Die Frau ohne Schatten

*La dona sense ombra*
Títol original	Die Frau ohne Schatten (de)
Forma musical	òpera
Compositor	Richard Strauss
Llibretista	Hugo von Hofmannsthal
Lletra de	Hugo von Hofmannsthal
Llengua	alemany
Direcció	Franz Schalk
Data de publicació	segle XX
Parts	3 actes
Personatges	A Voice From Above (Stimme von oben) (en) , The Dyer's Wife (en) , The Emperor (en) , The Guardian of the Threshold (en) , The Messenger of Keikobad (en) , Voices of Three Town Watchmen (en) , The Hunchback (Der Bucklige) (en) , The One-Armed Man (Der Einarmige) (en) , The One-eyed Man (Der Einäugige) (en) , The Nurse (en) , The Empress (en) i Barak (en)
Instrumentació	orgue
Estrena
Estrena	10 octubre 1919
Escenari	Wiener Staatsoper
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu	29 de novembre de 1951 (estrena a Espanya) L'emperador (tenor) - Karl Aagard Østvig; L'emperadriu, filla de Keikobad (soprano) - Maria Jeritza; La nodrissa (mezzosoprano) - Lucie Weidt; Barak, un tintorer (baix-baríton) - Richard Mayr; Muller de Barak (soprano) - Lotte Lehmann; Germà borni de Barak (baix); Germà manc de Barak (baix); Germà geperut de Barak (tenor); Missatger del regne dels esperits (baríton); Veu del falcó (soprano); Aparició d'un jove (tenor); Guardià del temple (soprano o contratenor); Una veu del més amunt (contralt); Veus dels infants nonats (tres sopranos i tres contralts); Veus dels vigilants nocturns (barítons);

Die Frau ohne Schatten (La dona sense ombra) és una òpera en tres actes, amb música de Richard Strauss i llibret del seu col·laborador durant anys, el poeta Hugo von Hofmannsthal. En l'estrena de l'obra a Viena, l'any 1919, dirigida per Franz Schalk, tant la crítica com el públic la van acollir fredament, sobretot pel que feia al llibret de Hofmannsthal, complicat i carregat de simbolisme. Avui dia, és considerada com una de les òperes més aconseguides de Strauss, tot i que no es representa gaire sovint.^[1]^[2]^[3]

Referències

↑ Domene, Cristina. «L'ombra d'una dona sense ombra». El Periódico de Catalunya. [Consulta: 21 juliol 2016].
↑ Llovet, Jordi. «Poesía. música y teatro unidos» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 22 juliol 2016].
↑ Arnau, Joan. «"Die Frau ohne Schatten", la sugestión del gran espectáculo» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 22 juliol 2016].

Bibliografia

András Batta. Ópera: Compositores. Obras. Intérpretes. Barcelona: Equipo de Edición, S.L. 2000. ISBN 3-8290-2830-X

Vegeu també

Llista d'òperes més importants

[Domene-1] Domene, Cristina. «L'ombra d'una dona sense ombra». El Periódico de Catalunya. [Consulta: 21 juliol 2016].

[Llovet-2] Llovet, Jordi. «Poesía. música y teatro unidos» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 22 juliol 2016].

[Arnau-3] Arnau, Joan. «"Die Frau ohne Schatten", la sugestión del gran espectáculo» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 22 juliol 2016].

[1]

[2]

[3]

Estrena

Títol original	Die Frau ohne Schatten (de)
Forma musical	òpera
Compositor	Richard Strauss
Llibretista	Hugo von Hofmannsthal
Lletra de	Hugo von Hofmannsthal
Llengua	alemany
Direcció	Franz Schalk
Data de publicació	segle XX
Parts	3 actes
Personatges	A Voice From Above (Stimme von oben) ^(en) , The Dyer's Wife ^(en) , The Emperor ^(en) , The Guardian of the Threshold ^(en) , The Messenger of Keikobad ^(en) , Voices of Three Town Watchmen ^(en) , The Hunchback (Der Bucklige) ^(en) , The One-Armed Man (Der Einarmige) ^(en) , The One-eyed Man (Der Einäugige) ^(en) , The Nurse ^(en) , The Empress ^(en) i Barak ^(en)
Instrumentació	orgue

Estrena	10 octubre 1919
Escenari	Wiener Staatsoper

Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu	29 de novembre de 1951 (estrena a Espanya) L'emperador (tenor) - Karl Aagard Østvig L'emperadriu, filla de Keikobad (soprano) - Maria Jeritza La nodrissa (mezzosoprano) - Lucie Weidt Barak, un tintorer (baix-baríton) - Richard Mayr Muller de Barak (soprano) - Lotte Lehmann Germà borni de Barak (baix) Germà manc de Barak (baix) Germà geperut de Barak (tenor) Missatger del regne dels esperits (baríton) Veu del falcó (soprano) Aparició d'un jove (tenor) Guardià del temple (soprano o contratenor) Una veu del més amunt (contralt) Veus dels infants nonats (tres sopranos i tres contralts) Veus dels vigilants nocturns (barítons)