Dirràquion (tema)
El tema de Dirràquion, en grec medieval θέμα Δυρραχίου, va ser un tema (divisió administrativa civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient situada al territori d'Albània i que ocupava la costa adriàtica del país. Es va crear al començament del segle ix i va rebre el nom de la seva capital, Dirràquion.
| |||
| Localització | |||
|---|---|---|---|
| Capital | Durrës  | ||
| Següent | Ducat de Durazzo | ||
Història modifica
La data exacta de la creació del tema no és coneguda. Un estrateg de Dirràquion consta al Taktikon Uspenski cap al 842, però diversos segells d'estrategs d'aquell lloc estan datats a la dècada anterior. S'ha suggerit que es devia constituir a l'inici del regnat de Nicèfor I (802-811).[1][2] Durant les guerres bizantino-búlgares de finals del segle x i principis del segle xi, la ciutat sembla que va adquirir una certa autonomia quan es trobava sota sobirania del Primer Imperi Búlgar. A partir de mitjans del segle xi, els governadors del tema tenien el títol de dux o de catepà. El 1040 o el 1041, les tropes del tema dirigides per Tihomir es van rebel·lar i es van unir a la revolta de Pere Deljan.[3]
Al final del segle xi i al llarg del segle xii, la ciutat de Dirràquion i la seva província van tenir una gran importància per a l'imperi. La ciutat era la «clau d'Albània» i el principal punt d'entrada per al comerç i pels invasors procedents d'Itàlia. A més, la seva ubicació era ideal per controlar les incursions dels eslaus als Balcans occidentals. Dos governadors successius, Nicèfor Brienni el Vell i Nicèfor Basilaci, van utilitzar aquest lloc com a trampolí per a les seves ambicions imperials a finals de la dècada del 1070. La regió també va tenir un paper crucial en les guerres bizantino-normandes i va ser ocupada pels normands del 1081 al 1084. Després d'haver reconquerit la ciutat, Aleix I Comnè va donar el càrrec d'estrateg als seus parents més propers com ara el seu nebot Joan Comnè.[3][1] Tot i això això, els magnats de la ciutat van conservar una influència considerable i una gran autonomia d'acció, com ho demostra el fet que van lliurar la ciutat als venecians el 1205.[3][2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Kajdan, A.P. (ed.). The Oxford Dictionary of Byzantium. Nova York; Oxford: Oxford University Press, 1991, p. 668. ISBN 9780195046526.
- ↑ 2,0 2,1 Nesbitt, John W.; Nicolas Oikonomides. Catalogue of Byzantine seals at Dumbarton Oaks and in the Fogg Museum of Art. Vol. 1, Italy, North of the Balkans, North of the Black Sea. Washington, D.C.: Dumbarton Oaks Research Library and Collection, 1991, p. 40. ISBN 9780884021940.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Stephenson, Paul. Byzantium's Balkan frontier: a political study of the Northern Balkans, 900-1204. Cambridge: Cambridge University Press, 2006, p. 130, 151-152, 159, 160, 184. ISBN 9780521027564.