Discussió:Galícia

Darrer comentari: fa 11 anys per 83.44.220.15 sobre el tema Toponimia Gallega en Gallec

No crec que la bandera independentista hagi d'anar aquí, menys al principi de l'article. Ídem per Occitània, no sé si n'hi ha d'altres. --Xevi 19:34 31 des, 2004 (UTC)

El nom oficial en gallec és Galicia, Galiza és permès por les normes de la llengua gallega, encara no és la forma oficial del meu país (Jo soc gallec).--Rocastelo 23:19 22 gen, 2005 (UTC)

Creo que a algunos no les importa lo que dice la filología. Éste ye uno de los grandes problemas de Wikipedia. Por favor, molestaos en mirar la referencia bibliográfica que os pongo:

  • Fink, O. (1929): "Studien über die galicisch-leonesischen Mundarten in León und Orense". Hamburg: De Gruyter.

Aquí nadie se inventa nada. Si no podéis aportar estudios sobre Valdeorras (no os hagáis pasar por gente de allí), dejad la referencia, porque es CIERTA. Perdón por no saber utilizar el catalán.

Una refencia que t'has trobat a internet i que òbviament no t'has llegit. Ens pots donar una adreça d'internet sobre on trobar-la? Gràcies. Una sola referencia d'un alemany de 1929, amb tota la resta de la realitat en contra et deixa en evidència.
1.La información no proviene de internet. Es un estudio alemán (original de 1929) que tengo fotocopiado de la Deutsche Bibliothek Ältere Bestände - Frankfurt am Main)

2.Muéstrame estudios neutrales en los que se afirme lo contrario. Un saludo.


Fal·làcia lògica ja contestada a la discussió de gallec. Òbviament adonant-te de la ximpleria que suposa el que dius no has volgut ni contestar.
Si es una falacia, aporta datos, pero no te escudes en que es una falacia!!!
Aporta los estudios en los cuales se afirma que Valdeorras es de habla gallega, entonces. No sabes quien es Fink, verdad? Una llumbrera académica de la romanística.


Más referencias bibliográficas:

  • Holtus, G. (ed.) (1992): Lexikon der romanistischen Linguistik. Vol I Aragonesisch/Navarresisch, Spanisch, Asturianisch/Leonesisch. Tübingen: Niemeyer.
  • Geerlings-Diel, Axel (1997): Kulturen und Sprachen von Minderheiten in Europa : Deutschland, Italien, Schweden, Schweiz, Spanien. Rheinfelden: Schäuble.

Son los manuales que tengo en casa, puedo citarte hasta páginas y mira, si tuviese scanner te mandaba uno de un mapa donde claramente la mayor parte de Valdeorras aparece dentro del asturleonés occidental.

Aquí hi ha un estudi en la mateixa llengua on diu que el valencià és més antic que el català:

Das Valencianische zwischen Autonomie und Assimilation, editat per European University Studies en Frankfurt en 2002.

A mi no me interesa el valenciano. Hablamos de cosas distintas. Y ya tienes 3 referencias, no una.

I? Ni el DRAE, ni el DIEC, ni la Salvat, ni el GEC en fan esment. 4 referències. I les que vulguis. Per què al web de l'acadèmia asturiana de la llengua no en diu res?


La Academia de la Llingua Asturiana apenas trabaja al sur del "Cordal" (excluye L.laciana y Sayambre). Las obras de referencia que me dices hablan de toda Galicia, donde, a grandes rasgos, por supuesto, se habla gallego (igual que en Catalunya catalán). Yo te hablo de estudios filológicos donde se dice cosas como "Im östlichen Teil der Provinz Ourense wird ein galicisch-leonesischer Übergangsdialekt gesprochen. Im Grunde genommen könnte man behaupten, es handelt sich um einen stark unter galicischen Einfluss geratenen westleonesischen Dialekt (...)". (Geerlings 1997: 234)

