Obre el menú principal

La Diputació Foral de Navarra (castellà) o Nafarroako Foru Aldundia (basc) va ser la institució creada en 1839 per a la província de Navarra com a òrgan representatiu de la província a la que personifica per a la seva gestió econòmico-administrativa de la seva competència amb jurisdicció sobre la totalitat del territori provincial.[1] Inicialment amb el nom de Diputació provincial de Navarra i des de 1867 s'autoanomenà foral.[2] El seu precedent, la Diputació de Navarra, va aparèixer en el segle XV quan el regne de Navarra era independent, constituint-se definitivament en 1501, amb sis diputats, dos per cada braç de les Corts de Navarra i amb la missió de vetllar per l'administració de les alcabales, vigilar el compliment dels furs, etc. A partir de 1678 quan la conquesta de Navarra ja s'havia produït i consolidat, la seva composició va quedar establerta amb set diputats: un del braç eclesiàstic, dos del militar i quatre de les ciutats, aquests només amb dos vots. Va tenir menys poder, menys facultats i menys riqueses que la seva homòloga la Diputació de la Corona d'Aragó.[1]

Infotaula d'organitzacióDiputació Foral de Navarra
Palacio de Navarra.JPG
Dades bàsiques
Tipus diputació provincial
Forma jurídica
Reemplaça Diputació del Regne de Navarra
Creació 1839
Data de dissolució 1984
Reemplaçat per Govern de Navarra
Organització i govern
Seu 
Altres dades
Modifica les dades a Wikidata
El Palau de Navarra, també conegut com la Diputació, va ser la seu de la institució des de la seva edificació fins a la seva conversió en el Govern de Navarra el 1984.

Quan es va crear en 1839 va ser un dels passos donats per eliminar l'estructura de govern de l'encara regne de Navarra a partir del conveni de Vergara. Estava composta per set membres, un per merindad excepte les de Pamplona i Estella que aporten dues, per la seva major riquesa i població. La nova institució acumula els poders que abans tenien unes altres de caràcter foral (la Diputació del Regne i el Consell de Navarra) i les recentment creades en les altres províncies. Les províncies van ser creades en 1833 per Francisco Javier de Burgos y del Olmo.

Posteriorment va haver-hi un segon pas en el qual es va posar en vigor la Llei de Modificació de Furs de Navarra. Per ella desapareixen definitivament les institucions polítiques del que va ser antic regne el 1841.

Dins d'aquesta llei hi ha diverses referències a la diputació recentment creada:

« Article 9è. L'elecció de vocals de la Diputació haurà de verificar-se per les regles generals, conforme a les lleis vigents o que s'adoptin per les altres províncies, sense cap retribució ni assignació per l'exercici dels seus càrrecs.

Article 10è. La Diputació provincial, quant a a l'administració de productes dels Propis, rendes, efectes veïnals, arbitris i propietats dels pobles i de la província, tindrà les mateixes facultats que exercien el Consell de Navarra i la Diputació del Regne [...]

»

A més en l'article 13 es designa al cap polític com la màxima autoritat civil, com a les altres províncies.[3]

Com a òrgan consultiu la Diputació va crear en 1898 el Consell Foral, que va ser substituït pel Parlament Foral en 1979, el qual va adquirir certes facultats de control sobre la Diputació.

La Diputació Foral de Navarra es mantindrà des de 1839 fins a 1984 en què es transforma en el Govern de Navarra, encara que mantenint també com a segona denominació la de Diputació Foral de Navarra, després de l'aprovació de la Llei Orgànica de Reintegració i Amillorament del Règim Foral de Navarra en 1982 després de negociació no referendada per la població. Aquesta integrada per un president triat pel Parlament de Navarra.

Presidents de la Diputació Foral de NavarraModifica

La presidència de la Diputació era ostentada pel governador civil de Navarra que era nomenat pel Govern d'Espanya. Molt poques vegades va ser navarrès.[4] A partir de gener de 1979 el President de la Diputació deixa de ser el Governador Civil.[5]

Es transforma en Govern de Navarra.

Vicepresidents de la Diputació Foral de NavarraModifica

El President era el Governador Civil a qui quedava supeditat el comandament de la Diputació i per tant el rang més gran dins de la Diputació era de vicepresident.

Alfons XIIIModifica

Diputació Foral de Navarra 1917-1919
merindad polític ideología
Pamplona Juan J. Juanmartiñena Carlista integrista
Pamplona Francisco Usechi Fernández Liberal romanonista
Estella Antonio Baztán Goñi Liberal romanonista
Estella Francisco Martínez Alsúa Jaumista
Aoiz (Sangüesa) Javier Sanz Sanz Jaumista
Tafalla (Olite) José M. Badarán Yanguas Liberal romanonista
Tudela Martín Mª Guelbenzu Martín Liberal romanonista

Gestora creada el gener de 1930Modifica

Gestora que el 1930 el general Dámaso Berenguer, aleshores president del Govern d'Espanya després de la renúncia de Miguel Primo de Rivera, disposà amb diputats electes abans de 1923.[6]

