Dinastia antigònida

La dinastia antigònida va ser una nissaga de reis macedonis descendents d'Antígon I el borni (Monophtalmus), general d'Alexandre el Gran. Antígon governava la majoria de l'Àsia Menor i el nord de Síria. Els seus intents de controlar la totalitat de l'imperi d'Alexandre van acabar amb la seva derrota i mort a la batalla d'Ipsos el 301 aC.

Infotaula d'organitzacióDinastia antigònida
Dades
Tipusdinastia Modifica el valor a Wikidata
ReligióReligió a l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació306 aC
FundadorAntígon Monoftalm Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició168 aC Modifica el valor a Wikidata

El fill d'Antígon i Estratonice, Demetri I Poliorcetes, va sobreviure a la batalla i va aconseguir d'obtenir el control de Macedònia uns anys després, però acabà perdent el tron i morint a la presó. Després d'un període de confusió, el fill de Demetri Antígon II Gònates va aconseguir restablir el control de la dinastia sobre l'antic regne de Macedònia, i sobre la majoria de les polis gregues, cap a l'any 276 aC.

L'imperi antigònida va ser un dels tres dominis fundats per generals d'Alexandre, juntament amb l'Imperi Selèucida i l'Imperi Ptolemaic. La dinastia antigònida va acabar per la conquesta romana de la regió després de la batalla de Pidna.[1][2]

Els membres de la dinastia antigònida van ser:

Andriscos pretenia ser el fill bastard de Perseu.

Les relacions de família amb altres dinasties són complexes. Demetri Poliorcetes es va casar dues vegades:

Estratonice, filla de Poliorcetes, es va casar també dues vegades. La primera amb Seleuc I Nicàtor (casat anteriorment amb Apama) i la segona amb Antíoc I Sòter (fill de Seleuc i d'Apama). Del seu primer matrimoni amb Seleuc va tenir a File o Fila, que es va casar amb Antígon II Gònates i van ser els pares de Demetri II de Macedònia. Del segon matrimoni va continuar la dinastia selèucida.[2]

Referències

modifica
  1. Lendering, Jona. «Antigonids». Livius. [Consulta: 9-X-2020].
  2. 2,0 2,1 Will, Édouard. Histoire politique du monde hellénistique, 323-30 av. J.-C.. París: Seuil, 2003, p. 46-52, 214-230. ISBN 9782020603874.