Después de... és un reportatge en dues parts (No se os puede dejar solos i Atado y bien atado), filmat entre abril de 1979 i finals de 1980 pels germans José Juan i Cecilia Bartolomé, que tracta de reflectir els sentiments dels espanyols durant la transició a la democràcia i els possibles conflictes que una normalitat democràtica hauria d'enfrontar, com s'assenyala a l'inici del reportatge.

Infotaula de pel·lículaDespués de...
Fitxa
DireccióCecilia Bartolomé Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióCecilia Bartolomé Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJosé Luis Alcaine Escaño Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJavier Morán Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1983 Modifica el valor a Wikidata
Durada189 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata
Tematransició democràtica espanyola Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0428461 Letterboxd: despues-de-primera-parte-no-se-os-puede-dejar-solos TMDB.org: 316174 Modifica el valor a Wikidata

Origen i difusió

modifica

El projecte neix de l'interès dels germans Bartolomé de registrar, de manera alternativa als mitjans d'informació oficial, nombrosos esdeveniments que es vivien al carrer, donant veu fonamentalment a la ciutadania, a la manera del documental xilè La batalla de Chile, dirigit per Patricio Guzmán, en el qual havia treballat anys abans José Juan Bartolomé com a ajudant de direcció i guionista.[1] Per problemes administratius i de censura, el documental no va veure la llum fins a 1983, una vegada assegurat el triomf socialista en les noves institucions democràtiques i fracassat el cop d'estat del 23 de febrer de 1981.[2][3] Va tenir una difusió molt limitada.

Rodatge i estructura

modifica

Amb la càmera penjada al braç i el micròfon obert, els germans Bartolomé es van dedicar a registrar testimoniatges de l'ampli espectre polític del moment. El reportatge contraposa imatges de l'enterrament de Franco i de notícies emeses al NO-DO, amb la memòria dels ciutadans, a través de testimoniatges directes i espontanis que són reaccions concretes a la realitat del seu temps. Aquesta memòria inclou des de reivindicacions de diversos grups socials, fins a reclamacions autonòmiques i tensions davant les agressions violentes de grups radicals.[4] Així, les veus que es donen cita en el doble reportatge, a través de les reaccions i posicions que ocupen, trenquen amb la idea d'una transició cap a la democràcia sostinguda en el consens.[5]

Referències

modifica
  1. «La postcensura en el cine documental de la transición española» (en castellà). , 2015 [Consulta: 6 febrer 2022].
  2. Fernández-Santos, Ángel «Después de... obra 'maldita' del cine de la transición, se estrena con tres años de retraso». El País, 03-11-1983 [Consulta: 20 enero 2016]. «La primera copia estuvo lista en enero de 1981. La enviamos al Ministerio para que nos dieran la calificación legal y comenzar inmediatamente a distribuir la película. Esto fue en febrero, unos días antes del 23, y ahí comenzó el calvario. Negaron la calificación e impidieron con tretas su estreno.»
  3. «Cecilia Bartolomé, cineasta con coraje». El País, 17 enero 2016 [Consulta: 17 enero 2016]. «La estaban calificando en el ministerio justo en el momento del golpe de Tejero, y como acababa con Milans del Bosch, los censores se acojonaron y la tuvieron retenida durante tres años. Si se hubiera estrenado en su momento habría sido un bombazo, porque se cuentan todos los prolegómenos del golpe y termina precisamente con unos militares hablando de la involución. Hubo que esperar a que Pilar Miró como directora general [de Cinematografía] la rehabilitara desmontando las triquiñuelas legales que se habían buscado para prohibirla. Cuando se estrenó en 1983 la gente había entrado ya en la tercera fase, en el ‘todos al suelo’, en recoger velas a toda pastilla diciendo que nos quedemos como estábamos.»
  4. «Transición española. Representaciones en Cine, Literatura, Teatro y Televisión» (en castellà). [Consulta: 6 febrer 2022].
  5. «Después de... una historia de la Transición». El Futuro del Pasado: revista electrónica de historia, 5, 2014, pàg. 137–150. ISSN: 1989-9289 [Consulta: 6 febrer 2022].

Bibliografia complementària

modifica

Enllaços externs

modifica