Discussió:Dialectes del català

Català Tropical

Estig recercant informació sobre el catalá tropical, que es va formar a final del siècle XIX per els exiliats catalans a Cuba, y que es parla encora per els seus descendents. M' agradaría trobar cosas sobre aquest dialecte molt desconegut... algú pot ayudar-me?

Textos

Pel que fa els textos d'exemple, no s'hi podria fer una mica d'introduccio o donar referencies ? Qui ha recollit aquests exemples i com, hi ha algun criteri per la transcripcio fonetica que esfa, etc. ? Xevi 12:17 4 jul, 2004 (UTC)

En València es pronuncien les r finals. Diners no dinés... Podeu trobar mes informació ací: http://www.geocities.com/soho/cafe/9308/

És clar que es pronuncien les r finals. Això no ho nega l'article. Però, amb "diners", jo sóc de l'Horta de València, i sempre he dit "dinés", almenys si no ho pense conscientment, així que pense que la transcripció és un poc exaggerada, però correcta.--Arnadí 08:06 19 oct, 2004 (UTC)

Primeres frases

Les primeres frases haurien d'anar a dialecte o fer-ne referencia, i començar pel tema de veres de l'article.

Les últimes edicions sobre els dialectes fetes per 80.58.35.46 no són correctes. La grafia estava pensada per a mostrar les pronúncies. A la major part del País Valencià (excepte la zona apitxada, que es pronuncia "tx") la "j" es pronuncia "tj", com a Catalunya "viatge", per això la notació "tj". Si posem "j" no queda clar que es pronuncia diferent de la j de jove a la resta dels dominis de llengua catalana.--Arnadí 15:43 19 nov, 2004 (UTC)

Sobre el nom de les varietats dialectals

Segons alguns lingüístes, a la varietat dialectal de "Català central" li diuen "Català nord-oriental", anàlogament amb allò del "Català nord-occidental", perquè molt central no hi és gaire, geogràficament parlant, que diguem, i perquè dóna entendre que eixa varietat és l'estàndar. --Joanot Martorell ✉ 08:37 20 jun, 2005 (UTC)

mapa

Només recordar que dintre d'Articles demanats hi ha la sol·licitud d'incloure un mapa de dialectes. Algú pot pujar una imatge no protegida?--barcelona 18:51 8 set, 2005 (UTC)

Aquest article està molt bé

Però encara pot millorar: en el mallorquí s'haria d'explicar que hi han canvis refectits a la ortografia, i a la pronúncia. El mallorquí no és igual a tot arreu, per exemple hi ha dialectes propis a Sóller, a Pollença, i a Lloseta, i diferències menors a alguns pobles, encara que amb els mitjans de comunicació (TV, etc., y físics) el fet dialectal està canviant cap a una homogenització.

Criteri de transcripció fonètica

Crec que s'haurien d'explicar algunes característiques de les lletres que es fan servir per la transcripció. En els textos d'exemple... en paraules com "poble" caldria tenir en compte les diferents pronúncies. A la variant oriental (de Barcelona) es diu "poppla", a la nord-occidental "poble" (sense geminació), i en altres variants "pobble". Hi ha d'altres coses, a part d'aquesta, que també caldria especificar. Per exemple les "e" finals del nord-occidental, que cal pronunciar-les amb un "e" oberta.

A Barcelona es diu "pobbla". No hi ha cap dialecte català que admeti una oclusiva sorda davant d'una altra consonant sonora.

158.109.54.196, si vols participar a la discussió, siusplau no esborris el que els altres han dit abans Leptictidium 15:02, 17 feb 2006 (UTC)(havia esborrat això -->

A Barcelona i algunes altres zones s'ensordeixen moltes consonants i grups consonàntics (metge es diu metxe, per exemple; i poble sona poppla.--Seira 15:08, 17 feb 2006 (UTC)

Millor que això, s'haurien de fer transcripcions fonològiques (amb AFI) perquè així s'expressaria millor cadascun dels fonemes. --Pepetps (Podem discutir-ho) 14:31, 17 feb 2006 (UTC)

el català meridional és el valencià, no el tortosí que s'anomena simplement "tortosí".