Prima! Si aquesta és la teva magnífica cita bibliogràfica t'has lluit. phantastisch! Sprichst du deutsch? Si això no és un estirabot nacionalista que baixi déu i ho vegi.
Senyors, tinguem el Nadal en pau. Em faig dues preguntes: 1) què és Valdeorras? 2) si "la llengua de la major part de Galícia és el gallec", en quina part no ho és?, i què es parla? Bé eren tres preguntes. Proposo deixar Galícia de moment i fer l'article de Valdeorras perquè ajudi a contextualitzar aquesta discussió. Quina és la seva història i la seva relació amb el Bierzo? Ja en són quatre.--VRiullop (parlem-ne) 17:25, 24 des 2005 (UTC)
Bon nadal i perdó per que no parlo català. Valdeorras es una comarca gallega, sita en Ourense y rayana con León y en parte con Zamora. Yo afirmo, basándome en estudios filológicos alemanes (perdón, son los que más tengo a mano porque trabajé allí mucho tiempo), que el "dialecto" de esta zona es un dialecto de transición entre el leonés y la lengua gallega, es leonés occidental con rasgos galleguizantes. Entiendo que si doy una referencia bibliográfica, ésta debería ser contrastada y no calificarme de nacionalista. Esto no es política, es lengua. Gracies.
El què diu el fragment citat és que a la part oriental d'Ourense es parla un dialecte de transició gallec-lleonès que podria considerar-se lleonès fortament influit pel gallec. I això no és exactament el mateix que dir simplement "A Valdeorras es parla lleonès", que és la frase que apareix periòdcament (emmig de la guerra d'edicions) a l'article... I bé, com diu VRiullop, tinguem el Nadalet en pau. --Oersted 17:36, 24 des 2005 (UTC)
Yo ya expuse mis argumentos. Dejo a vuestro criterio la solución. Bon nadal a tothom.

Bibliografia en contra:

  • Einführung in die Sprachgeschichte der Iberischen Halbinsel. 1983 Antonio Tovar
  • Spanische Sprachgeschichte. 2003 Annegret Alsdorf-Bollee
  • http://www.ethnologue.com/14/show_language.asp?code=AUB
  • Einführung in die spanische Sprachwissenschaft. 2004 Wolf Dietrich/ Horst Geckeler
  • Sprachplanung des Asturianischen : die Normierung und Normalisierung einer romanischen Kleinsprache im Spannungsfeld von Linguistik, Literatur und Politik. - 1. Aufl. - Berlin : Köster, 1995 (Wissenschaftliche Schriftenreihe Romanistik ; Bd. 1). - Zugl.: Mainz, Univ., Diss., 1994. Bernd Bauske

Te la mires tota, la contrastes i quan ja ho hagis fet segueixes amb el debat.

Home, tienes la mala suerte de que tengo en casa algunos de tus manuales -) (recuerda que trabajé mucho tiempo en Alemania, y además en la universidad). Por partes.
  • Einführung in die Sprachgeschichte der Iberischen Halbinsel. 1983 Antonio Tovar. - Reconozco que en la pág. 28 el mapa puede ser interpretado a tu manera, pues las fronteras provinciales no están claras y Valdeorras pudiera ser interpretado como dentro del gallego o del leonés. Sin embargo, si vas a la pág. 84: "Dialektologisch bildet das Gebiet um El Barco im Osten der Provinz Galicien einen leonesischen Übergangsgebiet zu den galicischen Mundarten (...)".
  • Einführung in die spanische Sprachwissenschaft. 2004 Wolf Dietrich/ Horst Geckeler. - Dónde dice que en Valdeorras se habla gallego? Yo no lo encuentro por ningún sitio... Dime pf la página.
  • Sprachplanung des Asturianischen : die Normierung und Normalisierung einer romanischen Kleinsprache im Spannungsfeld von Linguistik, Literatur und Politik. - 1. Aufl. - Berlin : Köster, 1995 (Wissenschaftliche Schriftenreihe Romanistik ; Bd. 1). - Zugl.: Mainz, Univ., Diss., 1994. Bernd Bauske - En este libro (uno de los mejores sobre política lingüística en general, por cierto) no se hace referencia ninguna ni a Valdeorras ni al leonés hablado fuera de Asturias (como por cierto deberías saber si sabes lo que significa el título...)
  • Los demás no los tengo. Ahora miro la dirección de internet.
Abans de seguir amb la guerra d'edicions, us invito a completar l'article Valdeorras.--VRiullop (parlem-ne) 18:43, 24 des 2005 (UTC)

Según la argumentación que he seguido, en caso de encontrarse una referencia de que en Cangas d'Avalho se habla aragonés estos libros no lo descartan puesto que no habla de tal pueblo para desmentirlo. Entonces, ¿cómo se puede descartar? Algo falla.

