Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella

antiga torre d'aigua de Barcelona

El Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella és una obra de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. És una torre d'aigua construïda el 1874 per Josep Fontserè.[1] Des del 1999 forma part de la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra i conté col·leccions especials de fons bibliogràfics.

Infotaula d'edifici
Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella
Imatge
Dades
TipusEdifici de biblioteca acadèmica Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Fontserè i Domènech Modifica el valor a Wikidata
Construcció1874-1880
Característiques
Estil arquitectònicArquitectura industrial Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaLa Vila Olímpica del Poblenou (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. Wellington, 46-48
 41° 23′ 26″ N, 2° 11′ 20″ E / 41.390482°N,2.188966°E / 41.390482; 2.188966Coord.: 41° 23′ 26″ N, 2° 11′ 20″ E / 41.390482°N,2.188966°E / 41.390482; 2.188966
BCIL
IdentificadorIPAC: 40491

DescripcióModifica

Edifici situat als límits del Parc de la Ciutadella al carrer Ramon Trias Fargas. Aïllat en origen, actualment forma part del conjunt del campus universitari Pompeu Fabra com a biblioteca. Es tracta d'un edifici industrial creat com a dipòsit de les aigües que regulaven el cabal de la cascada del parc i el regadiu dels jardins de la Ciutadella. Construït en planta quadrangular a model d'una estructura romana (la piscina Mirabilis de Nàpols). Aquesta gran bassa elevada se sosté mitjançant arcs paral·lels de mur de fàbrica d'un metre de gruix i volta de canó, amb una alçària de 14 metres i seixanta-cinc metres de profunditat. Les obres de rehabilitació van renovar l'espai de la coberta, on hi havia la bassa d'aigua, i l'interior transformant-ho en sala de lectura de la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra. A la façana destaquen les arcades i contraforts i les torres de cada cantonada. La superfície del solar és de 4.558 m2, amb una superfície ocupada de 4.320 m2 i una superfície rehabilitada de 14.850 m2.[2]

HistòriaModifica

El projecte del dipòsit data del 1874 i la construcció de 1876, però no s'inaugurà fins al 1880. Antoni Gaudí, estudiant en el moment de la construcció, va participar en l'informe i càlcul de capacitats i elements de suport. L'espai interior ha tingut infinitat d'usos entre els quals destaquen com a hospici i asil municipal entre els anys 1896 i 1977. El 1992 la Universitat Pompeu Fabra va adquirir l'edifici i al 1999 s'inaugurà com a nova biblioteca gràcies a les intervencions dels arquitectes Lluís Clotet i Ignacio Paricio. Aquesta rehabilitació va guanyar el Premi Dècada 2009 de la Fundació Óscar Tusquets Blanca.[2]

ReferènciesModifica

  1. «Història del Dipòsit de les Aigües (campus de la Ciutadella)». Web de la Universitat Pompeu Fabra, 6 setembre 2013 (2013-09-06). Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 21 juliol 2014].
  2. 2,0 2,1 «Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 desembre 2017].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella

BibliografiaModifica

  • FORTEZA I CASAS, Bruno.El Dipòsit de les aigües del Part de la Ciutadella de Josep Fontserè. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II, 2006. (Treball de fi de carrera)
  • HUERTAS CLAVERIA, Josep M. "La Biblioteca de les Aigües rep un carregament de llibres". El Periódico de Catalunya, (31 maig 2001). Pàg. 7.
  • PLAYÀ MASET, Josep. "Les Noves catedrals dels llibres". Barcelona metròpolis mediterrània, núm. 61, febrer-abril 2003.
  • VIDAL-FOLCH, Ignacio [text]; BAUTISTA, Consuelo [fotografia]. "El depósito del agua". El País, 13 de maig de 2006 (2006-05-13), pàg. 35.