Discussió:Jaume el Conqueridor

Darrer comentari: fa 2 mesos per Pirilinqui 2 sobre el tema Sobirà?


Crec que hi ha un bon cacao amb els reis. A veure, anem a Jaume I, anem a l'enllaç de Precedit per Pere II, alehores li donem a Precedit per Jaume I, és a dir, que hi ha un bucle. De la mateixa manera, si anem al successor de Jaume I, Pere III, ens diu que Pere III va succedir a Alfons III. Hi ha un error, o estic liant-me a mi mateix. En cas d'error, per favor, algú ho pot corregir, és que no dispose de les dades correctes. Makinal.

Em sembla que en tinc la culpa pel fet que els mateixos personatges tenien diferents números segons d'on fossin reis o comptes. He traslladat les pàgines de l'anglès on deuen tenir altres referències i les he barrejat. Total: no ens sortiria a compte posar-los pel pseudònim (el conqueridor, per exemple) enlloc de pels números? Si no arreglo el que hi ha ara és per què sóc el primer en tenir-ne el cacau. Llull 05:27 1 oct, 2004 (UTC)
Amb això del nombre dels reis s'ha d'anar alerta, per exemple a Mallorca es va batre moneda amb el nom dels seus reis, però aquest, que molts ho son d'Aragó també, o d'Espanya, duen la numeració pròpia de Mallorca. Un altre exemple: es sol dir: "Carlos I de España, i V de Alemania", amb la qual cosa queda ben patent, que quan els espanyols parlen del seu rei és Carles I, i quan ho fan els Alemnays, diuen Carles V, amb tot ser la mateixa persona. Plàcid Pérez Bru 08:11 14 mai, 2005 (UTC)


Data de la imatge modifica

La imatge de la coronació posa una data, que, lògicament no pot ser la de la coronació (al 13), però tampoc la d'una posterior coronació. Si es la data en la que es va fer l'estampa, s'hauria d'aclarir.--Arnadí 12:47 22 nov, 2004 (UTC)

M'he llegit el primer paràgraf i he vist això d'haver estat enganyat per copular que és una llegenda molt famosa per als nins, però no pot ser que això figuri com a un tall de la seva bibliografia. Si algú hi entén hauria de fer-hi neteja. Rata de Biblioteca 07:28 14 mai, 2005 (UTC)

  • Pot ser que aquest paràgraf, que fa referència al seu pare, sia una llegenda, en tal cas s'haurà de treure, però vull fer constar, jo ho vaig posar, que hi ha un enllaç al mateix article a una pàgina que ho diu com a cosa certa, també ho mantenen altres autors seriosos, per exemple jo ho vaig sentir a dir per la ràdio a Pancracio Celdrán, i per això ho vaig posar. Pel que fa a la data de la imatge, o estan malament les dates de naixement i mort del rei, o ho està la de la imatge. Pàcid 80.58.40.172 07:40 14 mai, 2005 (UTC)

Com indico a la discussió de la imatge, sembla que es tracta d'una representació de Jaume II de Mallorca. --Xcaballe 13:45 29 jul, 2005 (UTC)

Escut del País Valencià modifica

L'escut que surt associat és, segons indica, el del País Valencià... és per tant l'escut que ha de sortir aquí? --Xcaballe 13:38 29 jul, 2005 (UTC)

Sí, és igualment un escut dels Reis d'Aragó, encara que actualment siga l'emblema de la Generalitat Valenciana. El mateix passa amb l'escut de Catalunya, que també ho és. N'hi ha un altre, utilitzat a partir d'Alfons el Magnànim, que es tracta d'un escut amb els quatre pals, coronat, i sostingut per dos dracs alats als respectius costats. --Joanot Martorell 14:03 29 jul, 2005 (UTC)
Bé, m'imagino que s'aplica el mateix criteri de ficar un retaule de Jaume II a l'article de Jaume I. --Xcaballe 16:18 29 jul, 2005 (UTC)


No hi ha cap escut del País Valencià, mai ha existit cap País València, fou un Regne. En quant Jaume I, entrà a València s'adoptà l'escut del rei, (amb dues barres roges, no quatre en un principi, encara que després es canvià a les quatre barres). L'escut de la Comunitat Valenciana és la Reial Senyera, amb la franja blava atorgada per Pere IV d'Aragó i II de València, amb tractaments de Rei que no es davalla davant ningú i amb la seua pròpia guardia del Centenar de la Ploma (que existí fins la batalla d'Almansa).

Sobre l'escut, vegeu a la Vikipèdia l'article Cimera del Casal de Barcelona. D'altra banda, he llevat la referència a la infeudació de Jaume II de Mallorca al seu germà Pere perquè no és cert que l'hagués inclosa Jaume I en el seu testament.Usuari:Antoni I. Alomar 18:32 1 jun, 2006 (UTC)

Infants modifica

Els infants de la taula no són ordenats per ordre de naixement. Es pot veure l'ordre correcte a la mateix Wikipedia [[1]].Usuari:Antoni I. Alomar 18:40 1 jun, 2006 (UTC)

Nom de la pàgina? modifica

Aquesta pàgina no s'hauria de dir Jaume I el Conqueridor, com a entrada principal?

