Dictionario castellano... Dictionaire françois... Dictionari catala

El Dictionario castellano...Dictionaire françois...Dictionari catala és un manual de conversació, amb un vocabulari trilingüe, obra del tipògraf aquità establert a Catalunya Pere Lacavalleria. Es va publicar a Barcelona el 1642, durant la Guerra dels Segadors, amb Catalunya sota domini francès.

Infotaula de llibreDictionario castellano...Dictionaire françois...Dictionari catala
Diccionari Lacavalleria 2.jpg
Portada
Tipusdiccionari Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorPere Lacavalleria
Llenguacatalà, castellà i francès
PublicacióBarcelona, Catalunya, 1646
EditorialPere Lacavalleria
Dades i xifres
GènereDiccionari multilingüe
Sèrie
← (és adaptació al català del diccionari multilingüe de Noël de Berlaimont)

PortadaModifica

En la portada, a tres columnes, en castellà, francès i català hi consta el títol (Dictionario castellano. Dictionaire françois. Dictionari catala.) i una breu dedicatòria al marquès de Brézé, mariscal de França i primer virrei de Lluís XIII de França (Lluís I de Catalunya) al Principat i als comtats del Rosselló i la Cerdanya.

El text en català diu: DICTIONARI CATALA // AL EXCELLENTISSIM Senyor Marquès de Brezè, Mariscal de França, &c. Virrey, y Capità General per sa Magestat Christianissima en Catalunya, Rossello, y Cerdanya.. Al peu de la portada s'indica: AB LLICENCIA, Y PRIVILEGI. // En Barcelona: En casa de PERE LACAVALLERIA, Any 1642. // Venense en la mateixa Estampa.. Per tant, el llibre fou publicat a Barcelona, en la data indicada del 1642, i es venia al mateix taller d'impremta de Pere Lacavalleria, situat al carrer d'Arlet, prop del carrer de la Llibreteria.[1]

DedicatòriaModifica

 
Escut d'armes del marquès de Brézé
 
Dedicatòria al marquès de Brézé

A continuació hi consta, per extens, la dedicatòria a Urbain de Maillé, Lloctinent de Lluís I [2] en la que Lacavalleria compara aquest, Lluís XIII de França, amb el sol, que ha de tret Catalunya de les tenebres, ja que el "Castellà" amenaçava Catalunya de "mort, deshonra general, esclavitut i funest pillatge".[3] El rei de França, nou comte de Barcelona, estaria així continuant, segons Lacavalleria, l'obra dels seus ancestres, que alliberaren el Principat de la "opressió tirana dels Moros".[4] Tot seguit les lloances són per al destinatari de la dedicatòria, el marquès de Brézé, del que destaca que els seus mèrits no li venen només per la sang, sinó pels fets d'armes.[5]

Finalment, Lacavalleria expressa el motiu pel qual ha decidit la publicació del diccionari trilingüe, i ens dóna dades autobiogràfiques: "Entre tant rumor de armas, judiqui necessari traure a llum aquest Dictionari, instrume(n)t principal per ape(n)dre las lle(n)guas, y reunir los cors; obligacio natural, puix nasqui vassall de sa Magestat. Vint y tres anys ha senyor que habito en Barcelona, en ella aprengui Castellà, y Català, essent mon mestre la Estampa, conseruant ab algun cuydado la llengua Francesa, que aprengui estudiant en las escolas, essent natural de la Aquitania.".[6]

Privilegi d'impressióModifica

A continuació, consta transcrit en el llibre, en català exclusivament, el privilegi d'impressió (prohibició que per part de tercers s'imprimeixi la mateixa obra) per a deu anys, vàlid només per als territoris de parla catalana, és a dir, el Principat de Catalunya i els comtats del Rosselló i la Cerdanya. El privilegi o llicència consta signat pel "Mariscal de Brezè", amb la contrasignatura de Josep Fontanella, regent de la Cancelleria, i de Antoni Joan Fita, regent del Tresor.

Endreça "Al Lector"Modifica

Tot seguit, el llibre conté una endreça o dedicatòria "Al Lector", en què es justifica la utilitat del diccionari i se'n lloen les virtuts.

