Obre el menú principal

El desembarcament de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la qual les forces aliades van intentar prendre la ciutat de Barcelona el 1704.

Infotaula de conflicte militarDesembarcament de Barcelona
Guerra de Successió Espanyola
Desembarcament de Barcelona (Catalunya 1659-1716)
Desembarcament de Barcelona
Desembarcament de Barcelona
Desembarcament de Barcelona (Catalunya 1659-1716)
Coord.: 41° 24′ 7″ N, 2° 10′ 0″ E / 41.40194°N,2.16667°E / 41.40194; 2.16667
Georg-Hessen-Darmstadt.jpg
Tipus batalla
Data 27 al 31 de maig del 1704
Coordenades 41° 24′ 07″ N, 2° 10′ 17″ E / 41.40194444°N,2.17138889°E / 41.40194444; 2.17138889
Lloc Barcelona
Estat Espanya
Resultat Victòria filipista
Campanya Aixecament austriacista
Bàndols
Bandera de estat espanyol (1701-1760) Regne d'Espanya
Regne de França Regne de França
Bandera de l'Imperi Austríac Arxiducat d'Àustria
Anglaterra Regne d'Anglaterra
República Neerlandesa Províncies Unides
Comandants en cap
Bandera de estat espanyol (1701-1760) Francisco de Velasco Anglaterra George Rooke
Bandera de l'Imperi Austríac Jordi de Darmstadt
Forces
Guarnició
700 infants
180 cavalleria

Coronela de Barcelona
5.000 homes
1.200 mariners
400 soldats
48 vaixells
Baixes
sense baixes sense baixes
Cronologia
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

AntecedentsModifica

Amb la mort sense successió de Carles II de Castella i d'Aragó, en el seu testament s'establia que el seu hereu seria el francès Felip d'Anjou. Tot i haver recolzat altres candidats, tots els països d'Europa van acceptar al nou sobirà, excepte l'emperador Leopold I. El 18 de febrer de 1701 el poble de Madrid, cansat de la qüestió successòria va reconèixer al nou monarca.

En setembre de 1701 es constitueix la Gran Aliança formada per l'Arxiducat d'Àustria, el Regne d'Anglaterra, les Províncies Unides i Dinamarca, declarant la guerra als regnes d'Espanya i Portugal el juny de 1702. El maig de 1703, Portugal es va unir a la Gran Aliança.

L'intent de desembarcamentModifica

El 27 de maig de 1704 un estol de 30 vaixells anglesos i 18 holandesos comandats per l'almirall Roorke i amb Jordi de Darmstadt al front, amb uns 1.200 mariners anglesos i 400 soldats holandesos es presenta davant de la ciutat per prendre-la per la força.[1] Es confiava en els conspiradors i s'esperava un alçament austracista pels implicats en la revolta van fallar, rò l'acció està mal preparada i la ciutat es posa a les ordres del virrei Francisco Fernández de Velasco, qui va sol·licitar la formació de la Coronela de Barcelona,[2] amb cinc mil homes, per reforçar als set-cents infants i cent vuitanta soldats de cavalleria de la guarnició,[3] entre la ciutat i el castell de Montjuïc. Per això l'estol fuig bombardejant la ciutat el 31 de maig.[4]

ConseqüènciesModifica

Coneguda l'existència de l'estol aliat, el 22 de juliol salpava de Toló l'estol borbònic de Lluís Alexandre de Borbó amb 51 navilis, 6 fragates i 5 galeres a l'encontre de George Rooke, que es dirigeix a Gibraltar que pren en la Presa de Gibraltar.

El decantament català es veu cada cop més clar i els aliats, mentre, van actuant per atreure als catalans i envien a Mitford Crowe a Gènova per arrossegar als catalans a la guerra. El 20 de juny de 1705[5] se signa el pacte de Gènova entre el Regne d'Anglaterra i Catalunya amb l'objectiu d'enderrocar Felip V i fer rei l'Arxiduc Carles, a canvi de mantenir les lleis i institucions catalanes. Anglaterra desembarcarà un exèrcit de 8.000 soldats i 2.000 cavalls més 12.000 fusells per als catalans. Aquests aportarien 6.000 homes que serien armats i pagats pel Regne d'Anglaterra, mentre la companyia d'Osona controlava les comunicacions de Barcelona amb l'interior.[6] Un nou estol desembarca el 22 d'agost i després de la presa de Montjuïc, cau Barcelona, que serà fidel a l'arxiduc fins al final de la guerra.

ReferènciesModifica

  1. St. George's Gazette (en anglès). vol.9. Great Britain Army. Northumberland Fusiliers, 1911, p. 174. 
  2. Hernàndez i Cardona; Riart i Jou; Rubio i Campillo, 2010, p. 27.
  3. Espino López, Antonio «La mobilització catalana durant la Guerra de Successió». Manuscrits, n.24, 2006, pàg. 125-150 [Consulta: 11 agost 2013].
  4. Albareda i Salvadó, Joaquim. Del patriotisme al catalanisme: societat i política: segles XVI-XIX. EUMO, 2001, p. 240. ISBN 8476024517. 
  5. Albareda Salvadó, Joaquim. La Guerra de Sucesión de España (1700-1714). 1a ed.. Barcelona: Crítica editorial, 2010, p. 175. ISBN 978-84-9892-060-4. 
  6. Pujal i Carrera, Lluís. General Moragues: pallarès insigne. Aedos, 1979. ISBN 8470032267. 

BibliografiaModifica