Viquipèdia

Diarrea

La diarrea (popularment cagar(r)ines, cagarel·la, caguetes, cagueroles, caganya, etc) és un canvi en les evacuacions intestinals que causa femta més tova del normal. La femta és el que queda una vegada que el sistema digestiu absorbeix els nutrients i líquids del que es menja i beu. La femta surt del cos a través del recte. Si els líquids no s'absorbeixen, la femta serà tova i líquida. La femta també serà tova i líquida si el sistema digestiu produeix un excés de líquids.[2] Les persones amb diarrea sovint evacuen amb freqüència. Poden arribar a evacuar prop d'un litre de femta líquida en un dia.[3]

Plantilla:Infotaula malaltiaDiarrea
Micrografia electrònica d'un rotavirus, la causa de gairebé el 40% de les hospitalitzacions per diarrea en infants de menys de cinc anys[1] modifica
Tipusmalaltia de l'aparell digestiu, signe clínic, símptoma a les deposicions i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia i gastroenterologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
àcid carbònic, lidamidina i Sals de rehidratació oral Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Causat perrotavirus Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11ME05.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10A09, K59.1
CIM-9787.91
CIAPD11 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0098941 Modifica el valor a Wikidata
OMIM123400 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB3742
MedlinePlus003126
eMedicineped/583
Patient UKacute-diarrhoea-in-adults-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD003967 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0013369 i C0011991 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:13250 Modifica el valor a Wikidata

Classificació segons durada Modifica

Segons la durada de la diarrea podem parlar de dos tipus principals d'aquesta:

  • Diarrea aguda: Quan la diarrea és menor a tres setmanes en nens i adults i de 4 en lactants.[4]
  • Diarrea crònica: Quan la diarrea és superior a 3 setmanes en nens i adults i de 4 en lactants. El curs pot ser constant o intermitent.[5]

Classificació segons mecanisme Modifica

Dins de la patologia diarreica podem trobar diferents tipus:

  • Diarrea osmòtica: Aquesta es caracteritza per un increment del component no absorbible en el tub digestiu a causa d'una inadequada absorció de les substàncies nutritives presents a la llum intestinal. Conseqüentment, els líquids tampoc es reabsorbeixen i es queden a la llum intestinal. Generalment, aquest tipus de diarrea la trobem en patologies com les síndromes de malabsorció (malaltia celíaca, per exemple). L'altra causa possible és la utilització de laxants osmòtics.[6]
  • Diarrea secretora: Aquesta es produeix per un increment de secreció d'electròlits, generalment sodi i clor, cap a la llum intestinal juntament amb aigua. Això és a causa d'una alteració en el mecanisme de transport de l'aigua i dels ions a través de l'epiteli de l'intestí. En la majoria dels casos predomina una disminució de l'absorció, però a vegades s'observa un increment inadequat en la secreció de líquids a la llum intestinal. En aquest cas es parla de diarrea aquosa. El primer objectiu del tractament és la correcció de la deshidratació, la qual es manifesta amb símptomes com set, mareig i vertigen.[7]
  • Causada per un agent infecciós: Aquest tipus de diarrea és la més freqüent. La causa principal de gastroenteritis infantils són els rotavirus. Durant el període comprés entre el 1986 i el 2000 van ser responsables d'unes 440,000 morts de nens de <5 anys en tot el món cada any.[8] El virus infecta els enteròcits dels intestins i disminueix l'activitat dels enzims que digereixen els sucres, i disminueixen la reabsorció dels ions sodi i de l'aigua de l'intestí. En un 1,5%-5,6% dels casos de diarrea aguda, la infecció és bacteriana.[9]
  • Causada per un tumor
  • Diarrea exsudativa: Coneguda amb el nom de diarrea inflamatòria, aquesta es produeix quan apareix una lesió a la mucosa intestinal. Per exemplificar, inflamació, úlceres o tumefaccions que com a conseqüència provoquen un increment de la permeabilitat intestinal.
  • Diarrea per fàrmacs: Diarrea causada per l'administració d'un fàrmac. Per exemplificar, diarrea per ibuprofé. Aquest provoca una inflamació de la mucosa intestinal.[10]
  • Diarrea congènita: El terme engloba diversos trastorns hereditaris, la major part d'ells associada a anomalies en els enteròcits.[11][12]

Simptomatologia Modifica

Les persones amb diarrea poden tenir els següents símptomes:

Etiologia Modifica

Alguns dels casos diagnosticats de diarrea no poden ser relacionats amb una etiologia concreta. Tot i així, hi ha tota una sèrie de mecanismes que poden provocar un quadre de diarrea.