Els col·loquisModifica

 
Una pàgina dels col·loquis

A continuació hi consta "La Taula de aquest Llibre", on s'indica que "aquest llibre és molt profitos per apendre a llegir, escriure, y parlar, Castellà, Frances, Catala, lo qual es diuidit en dos parts.// La primera part es dividida en vuyt Capitols: dels quals los set son posats per personatges com Colloquis."

  • Primer capítol: "Lo primer Capitol es un combit de deu personas, lo qual conté moltas comunas platicas, que usan en taula."
  • Segon capítol: "Lo segon Capitol es per comprar y vendre."
  • Tercer capítol: "Lo tercer Capitol es per demanar los deutes."
  • Quart capítol: "Lo quart Capitol es per demanar lo camí, ab altres proposits comuns."
  • Cinquè capítol: "Lo quint Capitol conte conuersacions familiars estant al hostal."
  • Sisè capítol: "Lo sise Capitol conversacions al lleuarse."
  • Setè capítol: "Lo setè Capitol, proposits de la mercaderia."
  • Vuitè capítol: "Lo octau Capitol, es per a apendre a fer lletres missiuas, obligacions, quitanças, y contractes."

VocabulariModifica

 
Una pàgina del vocabulari

Segons "La Taula de aquest Llibre" abans esmentada, "La segona part conté molts comuns vocables, que cada dia són necessaris, posats per orde de l'A, B, C".

Origen i context de l'obraModifica

 
Portada d'una edició del 1677 del Colloquia et Dictionariolum octo linguarum, provinent del diccionari de Noel de Berlaimont

Els historiadors de la lexicografia[7] han determinat que és una edició i adaptació del tipus de manual molt estès per diversos països europeus, que té el seu inici en el manual flamenc-francès de Noël de Berlaimont de 1530, que posteriorment va anar apareixent amb més llengües afegides, com el Colloquia cum Dictionariolo sex Linguarum o el Colloquia et Dictionariolo octo Linguarum, que incorporen, a més, nous diàlegs. Pere Lacavalleria va copiar, doncs, d'una de les edicions d'aquest tipus de manuals, la part castellana i francesa, afegint-hi la catalana.

Així, la dedicatòria "Al lector", els col·loquis i el vocabulari són una adaptació del Colloquia et Dictionariolum. Això explica la manca d'ordre de les paraules del vocabulari, tant en castellà, com en francès o en català, malgrat que a l'inici Lacavalleria diu, com s'ha indicat anteriorment, que estan "posats per orde de l'A, B, C.", és a dir, per ordre alfabètic. Aquest fet, que durant molt temps va estranyar els lexicògrafs, es deu al fet que l'ordre és el de la versió en flamenc de les respectives paraules, ja que al copiar el text castellà i el francès del "Colloquia et Dictionariolum", i al afegir-hi els mots catalans, Lacavalleria va mantenir l'ordre del diccionari de Noël de Berlaimont (l'ordre de les paraules en flamenc) i no va reordenar alfabèticament els llistats de les paraules en cap de les tres llengües del seu diccionari.

Pel que fa a la part gramatical de l'obra (llibre segon), Lacavalleria adapta, fonamentalment, el manual de Gabriel Meurier contingut a la segona part del seu llibre Conjugaisons, règles et instructions mout propres et nécessairement requises pour ceux qui désirent apprendre françois, italien, espagnol et flamen (Anvers, 1558).[8]

Pàgina del Colloquia et Dictionariolum octo linguarum amb l'inici del Capítol II dels col·loquis (vegeu l'anterior reproducció de la pàgina equivalent del Diccionari de Lacavalleria)

ReedicióModifica

L'obra fou reeditada el 1647 pel fill de Pere Lacavalleria, l'impressor Antoni Lacavalleria i Dulach.

Un altre fill de Pere Lacavalleria, Joan Lacavalleria i Dulach, va confegir també una obra lexicogràfica, en aquest cas un diccionari català-llatí, de molta més envergadura i transcendència lexicogràfica, titulat Gazophylacium Catalano-Latinum, si bé també sobre la base d'una obra francesa, Le dictionnaire royal augmenté, de François-Antoine Pomey.