Diputació Foral de Navarra 1930-1931
merindad polític ideología
Pamplona Joaquín María Gastón
Pamplona Ignacio Baleztena
Estella Manuel de Irujo Ollo
Tafalla (Olite) José María Modet
Aoiz (Sangüesa) Javier Sanz Sanz
Tafalla (Olite) José María Badarán
Tudela Ramón Lasantas

Segona República EspanyolaModifica

Gestora creada a l'abril de 1931Modifica

Per pressions del bloc republicà-socialista el govern designà una Comissió Gestora provincial que va prendre possessió el 25 d'abril. Al juny de 1933 es van cobrir quatre vacants també per designació governativa fins a la renovació al gener de 1934.[6]

Diputació Foral de Navarra 1931-1933
merindad polític ideologia
Pamplona Constantino Salinas Jaca socialista
Pamplona Rufino García Larrache republicà
Estella Fernández de Piérola monàrquic
Estella Benito Murilla republicà
Aoiz (Sangüesa) Amadeo Marco Ilincheta jaumista
Tafalla (Olite) David Jaime Deán republicà
Tudela Luis Soriano Tapia republicà

Gestora creada el gener de 1935Modifica

Després de la Revolució de 1934 foren cessats 32 ajuntaments d'esquerres, així que la Diputació Foral que s'elegia a partir dels ajuntaments estava integrada pels següents membres:

Diputació Foral de Navarra 1935-1940
merindad polític ideologia
Pamplona Juan Pedro Arraiza Baleztena Indepedent de dreta
Pamplona Genaro Larrache Comunió Tradicionalista
Estella Félix Díaz Martínez Comunió Tradicionalista
Estella Juan Ochoa Jaén Unió Navarresa
Aoiz (Sangüesa) José Gómez Itoiz Comunió Tradicionalista
Tafalla (Olite) Arturo Monzón Jiménez Unió Navarra
Tudela Cándido Frauca Barreneche Partit Republicà Radical

FranquismeModifica

Joan Carles I d'EspanyaModifica

Es van efectuar les primeres Eleccions al Parlament de Navarra el 3 d'abril de 1979 amb les que es va escollir el primer Govern de Navarra, que s'havia creat amb el Reial Decret Paccionat de 25 de gener de 1979.

Per als comicis, Navarra quedà dividida en set districtes electorals: un per cada merindad (Tudela, Estella, Olite i Sangüesa), i dos per la de Pamplona. Es van escollir un nombre de parlamentaris directament proporcional al d'electors que reunia cadascuna: 10 a Estella, 9 a Olite, 18 a Pamplona ciutat, 13 a Pamplona reste, 9 a Sangüesa i 11 a Tudela. Els cinc candidats més votats en cada districte i els dos amb major suport a Tudela serien els nous diputats forals i els encarregats de designar al nou president de la Diputació o Govern de Navarra. Aquest sistema afavoria als partits majoritaris i va ser pactat per Amadeo Marco, vicepresident de la Diputació Foral de Navarra amb el president del Govern d'Espanya Adolfo Suárez i el Ministre de l'Interior Rodolfo Martín Villa[7] El Govern de Navarra que es formà després d'aquestes eleccions era format per 7 diputats generals (4 d'UCD, 1 del PSOE, 1 d'HB i 1 de l'agrupació Orhi Mendi), i era presidit per Jaime Ignacio del Burgo Tajadura (UCD).

Diputació Foral de Navarra 1979-1983
merindad polític ideologia
Pamplona (ciutat) Jaime Ignacio del Burgo UCD
Pamplona (resto) Ángel García de Dios HB
Estella Juan Manuel Arza Muñuzuri UCD
Aoiz (Sangüesa) Jesús Bueno Asín Orhi Mendi
Tafalla (Olite) Pedro Sánchez de Muniáin UCD
Tudela Ángel Lasunción UCD
Tudela Jesús Malón PSOE

BibliografiaModifica

  • Julio Montero Díaz. «El Carlismo: una alternativa global al Liberalismo.». A: Historia Ilustrada de Navarra. Pamplona: Diario de Navarra, 1993. ISBN 84-604-7413-5. 
  • Villanueva, Aurora. El Carlismo Navarro Durante el Primer Franquismo. San Sebastián de los Reyes (Madrid): ACTAS SL, 1998. ISBN ISBN 84-87863-71-X. 

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Entrada Diputación a l'Enciclopedia Ilustrada Larousse. ISBN 84-320-7370-9
  2. Díaz Acosta, José Manuel. «La Identidad de Navarra». A: Historia Ilustrada de Navarra. Diario de Navarra, 1993. ISBN 84-604-7413-5. 
  3. Bixente Serrano Izko. Navarra. Las tramas de la historia. ISBN 84-932845-9-9
  4. Paredes Alonso, Javier. «el reinado de Isabel II». A: Historia Ilustrada de Navarra. Diario de Navarra, 1993. ISBN 84-604-7413-5. 
  5. Reial Decret 121/79, de 26 de gener, sobre eleccions locals i ordenació de les Institucions Forals de Navarra.
  6. 6,0 6,1 Jimeno Jurío, José María. Navarra en la época moderna y contemporánea. Pamplona: Pamiela, 2007. ISBN 978-84-7681-457-4. 
  7. Diputación. El día que se abrió la puerta hacia la democracia. Diario de Noticias. 5 d'abril de 2009.