Obre el menú principal

El Despotat de Morea (en grec:Μορέας o Μοριάς), és el nom que va prendre la província bizantina de Mistràs, localitzada a la península del Peloponès, que va ser recuperada dels governants croats per Miquel VIII Paleòleg. Aquesta península s'anomenava Morea durant l'edat mitjana i va començar a dir-se Despotat de Morea a partir del moment que els seus governants van tenir el títol de dèspota el 1348. La seva existència es va perllongar fins al 1460 i el seu territori va anar augmentant al llarg dels més de 100 anys d'existència, fins que va acabar estenent-se a la totalitat de la península. El despotat normalment va ser governat per algun membre proper a la família de l'emperador bizantí. En aquesta època el títol de dèspota o despoinis era un títol nobiliari d'alt rang, concedit per l'emperador, que no s'ha de confondre amb el concepte de despotisme. La seva capital va ser la ciutat fortificada de Mistràs, a prop de l'antiga Esparta, que va esdevenir un important focus de la cultura bizantina. A diferència del Despotat de l'Epir, Morea no va ser mai un estat independent, sinó una regió bizantina que finalment es va sotmetre a l'Imperi Otomà quan aquest van conquerir tot el territori bizantí.

Δεσποτάτο του Μορέως
Despotat de Morea

Byzantine imperial flag, 14th century.svg
Armoiries Achaïe.svg
1348 – 1460 Fictitious Ottoman flag 2.svg
de}}} de}}}
Bandera Escut
Ubicació deEl Despotat de Morea en la seva màxima expansió el 1450, després de l'assimilació del Principat d'Acaia
Informació
Capital Mistràs (1261-1432)
Idioma oficial grec
Religió ortodoxa grega (popular)
Moneda perpra i ducat
Període històric
edat mitjana
Establiment de Manel, primer dèspota 1348
Conquerit per l'Imperi Otomà 1460
Política
Forma de govern despotat
dèspota
 • (1349-1316): Manel Cantacuzè
 • (1449-1460): Demetri II Paleòleg
Modifica les dades a Wikidata

OrigenModifica

Durant la Quarta Croada els croats van prendre Constantinoble — conquesta de Constantinoble (1204) — i van enderrocar l'Imperi Romà d'Orient. Els croats van fundar el Principat d'Acaia a l'antic territori bizantí de Morea, amb Guillem II d'Acaia com a governant.[1] Però l'any 1259 l'emperador de Nicea Miquel VIII Paleòleg, que s'havia proposat recuperar l'antic Imperi Romà d'Orient,[2][3] el va derrotar i el va capturar a la batalla de Pelagònia. Com a resultat d'aquesta batalla els romans d'Orient van recuperar el control de la part sud de la península de Morea, que va esdevenir el nucli del futur despotat bizantí de Morea i va estar en permanent en lluita contra el Principat croat d'Acaia. Poc després, l'emperador Miquel VIII Paleòleg va recuperar Constantinoble i va declarar restaurat l'Imperi Romà d'Orient.[4][5] El 1263 sis mil mercenaris turcs van arribar al territori bizantí —els turcople— que governava el sebastocràtor Constantí, cunyat de Miquel VIII; la majoria van tornar a Anatòlia però alguns van restar i amb el temps es van fer cristians. A l'inici del segle XIV els catalans i els turcs de la costa anatòlica (Aydin i Mentese) es van aliar i van fer algunes incursions a Morea.

Constitució i expansióModifica

 
Escut de Mistràs

L'emperador bizantí Joan VI Cantacuzè (1347-1355) va reorganitzar políticament la província bizantina i la va constituir com un despotat perquè fos governat pel seu fill i successor Manel Cantacuzè.[6] El 1383 va haver un canvi de dinastia a càrrec del govern, iniciada per Teodor I Paleòleg, que va ser nomenat per l'emperador Joan V Paleòleg.[7] Durant el seu govern, que va durar fins al 1407, no va parar de batallar fins a consolidar l'hegemonia bizantina a la península. Amb Teodor II Paleòleg el despotat va arribar a la seva màxima extensió i quan va caure el darrer reducte del poder croat 1432, la ciutat de Patres, el Principat d'Acaia va quedar assimilat dins el territori de la Morea.[8] Després de la derrota otomana a Ankara el juliol del 1402 (contra Tamerlà), i fins al 1423, el despotat havia estat en pau amb els otomans, però en aquest any Murad II va enviar a Turakhan Beg en revenja pel suport donat per l'emperador Manuel II Paleòleg al fals Mustafà Celebi. Els bizantins havien construït l'Hexamilion, una muralla de 10 km amb fortificacions a l'istme de Corint, però no va ser prou per aturar als turcs. En els anys següents els romans d'Orient van reforçar les seves posicions al nord i els venecians al sud (Navarino, Modona i Koron). La croada de Varna el 1444 va encoratjar al dèspota Constantí Paleòleg (1428-1449), després emperador, a arranjar i reforçar l'Hexamilion, però l'artilleria turca hi va obrir forat i els geníssers van poder passar, i ja no es va tornar a arranjar. Morea esdevingué un estat vassall de l'Imperi Otomà. El 1452 Turakhan va retornar a Morea per impedir al dèspota enviar ajut a Constantinoble, assetjada pels otomans.[9]

