Ding Liren
Ding Liren (en xinès: 丁立人; nascut el 24 d'octubre de 1992) és un jugador d'escacs xinès, que té el títol de Gran Mestre des de 2009.[2] L'abril de 2023 va esdevenir Campió del món, el primer xinès de la història en fer-ho, i el tercer asiàtic.[3]
(2023) | |
Nom original | 丁立人 Ding Liren |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 24 octubre 1992 (32 anys) Wenzhou (República Popular de la Xina) |
Nacionalitat | Xina |
Formació | Universitat de Pequín institut de Wenzhou Facultat de Dret de la Universitat de Pequín escola primària Zhouyuan de Wenzhou |
Activitat | |
Ocupació | Jugador d'escacs |
Nacionalitat esportiva | República Popular de la Xina |
Esport | escacs |
Títol d'escaquista | Mestre Internacional d'escacs (2008) Gran Mestre Internacional (2009) |
Punts Elo (màx.) | 2.816 (2018)< |
Identificador FIDE | 8603677 |
Participà en | |
2023 | Campionat del món d'escacs de 2023 |
juliol 2022 | Torneig de Candidats de 2022 |
2018 | Olimpíada d'escacs de 2018 |
2018 | Torneig de Candidats 2018 |
2016 | Olimpíada d'escacs de 2016 |
2014 | Olimpíada d'escacs de 2014 |
2012 | Olimpíada d'escacs de 2012 |
Altres | |
Títol | Gran Mestre (2009)[1] 3 cops campió de la Xina |
Premis | |
| |
A la llista d'Elo de la FIDE de l'abril de 2023, hi tenia un Elo de 2788 punts, cosa que en feia el jugador número 1 (en actiu) de la Xina, i el número 3 del rànquing mundial.[4] El seu màxim Elo va ser de 2816 punts, a la llista del novembre de 2018 (posició 3 al rànquing mundial).[5]
Resultats destacats en competició
modifica2002-2008
modificaDing Liren ha empatat dos cops al primer lloc en campionats del món per edats, tot i que en les dues ocasions obtingué el segon lloc a la classificació final, per pitjor desempat: el novembre de 2002 empatà al primer lloc al campionat del món Sub-10 a Heraklio, amb 9½/11 punts, amb Eltaj Safarli, i fou segon al desempat;[6] dos anys després, el novembre de 2004 empatà al primer lloc amb Zhao Nan amb 9½/11 punts al campionat del món Sub-12 a Heraklio, i fou segon per desempat.[7] L'abril de 2007 va participar en el torneig Zonal 3,5 (Xina) a Dezhou, on va tenir una bona puntuació de 6½/9. El juliol del mateix any, va participar en el Grup B del Campionat de la Xina, i hi puntuà 7/10. A l'edició següent, el maig de 2008 disputà el campionat absolut de la Xina, a Beijing, i puntuà 5½/11 acabant 6è.
2009
modificaL'abril de 2009 participà en el torneig Zonal 3,5 (Xina) a Beijing, i hi feu una puntuació de 5/11. Poc després, el maig de 2009 va participar en el 8è Campionat Obert Individual de l'Àsia, a la Subic Bay Freeport Zone, i hi va puntuar 6/11 fet que va significar la seva primera norma de Gran Mestre. A continuació, el juny de 2009, a 16 anys, fou el guanyador més jove de la història del Campionat d'escacs de la Xina, a l'edició celebrada a Xinghua, on puntuà 8½/11 i hi va fer una performance de 2800+ i hi va fer la segona norma de Gran Mestre.[8][9][10][11][12] El campionat es va decidir, entre altres coses, gràcies a la regla de «tolerància zero» promoguda per la FIDE, consistent en fer perdre la partida al jugador que no arribi a temps a l'hora de començar.[13][14] L'octubre de 2009 va esdevenir el 30è Gran Mestre xinès.[15]
2010
modificaEl 2010 empatà als llocs 3r–6è amb Anton Filippov, Zhou Jianchao i Merab Gagunaixvili al primer Memorial Florencio Campomanes a Manila[16]
2011
modificaL'abril de 2011 va guanyar el campionat de la Xina per segon cop, a Xinghua amb 9/11 punts[17] i repetí el resultat l'any següent, a 19 anys, amb 8/11 punts.[18][19] Entre l'agost i el setembre de 2011 participà en la Copa del món de 2011, a Khanti-Mansisk,[20][21] un torneig del cicle classificatori pel Campionat del món de 2013, i hi tingué una mala actuació; fou eliminat en primera ronda per Wesley So (1½-2½).