Oye, quizás soy algo cegato -no lo descarto- pero he tratado de encontrar referencias de lo mismo en es:Galicia y no las he encontrado. Ni tan solo hay intentos de ponerlo. ¿No es más importante pelearse para ponerlo ahí, en una lengua que hablan los gallegos? En gl: supongo que es imposible, eso lo comprendo. La IP sólo encaja con la del creador del curioso es:Portal:León, Zamora, Salamanca (sin intencionalidad política).
  • Si el único estudio lingüístico que tienes se reduce a unha frase en un libro, mal estamos. Sobre la frontera entre el gallego y el leonés puedes ver:

M Gutiérrez Tuñón: La frontera entre el gallego y el leonés en el Bierzo (León) (Actas delXVI Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románica, Palma de Mallorca, 1980)
L. Cortés y Vázquez: El dialecto gallego-portugués hablado en Lubián (Zamora). Toponimia, textos y vocabulario Universidad de Salamanca.
ILGA: Atlas lingüístico galego, vol. 1 e 2, 1990-1995)
TODAS las investigaciones lingüísticas establecen que la frontera lingüística entrre el leonés y el gallego está en el Bierzo y Las Portelas. ¿Qué estudio lingüístico establece que la frontera lingüística está en Valdeorras? Eres tú el que debes aportar referencias de estudios lingüísticos (no de frases sacadas de contexto), ya que ni yo ni la romanística los conocen.--Rocastelo 18:24, 25 des 2005 (UTC)

Los estudios que has expuesto se refieren exclusivamente al Bierzo Occidental y a Las Portiellas en Zamora. Sobre autores: cómo te atreves a comparar a Fink (romanista clásico de primera línea) con los demás? Por cierto que Tuñón realizó uno de los mejores estudios sobre la frontera lingüística en El Bierzo (Gutiérrez Tuñón, M. (1986): El habla de El Bierzo (León). Ponferrada: Instituto de Estudios Bercianos.). En L. Cortés y Vázquez sólo se habla de Lubián, no de Valdeorras. El ILGA forma parte de un organismo dependiente de la Xunta, y como tal, si pudiera, situaría los límites del gallego en Extremadura. Mira el gallego se habla en el Bierzo noroccidental, sí, pero nas Puentes de Domingo Florez no se habla gallego, sino leonés, y es un conceyo limítrofe con Valdeorras. Valdeorras, querido Rocastelo, queda situada más abajo que el Bierzo y más arriba que Las Portiellas, con lo cual el hecho de que la frontera lingüistica gallega esté en Las Portiellas y en el Bierzo noroccidental no impide que Valdeorras, limítrofe -repito- con el Bierzo Meridional, pertenezca (como lo hace) al dominio lingüístico leonés). El problema de Valdeorras es el siguiente: como la Junta de Castilla y León pasa culturalmente de León, de Zamora y de Salamanca, no reivindica como lo haceis vosotros con vuestra "Galicia Exterior" las zonas de lengua y cultura leonesas.

Y no me hables de conocimientos de romanística porque no sabes con quién estás hablando.

Uix. Que bé que ha quedat açò. Amb tots els respectes -que jo els tinc, eminència-, què ho fa que vingues a voler implantar açò ací quan ni tan sols has intentat de posar-ho a la versió en castellà, o encara més flipant, ni a la versió en asturià? És que no li veig el trellat a esta selectiva insistència.

Acabo de protegir la pagina pq n'estic fart de la "guerra d'edicions" sobre Valdeorras. Sisplau, es possible d'arribar a un text de consens aqui a la pag. de discussio ? Si realment hi ha un "conflicte linguistic" es pot mirar d'explicar de manera neutral, tot i que no ho he vist a les versions anglesa i castellana. Sisplau, registreu-vos per participar, si no es molt dificil de seguir la discussio. --Xevi 08:54, 26 des 2005 (UTC)

  • Efectivamente, hablan del Bierzo y las Portelas y podían hablar de la Cabrera, no pueden hablar de Valdeorras ya que no hay ningún estudio lingüístico que establezca la frontera entre el gallego y el leonés en Valdeorras o en cualquier otro punto del interior del territorio gallego, lo de "no sabes con quién estás hablando", no lo voy a comentar por educación.--Rocastelo 17:12, 26 des 2005 (UTC)

Flaco favor le estáis haciendo al concepto de Wikipedia, y en concreto a la catalana sólo por el mero hecho de escuchar a semejante intoxicador. ¿Cómo podéis tomar en consideración una información que únicamente se basa en lo dicho por un alemán en el siglo XIX?¿Si yo encuentro un libro donde dice que españa es la reserva espiritual de occidente se convierte en realidad? Por favor, que estamos hablando de una comarca que todavía existe, en la que es totalmente comprobable que lo que allí se habla y habló siempre es gallego, tanto, que tiene la misma necesidad de demostrarse como de demostrarse que en Santiago de Compostela no se habla leonés. Seamos serios, el gallego se extiende más allá de las fronteras de Galicia, pero resucitan a un alemán para convencer a gallegos y filólogos de que lo que hablamos es leonés.

