Diamela Eltit
Diamela Eltit González (Santiago, 24 d'agost de 1947[1]) és una escriptora xilena.[2][3] El 2018 va ser guardonada amb el Premi Nacional de Literatura.[4]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Ana Diamela Nadine Eltit González 24 agost 1947 (76 anys)Santiago de Xile |
| Floruit | 2010 |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Xile Pontifícia Universitat Catòlica de Xile |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de la literatura i literatura escrita per dones |
| Ocupació | escriptora, professora, artista, professora d'universitat |
| Família | |
| Cònjuge | Raúl Zurita (1979–1990) Jorge Arrate (1998–) |
| Pares | Carlos Humberto Eltit González (en)  i María Raquel González González (en) |
Premis
| |
  | |
Biografia modifica
Entre 1966 i 1970 cursa estudis a la Universitat Catòlica de Xile i el 1971 es gradua com a professora d'estat de castellà.[5] Entre 1973 i 1976 fa un postgrau al departament d'Estudis Humanístics de la Universitat de Xile per obtenir una llicenciatura en Literatura.
A partir de 1977 inicia una extensa carrera com a professora a diversos establiments educacionals, entre els més destacats l'Institut Nacional i el Liceu Carmela Carvajal de Prat. El 1984 comença ensenyar a la Universitat ARCIS. Posteriorment fa classes a diferents universitats xilenes i estrangeres i estableix una pertinença a la Universitat Tecnològica Metropolitana, que perdura fins ara, i inicia la pràctica de dirigir tallers literaris.
A l'exterior ha estat professora convidada a les Universitats de Stanford, Washington en Saint Louis, Columbia, Johns Hopkins, Pittsburgh, Virginia, Berkeley i New York University, en la qual des de 2007 fins ara és Professora Distingida Global al Programa d'Escriptura Creativa en castellà. L'any acadèmic 2014-2015 va ser nominada a la Càtedra Simón Bolívar al Centre d'Estudis Llatinoamericans de la Universitat de Cambridge.
El 1998 va contreure matrimoni amb el polític socialista Jorge Arrate, exministre de Mineria del president Salvador Allende i candidat presidencial de l'esquerra xilena el 2009.
Obres modifica
- Lumpérica, novel·la, Las Ediciones del Ornitorrinco, Santiago, 1983; disponible a Memoria Chilena
- Por la patria, novel·la, Las Ediciones del Ornitorrinco, Santiago, 1986; disponible a Memoria Chilena
- El cuarto mundo, novel·la, Planeta, Santiago, 1988
- El padre mío, libro de testimonios, Francisco Zegers Editor, Santiago, 1989; disponible a Memoria Chilena
- Vaca sagrada, novel·la, Planeta, Buenos Aires, 1991
- El infarto del alma, libro documental, con fotografías de Paz Errázuriz, 1994
- Los vigilantes, novel·la, Sudamericana, Santiago, 1994
- Crónica del sufragio femenino en Chile, assaig, Servicio Nacional de la Mujer SERNAM, Santiago, 1994; disponible a Memoria Chilena
- Los trabajadores de la muerte, novel·la, Seix Barral, Santiago, 1998
- Emergencias. Escritos sobre literatura, arte y política, assaig, Planeta, Santiago, 2000
- Mano de obra, novel·la, Seix Barral, Santiago, 2002; disponible a Memoria Chilena
- Puño y letra, sobre Carlos Prats, Seix Barral, Santiago, 2005.[6]
- Jamás el fuego nunca, novel·la, Seix Barral, Santiago, 2007
- Signos vitales. Escritos sobre literatura, arte y política, Ediciones UDP, Santiago, 2007
- Colonizadas, relato en la antología Excesos del cuerpo. Ficciones de contagio y enfermedad en América Latina, Eterna Cadencia, Buenos Aires, 2009
- Impuesto a la carne, novel·la, Seix Barral, Santiago / Eterna Cadencia, Buenos Aires, 2010
- Antología personal, editorial de la Universidad de Talca, 2012
- Fuerzas especiales, novel·la, Seix Barral, Santiago, 2013
- Réplicas. Escritos sobre literatura, arte y política, assaig, Editorial Planeta, Santiago (2016)
- A máquina Pinochet e outros ensaios
- Sumar, novel·la, Seix Barral, Santiago, 2018
Referències modifica
- ↑ Acta de matrimonio de Diamela Eltit con Raul Zurita Arxivat 2019-04-06 a Wayback Machine..
- ↑ Les millors 100 novel·les de la llengua espanyola dels últims 25 anys
- ↑ Pedro Pablo Guerrero. El prestigi internacional de Diamela Eltit[1], Revista de Llibres del Mercuri, 22.01.2012; accés 23.01.2012
- ↑ «Diamela Eltit recibe el Premio Nacional de Literatura 2018». La Tercera, 28-09-2018. [Consulta: 28 setembre 2018].
- ↑ Bustos, Violeta. «Diamela Eltit es nombrada Premio Nacional de Literatura 2018». www.uc.cl. [Consulta: 1r octubre 2018].[Enllaç no actiu]
- ↑ Álvaro Matus. Escritora de avanzada, Revista de Libros de El Mercurio, 04.11.2005; acceso 07.08.2012