Die Opernprobe

ôpera còmica alemanya

És una òpera còmica en un acte. Llibret de Albert Lortzing.

Infotaula de composicióLa somnàmbula
Therese Tietjens Litho.jpg
La soprano Therese Tietjens (mezzo-soprano), el dia de l'estrena Oper Frankfurt
Títol originalDie Opernprobe
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorAlbert Lortzing
LlibretistaAlbert Lortzing
Llengua de l'obra o del nomalemany
Basat enDie Opernprobe d'Philippe Poisson i elaborada per Johann Friedrich Jünger
Creaciódurant el 1850
Data de publicaciósegle XIX Modifica el valor a Wikidata
GènereOpera Còmica
Partsun acte
Personatges
Estrena
Estrena20 de gener de 1851
EscenariFrankfurt del Main,,

Lloc i èpocaModifica

El palau d'un comte, estiu de 1794.

ArgumentModifica

En el palau del comte el hi domina és la música. Aquest diumenge arriba a tal punt que inclús les ordres més simples es donen cantades en forma de recitatiu, i a més, tots els que pertanyen a la casa han de participar en l'activitat musical. (Lortzing es mofa aquí d'una costum dels nobles de finals dels segle XVIII, de la qual hi ha nombrosos testimonis, per exemple en relació amb la biografia de Beethoven).

Al jove baró de Reinthal se li ocorre la idea d'apropar-se com a cantant ambulant a una bella jove que vist en el castell. No sospita que aquesta jove és la filla del comte i precisament la dona per la qual causa es barallà amb la família, que el volia casar amb una noia que no coneixia. Hannchen, la donzella de la filla del comte i director de l'orquestra de palau, reconeix de seguida al jove cantant i el seu servent; Louise es posa molt contenta al saber la noticia, doncs l'estrany, cantant o no, li ha agradat des del primer moment.

Adolph ha de passar una proba, després de la qual el comte el vol, perquè intervingui en una òpera que està assajant, (d'aquí el títol de l'obra, que en català vindria a ser <L'assaig de l'òpera>). El seu servent, Johann, es mostra molt menys hàbil cantant, però ambdós improvisen un duo en una suposada òpera que desperta l'interès dels senyors del palau.

Per últim, quan tot resta llest per l'assaig final, l'ancià baró von Reinthal frusta el joc del seu nebot; i s'enfuria perquè Adolph s'ha escapolit vestint a més les robes d'una cantant ambulant. Adolph i Johann calmen l'ancià amb un duo realment divertit. Els resultats són dues parelles felices: Adolph es casa molt entusiasmat amb Louise, la jove de la precisament havia fugit. I Hannchen es casa amb Johann.

LlibretModifica

El llibret de L'assaig posseeix, com la majoria de les òperes i Singspiel de l'època, una genealogia; primer hi hagué una obra de teatre francesa de Philippe Poisson, sobre la que Johann Friedrich Jünger elaborà una comèdia alemanya amb el títol La comèdia improvisada. Lortzing, amb el seu sà instint teatral, veié les possibilitats musicals d'aquest grotesc teatre en el teatre i el convertí en una encantadora obra en un acte.

MúsicaModifica

A més de nombroses melodies populars senzilles, aquesta obra conté una sèrie de bromes musicals (es podria dir gags, per emprar un terme introduït quasi cent anys després de Lortzing), de naturalesa tant vocal com instrumental.

HistoriaModifica

¡Quin cruel contrast entre l'alegria d'aquesta obra i la situació de Lortzing en l'època de la seva creació! Per dir la veritat, el 1850 estava emprat en un teatre de Berlín, però una llarga vida errant i molts anys de precarietat econòmica havien debilitat el seu organisme. I també des del punt de vista artístic la seva actuació havia sigut més que insatisfactòria en els últims temps. L'assaig de l'òpera s'estrenà a Frankfurt del Main el 20 de gener de 1851. Cap dels espectadors que gaudien d'aquest brillant entreteniment sospitava que l'autor, sumit en la misèria moria aquella mateixa nit a Berlín.

BibliografiaModifica