Desaparició forçada a Mèxic

La desaparició forçada a Mèxic es troba documentada des de 1980 pel Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades o Involuntàries de l'Organització de les Nacions Unides, la qual, fins a 2017 enumerava 560 casos d'aquest tipus de crim contra la humanitat en aquest país.[1] El 17 de novembre de 2017 el govern mexicà va sancionar la seva primera legislació en matèria de desaparició forçada amb el que va adoptar la primera definició legal d'aquest crim i va determinar els tipus penals relacionats amb ell.[2]

DefinicióModifica

L'Organització de les Nacions Unides, a través de la Comissió de Drets Humans, ha determinat que qualsevol definició sobre desaparició forçada ha de posseir almenys tres elements acumulatius:[3]

  1. La privació de llibertat contra la voluntat de la persona interessada;
  2. La participació d'agents governamentals, almenys indirectament per aquiescència;
  3. La negativa a revelar la sort o el parador de la persona interessada.

A Mèxic, el tipus penal es troba definit en l'article 27 de la Llei general en matèria de desaparició forçada de persones, desaparició comesa per particulars i del sistema nacional de cerca de persones, el qual estatueix (en castellà):

« Artículo 27. Comete el delito de desaparición forzada de personas, el servidor público o el particular que, con la autorización, el apoyo o la aquiescencia de un servidor público, prive de la libertad en cualquier forma a una persona, seguida de la abstención o negativa a reconocer dicha privación de la libertad o a proporcionar la información sobre la misma o su suerte, destino o paradero. »
— Ley general en materia de desaparición forzada de personas

ReferènciesModifica

  1. Organització de les Nacions Unides. Assemblea General. Consell de Drets Humans. (31 de juliol de 2017) «A/HRC/36/39. Informe anual del Grupo de trabajo sobre las desapariciones forzadas o involuntarias.» Informes anuales del Grupo de Trabajo sobre Desapariciones Forzadas o Involuntarias.
  2. Garduño, Roberto; Méndez, Enrique «Por unanimidad, diputados aprobaron ayer la Ley de Desaparición Forzada». , 13-10-2017 [Consulta: 17 març 2017].
  3. Organització de les Nacions Unides. Comissió de drets humans. (15 de gener de 1996). «E/CN.4/1996/38. Report of the Working Group on Enforced or Involuntary Disappearances.» paràgraf 55.