Diputació Permanent (Espanya)

La Diputació Permanent és l'òrgan constituït en cadascuna de les cambres polítiques de les Corts Generals.[1] Així mateix és la que exerceix el poder legislatiu en el moment en el qual qualsevol d'aquestes dues cambres tinguin tancats els seus períodes de sessions.

Infotaula d'organitzacióDiputació Permanent
Organització i govern
Seu 
Part deCorts Generals
Modifica les dades a Wikidata

A Espanya aquest òrgan apareix recollit en l'article 78 de la Constitució Espanyola, i està formada almenys per 21 diputats.

A la Diputació Permanent li correspon la següent funció:

  • Sol·licitar la reunió de les cambres en sessió extraordinària.
  • Assumir les facultats que corresponguin a les cambres en matèria de decrets llei i d'estats d'alarma, excepció i de setge, en cas que aquelles haguessin estat dissoltes o expirat el seu mandat.
  • Vetllar pels poders de les cambres quan aquestes no estiguin reunides.

Expirat el mandat, o en cessament per dissolució, la Diputació Permanent seguirà exercint les seves funcions fins a la constitució de les noves Corts Generals, i un cop reunida la nova cambra respectiva explicarà dels assumptes tractats i de les seves decisions.

Diputació permanent del Congrés dels DiputatsModifica

Està presidida pel President del Congrés dels Diputats i està formada per mínim 21 membres representants dels grups parlamentaris de manera proporcional.

D'entre els seus membres elegeix, dos videpresidents i dos secretaris seguint el mateix procediment que per a l'elecció dels membres de la Mesa.[2]

Diputació permanent del SenatModifica

Està presidida pel President del Senat i està formada per mínim 21 membres. No poden ser-hi membres qui són membres del Govern espanyol.

La Mesa de la Diputació està formada pel President del Senat, els dos vicepresidents de la Mesa del Senat i els secretaris primer i tercer d'aquella.[3]

ReferènciesModifica

  1. Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 77. ISBN 84-930048-0-4. 
  2. Pérez de Lama, 1998, p. 81.
  3. Pérez de Lama, 1998, p. 103.

Vegeu tambéModifica