Digue'm pel teu nom

pel·lícula de 2017 dirigida per Luca Guadagnino

Digue'm pel teu nom[1][2] (originalment en anglès, Call Me by Your Name) és una pel·lícula[3] de drama romàntic franco-brasilero-estatunidenco-italiana escrita, produïda i dirigida per Luca Guadagnino, estrenada als Estats Units i a Anglaterra l'any 2017. Després d'haver enaltit el film en una crònica de 5 estrelles sobre 5, el diari anglès The Guardian ha classificat Digue'm pel teu nom «millor pel·lícula de l'any 2017».[4] La versió doblada al català es va estrenar el 25 de juny de 2022 al canal La 2.[1]

Infotaula de pel·lículaDigue'm pel teu nom
Call Me by Your Name Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióLuca Guadagnino Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJames Ivory, Émilie Georges, Luca Guadagnino, Marco Morabito, Howard Rosenman, Peter Spears i Rodrigo Teixeira Modifica el valor a Wikidata
GuióLuca Guadagnino i James Ivory Modifica el valor a Wikidata
MúsicaSufjan Stevens Modifica el valor a Wikidata
FotografiaSayombhu Mukdeeprom Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeWalter Fasano Modifica el valor a Wikidata
ProductoraSony Pictures Classics Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorSony Pictures Classics i InterCom Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia, Estats Units d'Amèrica, Brasil i França Modifica el valor a Wikidata
Estrena2017 Modifica el valor a Wikidata
Durada132 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès (principalment)
francès
italià Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàDigue'm pel teu nom (2022) Modifica el valor a Wikidata
RodatgeMoscazzano Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost3.500.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació43.143.046 $ (mundial)
18.095.701 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enCall Me By Your Name Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema LGBT, coming-of-age, drama romàntic, drama i cinema romàntic Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
Temarelació fugaç i orgull LGBT Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióItàlia del Nord Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientació1983 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc websonyclassics.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt5726616 FilmAffinity: 850990 Allocine: 252439 Rottentomatoes: m/call_me_by_your_name Letterboxd: call-me-by-your-name Allmovie: v673530 Metacritic: movie/call-me-by-your-name AFI: 70970 TMDB.org: 398818
Facebook: CallMeByYourNameFilm X: CMBYNFilm Instagram: cmbynfilm Modifica el valor a Wikidata

Digue'm pel teu nom és l'adaptació de la novel·la estatunidenca Call Me by Your Name d'André Aciman (2007). A començaments de 2017, el film ha estat presentat fora de competició «Premieres» i projectat al Festival de Sundance el gener de 2017. El novembre de 2017, assoleix el Gran Premi del festival de cinema LGBT de París Chéries-Chéris.[5]

La cançó Love My Way del grup Psychedelic Furs ha estat utilitzada diverses vegades al film; això ha suscitat entusiasme als llocs de streaming als Estats Units en l'estrena del film.[6]

Argument

modifica

L'Elio és un jove italià de disset anys que sol passar les vacances al nord d'Itàlia amb els seu pare, que és americà, i la seva mare, que és francesa. L'estiu de l'any 1983 coneix l'Oliver, un jove de vint-i-quatre anys estudiant de doctorat que ha arribat per viure a casa seva pares al llarg de l'estiu amb la intenció de treballar com a ajudant de recerca i documentació del pare, que és historiador d'art i arqueòleg.

Al principi l'Elio mostra rebuig i reticència envers l'Oliver i dedica la major part del seu temps a transcriure música, interpretar-la al piano, llegir i flirtejar amb la seva amiga Marzia. Mentrestant, l'Oliver festeja amb una noia del poble.

Les seves personalitats contrasten; l'Elio és intimista i introspectiu i en canvi l'Oliver és despreocupat i obert. A poc a poc, els nois es fan amics i comencen a passar temps junts. Malgrat l'Elio segueix veient a la Marzia, li agrada molt l'Oliver, fins que arriba un dia en què li explica com es sent. Amb dolçor, l'Oliver li diu que ho deixi estar, però més tard l'Elio li fa un petó i ell li torna. Tot i així, la situació no va a més, i la relació comença a refredar-se.