Quan cal consultar als serveis sanitaris? Modifica

  • Presència de sang o pus a la femta
  • Femta negra
  • Símptomes de deshidratació (set, vertigen, etc.)
  • Febre superior a 38° o de 40° en el cas dels infants
  • Ha viatjat recentment a un país estranger i, posteriorment presenta diarrea
  • Si la diarrea no millora en dos o tres dies en el cas dels nens i en 5 dies en adults[17]

Diagnòstic Modifica

El diagnòstic de la diarrea es realitzarà mitjançant, examen físic, anàlisi de sang i de femta. Tot i així, en alguns casos es poden fer les següents proves complementàries.

Tractament Modifica

En molts casos de diarrea, l'únic tractament necessari és el reemplaçament dels líquids i sals perduts. Cal consumir brou, sopa, sucs de fruita, fruites suaus o verdures. Els nens han de beure un líquid especial que té tots els nutrients que necessiten. Aquestes solucions es venen sense recepta en supermercats o farmàcies. En alguns casos pot ser útil prendre fàrmacs per a detenir la diarrea.[2]

El tractament general de la diarrea es pot classificar en 4 fases: rehidratació, nutrició adequada, tractament simptomàtic de la diarrea i dels símptomes acompanyants i tractament de l'agent específic o factor responsable de la diarrea.

Rehidratació Modifica

Segons els tipus i gravetat de diarrea que presenti l'individu la rehidratació serà diferent. En primer lloc, s'intentarà la rehidratació via oral amb solucions amb osmolaritat reduïda i, en segon lloc, si no és possible via oral, via intravenosa. Cal esmentar, que l'ús del tractament de rehidratació oral està contraindicat en el maneig inicial de diarrees severes i en nens amb ili paralític, infeccions bucals doloroses i vòmits persistents.[20]

En la diarrea aguda sense deshidratació aparent s'haurà d'aportar major quantitat de líquid que el perdut. En pacients menors d'un any de 50 a 100 ml. En nens grans o adults se'ls donarà tot el líquid que demanin.

En el cas de la diarrea aguda amb deshidratació clínica moderada, l'objectiu principal serà la rehidratació mitjançant l'ús de teràpia de rehidratació oral (TRO),[21] utilitzant sals de rehidratació oral per a corregir el dèficit d'aigua i electròlits i recuperar l'equilibri hidroelectrolític.

Per al tractament de rehidratació oral, l'OMS té una fórmula equitativa per a tots els casos:

Aquests components s'han de diluir-ho en 1 litre d'aigua bullida o embotellada. Tot seguit, aquesta solució s'ha d'administrar en petites quantitats, segons tolerància de l'individu, cada 5 o 10 minuts. Es recomana beure entre 2 i 4 litres per dia d'aquest preparat.

Finalment, en les diarrees amb un grau de deshidratació elevat o xoc circulatori l'objectiu principal serà una rehidratació ràpida. Aquesta, es farà mitjançant la rehidratació endovenosa.[22]

Quan el TRO no és possible via oral ni intravenosa, com a última opció, s'utilitza la via nasogàstrica.[20]

Recomanacions dietètiques Modifica

Hi ha tota una sèrie de recomanacions dietètiques que es realitzen davant una persona diagnosticada de diarrea.

  • No prendre aliments sòlids durant les primeres 16 hores
  • Beure aigua, aigua d'arròs o brou vegetal. Petites quantitats i sense forçar-se
  • Quan aconseguim menys de 3 o 4 deposicions al dia s'introduirà la dieta sòlida, sempre en petites quantitats per poder comprovar la tolerància

Aliments recomanats

  • Sopa d'arròs, arròs bullit.
  • Sopa de pastanaga
  • Puré de patates i patates bullides.
  • Sopa de peix
  • Sopa de plàtan verd
  • Carns magres (pollastre, gall d'indi, etc.) a la planxa o bullides.

Aliments no recomanats

  • Productes làctics: llet, formatges, etc.
  • Fruites cítriques i verdures amb alt contingut de fibra (llimones, taronges, etc.)
  • Pa integral
  • Llegums
  • Vegetals: ceba, bròquil, coliflor, etc.
  • Xocolata, caramels, pastissos, etc.

Fàrmacs antidiarreics Modifica

Tractament antibiòtic Modifica

Segons el tipus de diarrea, un cop obtinguts els resultats del cultiu microbiològic, caldrà estudiar si es necessita tractament antibiòtic o no. Els antibiòtics només són efectius en les diarrees causades per bacteris. Hi ha tota una sèrie d'antibiòtics utilitzats per combatre la diarrea.

