Ottokar), Ewa Wolak (Czipra), Natalia Ushakova (Saffi). Orquestra Nacional de França i Cor de Radi France (2004). CD: Naïve Cat: V 5002 (Gravat en el Festival de Radi France et Montpeller)

ReferènciesModifica

  1. Holden, p. 886

BibliografiaModifica

  • Holden, Amanda (Ed.), The New Penguin Opera Guide, Nova York: Penguin Putnam, 2001. ISBN 0-140-29312-4
  • Basat en un text original de Peter Kemp, The Johann Strauss Society of United Kingdon. Usat amb permís