Relación entre gallec i portugués modifica

Hi ha un moviement reintegracionista o lusita de caire nacionalista que defén que gallec i portugués són la mateixa llengua ......................................

Non sou catalan e non falo nen entendo catalán, asin que vou a falar en castelán, pois ainda é a vosa lingua e a miña, é unha lingua comun. Me parece vergonzoso que el articulo sobre Galicia se preocupe sobre muchas cosas más importates por el movimiento independentista minoritario de Galicia. A ver si conseguis despolitizaros un poco, pues los unicos que estais perdiendo con estas cosas sois vosotros los catalanes.


O movemento reintegracionista agrupa non só a nacionalistas, senon tamén a anarquita, comunistas, iberistas...el comentari anterior sense signar és fet per 83.43.146.101 (disc.contr.) 12:23, 22 oct 2008 (CEST)Respon

Mola modifica

Escribin un articulo en galego y agora vexo que mo borrastis. Pero voy a escribir en castellano para nos entendamos todos. Mola como borrais los temas o criticas que no os gustan. Escribi diciendo que no me parece correcto que haya un tema sobre el independentismo en Galicia, mientras faltan muchos más importantes sobre mi tierra. Que no politizarais todo, pues estais convirtendo la wikipedia catalana en algo infumable. Es vergonzoso. A ver canto tardades en borrar este mensaxe...

Cuando hablas de "vosotros" a quién te refieres? Aquí no hay ningún director general que determine sobre qué temas se escribe o sobre qué temas no se escribe. Cada uno escribe según lo que más sabe o más le gusta, y mientras la redacción sea objetiva no hay ninguna razón para "frenar" a un colaborador y obligarle a escribir sobre temas más "prioritarios". Yo mismo he escrito muchos artículos sobre Ecuador, que posiblemente no es un tema tan prioritario como otros. De momento el único que ha politizado esta discusión eres tú mismo, queriendo que se hable de unos temas y no de otros. Y por cierto qué artículo es el que "nosotros" te borramos?  Oersted 22-05-2006 15:18 (parlem) 
Imagino que és el text que hi ha just abans. --VRiullop (parlem-ne) 15:26, 22 mai 2006 (UTC)

Pois me parece moi triste que o unico que conozades de Galicia sexa soamente sobre o independentismo (eu non valoro-lo). Deberiades ampliar os vosos conocementos respecto Galicia e os conocementos da paxina para que informe realmente sobre Galicia. Vós va dixido a os responsables e editores desta paxina. Escribin en galego para demostrar que sou galego, por certo. Si queredes traduzco-os o mensaxe.

  • Tengo que decir que esta última persona que ha escrito, a pesar de lo que diga no es gallega. Su forma de intentar expresarse en gallego indica que se trata de un asturiano.


El que escribio esto ultimo es bastante ignorante, es gallego y te lo dice un coruñes que habla gallego todo el dia, i lo dice por escibir con guion es correco el la normativa anterior a la que tenemos, pero como nos la cambian cada dos por tres... no hables si no sabes el comentari anterior sense signar és fet per 83.43.146.101 (disc.contr.) 12:33, 22 oct 2008 (CEST)Respon

Património Cultural Galego-Português modifica

Ligación donde se puede ver la unidad entre Galícia y países lusófonos.

Ver vídeo - Património Comum

Desbloqueig per a usuaris modifica

Algú pot desbloquejar la pàgina per a usuaris? Vull modificar la taula però no puc. --Pepetps   (Podem discutir-ho) 21:14, 9 ag 2006 (UTC)

Toponimia Gallega en Gallec modifica

Si no es mucha molestia, podríais no traducir los topónimos gallegos? 'La Corunya' me espanta. La toponimia gallega en gallego permanece, ya sea en un texto catalán, castellano, corso, croata o japonés. Que alguien corrija eso y escriba los toponimos gallegos oficiales correctamente. Gracias desde Galicia.

