Sarg imperial

espècie de peix
(S'ha redirigit des de: Diplodus cervinus cervinus)

El sarg imperial, el sard imperial, el sard reial o el presoner[2] (Diplodus cervinus cervinus) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.[3]

Infotaula d'ésser viuSarg imperial
Diplodus cervinus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN154708 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSpariformes
FamíliaSparidae
GènereDiplodus
EspècieDiplodus cervinus Modifica el valor a Wikidata
R. T. Lowe, 1838
Nomenclatura
Sinònims
  • Charax cervinus (Lowe, 1838)
  • Diplodus trifasciatus (Rafinesque, 1810)
  • Sargus cervinus (Lowe, 1838)
  • Sargus trifasciatus (Rafinesque, 1810)[1]

Morfologia modifica

  • Pot arribar als 55 cm de llargària total (normalment, en fa 35) i els 2.740 g de pes.
  • Musell més aviat cònic.
  • Llavis gruixuts.
  • 10-12 incisius a la mandíbula superior i 8 a la inferior.
  • És gris platejat o daurat amb 5 franges amples transversals i fosques. La part anterior del musell és fosca. Té una petita taca fosca a l'aixella de l'aleta pectoral superior. Les aletes pèlviques són fosques i les altres de color grisenc.
  • Les escates són grans i en té 56-59 al llarg de la línia lateral.[4][5][6][7]

Reproducció modifica

Té lloc entre el gener i l'abril.[7]

Alimentació modifica

Menja petits invertebrats i algues.[4][8]

Depredadors modifica

A Sud-àfrica és depredat pel tauró de puntes negres (Carcharhinus limbatus).[9][10]

Hàbitat modifica

És un peix marí, associat als esculls de corall (tot i que també viu en fons rocallosos, sorrencs i fangosos), oceanòdrom i de clima subtropical (47°N-35°S, 19°W-36°E), el qual viu entre 30-80 m de fondària a l'Atlàntic i entre 25 i 300 a la Mediterrània.[11][12][4][7]

Distribució geogràfica modifica

Es troba a les costes de l'Atlàntic oriental (des de la Mar Cantàbrica i la Mediterrània fins a Sud-àfrica, incloent-hi l'Arxipèlag de Madeira i les Illes Canàries però absent del Golf del Lleó, la mar Adriàtica, la mar Negra, el Senegal, el Golf de Guinea i Cap Verd).[13][7] En els darrers anys s'ha incrementat la seua presència a la mar Cantàbrica i la Mediterrània, possiblement a causa del canvi climàtic.[14]

Costums modifica

És gregari i forma grups de 4-5 individus de diferents mides.[15]

Observacions modifica

És inofensiu per als humans.[4]

Referències modifica

  1. MarineSpecies.org (anglès)
  2. TERMCAT Arxivat 2010-09-18 a Wayback Machine. (català)
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 FishBase (anglès)
  5. Bauchot, M.-L., J.-C. Hureau i J.C. Miguel, 1981. Sparidae. A: W. Fischer, G. Bianchi i W.B. Scott (editors). FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Central Atlantic. (Fishing Areas 34, 47 (in part)). Vol. 4. (var. pag.) FAO, Roma.
  6. IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Marine Species Identification Portal (anglès)
  8. Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1986. Sparidae. p. 883-907. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. Vol. 2. UNESCO, París.
  9. FishBase (anglès)
  10. Dudley, S.F.J. i G. Cliff, 1993. Sharks caught in the protective gill nets off Natal, South Africa. 7. The blacktip shark Carcharhinus limbatus (Valenciennes). S. Afr. J. Mar. Sci. 13:237-254.
  11. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  12. Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1990. Sparidae. p. 790-812. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  13. FishBase (anglès)
  14. LaRompiente Arxivat 2010-10-13 a Wayback Machine. (castellà)
  15. AsturNatura (castellà)

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sarg imperial