Una vergonya

Em semble una vergonya que esborréssiu l'article sobre el "lleidatà" sense exposar cap motiu i que a més no n'hagueu fet ningú substitut. --Elladan 04:56, 11 març 2007 (CET)

El lleidatà pot ser pres com a nord-occidental "estàndard" i es poden recollir les corresponents diferències en el ribagorça, el pallarès i el tortosí. No vec prous motius tampoc per distingir el lleidatà d'allò que és majoritari en l'espai nord-occidental. Salutacions cordials. → ebrenc (¿?) 06:04, 11 març 2007 (CET)

arxius d'àudio

crec que aquí fan molta falta! i segur que entre els wikipedistes hi ha representants de (gairebé?) tots els parlars que s'esmenten a l'article --ArinArin (parla'm) 22:13, 5 jul 2007 (CEST)

S'hauria de fer fonèticament

La redacció dels exemples és un invent. Estam escrivint dialectes que, lèxic apart, s'han d'escriure amb la norma catalana comuna a tots. Els dialectes, exceptuant paraules aprovades per l'IEC, no tenen una manera d'escriure. A més, el criteri en molts casos és fonètic (escrivim u en comptes de o a les àtones al bloc oriental, x en comptes de s....). Tal i com està això no és enciclopèdic. Proposo que els exemples dialectals s'escriguin fonèticament, tot i que ja m'imagino que direu que no és didàctic perquè poca gent sap fonètica i que així s'arriba a la gent. Però és que això és una enciclopèdia i així com està ara crec que és un invent. --ToniEivissa (disc.) 02:03, 3 jul 2009 (CEST)

L'apartat d'exemples s'hauria de replantejar de dalt a baix, o directament esborrar. Per una banda, no cita referències però si la cités podria ser copyvio i, al contrari, si no ha estat publicat és un treball inèdit. El text va ser afegit el 3 de juliol de 2004, i com a mínim el 2001 ja estava publicat en un fòrum de VilaWeb. És més, a l'anglesa ho van esborrar ja fa temps per "We provide encyclopedic articles, i.e. we describe, explain, comment: we don't just provide examples without any critical commentary". --V.Riullop (parlem-ne) 12:25, 3 jul 2009 (CEST)

Molt possiblement, la primera versió d'aquests exemples es devia treure tal qual del llibre "Els parlars" de Joan Veny.Perique des Palottes (disc.) 14:52, 11 maig 2010 (CEST)

¿Panotxo dialecte català?

He esborrat aquesta part:

També és *pot considerar un "*dialecte parcial" del català, o de transició cap al castellà, el murcià o panotxo, que és caracteritza pel seu substrat català, procedent de la colonització a partir de la conquesta del Regne de Múrcia per Jaume I i de la posterior annexió de la part septentrional al Regne de València.

...per que s'inventa coses com que el panotxo pot considerar-se un "dialecte parcial del català" o que la característica del murcià o el panotxo és el seu substrat català. En el panotxo i el murcià hi ha uns quants catalanismes lèxics, però com entendreu, uns pocs de lèxic català no fa a cap dialecte un "dialecte del català" o un "dialecte parcial del català" (O és que per ventura el català és un dialecte del gallec per tenir uns quants galleguismes lèxics?)

Es necessiten referències per afirmar tal cosa, i no només referències, sinó referències bones d'alguna publicació seriosa.

¿Valencià murcià?

Caldria esborrar la part "Valencià murcià" ja que mai va existir un "valencià murcià", és a dir, no hi ha indicis que a Múrcia el valencià evolucionés a una varietat diferent del valencià corrent, i menys fins a tal punt que pugui parlar-se d'un "valencià murcià" (en oposició al valencià normal). És tan poc científic com denominar "castellà lisboano" al parla castellana que van parlar els dotze o tretze castellans que en 1950 es van mudar a Lisboa (i que per cert no es diferenciava en res del castellà corrent).

Dues observacions

Primera: es podria fer constar que hi ha una tendència creixent a individuar un dialecte tortosí, o de les Terres de l'Ebre, per moltes raons; vindria a ocupar l'espai que tradicionalment es considerava "parlar de transició entre el nord-occidental i el valencià". D'altra banda, ¿per què s'hi parla de "blocs dialectals", si el terme estàndard, generalitzadíssim, és grups dialectals? Joan Rocaguinard (disc.)

Una observacio

Hola. Este article conté un error: arreplega al "valencià - murcià" com un dialecte del català, però esta modalitat lingüística mai va existir. És per açò que ha d'eliminar-se tal cita (de fet l'article "valencià- murcià" ha sigut eliminat completament, entre altres motius per manca total de teories, raons, fonts i arguments a favor seu de la seva existència, i finalment no hi ha hagut més raó que canviar-li el nom a "Català a Múrcia"). --83.53.89.129 (discussió) 13:30, 8 abr 2011 (CEST)