La norma habitual es utilizar los exónimos tradicionales en catalán, con redirecciones desde los nombres oficiales en la lengua original; por eso escribimos La Corunya, pero también Londres y no London o Nova York y no New York. Puedes consultar el libro de estilo y las normas para nombrar páginas. Esto sucede en todas las lenguas y es lo habitual en todos los libros de estilo (no sólo los de las wikis) en todos los idiomas; en castellano pudes consultar el Manual de estilo de la lengua española de Martínez de Sousa, por ejemplo, una referencia habitual. --Oersted (parlem-ne) 23:59, 23 febr 2007 (CET)
así que los catales escribís "La Corunya" y luego os sienta mal que digamos en castellano Lérida...

el comentari anterior sense signar és fet per 212.183.239.44 (disc.contr.) 20:58, 15 abr 2008 (CEST)Respon

E a ti que máis che dará que escriban La Corunya en troques de A Coruña? E nos non escribimos Cataluña? Ou que me dis d'A Rioxa en troques de La Rioja? Deixa que o escriban ó seu xeito que pra iso e a wikipedia en Catalán e non tes por que te meteres nela. Pra iso xa te-la Galipedia e a Wikipedia en español. Que fas eiquí a protestarlles ren. Vai a Wikipedia en inglés a exixirlles que muden Spain por España. Bule!--83.44.220.15 (discussió) 17:14, 1 nov 2012 (CET)Respon

¿¿¿una nación??? modifica

¿Por qué decis que Galicia es una nación cuando eso es una apreciación de ALGUNOS gallegos? He quitado eso de que Galicia es una nación porque su Estatuto de Autonomía no lo dice y porque legalmente, dentro de España no hay otras naciones. Una enciclopedia seria se debe ceñir a lo que dice la legalidad y no arrimarse a las ideologías de algunos. Saludos. Miguel303xm 18:02, 12 abr 2007 (CEST)Respon

Ja hi tornem a ser amb els legalismes... Enric 16:35, 13 abr 2007 (CEST)Respon
Si quieres hacemos una enciclopedia basada en las ideologías políticas de algunos... --Miguel303xm 17:05, 19 abr 2007 (CEST)Respon
Eso de que en España no hay más naciones, es muy discutible. --Folto 17:29, 19 abr 2007 (CEST)Respon
A diferència de l'Estatut català, l'Estatut gallec no recull el terme nació. Encara que jo crec que també són una nació, la viqupièdia ha de ser neutral, i per tant, el paràgraf introductori hauria de dir que Galícia és una nacionalitat, que és el que recull el seu Estatut. --Dúnadan 21:57, 1 maig 2007 (CEST)Respon
Estàs confonent oficial amb neutral. Un article sobre els gitanos a l'alemanya nazi hauria de començar dient que són infrahumans? --81.38.187.109 22:30, 1 maig 2007 (CEST)Respon
I tu estàs comparant la constitució espanyola i l'Estatut gallec amb l'Alemanya nazi; una analogia inapropiada, subjectiva i fora de lloc. Si vols discutir amb més serietat (i sense cap subjectivitat ni biaix), fes-ne comparacions més apropiades. --Dúnadan 23:55, 1 maig 2007 (CEST)Respon
Quin problema hi ha en la comparació? El que et vull fer veure és que oficial i neutral no és el mateix. El parlament valencià podria fer una llei dient que el valencià és una llengua diferent del català. I podria ser oficial. Però dir-ho aquí no seria neutral. Segons el govern del marroc (i oficialment) el Sàhara Occidental és part del marroc. Dir-ho així, directament, al principi de l'article, no seria neutral. A França, oficialment, durant molts anys, l'única llengua ha estat el francès. La resta no eren llengües, eren patuesos. Començar un article sobre el bretó dient que és un patuès seria neutral? I ja posats, hauríem de començar l'article de la República de la Xina dient que és una província rebel, com és oficial a la Xina, per a ser neutrals? O que la RDA era democràtica... En resum, i com deia, que oficial no és sinònim de neutral. --81.38.187.109 00:18, 2 maig 2007 (CEST)Respon
Del tot d'acord amb el nostre anònim company --81.38.187.109. Sovint he maldat jo també per fer entendre que oficial i neutral no són el mateix.--Xadaga (digue'm) 00:26, 2 maig 2007 (CEST)Respon
No hi ha cap problema en fer ús d'una analogia, sinó en la rellevància de l'analogia. Comparar la constitució amb el govern nazi em sembla una analogia problemàtica, subjectiva, exagerada, que l'única cosa que provocaria és una resposta igualment subjectiva, exagerada (i fins i tot violenta) dels que defensen la constitució. [Jo no sóc un d'ells, com ja t'he dit, per a mi, Galícia és una nació, però la viquipèdia no es fa amb opinions].
Encara així, els exemples que poses, no són completament anàlegs. El cas del Sàhara Occidental és disputat ja que la comunitat internacional no reconeix el reclam marroquí (la comunitat internacional no reconeix la definició espanyola de "nacionalitat"?); a França constitucionalment l'única llengua oficial era el francès, però la resta de les llengües no eren anomenades constitucionalment o estatutuàriament (sic) patuesos, tot i que el terme era utilitzat pels polítics; i la situació de Taiwan és similar a la del Sàhara Occidental.
A veure, Galícia no està ocupada militarment per forces rebels, el seu propi estatut encara no defineix Galícia com a nació sinó com a nacionalitat, i la comunitat internacional tampoc reconeix Galícia com a nació. La introducció, per tant, hauria de començar amb la definició que fan els gallecs mateixos per mitjà del seu propi Estatut. Després s'hauria d'explicar que [la majoria?] dels gallecs, tanmateix, es consideren una nació, i que s'ha proposat que aquest terme surti a l'Estatut. Això em semblaria molt més neutral que no pas començar una guerra d'edicions entre els que recolzen la proposta de "nació" i els que s'hi oposen. Suposo que també hi ha gallecs (siguin del partit que siguin i de la ideologia que siguin, no pots negar que són gallecs) que s'hi oposen. Per tant, d'acord amb la mateixa política de la viquipèdia, "cal presentar els fets de la manera més objectiva possible, i mirar de descriure de manera equànime tots els punts de vista", no el que per a nosaltres és "evident". Jo no m'oposo a incloure el terme "nació", però si m'oposo a tractat de definir-la irrevocablement, com si fos acceptada per tothom, al començament de l'article.
--Dúnadan 00:41, 2 maig 2007 (CEST)Respon

