Diaboleïta
La diaboleïta és un mineral de la classe dels halurs que pertany al subgrup de la diaboleïta. Rep el seu nom del grec dia, a través, i del mineral boleïta.
 Diaboleïta | |
|---|---|
 Cristall de diaboleïta de Thorikos, Districte de Lavrion, Grècia | |
| Fórmula química | Pb₂CuCl₂(OH)₄ |
| Epònim | boleïta i distinció  |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.DB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.DB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/D.12 |
| Dana | 10.6.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Hàbit cristal·lí | cristalls tabulars quadrats, plaques primes, massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 5.880 Å, c = 5.500 Å, Z = 1 |
| Grup puntual | ditetragonal piramidal (4mm) P4mm |
| Color | blau fosc |
| Exfoliació | {001} perfecta |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | adamantina |
| Color de la ratlla | blava |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Densitat | 5,41 a 5,43 g/cm³ |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1.980, nε = 1.850 |
| Birefringència | δ = 0,130 |
| Espectre d'absorció | O > E, en fragments gruixuts |
| Solubilitat | completament soluble en àcid nítric |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) |
| Símbol | Dbol |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
És un mineral compost principalment de plom, coure i clor, que cristal·litza en el sistema tetragonal formant cristalls tabulars quadrats o plaques primes. També s'hi pot trobar de manera massiva. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2,5, i té una fractura concoidal. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la diaboleïta pertany a «03.DB: Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb, Cu, etc.» juntament amb els següents minerals: rickturnerita, pseudoboleïta, boleïta, cumengeita, bideauxita, cloroxifita, hematofanita, asisita, parkinsonita, murdochita i yedlinita.
Formació i jaciments modifica
Es troba en menes d'òxid de manganès, i com a mineral secundari en menes de plom i òxid de coure, així com en l'escòria d'aigua de mar. Sol trobar-se associada a altres minerals com: atacamita, boleïta, caledonita, cerussita, cloroxifita, hidrocerussita, leadhil·lita, mendipita, paratacamita, fosgenita i wherryita.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diaboleïta |
- ↑ «Diaboleite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 febrer 2015].