Notes i referènciesModifica

  1. "Gabriel Prats, ja el 1500, s'estava al carrer dels Especiers, probablement prop del carrer d'Arlet (en aquest carrer, hi tingué el seu taller en el segle xvii Pere Lacavalleria, …)"; a Jordi Rubió i Balaguer, Llibreters i impressors a la Corona d'Aragó, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993 ISBN 847826454X
  2. "AL EXCELLENTISSIM SENYOR VRBA DE Maillé, Marquès de Brezè, Mariscal de França, Caualler dels Ordens de sa Magestat, Co(n)seller en tots sos Consells, Gouernador en sos Paisos, y Ducat de Anjou, Vilas y Castells de Angers, Saumur, &c. Virrey, y Capità General del Principat de Catalunya, y Comtats de Rossello, y de Cerdanya."
  3. "LO Sol (Excellentissim Senyor) ab son ordinari curs viuifica, purifica, y aclareix. Catalunya palpitaua, mal acrisolada estaua, y en eclipsi, y sas lleys en tenebras. Amenaçauala lo Castellà de mort, y deshonra general, esclauitut, y funest pillatge. Al Rey Christianissim Protector de opressos, (timbre verdaderament Real), Sol entre tots los Reys de la terra, li tocaua sa defensa de justicia, imitant a sos progenitors, que ab tant sant valor lo tragueren del jou cruel, y opressio tirana dels Moros, li restituiren lo culto Diui, y honraren al extensio de Priuilegis, y llibertats, de que fins vuy gosa, y se honra."
  4. "Del mar ixen las ayguas, y tornen al mar. Catalunya isquè del jou cruel dels Moros per los auxilis de França; y vuy torna à França, perque defense lo que li dona, y restitui, tornantse à ella baix son domini en la ocasio mes apretada, y perillosa, tenint al enemic poderòs, victoriòs, y ple de despullas a vista de son cor la noble Barcelona, fineza no de tots notada, y de pocs ponderada."
  5. " V. Excel. es lo primer mobil de sos raigs, y ab justa rao lo foname(n)t de son Imperi en lo Principat, merits per sanc, y per accions personals. Testimonis son en Alemania los Imperials à Hildebere, y Spira; en Italia Auellana, y en Flandes los Castellans, y altres Nacions ab lo Princep Tomas en la batalla d'Auen, en sas plassas de Bapauma, Lentz, y Lila, sens moltas altras ocasions, y llocs. Los famosos carrechs de que lo Rey honra V. Excel. ho manifestan. Virtut, prudencia, lletras, humanitat, liberalitat, y pietat juntas ab la grandeza de casa tant antiga, y de tants merits, com ho es la de Brezè, son relleus de als quilats per V. Excel. y son digne objecte de sa nobleza, y valor. Lo que V. E. obra en sa primera entrada en Rossello, y la confusio, y terror que ha ocasionat als enemics ho publican. Lo aplauso general de tot lo Principat nos assegura bons successos en la guerra, y dichos gouern en la pau. Tots los Catala(n)s sempre fidelissims, constants, y robustos moriran por los interessos de sa Magestat, q(ue) Deu guart, y de V. E. destre conquistador de son cor, ab qui lliuren sa absoluta llibertat."
  6. Acaba dient: " Dedico à V. Excel. de justicia, puix ve a donar-li autoritat, y es lo primer que renoua, despres de tants anys los Liris en Catalunya, que ab sa fragancia exalaràn tot son veri, y regnara dichosament lo Rey nostre Senyor, que Deu guart, y V. Excelencia gouernarà com son Alter nos, ab lo aplauso que aquest son molt humil, molt aficionat, y obedient seruidor desitja. // De V. E. // Lacaualleria"
  7. SÁEZ RIVERA, Daniel M. El "Diccionario castellano, francés y catalán" (1642) de Pere Lacavalleria; indicios de una política lingüística en el siglo XVII (vegeu l'apartat Referències)
  8. García Basacuñana 2008 : p. 544

BibliografiaModifica