Responc en Dúnadan, però baixo de nivell de tabulació, que ja era massa.

Si et fixes, jo he modificat el que tu havies posat de "nacionalitat històrica" contextualitzant-ho, posant-hi al davant "segons el seu estatut d'autonomia".

A veure, trobo que, en algunes coses, oficial és igual a neutral. Per exemple, "Barcelona és la capital de la província de Barcelona". Són les coses que estan definides pel poder. O sigui, les realitats administratives. Però per molt que el poder digui que 2+2 són 5, no ho són, i dir-ho no és ser neutral. És posar-se del costat del poder. El poder pot dir que Galícia, administrativament, pren la forma de Comunitat Autònoma. I fins i tot podria dir que només la meitat occidental és Galícia i la resta és Astúries i Lleó. I seria oficial. Però la realitat historicocultural i nacional de Galícia no hauria deixat d'existir per decret.

Els estats defineixen certes realitats i les fan oficials, i també neutrals, de la mateixa manera que els físics, per exemple, en fan "oficials" i neutrals unes altres. Si els físics diuen que la gravetat és una força, dir que ho és és neutral. Però si els físics diuen que el color groc és el més bonic, això no els pertoca i no és neutral.

És neutral, i una mica covard, tot sigui dit, dir que "segons el seu estatut d'autonomia, Galícia és una nacionalitat històrica" (per cert, què collons és una nacionalitat històrica, si no una nació?). Però dir simplement que "Galícia és una nacionalitat històrica", a seques, sense dir d'on surt aquesta definició, i assumir que per ser oficial és neutral, és un error que no hem de fer.

I ja posats, i canviant una mica de tema...

Què és una "nacionalitat històrica"?

Si mirem el DIEC2[1] tenim:

nacionalitat
1 f. [LC] [PO] [DR] Caràcter nacional, solidaritat racial, política, institucional, que constitueix una nació. La nacionalitat jueva.
2 f. [LC] [DR] [PO] Condició jurídica que s’atribueix als súbdits d’un estat. Un individu de nacionalitat italiana.

Evidentment no és el significat 2, que només s'aplica als súbdits d'un estat (aquí, la meva nacionalitat seria espanyola). I si mirem el significat 1, veiem que és allò que constitueix una nació (aquí, la meva nacionalitat seria catalana). O sigui, o bé admetem que "nacionalitat històrica" en català no vol dir res (dir que "Galícia és el caràcter nacional, la solidaritat racial, política, institucional -tot això a nivell històric- que constitueix una nació" no té gaire sentit) o bé entenem que vol dir simplement que Galícia és una nació i ens deixem d'hòsties.

