Desigualtat social

La desigualtat social és el fenomen social quan membres de la mateixa societat no tenen els mateixos drets, reconeixement públic o oportunitats en la vida. Segons algunes teories pot sorgir per l'existència de la societat de classes, que divideix els individus en grups amb privilegis únics o per les diferències de naixement, feina, mèrit o subcultura a què pertanyi cada persona. El darwinisme social defén la teoria que la desigualtat social és una condició bàsica que permeti la supervivència del més apte i, per tant, la millora de la societat.[1]

La desigualtat social es l'oposat a la igualtat social. Les nocions d'igualtat i desigualtat es refereixen a la forma en que es distribueix un bé entre la població. Per a concretar aquesta idea es necessita precisar de quin bé i de quina població es tracta. A més, i donat que existeixen diferències que poden considerar-se normals, en tant que altres es veuen com inacceptables, es necessari aclarir els criteris per entendre les diferències entre unes i altres.

Les diferències socials sovint es veuen lligades a motius de riquesa, ètnia, sexe o creences, i això s'anomena discriminació, ja que la desigualtat va més enllà de la diversitat i constata una jerarquia, una distinció entre les persones d'una mateixa societat per algun dels motius que abans hem exposat. Les desigualtat d'ingressos comporten disparitats entre les rendes de les persones, en diferents nacions del planeta. En un mateix país, mesura les desigualtats entre rics i pobres. La desigualtat econòmica està directament relacionada amb la distribució de la renda. La desigualtat pot ser una causa de la víctima expiatòria.

DesigualtatModifica

La desigualtat social és un focus central d'estudi dins de la sociologia. Segons el sociòleg Eduardo López Aranguren, la desigualtat social és el resultat d'un problema social, i no pot observar-se merament com a un fenomen natural.[2] És també un problema històric i cultural que ha existit en totes les nacions.[cal citació] La desigualtat social és la condició per la qual les persones tenen un accés desigual als recursos de tot tipus, als serveis i a posicions que són valorades per la societat. Tot tipus de desigualtat social està fortament associada a les classes socials, al gènere, a l'ètnia, la religió, etcètera. Així que de forma més senzilla podem definir la desigualtat com el tracte desigual o diferent que mostra diferència o discriminació d'un individu cap a un altre degut a la seva posició social, econòmica, religiosa, al seu sexe, raça, color de pell, personalitat, cultura, entre altres.

L'estratificació social és també un terme molt rellevant a tenir en compte, com a conjunt de desigualtats estructurals a la societat que existeixen entre els diferents individus, l'ordenació jeràrquica dels membres d'una societat en diferents capes o estrats. Serveix per establir i quantificar les distàncies socials existents entre els individus dels diferents estrats. Les formes més extremes de la desigualtat social tomen la forma d'opressió en diferents aspectes. L'individu es veu oprimit de forma econòmica, política, religiosa, i cultural. Així, es comença a observar en la societat, el que es coneix com a minories socials. Es llavors quan les grans entitats o grups socials, en la seva manifestació més extrema són causants de l'exclusió social d'aquestes persones. L'exclusió social és el trencament de llaços entre l'individu i la societat.

Un altre terme a tenir en consideració al parlar de les desigualtats és la mobilitat social, ja que com a característica de les societats democràtiques contemporànies, es fonamenta en la capacitat dels individus de transcendir el llegat familiar i determinar el seu èxit o fracàs social a partir dels seus propis recursos, talent, habilitats i capacitats de treball. Implica la capacitat dels individus d'ascendir o descendir de classe social i modificar la seva trajectòria vital, independentment del seu punt de partida familiar. Aquesta capacitat o possibilitats de mobilitat social afectarà de manera totalment directa la desigualtat social dels individus de la societat en qüestió.

Generalment s'admet que valors com llibertat, justícia, pau, respecte o solidaritat tenen un caràcter universal de forma que a més de considerar-se indispensables, es constitueixen en els pilars bàsics de totes les societat democràtiques. No obstant, no tots tenen el mateix protagonisme, i no tots són assimilats o integrats igualment. Per a il·lustrar n'hi ha prou amb recordar la virulenta reacció de certs grups socials davant l'aprovació de lleis que cerquen una igualtat social i de drets de totes les persones, com del matrimoni entre les persones del mateix sexe o les lleis a favor de la integració dels immigrants, per exemple, que mostra la doble moral amb la que certs valors són entesos.