DesaparicióModifica

El 1453 Constantinoble va caure definitivament a mans dels turcs otomans sense poder rebre auxili des del Despotat de Morea. El 1456 el Ducat d'Atenes (florentí), que portava retard en el tribut, fou annexionat i el 1458 es va enviar un exèrcit a Morea que va ocupar un terç del territori (del qual en fou nomenat governador Omer) i va imposar un tribut més fort al dèspota. Hi va haver una revolta encapçalada per Manel Cantacuzè i en la que van participar sobretot els immigrants albanesos, que els dèspotes es van veure incapaços de sufocar.[10] Finalment el 1460 el sultà Mehmet II va procedir a la seva conquesta: Zaghanos Pasha fou enviat contra Patres i Acaia i les poblacions romanes d'Orient van caure una darrera l'altra.[11] La darrera fou Salmenikon manada per Constantí Graetzas Paleòleg, el juliol de 1461. Només Monemvàsia es va lliurar de ser ocupada perquè es va posar sota protecció del Papa i de Venècia. Constantí va fugir a Naupacte. El darrer dèspota Demetri II Paleòleg (1428-1460) fou tractat bé mercès a la intervenció de l'historiador Cristòbul Mehemmed i va rebre les rendes de les illes de Samotràcia, Lemnos i Tasos. Tota la península era ara otomana excepte Monemvàsia, Koron, Modona, Navarino, Argos, Nàuplia i el territori interior de Maïna on el 1465 el cap local Corcodeilos Cladas es va revoltar.

Llista dels dèspotes de MoreaModifica

 
Mapa del Despotat de Morea, el 1265, també anomenada província de Mistràs.
(William R. Shepherd, Historical Atlas, 1911).

Creació del govern col·legiat per parelles de dos dèspotes:

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Andrews, 2006, p. 258.
  2. Nicol, 1993, p. 32.
  3. Treadgold, 1997, p. 732.
  4. Bréhier, 2006, p. 320-321.
  5. Treadgold, 1997, p. 733.
  6. Treadgold, 1997, p. 777.
  7. Nicol, 2000, p. 159.
  8. Miller, 1908, p. 388–392.
  9. Setton, 1978, p. 38, 96, 97, 146.
  10. Treadgold, 1997, p. 802.
  11. Miller, 1908, p. 426-427.

BibliografiaModifica

  • Andrews, Kevin. Castles of the Morea. ASCSA, 2006. 
  • Bréhier, Louis. Vie et Mort de Byzance. Albin Michel, 2006. ISBN 2-226-17102-9. 
  • Miller, William. The Latins in the Levant, a History of Frankish Greece (1204–1566). Nova York: E. P. Dutton and Company, 1908. 
  • Nicol, Donald M. The Despotate of Epiros 1267–1479: A Contribution to the History of Greece in the Middle Ages, 2010. ISBN 978-0-521-13089-9. 
  • Nicol, Donald M. The Last Centuries of Byzantium, 1261–1453. Cambridge University Press. ISBN 1993. 
  • Setton, Kenneth M. The Papacy and the Levant (1204–1571), Volume II: The Fifteenth Century. Philadelphia, Pennsylvania: The American Philosophical Society, 1978. ISBN 0-87169-127-2. 
  • Treadgold, Warren T. A History of the Byzantine State and Society. Stanford, Califòrnia: Stanford University Press, 1997. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Despotat de Morea

Coord.: 37° 30′ N, 22° 30′ E / 37.5°N,22.5°E / 37.5; 22.5