2012
modificaL'octubre de 2012 empatà al segon lloc amb Le Quang Liem a la SPICE Cup a Saint Louis, amb 5½/10 punts (el campió fou Maxime Vachier-Lagrave)[22]
2013
modificaEntre abril i maig de 2013 participà en el fort Memorial Alekhine, i hi acabà en novè lloc, amb +1−3=5.[23]
2015
modificaEl gener del 2015 fou segon al 77è Torneig Tata Steel amb 8½ de 13, els mateixos que Maxime Vachier-Lagrave, Anish Giri i Wesley So, i a mig punt del vencedor i campió del món Magnus Carlsen.[24]
2017
modificaDel 9 al 14 de novembre de 2017, es va enfrontar a Magnus Carlsen al Champions Showdown 2017, un matx a 10 partides semiràpides i 20 de ràpides, hostatjat pel Saint Louis Chess Club.[25] Carlsen va guanyar, amb un marcador de 22–8 (+16–2=12).[26]
2018
modificaEl 2018 Liren va jugar la cinquena edició del Shamkir Chess, celebrada entre el 18 i el 28 d'abril, i hi fou segon, rere Magnus Carlsen, amb una puntuació de 5,5/9.[27]
2019
modificaEl gener de 2019 fou quart a la 81a edició del torneig Tata Steel, un punt i mig per sota del campió, Magnus Carlsen.[28]
El març de 2019, fou membre de l'equip xinès que va quedar tercer al Campionat del món per equips a Astana.[29]
2023
modificaL'abril de 2023 participa al Campionat del Món d'escacs contra Ian Nepómniasxi a Astanà,[30] imposant-se en la final i esdevenint el primer campió del món xinès de la història.[3]
Partides notables
modifica- Ding Liren - Li Shilong, defensa índia de rei, campionat de la Xina, tercera ronda, Xinghua, 2009
- Ding Liren - Wang Hao, defensa semieslava del gambit de dama, campionat de la Xina, desena ronda, Xinghua, 2009
- Gata Kamsky - Ding Liren, defensa francesa variant Steinitz, Open Aeroflot, sisena ronda, Moscou, 2011
- Ding Liren - Levon Aronian, defensa semieslava variant Merano accelerada, Memorial Alekhine, primera ronda, 2013
Notes i referències
modifica- ↑ «Fitxa de la sol·licitud de títol de GM de Ding Liren» (en anglès). FIDE. [Consulta: 29 novembre 2014].
- ↑ «Nota biogràfica de Ding Liren» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 29 novembre 2014].
- ↑ 3,0 3,1 García, Leontxo. «Ding, el primer jugador chino campeón del mundo de ajedrez, tras jugar como un kamikaze en el momento de mayor tensión». El País, 30-04-2023. [Consulta: 30 abril 2023].
- ↑ «"Rànquing d'escaquistes per federació: Xina"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 8 abril 2023].
- ↑ Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Ding Liren «benoni.de» (en alemany). Arxivat de l'original el 2014-12-05. [Consulta: 1r juny 2016].
- ↑ «Classificacions del Campionat del món d'escacs de la joventut de 2002» (en anglès). chess.gr. Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 28 novembre 2014].
- ↑ «Resum de resultats del Campionat del món d'escacs de la joventut de 2004» (en anglès). greekchess.com. [Consulta: 28 novembre 2014].
