Dinastia macedònia

Per a altres significats, vegeu «Dinastia Macedònica d'Egipte».
Basili I i el seu fill Lleó VI, els dos primers emperadors de la dinastia macedònia.

La dinastia macedònia[1] governà l'Imperi Romà d'Orient[nota 1] des del segle ix fins al segle xi. Durant aquest període, l'Imperi Romà d'Orient assolí la seva màxima extensió des de les conquestes musulmanes del segle vii i començà el renaixement macedoni en l'art i la literatura. En realitat, eren d'origen armeni, possiblement una branca menor de la família noble armènia dels Mamikonian. La dinastia seria anomenada «macedònia» pel seu fundador, Basili I el Macedoni, originari de la tema de Macedònia, tot i que d'ascendència armènia.

EmperadorsModifica

  • 867-886: Basili I (Βασίλειος Α') (811-886), casat amb Eudòcia Inguerina, amant de Miquel III. Morí en un accident de caça.
    • 869-879: Constantí (855-879), associat, fill de Basili I.
    • 870-886: Lleó VI (866 † 912), associat, fill de Basili I.
    • 879-886: Alexandre II, associat, fill de Basili I.
  • 886-912: Lleó VI el Filòsof (Λέων ΣΤ' ο Σοφός) (866-912), fill i hereu legal de Basili I, tot i que és possible que fos fill biològic de Miquel III.
    • 886-912: Alexandre II, associat
  • 912-913: Alexandre II (Αλέξανδρος Β') (870-913), regent del seu nebot Constantí VII Porfirogènit
  • 913-919: Constantí VII Porfirogènit (nascut en la porpra) (Κωνσταντίνος Ζ' ο Πορφυρογέννητος) (905-959), fill de Lleó VI.
  • 919-944: Romà I Lecapè (Ρωμανός Α' ο Λεκαπηνός), emperador associat (870-948), pare polític de Constantí VI. Intentà establir la seva pròpia dinastia. Fou derrocat pels seus propis fills i enviat a un monestir.
  • 945-959: Constantí VII (en solitari).
  • 959-963: Romà II Porfirogènit (Ρωμανός Β' ο Πορφυρογέννητος) (939-963), fill de Constantí VII.
  • 963-969: Nicèfor II Focas (Νικηφόρος Β' Φωκάς ή Νικηφόρος Β' ο Φωκάς) (912-969), general de gran èxit, segon marit de Teòfan Anastaso, vídua de Romà II; regent de Basili II i Constantí VII, assassinat el 969 (originari de Capadòcia).
  • 969-976: Joan I Tsimiscés (Ιωάννης Α' Κουρκούας ο Τσιμισκής) (925 - 976), general de gran èxit, regent de Basili II i Constantí III, cunyat de Romà II i amant de Teòfan Anastaso, muller de Romà II i Nicèfor II, tot i que no es casaren per prohibició del patriarca.
    • 970-1025: Basili II, associat, fill de Romà II.
    • 970-1025: Constantí III, associat, fill de Romà II.
  • 976-1025: Basili II Bulgaròcton (Βασίλειος Β' ο Βουλγαροκτόνος) (958-1025), fill de Romà II i conqueridor de Bulgària.
    • 976-1025: Constantí VIII, associat, germà de l'anterior.
  • 1025-1028: Constantí VIII Porfirogènit (Κωνσταντίνος Η') (960-1028)
  • 1028-1050: Zoè Porfirogènita (Ζωή) (978 - 1050), filla de l'anterior.
    • 1028-1034: Romà III Argir (Ρωμανός Γ' ο Αργυρός) (968-1034), eparca (alcalde) de Constantinoble i primer marit de Zoè Porfirogènita. Assassinat.
    • 1034-1041: Miquel IV el Paflagoni (Μιχαήλ Δ' ο Παφλαγών) (1010-1041), segon marit de Zoè.
    • 1041-1042: Miquel V el Calafat (Μιχαήλ Ε' ο Καλαφάτης) (1015-1042), cosí de Miquel IV i fill adoptiu de Zoè.
    • 1042-1050: Constantí IX Monòmac, tercer marit de Zoè.
  • 1050-1055: Constantí IX Monòmac (Κωνσταντίνος Θ' ο Μονομάχος) (1000-1055) (en solitari, després de la mort de Zoè).
  • 1055-1056: Teodora Porfirogènita (Θεοδώρα) (980-1056), filla de Constantí VIII.
  • 1056-1057 : Miquel VI l'Estratiòtic (Μιχαήλ ΣΤ' ο Στρατιωτικός), fill adoptiu de Teodora Porfirogènita; deposat per Isaac I Comnè i enviat a un monestir.

CronologiaModifica

Miquel VITeodora (filla de Constantí VIII)Constantí IXZoè PorfirogènitaConstantí VIIIBasili II (emperador)Joan I TsimiscésNicèfor IIRomà IIConstantí VIILleó VI el FilòsofBasili I el Macedoni

NotesModifica

ReferènciesModifica

  1. «Dinastia macedònia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.