--83.44.191.205 11:11, 2 maig 2007 (CEST)Respon

La teva modificació per contextualitzar el terme de "nacionalitat històrica" em sembla perfecte. Tens raó, no podem declarar ni suposar que la definició estatutària és neutral. És, simplement, oficial. Tanmateix, tot i que jo penso com tu, i estic d'acord amb tot el que has dit abans quant a la realitat nacional de Galícia, no puc dir que la frase "Galícia és una nació" (categòricament) sigui neutral. A diferència de les lleis de la física o les matemàtiques, els conceptes abstractes són, inherentment, subjectius. Potser la definició de VP:PVN no sigui perfecta, però la definició de la viqui anglesa en:WP:NPOV#Bias, em sembla més precisa: "tots els editors i totes les fonts contenen un biaix", per això, "hem d'afirmar els fets, incloent els fets darrera les opinions, però no pas les opinions mateixes. Definim "fet" com la "informació sobre la qual no existeix cap disputa". És evident que la definició de Galícia (o Catalunya) com a nació és disputada per un grup de gallecs (o catalans). I encara que a mi em sembla que el caràcter nacional de Galícia, Catalunya i el País Basc són evidents, (i fins i tot la sinonímia entre "nacionalitat històrica" i "nació"), per a d'altres, no és així. I la viquipèdia no és el lloc per provar que jo tinc la raó, encara que estic convençut que tinc la raó, i que hauríem de dir que Galícia i Catalunya són nacions i deixar-nos d'hòsties.
VP:PVN estableix que totes les opinions han de ser expressades, i com ho has fet tu, contextualitzades. La introducció no pot definir categòricament que Galícia és una nació (i tampoc no pot definir-la categòricament com a nacionalitat històrica). Però, saps quin és el fet evident sense cap disputa? Galícia és una comunitat autònoma. Potser l'article hauria de començar dient que Galícia és jurídicament una comunitat autònoma d'Espanya; que la constitució espanyola i el seu Estatut la reconeixen com a nacionalitat històrica, encara que per a d'altres Galícia és una nació, i pugnen per la inclusió d'aquest terme en l'Estatut. Suposo que així tot està contextualitzat. El cas de Catalunya la contextualització inclou el fet que el terme nació ja surt a l'Estatut, al Preàmbul.
--Dúnadan 17:51, 2 maig 2007 (CEST)Respon
Pues a mi em sembla una barbaritat afirmar que "no podem declarar ni suposar que la definició estatutària és neutral", i que "encara que per a d'altres Galícia és una nació" quins altres?, ja sabem que hi han partits separatistes que volen l'indepencia però la seva demanda no esta avalada i per això son partits minoritaris, ja que la viquipedia ha de reflectir "veritats" que es pugin verificar i aquestes son que: Galícia es una comunitat autonoma.--Dyvid 19:06, 7 maig 2007 (CEST)Respon
La demanda pel reconeixement del caràcter nacional de Galícia no és una veritat? VP:PVN. --Dúnadan 18:15, 8 maig 2007 (CEST)Respon
Jo no hi dit això hi dit que la demanda del reconeixement nacional no sigui veritat jo hi dit que la demanda l'ha fan partits minoritaris sense cap aval per lo que em sembla que s'hauria de treure o reflectiro al article.--Dyvid 19:44, 8 maig 2007 (CEST)Respon
Sense cap aval? Segons qui? T'has llegit ja VP:PVN? Tots els punts de vista han d'afegir-se a l'article, no només els majoritaris. A més, crec que hauries de fer una petita recerca. L'opinió sobre la realitat nacional de Galícia no és pas un punt de vista minoritari. --Dúnadan 20:10, 8 maig 2007 (CEST)Respon
Peró no confonguis el nacionalisme moderat representat per el BNG (Bloc Nacionalista Gallec) que es el únic partit nacionalista en el parlament gallec i que vol el reconeixement de Galícia com a "Nacio" amb el nacionalisme radical com per exemple Primeira Linha i que vol el reconeixement de Galícia com a Pais que aquest últims si que no tenen avals i son minoritaris per això la realitat que s'ha de reflectir es que Galícia es una nació espanyola per sobre de tot.--Dyvid 22:05, 8 maig 2007 (CEST)Respon
I per cert algú s'ha llegit el concepte 2 dels punts bàsics de VP:PVN?ho dic perquè aplicant el punt es podrien solucionar moltes polèmiques d'aquest tipus--Dyvid 22:07, 8 maig 2007 (CEST)Respon
Jo crec que ni tu mateix saps el que vols i el que s'ha confós ets tu mateix. Ningú no ha parlat del terme país. Hem estat parlant del terme nació tot aquest temps. I crec que t'equivoques sobre el terme país, i el suposat "aval" minoritari. Però com que ningú no ha dit res de país, i com que tu ja has acceptat que el terme "nació" no és minoritari, digue'm què vols??--Dúnadan 22:39, 8 maig 2007 (CEST)Respon
Jo simplement vull un redactar neutral i frases com "no podem declarar ni suposar que la definició estatutària és neutral", i que "encara que per a d'altres Galícia és una nació" no ho son per lo que crec que hauríem de buscar una frase neutral en mes de discutir que es una nació , per lo que proposo la següent frase "actualment a Galícia se li han reconegut els drets històrics però hi ha molts partits que reclamen el reconeixement de Galícia com a nació dins d'Espanya" vosaltres en ningun moment haveu parlat de redactar una frase neutral que es lo que trindiem que haver elaborat des de un principi.--Dyvid 08:25, 9 maig 2007 (CEST)Respon
De vegades em sembla que només vols discutir per discutir. Tota aquesta discussió, molt abans que tu hi arribessis va començar perquè tots volem un article neutral, no només tu. Tots hem proposat quelcom, no només tu. Jo vaig proposar canviar nació per nacionalitat històrica i un altre usuari va proposar contextualitzar-lo, la qual cosa ja s'ha fet. De debò et llegeixis les discussions abans de participar-hi? O els articles? Llegeix-te l'article. La frase "no podem declarar ni suposar que la definició estatutària es neutral..." no és a l'article. Enlloc. Mai no va ser una proposta, i mai no va ser afegida a l'article. Va ser producte de l'opinió de tots els participants en aquesta discussió, que suposo, hauràs llegit. -Dúnadan 16:11, 9 maig 2007 (CEST)Respon


