Didi Julià

Didi Julià (vers 133/137–193) fou emperador durant dos mesos el 193. Inicialment es deia Marc Didi Salvi Julià (Marcus Didius Salvius Julianus), i més tard fou conegut com a Marc Didi Sever Julià (Marcus Didius Severus Julianus i Marc Didi Còmmode Sever Julià (Marcus Didius Commodus Severus Julianus). Era d'origen milanès, fill de Petroni Didi Sever i de Clara Emília, i net (o besnét) de Salvi Julià el cèlebre jurista del temps d'Adrià.

Infotaula de personaDidi Julià
DidiusJulianusSest.jpg
Moneda de Didi Julià Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Didius Julianus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementCaesar Marcus Didius Severus Julianus Augustus
30 gener 133 Modifica el valor a Wikidata
Mediolanum (Itàlia romana) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r juny 193 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Roma (Itàlia romana) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Decapitació Modifica el valor a Wikidata)
Vexilloid of the Roman Empire.svg Emperador romà
28 març 193 – 1r juny 193
← Publi Helvi PèrtinaxSeptimi Sever →
Senador romà
Cònsol de l'Imperi Romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeManlia Escantilla
FillsDídia Clara
ParesQuintus Petronius Didius Severus
Emilia Clara
ParentsSextus Cornelius Repentinus (oc) Tradueix (gendre) Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 35110414 Modifica els identificadors a Wikidata

Fou educat per Domícia Lucil·la la mare de Marc Aureli. Va seguir la carrera de les magistratures des de molt jove i fou qüestor, edil curul i pretor. Va tenir el comandament d'una legió a Germània i després el govern de la Gàl·lia Belga on va reprimir una revolta dels caucs (chauci) mèrit pel qual fou elevat al consolat (175).

Després es va distingir a les campanyes contra els cats, fou governador de Dalmàcia i de la Germània Inferior i va dirigir un comissariat a Itàlia. Fou acusat d'haver conspirat contra Còmmode, però fou absolt. Llavors fou governador de Bitínia i fou cònsol per segona vegada el 179 junt amb Pertinax al que va succeir com a procònsol d'Àfrica. D'aquesta província fou cridat a Roma i nomenat praefectus vigilum.

Mort Pertinax els pretorians van treure a subhasta l'imperi. Tit Flavi Sulpicià (Titus Flavius Sulpicianus), prefecte de la ciutat i sogre de Pertinax, que estava amb les tropes, va oferir una gran quantitat. L'oferta final de Sulpicià fou de vint mil sestercis per cap, però Didi que era a les portes del campament, en va prometre vint-i-cinc mil i els pretorians li van donar la corona. El senat romà el va haver de ratificar (28 de març del 193). El poble el va acollir amb insults, i cops de pedra. La seva dona Mànlia Escantil·la, i la filla Dídia Clara, van rebre el títol d'Augustes.

Pescenni Níger a Síria, Septimi Sever a Pannònia i Clodi Albí a Britània, cadascun amb tres legions, van acabar revoltats. Didi es va concentrar en la lluita contra Sever, el més proper, però aquest es va aliar amb Albí (al que va reconèixer com a Cèsar) i va avançar cap a Ravenna que va ocupar i es va apoderar de la flota. Llavors va derrotar a Tul·li Crispí, el prefecte pretorià i va obtenir el suport d'antics partidaris de Didi.

Mancat de suports, Didi va oferir a Septimi compartir el tron però l'oferta no li fou acceptada. Els mateixos pretorians per mitjà del cònsol Sili Messala, van negociar el reconeixement de Septmi Sever pel senat (1 de juny del 193) i la condemna a mort de Didi Julià.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Didi Julià

Didi, abandonat per tots menys pels prefectes i pel seu gendre Repentí, fou assassinat (decapitat) a palau per un soldat ras. Tenia 61 anys.