Dikwa és una ciutat de l'estat de Borno, a Nigèria.

Infotaula de geografia políticaDikwa

Localització
 12° 01′ 26″ N, 13° 54′ 57″ E / 12.0239°N,13.9158°E / 12.0239; 13.9158
EstatNigèria
Estat federatestat de Borno modifica
Identificador descriptiu
Fus horari

Història de DikwaModifica

Dikwa fou part del regne de Borno abans de ser capturada per Rabah el 1893. Aquest va fortificar la ciutat  i Dikwa va esdevenir la capital del seu regne de 1893 a 1900.[1]

El 1900 els francesos van derrotar a Rabah i van capturar Dikwa. La ciutat va ser entregada als alemanys el 1902 a causa d'un tractat  que s'havia signat el 1893 entre els alemanys i els britànics que estipulava que la ciutat de Dikwa hauria d'esdevenir alemanya. Aquest tractat és a l'origen de l'emirat de Dikwa.[2]

Entre 1902 i 1916, Dikwa fou la capital del que els europeus van anomenar Bornu Alemany. Després de la Primera Guerra Mundial i fins al 1961, la ciutat i l'emirat de Dikwa va ser administrat pels britànics primer com a mandat de la Societat de Nacions (1921-1946) i després com a fideïcomís de les Nacions Unides.[3] El 1942, Dikwa va deixar de per ser la capital de l'emirat que es va traslladar a Bama. Aquesta ciutat esdevenia la capital de l'Emirat que no obstant va mantenir el seu nom d'emirat de Dikwa.[4]

El 1961, després d'un plebiscit de Nacions Unides, la ciutat i l'emirat van esdevenir oficialment part de Nigerià.[5]

Àrea de Govern local de NigèriaModifica

Dikwa és també el nom d'una Àrea de Govern Local de l'estat de Borno, a Nigèria. La seva capital és la ciutat de Dikwa, la qual és també la seu de l'emirat de Dikwa.

L'àrea té una superfície de 1.774 km² i una població de 25.300 habitants el 2010 segons Africapolis.[6] El 2006 cens va donar un nombre calculat de 105.909 habitants però, com per la resta de Nigèria, aquestes figures haurien de ser agafades amb precaució.[7]

ReferènciesModifica

  1. W. K. R. Hallam, The life and times of Rabih Fadl Allah (Ilfracombe: Stockwell, 1977).
  2. Obaro Ikime, ‘The fall of Borno’, in The fall of Nigeria: the British conquest (London: Heinemann Educational, 1977), pp.178-184.
  3. Michael Callahan, Mandates and Empire: The League of Nations and Africa 1914-1931 (Sussex Academic Press, 2008) and Michael Callahan, A Sacred Trust: The League of Nations and Africa, 1929-1946 (Sussex Academic Press, 2004).
  4. S. J. Hogben and Anthony Kirk-Greene, The Emirates of Northern Nigeria: a Preliminary Survey of Their Historical Traditions (Oxford University Press: London, 1966), p. 352.
  5. Report of the United Nations Commissioner for the Supervision of the Plebiscites in the Cameroons under United Kingdom Administration, (T/1491) (New York: Trusteeship Council, United Nations, 1959).
  6. http://e-geopolis.eu/africapolis/Rubrique70_Data/SWAC_agglos2010_site.htm [accessed 24 March 2015].
  7. http://africacheck.org/factsheets/factsheet-nigerias-population-figures/ [accessed 24 March 2015].

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dikwa
  • Anyangwe, Carlson, Betrayal of Too Trusting a People: The UN, the UK and the Trust Territory of the Southern Cameroons (African Books Collective, 2009).
  • Callahan, Michael, Mandates and Empire: The League of Nations and Africa 1914-1931 (Sussex Academic Press, 2008).
  • Callahan, Michael, A Sacred Trust: The League of Nations and Africa, 1929-1946 (Sussex Academic Press, 2004).
  • Chem-Langhëë, Bongfen, The Paradoxes of Self-Determination in the Cameroons under United Kingdom Administration: The Search for Identity, Well-Being, and Continuity (Lanham, MD: University Press of America, 2003).
  • Cooper, Malcolm, The Northern Cameroons Plebiscite 1960/61: A Memoir with Photo Archive (Electronic ISBN Publication: Mandaras Publishing, 2010).
  • Digre, Brian, Imperialism’s New Clothes : the Repartition of Tropical Africa, 1914-1919 (New York: Lang, 1990).
  • Hallam, W. K. R., The life and times of Rabih Fadl Allah (Ilfracombe: Stockwell, 1977).
  • Hogben, S. J. and Kirk-Greene, Anthony, The Emirates of Northern Nigeria: a Preliminary Survey of Their Historical Traditions (Oxford University Press: London, 1966), p. 352.
  • Ikime, Obaro, ‘The fall of Borno’, in The fall of Nigeria: the British conquest (London: Heinemann Educational, 1977), pp. 178–184.
  • Johnson, D. H. N., ‘The Case Concerning the Northern Cameroons’, The International and Comparative Law Quarterly, 13 (1964), 1143-1192.
  • Oloa Zambo, Anicet, L’affaire Du Cameroun Septentrional : Cameroun, Royaume-Uni (Paris : l’Harmattan, 2006).
  • Osuntokun, Akinjide, Nigeria in the First World War (London: Longman, 1979).
  • Prescott, J.R.V., ‘The Evolution of the Anglo-French Inter-Cameroons Boundary’, The Nigerian Geographical Journal, 5 (1962), 103-20.
  • Report of the United Nations Commissioner for the Supervision of the Plebiscites in the Cameroons under United Kingdom Administration, (T/1491) (New York: Trusteeship Council, United Nations, 1959).
  • Sharwood-Smith, Bryan, “But Always as Friends”: Northern Nigeria and the Cameroons, 1921-1957 (London: Allen & Unwin, 1969).
  • Vaughan, James H., ‘Culture, History, and Grass-Roots Politics in a Northern Cameroons Kingdom’, American Anthropologist, New Series, 66 (1964), 1078-1095.
  • Yearwood, Peter, ‘Great Britain and the Repartition of Africa, 1914–19’, The Journal of Imperial and Commonwealth History, 18 (1990), 316–341.
  • Yearwood, Peter, ‘“In a Casual Way with a Blue Pencil”: British Policy and the Partition of Kamerun, 1914-1919’, Canadian Journal of African Studies / Revue Canadienne Des Études Africaines, 27 (1993), 218-244.
  • Yearwood, Peter, ‘From Lines on Maps to National Boundaries: The Case of Northern Nigeria and Cameroun’, in Maps and Africa : Proceedings of a Colloquium at the University of Aberdeen, April 1993, ed. by Jeffrey C. Stone (Aberdeen: Aberdeen University African Studies Group, 1994).
  • Yearwood, Peter, “The Reunification of Borno, 1914-1918,” Borno Museum Society Newsletter 25 (1995): 25-45.