Prevenció Modifica

Hi ha tota una sèrie d'actuacions que poden ajudar a prevenir malalties que provoquen diarrea. Aquestes actuacions estan relacionades amb les activitats de la via diària.

A l'hora de viatjar a zones subdesenvolupades cal tenir en compte tota una sèrie de consells:

Referències Modifica

  1. ↑ Error en arxiuurl o arxiudata.«Rotavirus particles». World Health Organization, 08-11-2010.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Diarrea» (en castellà). MedlinePlus, 11-02-2014. [Consulta: 14 juliol 2014].
  3. ↑ Romero Ruiz, Adolfo. Repercusiones físicas del cáncer. Control de síntomas y tratamiento de soporte (en castellà). 1a ed. Madrid: Enfo Ediciones, 2009, p. 464. ISBN 978-8492834228 [Consulta: 11 juliol 2014]. 
  4. ↑ Aberra, FN; Gluckman, SJ «Evaluación de la diarrea aguda» (en castellà). A: Intestino grueso y delgado. Los Requisitos en Gastroenterología, Cap. 2 (Lichtenstein GR, Wu GD; Eds.) Elsevier, 2005, pàgs: 21–30. ISBN 978-84-8174-821-5. DOI: 10.1016/B978-84-8174-821-5.50002-0. PMC: 7152410 [Consulta: 5 juny 2020].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Peña Cala, Dra. Mª del Carmen. «Diarrea». Fundació Olga Torres. [Consulta: 11 juliol 2014].
  6. ↑ Hammer, HF; Santa Ana, CA; Schiller, LR; Fordtran, JS «Studies of Osmotic Diarrhea Induced in Normal Subjects by Ingestion of Polyethylene Glycol and Lactulose» (en anglès). J Clin Invest, 1989 Oct; 84 (4), pàgs: 1056–1062. PMID: 2794043. DOI: 10.1172/JCI114267. PMC: 329760 [Consulta: 5 juny 2020].
  7. ↑ Thiagarajah, JR; Donowitz, M; Verkman, AS «Secretory diarrhoea: mechanisms and emerging therapies» (en anglès). Nat Rev Gastroenterol Hepatol, 2015 Ag; 12 (8), pàgs: 446–457. PMID: 26122478. DOI: 10.1038/nrgastro.2015.111. PMC: 4786374 [Consulta: 16 juny 2020].
  8. ↑ Parashar, UD; Hummelman, EG; Bresee, JS; Miller, MA; Glass, RI «Global Illness and Deaths Caused by Rotavirus Disease in Children» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2003 Maig; 9 (5), pàgs: 565-572. PMID: 12737740. DOI: 10.3201/eid0905.020562. PMC: 2972763 [Consulta: 31 maig 2020].
  9. ↑ Baldi, F; Bianco, MA; Nardone, G; Pilotto, A; Zamparo, E «Focus on acute diarrhoeal disease» (en anglès). Microbiol Spectr, 2009 Jul 21; 15 (27), pàgs: 3341-3348. PMID: 19610134. DOI: 10.3748/wjg.15.3341. PMC: 2712894 [Consulta: 28 maig 2020].
  10. ↑ Etienney, I; Beaugerie, L; Viboud, C; Flahault, A «Non-steroidal anti-inflammatory drugs as a risk factor for acute diarrhoea: a case crossover study» (en anglès). Gut, 2003 Feb; 52 (2), pàgs: 260–263. PMID: 12524410. DOI: 10.1136/gut.52.2.260. PMC: 1774951 [Consulta: 16 juny 2020].
  11. ↑ Phillips, AD «Diarrea intratable causada por anomalías congénitas de los enterocitos» (en castellà). Ann Nestlé [Esp], 2006; 64, pàgs: 15-23. ISSN 1661-4003. DOI: 10.1159/000091005 [Consulta: 16 juny 2020].
  12. ↑ Overeem, AW; Posovszky, C; Rings, EHMM; Giepmans, BNG; van Ijzendoorn, SCD «The Role of Enterocyte Defects in the Pathogenesis of Congenital Diarrheal Disorders» (en anglès). Dis Model Mech, 2016 Gen; 9 (1), pàgs: 1-12. PMID: 26747865. DOI: 10.1242/dmm.022269. PMC: 4728335 [Consulta: 16 juny 2020].
  13. ↑ Chen, Esther H. «Derivation of a clinical prediction rule for evaluating patients with abdominal pain and diarrhea». The American Journal of Emergency Medicine, 26, 4, 2008, pàg. 450-453. DOI: 10.1016/j.ajem.2007.07.023.
