Diabetis insípida

La diabetis insípida (DI) és una malaltia caracteritzada per una alteració en la regulació hidrosalina de l'organisme. El símptoma principal és l'excés d'orina (poliúria intensíssima) per dèficit en la capacitat de concentració de l'orina. És una forma de diabetis diferent de les diabetis mellitus.[1]

Plantilla:Infotaula malaltiaDiabetis insípida
Tipusnefropatia i síndrome poliúria-polidípsia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatendocrinologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Patogènia
Associació genèticaAVPR2 (en) Tradueix i aquaporina 2 Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10E23.2 N25.1
CIM-9253.5 588.1
CIAPT99 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM304800 i 125800 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB3639
MedlinePlus000377, 000460, 000461 i 000511 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine117648 i 919886 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD003919 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0011848 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:9409 Modifica el valor a Wikidata

Hi ha dos tipus de diabetis insípida: la diabetis insípida verdadera o central, i la diabetis insípida familiar lligada al sexe o nefrogènica.

La diabetis insípida es produeix, habitualment, per una insuficient secreció d'hormona antidiürètica (vasopressina), cosa que els causa una set excessiva o polidípsia (que els fa beure de 4 a 40 litres d'aigua al dia) per a rehidratar-se a conseqüència d'una producció exagerada d'orina (poliúria) molt diluïda, d'on ve el nom d'"insípida" (del llatí, sense sal).

CausesModifica

Es presenta quant el cos té una quantitat més baixa del normal de l'hormona antidiürètica (HAD), també anomenada vasopressina. L'HAD es produeix en una part del cervell anomenada hipotàlem. També controla la quantitat d'aigua incertada en l'orina. Sense aquesta hormona els ronyons no funcionarien apropiadament per mantenir la suficient aigua en el cos. El resultat és una pèrdua d'aigua molt ràpida en forma d'orina. Això produeix la necessitat de beure grans quantitats d'aigua a causa que hi ha molta set, ja que ha de compensar la pèrdua excessiva d'aigua. El nivell reduït de HAD pot ser causat per fer mal a l'hipotàlem. Aquest mal pot deure’s a la cirurgia, infecció, inflamació, tumor o traumatisme cranial. A vegades les causes es desconeixen. En molt pocs casos és deguda per un problema genètic.

TipusModifica

  • Neurogènica: mal funcionament de la hipòfisi. La variant dipsogènica és per mal funcionament del mecanisme de la set, a nivell de l'hipotàlem.
  • Nefrogènica: Degut a la incapacitat del ronyó a respondre normalment a la vasopressina.
  • Gestacional: Durant l'embaràs i per una producció excessiva de vasopressinasa en la placenta, la qual produeix una disminució de l'hormona antidiürètica.

ClínicaModifica

  • Augment de la quantitat de producció d'orina, continua durant tot el dia i la nit.
  • Molta set.
  • En nens, la DI pot interferir amb l'apetit, l'augment de pes i el creixement. Pot presentar-se amb febre, vòmits o diarrea.
  • Els adults amb DI no tractats poden mantenir-se saludables durant dècades, sempre que es consumeixi prou aigua per compensar les pèrdues urinàries.
  • Hi ha un risc continu de deshidratació i pèrdua de potassi que pot conduir a hipocalèmia.

TractamentModifica

La vasopressina s'administrarà per via nasal, per pastilles o vacunes. Aquesta hormona controla la producció d'orina i l'equilibri dels líquids igual que prevé la deshidratació. En casos lleus, tot el que es necessita és beure més aigua. Si el control de la set corporal no funciona s'ha de receptar una recepta per certa quantitat d'aigua ingerida per garantir la hidratació suficient.

PronòsticModifica

Depenent de les causes el pronòstic serà un o altre. No acostuma a generar problemes greus ni provoca la mort.

ReferènciesModifica