Obre el menú principal

Diomedó (Diomedon, Διομέδων) fou un comandant atenenc durant la guerra del Peloponès. Va entrar en campanya el 412 aC, i va portar 16 vaixells per defensar Jònia. Quios i Milet s'havien revoltat i la primera intentava estendre's cap a Lesbos. Només arribar Diomedó va capturar 4 vaixells de Quios. Llavors se li va unir Lleó, que portava deu vaixells més des d'Atenes, i junts (26 vaixells) van marxar contra Lesbos i van reconquerir Mitilene i a més van derrotar a un destacament de Quios que era al port, el que els va permetre d'assegurar ràpidament el domini de tota l'illa. Va ocupar també Clazòmenes i des de Lesbos i la costa propera va fer la guerra a Quios.

Infotaula de personaDiomedó
Biografia
Naixement segle V aC
Mort 406 aC
Atenes
Activitat
Ocupació Militar
Modifica les dades a Wikidata

A l'hivern següent fou recomanat per Pisandre d'Acarnes (cap del partit oligàrquic que estava treballant pel retorn a Atenes d'Alcibíades) i fou nomenat cap de la flota atenenca a Samos en substitució de Frínic (Phrynichus) i Escirònides (Scironides), d'una part degut als seus recents èxits i d'altra degut a la seva neutralitat política. Va atacar Rodes, llavors en revolta, però després va restar inactiu (primavera del 411 aC) subordinat a Pisandre, llavors a Samos.

Pensant que una vegada enderrocat el govern democràtic se'l feria fora, i segons Tucídides influenciat pels honors rebuts de la democràcia, al marxar Pisandre es va aliar amb Trasibul i es va oposar a la revolució oligàrquica a Samos, i en establir-se el govern del Quatre-cents a Atenes, es va revoltar al costat de Trasibul en defensa de la democràcia, i va fer cridar a Alcibíades.

Va participar en la batalla de Cinossema i va romandre en servei actiu durant el període d'Alcibíades.

Després de la batalla de Nòtion (407 aC) va caure en desgràcia i fou apartat del comandament directe.

Quan Cal·licràtides va expulsar a Conó cap a Mitilene i el va assetjar, Diomedó va anar amb 12 vaixells en el seu ajut i en va perdre 10 en els combats.

Després de la batalla de les Arginuses fou un dels sis almiralls que va tornar a Atenes i foren condemnats i executats per les intrigues del partit oligàrquic. El seu amic Euríptolem el va intentar salvar sense èxit.