  14. ↑ «Diarrea» (en castellà). Onmeda, 2014. Arxivat de l'original el 2020-09-29. [Consulta: 11 juliol 2014].
  15. ↑ «Diarrea» pàgs: 7. A: Protocols en Farmàcia Comunitària, Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona, 2012. [Consulta: 18 juliol 2014].
  16. ↑ Mena Bares, LM; Benítez Cantero, JM; Iglesias Flores, E; Gros Alcalde, B; et al «Malabsorción de ácidos biliares en pacientes con diarrea crónica y enfermedad de Crohn» (en castellà). Rev Esp Enferm Dig, 2019 Gen; 111 (1), pàgs: 40-45. ISSN 1130-0108. DOI: 10.17235/reed.2018.5376/2017. PMID: 30284903 [Consulta: 16 juny 2020].
  17. ↑ 17,0 17,1 «Diarrea» (en castellà). MedlinePlus, 11-02-2014. [Consulta: 11 juliol 2014].
  18. ↑ «Diarrea: causas, síntomas y prevención» (en castellà). CMED, 03-07-2014. [Consulta: 18 juliol 2014].
  19. ↑ Shen, B; Khan, K; Ikenberry, SO; Anderson, MA; et al «The role of endoscopy in the management of patients with diarrea» (en anglès). Gastrointest Endosc, 2010 Maig; 71 (6), pàgs: 887-892. ISSN 1097-6779. DOI: 10.1016/j.gie.2009.11.025. PMID: 20346452 [Consulta: 16 juny 2020].
  20. ↑ 20,0 20,1 «Diarrea aguda en adultos y niños: una perspectiva mundial» (en castellà). Organización Mundial de Gastroenterología, 2012. [Consulta: 18 juliol 2014].
  21. ↑ Jiménez San Emeterio, J; Camps Rubiol, T; Montón Alvarez, JL «Tratamiento de la diarrea aguda infantil en atención primaria» (en castellà). Inf Ter Sist Nac Salud, 1998; 22, pàgs: 109-116. ISSN 1130-8427 [Consulta: 5 juny 2020].
  22. ↑ «Protocol per al maneig GEA infantil». Hospital Vall Hebron, 2009. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 18 juliol 2014].
  23. ↑ «Medicaments avaluats». Gencat, 2004. [Consulta: 18 juliol 2014].
  24. ↑ «Museu de la Farmàcia Catalana». UB. [Consulta: 18 juliol 2014].
  25. ↑ Isaza Montoya, H «Colestiramina: efectividad en diarrea crónica» (en castellà). Revistablanca.com, 2018; Nov 16, pàgs: 5. Arxivat de l'original el 28 de juny 2020 [Consulta: 29 maig 2020].
  26. ↑ DrugBank «Octreotide» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2020 Maig; DB00104 (rev), pàgs: 14 [Consulta: 28 maig 2020].
  27. ↑ «Vancomicina» (en castellà). Vademecum. [Consulta: 18 juliol 2014].
  28. ↑ Werth, BJ «Trimethoprim and Sulfamethoxazole» (en anglès). MSD Manual (Professional Version), Merck Sharp & Dohme Corp., 2020; Maig (rev), pàgs: 3 [Consulta: 5 juny 2020].
  29. ↑ NCBI, Taxonomy Browser. US National Library of Medicine. «Shigella dysenteriae» (en anglès) pàgs: 4, 2017 Maig 31; ID:622 (rev). [Consulta: 5 juny 2020].
  30. ↑ «Eritromicina» (en castellà). Vademecum. [Consulta: 18 juliol 2014].
  31. ↑ «Diarrhoeal disease» (en anglès). WHO, abril 2013. [Consulta: 11 juliol 2014].

Bibliografia Modifica

  • SEGHNP-AEP. Diarrea aguda/crónica (en castellà). A: Protocolos diagnóstico-terapéuticos de Gastroenterología, Hepatología y Nutrición Pediátrica, Caps. 2-3; Ed. ERGON, 2010, pp: 11-28. ISBN 978-84-8473-869-5 [Consulta: 11 juny 2020]. 
  • Quintero Carrión, E.; Montoro Huguet, M.À.. Diarrea (en castellà). A: Farreras Rozman. Medicina Interna, Cap. 20 (Rozman Borstnar C, Cardellach F; Eds.) Elsevier Health Sciences, 2020; Maig 15 ISBN 9788491138365 [Consulta: 11 juny 2020]. 

Vegeu també Modifica

Enllaços externs Modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diarrea
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Diarrea&oldid=31900788»