Desert de Tabernas

(S'ha redirigit des de: Desert de Tavernes)

El Desert de Tabernas és una zona semiàrida de la província d'Almeria al municipi de Tabernas a uns 30 km al nord de la capital provincial. Forma una zona protegida, paratge natural, d'11.625 ha.

Infotaula de geografia físicaDesert de Tabernas
Imatge
TipusDesert i atracció turística Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaProvíncia d'Almeria (Andalusia) i Tabernas (Província d'Almeria) Modifica el valor a Wikidata
Map
 37° 00′ N, 2° 27′ O / 37°N,2.45°O / 37; -2.45
Dades i xifres
Altitud413 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície11.448,49 ha Modifica el valor a Wikidata
Activitat
PremisTreasure of European Film Culture (en) Tradueix (9 juny 2020) Modifica el valor a Wikidata

Des de finals de la dècada de 1950 fins a la de 1980 va ser l'escenari de rodatge de més de 300 pel·lícules principalment del tema de l'oest americà.

Clima modifica

El desert de Tabernas éstà entre la Serra de los Filabres al nord i la Serra de Alhamilla al sud-sud-oest, que l'aïllen per efecte de l'ombra pluviomètrica dels vents humids del Mediterrani en una zona qua ja és la de més de baixa pluviometria dins la península Ibèrica. Rep 240 litres de pluja a l'any i la seva temperatura mitjana anual és de 18 °C. Les hores de sol anual superen les 3.000.

Geologia i biologia modifica

 
Un còrvid (Corvus monedula)

La principal roca mare de la zona erosionada (malpaís) és una marga que porta guix o limolita calco-guixosa, constituïda en un 50% per minerals silícics (moscovita, paragonita, clorita, quars i feldespats (en ordre decreixent d'abundància) i la resta per calcita guix i dolomita.[1]

La pluja, principalment a la tardor i l'hivern, acostuma a caure de forma torrencial. Hi ha uns 25 dies de pluja l'any. El sòl és pobre, amb poca capacitat de retenció de la humitat i l'erosió és forta i forma l'anomenat malpaís (badlands).

Hi ha diverses rambles al fons de les quals hi ha aigua subterrània freàtica.

Fauna modifica

S'hi troben els eriços Erinaceus europaeus i Aethechinus algirus. Altres mamífers són la guineu, el conill la rata i el liró. També hi ha la tortuga Mauremys leprosa i altres rèptils com les sargantenes cuaroja, el llargandaix oel·lat i les colobres.

Les aus s'observen sobretot al llarg del curs de les rambles o troben parets per a nidificar-hi i refugiar-se. Entre elles hi ha Apus melva, l'avió roquer (Hirundo rupestris), el roquer solitari (Monticola solitarius), o el còrvid (Corvus monedula), entre altres. Destaca també la presència del trompeter (Rhodopechys githaginea), i gran quantitat d'aus estepàries, com la ganga.

Flora modifica

La flora en general és xeròfila, excepte al fons de les rambles on les arrels de les plantes arriben a l'aigua subterrània (amb tamarius, baladres i palmeres). Entre les plantes pròpies del sud-est de la península ibèrica hi ha Euzomodendron bourgaeanum, Limoniun insignis, o plantes paràsites com Cynomorium coccineum.

Cinema modifica

 
"Yucca-City" al desert de Tabernas

Per la seva similaritat, no pas en fauna ni en vegetació, amb els deserts de Nord-amèrica i pel baix cost que representava rodar a Espanya va ser el lloc on es van filmar molts dels spaghetti westerns en tres estudis principals, Texas Hollywood, Mini Hollywood, i Western Leone.

Referències modifica

  1. Solé- Benet et al., 1997).

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Desert de Tabernas