Diplòpodes
Els diplòpodes (Diplopoda, del grec di, "dos", plo, "multiplicar per" i podos, "peu") són una classe de miriàpodes que inclou, entre d'altres, els populars milpeus. Es caracteritzen per presentar dos parells de potes a la majoria dels seus segments corporals, que oscil·len entre 11 i quasi 200. Cada segment que té dos parells de potes com a resultat de la fusió de dos segments únics en un de sol. El diplòpode més llarg (gairebé 30 cm) és el milpeus gegant africà (Archispirostreptus gigas), i el que té més potes (375 parells) és Illacme plenipes, de Califòrnia[1] que, evidentment, és l'animal conegut amb més potes. Es coneixen més de 12.000 espècies,[2] essent un dels grups més diversos d'organismes terrestres.
Diplopoda  | |
|---|---|
 Trigoniulus corallinus | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Malaltia | cremada de mil·lípede |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Bilateria |
| Fílum | Arthropoda |
| Subfílum | Myriapoda |
| Classe | Diplopoda Blainville, 1844 |
| Subclasses | |
CaracterístiquesModifica
La característica distintiva dels diplòpodes, que els diferencia de la resta de miriàpodes, és la presència de dos parells de potes en cada segment del tronc, excepte el primer i l'últim, que no en tenen, i el segon, tercer i quart, que només tenen un parell de potes cadascun. La duplicitat de les potes és conseqüència de la fusió de dos segments consecutius en un de sol, de manera que es pot parlar de diplosegments en comptes de segments.
Hi ha diplòpodes amb el cos molt allargat i cilíndric, que responen a la idea que hom té dels milpeus, però nombroses espècies són curtes i rabassudes, i es poden enrotllar en forma de bola, assemblant-se extraordinàriament als porquets de Sant Antoni, que són crustacis terrestres amb els quals no guarden cap relació; és un cas notable d'evolució convergent.
Biologia i ecologiaModifica
Els diplòpodes són lucífugs (defugen la llum) i higròfils (viuen a llocs humits), de manera que viuen sota pedres, a la fullaraca o a la fusta en descomposició.
Són detritívors, lents i no verinosos, a diferència dels quilòpodes, una altra classe de miriàpodes. La majoria de diplòpodes mengen les fulles que han caigut i altra matèria vegetal morta, degradant el menjar mitjançant secrecions i mastegant-lo amb les mandíbules.
Es pensa que aquesta classe d'artròpodes comprèn els primers animals que van colonitzar la terra durant el període geològic Silurià. Aquestes formes primerenques probablement menjaven molses i plantes vasculars primitives.
TaxonomiaModifica
Es presenten a continuació les subclasses i el ordres de diplòpodes basats en Shear (2011)[3] i, pel que fa al grups extints, en Shear & Edgecombe (2010).[4] Estudis cladístics i moleculars recents han desafiat els esquemes de classificació tradicionals anteriors i, en particular, la posició dels ordres Siphoniulida i Polyzoniida encara no està ben establerta.[5]
- Subclasse Penicillata Latreille, 1831
- Ordre Polyxenida Verhoeff, 1934
- Subclass †Arthropleuridea (situat a Penicillata per alguns autors)[4]
- Ordre †Arthropleurida Waterlot, 1934
- Ordre †Eoarthropleurida Shear & Selden, 1995
- Ordre †Microdecemplicida Wilson & Shear, 2000
- Subclasse Chilognatha Latrielle, 1802[6]
- Ordre †Amynilyspedida Hoffman, 1969
- Ordre †Archidesmida Wilson & Anderson 2004
- Ordre Callipodida Pocock, 1894
- Ordre Chordeumatida Pocock 1894
- Ordre †Cowiedesmida Wilson & Anderson 2004
- Ordre †Euphoberiida Hoffman, 1969
- Ordre Glomerida Brandt, 1833
- Ordre Glomeridesmida Cook, 1895
- Ordre Julida Brandt, 1833
- Ordre †Palaeosomatida Hannibal & Krzeminski, 2005
- Ordre Platydesmida Cook, 1895
- Ordre †Pleurojulida Schneider & Werneburg, 1998 (possiblement el grup germà de Colobognatha)[5]
- Ordre Polydesmida Pocock, 1887
- Ordre Polyzoniida Cook, 1895
- Ordre Siphoniulida Cook, 1895
- Ordre Siphonocryptida Cook, 1895
- Ordre Siphonophorida Newport, 1844
- Ordre Sphaerotheriida Brandt, 1833
- Ordre Spirobolida Cook, 1895
- Ordre Spirostreptida Brandt, 1833
- Ordre Stemmiulida Cook, 1895
- Ordre †Zosterogrammida Wilson, 2005 (Chilognatha incertae sedis)[4]
Glomeris marginata, un diplòpode freqüent als Països Catalans
Glomeris marginata, enrotllat en forma de bola
Un típic milpeus, fotografiat a Mallorca
Un milpeus en posició defensiva
Un polidèsmid
ReferènciesModifica
- ↑ Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3
- ↑ Sierwald, P. & Bond, J.E. 2007. Current status of the myriapod class diplopoda (Millipedes): Taxonomic diversity and phylogeny. Annual Review of Entomology, 52: 401-420
- ↑ Shear, W. «Class Diplopoda de Blainville in Gervais, 1844. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness». Zootaxa, 3148, 2011, pàg. 159–164. DOI: 10.11646/zootaxa.3148.1.32.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Shear, William A.; Edgecombe, Gregory D. «The geological record and phylogeny of the Myriapoda». Arthropod Structure & Development, 39, 2–3, 2010, pàg. 174–190. DOI: 10.1016/j.asd.2009.11.002. PMID: 19944188.
- ↑ 5,0 5,1 Sierwald, Petra; Bond, Jason E. «Current status of the myriapod class Diplopoda (Millipedes): Taxonomic diversity and phylogeny». Annual Review of Entomology, 52, 1, 2007, pàg. 401–420. DOI: 10.1146/annurev.ento.52.111805.090210. PMID: 17163800.
- ↑ «Shelley, R. M. 2003 (2002). A revised, annotated, family-level classification of the Diplopoda. Arthropoda Selecta, 11(3):187-207.». Arxivat de l'original el 2009-02-21. [Consulta: 14 gener 2009].