- ↑ «Chinese Championship – a pictorial review» (en anglès). chessbase.com, 14-06-2009. [Consulta: 28 novembre 2014].
- ↑ «16-year-old Ding Liren Wins Chinese Ch» (en anglès). chessninja.com, 06-06-2009. [Consulta: 29 novembre 2014].
- ↑ «Ding Liren wins the Chinese Chess Championship» (en anglès). Chessdom, 08-06-2009. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 29 novembre 2014].
- ↑ Monokroussos, Dennis. «Chinese Championship – a closer look at Ding Liren» (en anglès). ChessBase, 06-09-2009. [Consulta: 29 novembre 2014].
- ↑ «Ding Liren champion de Chine!» (en francès). Europe Echecs, 2009. [Consulta: 29 novembre 2014].
- ↑ «Feedback and facts on FIDE's 'zero tolerance' rule» (en anglès). Chessbase, 06-11-2009. [Consulta: 19 novembre 2014].
- ↑ «Chinese Championship – decision by default» (en anglès). Chessbase.com, 06-09-2009. [Consulta: 29 novembre 2014].
- ↑ «Títols aprovats al 80è congrés de la FIDE». FIDE. [Consulta: 29 novembre 2014].
- ↑ Error: hi ha arxiuurl o arxiudata, però calen tots dos paràmetres.«1st Florencio Campomanes Memorial». Chessdom. [Consulta: 23 novembre 2014].
- ↑ «Campionat de la Xina de 2011: Classificació i partides». chessgames.com. [Consulta: 28 novembre 2014].
- ↑ «Campionat de la Xina de 2012: Classificació i partides». [Consulta: 28 novembre 2014].
- ↑ «2011 Chinese Championship Ding Liren and Zhang Xiaowen win!». ChessBase.com, 11-04-2011. [Consulta: 11 abril 2011]. (anglès)
- ↑ FIDE has announced qualifiers for the World Cup 2011, Chessbase, 15 de juliol de 2011 (en anglès). Consultat el dia 29 de novembre de 2014 (anglès)
- ↑ «FIDE World Cup 2011» (en anglès). chess.com, 27-08-2011. [Consulta: 29 novembre 2014].
- ↑ «Vachier-Lagrave tops SPICE Cup» (en anglès). Bloc de Susan Polgar, 22-10-2014. [Consulta: 29 novembre 2014].
- ↑ «Aronian and Gelfand win Alekhine Memorial 2013» (en anglès). ChessBase News, 01-05-2013. [Consulta: 29 novembre 2014].
- ↑ «Carlsen wins Wijk masters». Chessbase.com. [Consulta: 25 gener 2015]. (anglès)
- ↑ «2017 Champions Showdown – Day 6». [Consulta: 14 desembre 2017].
- ↑ «Carlsen vs. Ding Liren – Champions Showdown 2017». [Consulta: 14 desembre 2017].
- ↑ Doggers, Peter. «Carlsen Wins Shamkir Chess After Quick Draw With Ding» (en anglès). Chess.com, 28-04-2018.
- ↑ Wittmann, Nadja «Magnus Carlsen gana el Torneo Tata Steel Chess 2019». Chessbase, 27-01-2019 [Consulta: 28 febrer 2021].
- ↑ Crowther, Mark. «FIDE World Team Championship 2019» (en anglès). The Week In Chess, 14-03-2019. [Consulta: 2 maig 2021].
- ↑ «Noticias de ajedrez y Cobertura de eventos» (en castellà). [Consulta: 4 abril 2023].
Títols | ||
---|---|---|
Precedit per: Ni Hua |
Campió de la Xina 2009 |
Succeït per: Wang Hao |
Precedit per: Wang Hao |
Campió de la Xina 2011-2012 |
Succeït per: Wang Yue |
Precedit per: Magnus Carlsen |
Campió del món d'escacs 2023- |
Succeït per: Regnant |