Obre el menú principal

El diclorometà (DCM)—o clorur de metilè—és un compost orgànic amb la fórmula CH2Cl2. És un líquid incolor volàtil amb una aroma moderadament suau i que és molt usat com solvent. Encara que no és miscible amb aigua ho és amb molts solvents orgànics.[1]

Infotaula de compost químicDiclorometà
Sample of dichloromethane.jpg
Substància química compost químic, líquid inflamable i carcinògen ocupacional
Massa molecular 83,953 uma
Estructura química
Fórmula química CH₂Cl₂
Dichloromethane.svg
SMILES canònic
Identificador InChI Model 3D
Propietat
Densitat 1,33 g/cm³ (a 20 °C)
Solubilitat 2 g/100 g dissolvent (aigua, 68 °F)
Punt de fusió −95 °C
-95 °C
Punt d'ebullició 40 °C (a 760 Torr)
Pressió de vapor 350 mm Hg (a 68 °F)
Perill
Límit inferior d'explosivitat 13 %
Límit superior d'explosivitat 23 %
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 85,75 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica)
Límit d'exposició a curt termini 433,75 mg/m³ (Estats Units d'Amèrica)
Límit d'exposició sostre 0 mg/m³ (sense valor)
IDLH 7.981 mg/m³
Potencial d'escalfament global 11
NFPA 704.svg
1
2
0
 
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

El DCM es va preparar primer pel químic Henri Victor Regnault (1810–1878), qui el va aïllar d'una mescla de clorometà i de clor que havia estat exposat a la llum solar.

ProduccióModifica

El DCM es produeix per reacció ja sigui amb el clorur de metil o el metà amb gas clor a 400–500 °C.

CH4 + Cl2CH3Cl + HCl
CH3Cl + Cl2 → CH2Cl2 + HCl
CH2Cl2 + Cl2CHCl3 + HCl
CHCl3 + Cl2CCl4 + HCl

El producte d'aquests processos és una mescla de clorur de metil, diclorometà, cloroform, i tetraclorur de carboni. Aquests compostos se separen per destil·lació.

UsosModifica

El DCM és útil en molts processos químics. Pels problemes en la salut s'han cercat alternatives per aquestes aplicacions.[1]

S'ha fet servir en pintures i com desgreixant. També en la descafeïnació del cafè i del te i per preparar extractes de saboritzants.[2] Altres usos són per extreure la calor de petites diferències de temperatures utilitzat, per exemple, en joguines com l'ocell que beu. També en certs plàstics.


ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 M. Rossberg et al. "Chlorinated Hydrocarbons" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry 2006, Wiley-VCH, Weinheim. doi:10.1002/14356007.a06_233.pub2
  2. Office of Environmental Health Hazard Assessment. «Dichloromethane». Public Health Goals for Chemicals in Drinking Water. California Environmental Protection Agency, September 2000.

Enllaços externsModifica