Obre el menú principal

Desembarcament carlí de Sant Carles de la Ràpita

El desembarcament carlí de Sant Carles de la Ràpita, també conegut per ortegada a causa del nom del comandament militar que el dugué a terme, va ser un intent d'alçament comandat pel general Jaime Ortega y Olleta, Capità General de les Illes Balears, l'1 d'abril del 1860 per a proclamar al pretendent carlí Carles Lluís de Borbó i destronar la reina Isabel II, mitjançant l'enviament d'una expedició militar a la península des de les Balears.

Infotaula de conflicte militarDesembarcament carlí de Sant Carles de la Ràpita
Desembarcament carlí de Sant Carles de la Ràpita (Catalunya)
Desembarcament carlí de Sant Carles de la Ràpita
Desembarcament carlí de Sant Carles de la Ràpita
Desembarcament carlí de Sant Carles de la Ràpita (Catalunya)
Coord.: 40° 37′ 16″ N, 0° 35′ 33″ E / 40.62111°N,0.59250°E / 40.62111; 0.59250
Tipus batalla i rebel·lió
Data abril de 1860
Coordenades 40° 37′ 16″ N, 0° 35′ 33″ E / 40.6211°N,0.5925°E / 40.6211; 0.5925
Lloc Sant Carles de la Ràpita
Resultat Victòria reialista
Conseqüència Finalització de l'aixecament
Bàndols
Carlins Carlins Bandera de l'estat espanyol (1785-1873 i 1875-1931) Liberals
Comandants en cap
Carlins Jaime Ortega y Olleta Bandera de l'estat espanyol (1785-1873 i 1875-1931) Rodríguez Vera
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

El complotModifica

El general Ortega, amb el suport del cardenal i arquebisbe de Toledo, Cirilo Albereda y Brea, el pretendent Carles Lluís de Borbó i de Bragança i el seu germà Ferran de Borbó i de Bragança, així com alguns militars i funcionaris, va embarcar tres mil homes de les guarnicions situades a les Balears amb destinació a les proximitats del Delta de l'Ebre amb la intenció de provocar la revolta de diverses casernes a Catalunya i forçar l'abdicació de la reina Isabel II. Prèviament, el general havia estat informat per elements carlins que la reina abdicaria en el moment que diverses unitats s'unissin a la revolta. Tanmateix, el general Ramón Cabrera havia adreçat un escrit a Carles VI en què desaconsellava la seva participació per considerar que no tenia cap possibilitat d'èxit i perquè era una acció no dirigida pel carlisme.

 
Ordre de crida i cerca de Ramon Cabrera (1860)

El desembarcamentModifica

Sense informar els soldats dels motius de l'expedició i amb el coneixement de molt pocs oficials, van desembarcar a l'Ampolla i a Sant Carles de la Ràpita el 2 d'abril, havent patit abans un intent de motí per part de la tropa, que sospitava de les intencions del general Ortega. Les forces es van tornar a agrupar a Amposta i el mateix dia, després del desembarcament, es van dirigir cap a la ciutat de Tortosa.

El descontentament creixent va fer que el matí del dia 3, a l'altura de la Creu del Coll, diversos oficials es neguessin a continuar l'expedició si no se'ls donaven explicacions. Sospitant les intencions de l'expedició, el coronel del Provincial de Tarragona Rodríguez Vera [1] va llençar crits a favor de la reina i del govern i la tropa va respondre de forma gairebé unànime. Llavors el general Ortega va creure necessari realitzar una arenga a favor del pretendent carlí, el qual era amagat. L'animadversió dels oficials i la tropa a les pretensions del general van ser immediates, cosa que va obligar el pretendent carlí a fugir cap a Ulldecona per evitar les ires de l'exèrcit. Només alguns suboficials van donar suport a Ortega, però la majoria de l'exèrcit es va negar a marxar sobre Tortosa, fent crits a favor d'Isabel II.

El dia 4 la tropa expedicionària es revoltà i obligà a fugir el general Ortega, que es reuní en el camí cap a Ulldecona amb diversos militars i amb el pretendent i el seu germà, alertant-los del fracàs de l'aixecament. Continuant la fugida, el general Ortega fou capturat a Calanda. Jutjat per un tribunal militar en Consell de Guerra el 17 d'abril a Tortosa, va ser condemnat a mort per alta traïció i afusellat el matí següent.

ConseqüènciesModifica

El pretendent Carles Lluís de Borbó i el seu germà Ferran van ser també capturats per la Guàrdia Civil el 21 d'abril a Ulldecona, però van ser amnistiats després pel govern a canvi que ambdós signessin la seva renúncia al tron d'Espanya i als seus drets dinàstics. A continuació, foren deportats a França. El govern va buscar infructuosament per les províncies de Tarragona i Castelló a Ramon Cabrera de qui pensaven que dirigia l'expedició. No el van trobar, era a Londres.

ReferènciesModifica

  1. [1]|Oyarzun, Román. Historia del Carlismo (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1969. 

Enllaços externsModifica