Galicia si é nación... que o Bloque teña pouca representación non quere dicir que poucos galegos pensen que é unha nación... Eu non voto ó Bloque pero si penso que é unha nación, así como moitos votantes do PSG e do PPG. Saúdos, camaradas non españois, -e Miguel1303 non tes nin idea da GALIZA. (por certo, son Norrin_strange).

Usuario anónimo, me parece muy bien que pienses que Galicia es una nación, al igual que yo pienso que España es una nación. Son dos opiniones igualmente respetables. Pero en una enciclopedia hay que dejar a un lado las opiniones personales y ceñirse a la realidad, y la realidad es que Galicia es una comunidad autónoma llamada "nacionalidad" en su estatuto. Es lo que hay. Miguel303xm 17:10, 2 juny 2007 (CEST)Respon

Miguel, si llegeixes el text de més amunt, veuràs que jo he proposat no usar el terme nació, no perquè Galícia no sigui una nació, sinó per conservar el PVN. Parles de la realitat, però, quina és la realitat? Mira't el significat de la paraula nación, en castellà, de la RAE:

  • f. Conjunto de los habitantes de un país regido por el mismo gobierno.
  • f. Territorio de ese país.
  • f. Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común.

Galícia, o Catalunya, són les tres definicions. Espanya també. Quina és la realitat? Ambdues són realitat. La única diferència és que hi ha un text legal que impedeix que Galícia faci ús del nom "nació" per autodefinir-se, i que hi ha un grup de espanyols que no "creuen" o que "opinen" que no és una nació, encara que compleix amb la definició del diccionari. No podem parlar de realitats. Parlem d'estatus jurídic i ja està. Galícia, jurídicament és una CA i una nacionalitat. La realitat? Això és molt més subjectiu. --Dúnadan 05:48, 5 juny 2007 (CEST)Respon

Perdoenme, vou falar galego por o Català cústame moito falalo, GALIZA si que e unha nación, se non, mirade o artigo Os Pinos, ao final que pon, e?, pon NAZÓN DE BREOGÁN, a si que, a entenderse, como se describe no estatuto, GALIZA E UNHA NACIÓN.--Pontevedra78 (discussió) 18:30, 26 set 2008 (CEST)Respon

Escons modifica

Em sembla que Galicia té 24, no 25 escons. Si més no al 2004 se n'hi van assignar 24 a les eleccions generals.el comentari anterior sense signar és fet per 88.8.57.190 (disc.contr.) 11:31, 11 oct 2007 (CEST)Respon

Llengües modifica

En el apartado Llengües se hace referencia al Fòrum do bo burg do Castro Caldelas como el documento en gallego más antiguo que se conserva, a lo que habría que añadir escrito en Galicia ya que se conservan documentos más antiguos en gallego (gallegoportugués) en Portugal. [ Furagaitas * ] 18:38, 8 abr 2010 (CEST)Respon

Torna a la pàgina "Galícia".