Problemes socials: desigualtat, pobresa i exclusió social són varies les possibilitat de resposta davant la pregunta: desigualtat de què? que queda contestada amb quin tipus de desigualtat estan exposades les persones en una societat. Entre aquestes respostes trobem la desigualtat d'oportunitats, desigualtat jurídica, desigualtat en la cobertura de les necessitats bàsiques, desigualtat econòmica i la desigualtat de capacitats per obtenir valuosos funcionaments.

Per lluitar contra aquesta desigualtat l'acció hauria d'afrontar-se des de la interseccionalitat, identitats socials solapades o intersectades i els seus respectius sistemes d'opressió, dominació o discriminació. Les diverses categories biològiques com el gènere, ètnia, classe, discapacitat, orientació sexual, religió, casta, o altres eixos d'identitat interaccionen en múltiples i sovint simultanis nivells. La teoria proposa que cal pensar cada element o tret d'una persona com inextricablement unit amb tots els altres elements per poder comprendre de forma completa la pròpia identitat.

Conseqüències de la desigualtat socialModifica

Estudis confirmen que existeix una relació directa major desigualtat econòmica i desigualtats en salut amb menor esperança de vida, addiccions, pitjors rendiments escolars i majors índexs d'embarassos juvenils no desitjats.[3] Els investigadors de l'estudi van concloure que als països més desenvolupats, els més igualitaris obtenen un millor comportament en una sèrie àmplia d'índexs de benestar social.

Una de les més greus conseqüències de la desigualtat social és la desigualtat educativa, que al seu torn mostra una desigualtat d'oportunitats: tothom no pot assolir qualsevol posició segons les seves competències, sinó que intervenen en la distribució l'estatus social, classe social, recursos econòmics, ideologia política, ideologia religiosa, ètnia, gènere, orientació sexual, etcètera.

Andrea Greibe Kohn de la Universitat de Chile diu: «L'accés a l'educació és vist com una oportunitat per mobilitzar-se a l'interior de l'estructura social, però, existeix consciència que aquesta oportunitat està condicionada pels recursos econòmics disponibles per accedir al sistema».[4]

Causes de la desigualtatModifica

Jean-Jacques Rousseau, a la seva obra Discours sur l'origine et les fondements de l'inégalité parmi les hommes (Discurs sobre els orígens i les bases de les desigualtats entre els homes), eix del fenomen que ell anomena l'estat natural de l'home sense cap desigualtat.[5] En fer-se gran, després de comparar-se amb els seus semblants i veure les seves diferències és quan llavors es perd la igualtat de l'ésser humà. Rousseau diu que la desigualtat deu la seva força i el seu augment al desenvolupament de les nostres facultats i als progressos de l'esperit humà i es fa al final legítima per la institució de la propietat i de les lleis.[cal citació][Cal aclariment]

En canvi, Karl Marx, proposa un nou enfocament en l'estudi del progrés històric de les desigualtats socials. Va afirmar que són les condicions materials en les que viuen els individus les que determinen l'organització de la societat. Els canvis en els mitjans de producció (eines i maquinària utilitzades per crear riquesa) condueixen als canvis socio-econòmics. Anomenat materialisme històric, l'enfocament d'aquest desenvolupament històric, explica la transició de la societat feudal a la capitalista moderna com a resultat de l'aparició de nous mètodes de producció. Sota el feudalisme, els nobles controlaven els mitjans de producció agrícola com a propietaris de la terra que conreaven camperols o servos. A l'era de les màquines va sorgir una nova classe, la burgesia, propietària d'uns nous mitjans de producció, que va disputar el seu lloc a nobles i va provocar un canvi en l'estructura econòmica de la societat. Els elements oposats a la societat feudal contenien les llavors de la societat capitalista que va substituir. Com va mantenir Marx junt amb Friedrich Engels al Manifest comunista: «La història de totes les societats que han existit fins als nostres dies és la historia de les lluites de classes».

L'estudi antropològic i arqueològic de les societats ha revelat que les societats paleolítiques eren prou igualitàries, i excepte les diferències per sexe i edat en les tasques, existia poca o cap diferenciació addicional. En general homes i dones de la mateixa edat tenen habilitats i coneixements similars, o sembla existir molt poca especialització en les societats de caçadors-recol·lectors. Aquelles evidències, apunten que les desigualtats en les societats humanes es van fer més marcades en les societats neolítiques, en les que existia una creixent especialització i, per tant, asimetries en l'accés als recursos naturals, bens econòmics, informació general i coneixements. Les elits responsables de centralitzar i organitzar la producció i custòdia d'aliments, en les societat pre--estatals en general aprofiten el seu accés diferencial als recursos en benefici dels seus parents, el que sembla una de les formes inicials de desigualtat social en les societats humanes.