Al cap d'uns dies, l'Elio li deixa una nota dient que el troba a faltar i els dos acaben reconciliant-se. L'Elio ara evita a la Marzia, que pregunta per ell i el busca de tant en tant. L'atracció entre els nois és mútua i cada vegada més forta, però l'estiu comença a acabar-se i la parella veu que el temps se'ls escapa a marxes forçades. Els pares de l'Elio, conscients del vincle entre els dos, proposen que facin un viatge junts abans que l'Oliver se'n torni als Estats Units. La Marzia i l'Elio es reconcilien i tornen a ser amics, i el pare del noi té una conversa sincera amb ell sobre l'amor que acaba deixant al descobert una confessió: ell també va viure una història semblant amb un amic seu quan era jove, però no va avançar. La parella enamorada marxa de viatge i l'adéu final a l'estació de tren és molt dura.

Uns mesos més tard, quan l'Elio celebra el Hanukkà amb els seus pares, rep una trucada de l'Oliver, que comunica a ell i als pares que es casarà. Després, un cop la trucada passa a ser només d'ells dos, l'Oliver li fa saber que se'n recorda de tot. La pel·lícula acaba amb una escena final de l'Elio davant de la llar de foc, després de penjar a l'Oliver, expressant amb intimisme un dolor profund.

Repartiment

modifica
Intèrpret Veu en català[2] Personatge
Timothée Chalamet David García Llop Elio Perlman
Armie Hammer Hernan Fernández Oliver
Michael Stuhlbarg Pep Sais Sr. Perlman
Amira Casar Eva Lluch Annella Perlman
Esther Garrel Coline Delhay Marzia
Victoire du Bois Estel Tort Chiara
Vanda Capriolo Silvia Ruggiero Mafalda
Antonio Rimoldi Francesc Góngora Anchise
Elena Bucci Roser Aldabó Bambi
Marco Sgrosso Davide Scoglio Nico
André Aciman Pep Ribas Mounir
Peter Spears Roger Vidal Isaac
Andrew Duncan Hinojosa Cesc Martínez Alessio
  • 2017: Festival de Toronto: 2a finalista - millor pel·lícula 2017: Globus d'Or: 3 nominacions, incloent-hi la de millor pel·lícula dramàtica i actor (Chalamet)
  • 2017: Premis BAFTA: 4 nominacions, incloent-hi millor pel·lícula i millor direcció
  • 2017: National Board of Review (NBR): Top 10 pel·lícules de l'any, actor revelació (Chalamet)
  • 2017: American Film Institute (AFI): Top 10 - millors pel·lícules de l'any
  • 2017: Cercle de Crítics de Nova York: millor actor (Chalamet)
  • "Un sensacional idil·li protagonitzat per una de les parelles de l'any: Armie Hammer i Timothée Chalamet. (...) tots dos brillen de forma independent, però quan comparteixen escena la química és explosiva." [7]
  • "Lucca Guadagnino teixeix una encantadora història sobre el primer amor"[8]
  • "Guadagnino (...) troba exactament el to adequat per al material, que és moderat i ple d'afecte paternal."[9]
  • La Berlinale es rendeix a l'amor d'estiu de Luca Guadagnino[10]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Avui a #ElCinemaDeLa2 a @la2_tve 'Diga'm pel teu nom'». RTVE Catalunya, 25-06-2022. [Consulta: 26 juny 2022].
  2. 2,0 2,1 «Digue'm Pel Teu Nom». Eldoblatge.com. [Consulta: 11 juliol 2022].
  3. Arcones, Por Juan. «Luca Guadagnino habla sobre '«Call me» by your name 2'» (en espanyol europeu), 28-01-2020. [Consulta: 14 abril 2020].
  4. Peter Bradshaw «The 50 top films of 2017: No 1 Call Me By Your Name» (en anglès). The Guardian, 22-12-2017.
  5. «Palmarès Chéries-Chéris 2017». Chéries-Chéris. Arxivat de l'original el 2017-11-23. [Consulta: 19 gener 2018].
  6. Gregory Wakeman. «“I guess I am proud;” Armie Hammer on that viral ‘Call Me By Your Name’ dance scene» (en anglès). Metro, 22-10-2017.
  7. Martínez Mantilla, Daniel «Call Me by Your Name». Fotogramas.
  8. Debruge, Peter «Call Me by Your Name». Variety.
  9. van Hoeij, Boyd «Call Me by Your Name». The Hollywood Reporter.
  10. Serra, Xavi «Call Me by Your Name». Ara.