En l'actualitat, la creació de diner com a deute amb interès provoca un flux de recursos des de les persones i la naturalesa a aquells que creen el diner. El capitalisme confereix al diner una dinàmica d'acumulació de capitals en mans dels que creen els diners què, en la seva majoria, són les entitats financeres. Aquest fet és el que ha accentuat les desigualtats en els últims segles.

Formes de desigualtatModifica

Desigualtat econòmica és la distribució desigual de bens i serveis. Es dona quan dos individus efectuen la mateixa feina, però els ingressos no són iguals per tots dos.[cal citació]

Desigualtat entre sexes, moltes societats tenen distincions socials i culturals entre homes i dones per convertir les diferències biològiques del sexe en jerarquies de poder, estatus i ingressos.

Desigualtat jurídica és discriminació legal, la que realitza un tribunal respecte alguna persona. Per motius econòmic, racials, color de pell o país, que per motius d'aquestes diferències una persona tingui més probabilitats de ser condemnada que una altra davant del mateix delicte.[cal citació]

Desigualtat informativa i educativa (escletxa digital) moltes vegades causada per la falta de coneixements o educació formal, així com la manca d'accés a les fonts d'informació adequades. Per exemple, la prohibició a Europa i Amèrica de l'accés a les dones a la universitat durant gran part del segle xix.

Desigualtats en salut

Mètodes quantitatius per mesurar la desigualtatModifica

Coeficient de Gini, la forma més coneguda de mesurar la desigualtat social, agafant valors entre 0 i 1. Zero correspon a l'absència total de desigualtat o perfecta igualtat.

Línia de pobresa és el mètode més utilitzat per mesurar la pobresa i es determina amb base en la mesura dels ingressos i despeses de les llars.[cal citació]

Nivells de pobresa, la despesa bàsica necessària segons el Banc Mundial, es pot calcular a l'observar els preus dels aliments que conformen les dietes dels pobres.

Índex de Pobresa Multi-dimensional (IPM), indicar que reflecteix quines privacions té una persona, quin tipus i amb quina intensitat les viu, combinació del percentatge de persones considerades pobres i les llars considerades pobres.[cal citació]

Índex d'Atkinson, creat per Anthony Barnes Atkinson, economista especialitzat en desigualtat, permet una sensibilitat variable (ε) a les desigualtats en les diferents parts de la distribució de l'ingrés, ja que normalment les mesures de desigualtats impliquen cert grau de judici social: "Mesures com les del coeficient de Gini no són purament estadístiques perquè incorporen judicis implícits respecte la importància que cal assignar-se a la desigualtat en diferents punts de l'escala d'ingresos" (Atkinson, p. 47).

Coeficient de Decil (Decile Ratios),[Cal aclariment] forma de mesurar la desigualtat d'ingressos calculant els coeficients ens dècimes parts.

Índex d'entropia generalitzada, per mesurar les desigualtats d'ingressos.[Cal aclariment]

Índex de progressivitat de Kakwani, construït a partir del Coeficient de Gini.[Cal aclariment]

Proporció de l'ingrés total guanyat: la proporció de l'ingrés guanyat pel més pobre de la població és una de les mesures més intuïtives de la desigualtat.

Índex de Robin Hood, conegut com a índex de Pietra, representa la màxima distància vertical des de la corba de Lorenz a la línia d'igualtat de 45°.[Cal aclariment]

Mesura de pobressa de Sen va ser una proposta de Amartya Sen, qui va desenvolupar una forma de mesurar que incorpora el Coeficient de Gini per les persones que viuen per sota de la línia de pobresa.[Cal aclariment]

ReferènciesModifica

  1. «darwinisme social». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. López-Aranguren, Eduardo. Problemas sociales : desigualdad, pobreza, exclusión social. Madrid: Biblioteca Nueva, 2005. ISBN 84-9742-429-8. 
  3. Gray, Alastair McIntosh «Inequalities in Health. The Black Report: A Summary and Comment» (en anglès). International Journal of Health Services, 12, 3, 1982-07, pàg. 349–380. DOI: 10.2190/XXMM-JMQU-2A7Y-HX1E. ISSN: 0020-7314.
  4. Kohn, Andrea Greibe «Oportunidades educativas y desigualdad: percepciones respecto a la incidencia de la educación en la estructura social» (en castellà). Espacio Abierto, 20, 2, 2011. ISSN: 2477-9601.
  5. Rousseau, Jean-Jacques. Discours sur l'origine et les fondements de l'inégalité parmi les hommes (en francès). Chicoutimi: J.-M. Tremblay, 2002. DOI 10.1522/cla.roj.dis3. ISBN 978-1-55442-307-1. 

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Desigualtat social