No, es un conveni que ja vam adoptar fa temps. El problema és que en Jaume I no passa res, però hi ha altres reis, com Alfons el Benigne, que és Alfons II de València, III de Catalunya, i IV d'Aragó. En aquests casos no sabiem quina numeració ficar-li, per tant vam decidir que, per evitar problemes, sempre ficaríem el nom de l'article com el nom + malnom del rei. --Makinal 15:43, 19 oct 2006 (UTC)
Desconeixia això, però tot i això, en el cas de Jaume I, com que és I de tot arreu, es podria haver posat. Amb els altres, es podrien crear les redireccions corresponents, per exemple "Alfons II de València" i "Alfons II de Catalunya", etc... --Jordi_G (parlem-ne) 18:38, 19 oct 2006 (UTC)
Si vas a Alfons II veuràs redireccions depenents del territori. 81.32.208.229 20:51, 19 oct 2006 (UTC)
Això de que no se sabia quin numeral posar no és del tot correcte, hi ha que dir-ho clar, no es va voler posar el numeral aragonès, que és el correcte, i com tampoc no es va poder posar el numeral català, que era el que hi havia a les primeres versions dels articles, es va optar per no posar-ne cap. Ací hi ha una llarga discussió sobre això amb enllaços a les discussions on es va prendre la decisió, i en la que no es va arribar a cap acord nou. --Andarella 19:36, 19 oct 2006 (UTC)
Hi ha una pàgina de discussió on tot això ja està discutit. Ara no recorde on està però ho pots buscar vam estar com dos mesos discutint-ho. Un dels problemes del que tu proposes és que clar, a aquell que ve a buscar i descubreix que els noms dels reis van amb nom+malnom, pot desconcertar-lo molt que alguns reis van així, altres nom+numeracio+regne, altres nom+numeració+regne, etc. És a dir, en poques paraules, que no tenir un estandard pot derivar en molts mal de caps pels usuaris. I tot això s'incrementa si ho extrapolem per reis d'altres corones (com la castellana, que encara hi ha més merdé). --Makinal 19:38, 19 oct 2006 (UTC)

L'aragonès no és el correcte. Depèn del territori on és citat. Si mires documentació medieval escrita per les corts catalanes veuràs que no fan servir la mateixa numeració que els aragonesos. De manera paral·lela a quan per exemple els castellans parlaven de Carles I i els alemanys del V. Cada territori ho diu amb un numeral diferent i cap és més correcte que cap altre. Per això la pràctica totalitat de la bibliografia catalana (i ja pots mirar en enciclopèdies publicades a Catalunya) fan servir els numerals catalans. 81.32.208.229 20:48, 19 oct 2006 (UTC)

Que a cada regne s'utilitzava el seu numeral ho sé perfectament, però ni açò és un sol regne ni estem a l'edat mitjana, açò és una enciclopèdia general, i actualment el numeral aragonès és el més important del dels reis de la Corona d'Aragó, i el que arreu s'utilitza. El que passa és que açò és la Viquipèdia en català, i no la Viquipèdia de Catalunya, però sovint alguns ho obliden.
De tota manera açò ja es va discutir i no vam arribar a cap acord, repetir-ho ara no paga la pena, i com molt bé se sol dir, açò no és un fòrum. --Andarella 22:05, 19 oct 2006 (UTC)
Si a Catalunya, on hi ha més de la mitat de catalanoparlants, es fa un ús exclusiu de la numeració catalana, sent l'altra ignorada i tinguda com a no existent per a la majoria de la població catalana, menysprear-la i dir que és incorrecta i que l'altra és la correcta em sembla no tocar de peus a terra. 81.32.208.229 23:02, 19 oct 2006 (UTC)
Estic d'acord en Andarella que tornar a discutir açò és una pérdua inutil d'energia: en el seu moment ja ho vam discutir. De totes formes no puc aguantar-me la rèplica a l'usuari anònim que ens escriu: Està bé això que dius de la numeració catalana i tal, però pensa que molts reis també difereixen en la numeració mallorquina i valenciana, i en la Viquimèdia en català hi ha moltíssims viquipedistes mallorquins i valencians (m'atreviria a dir que gairebé la meitat dels col·laboradors). És per això que no és del tot agraciat fer el que l'usuari anònim comenta. --Makinal 16:23, 20 oct 2006 (UTC)
Jo no sé què diu l'anònim que no sigui agraciat. L'anònim no diu que s'hagi de posar la numeració catalana. L'anònim troba molt encertat i recolza que no hi hagi cap per tal que mallorquins, valencians i catalans no es trobin en numeracions rares. El que no accepta l'anònim és que es digui que la numeració catalana és menys correcta que l'aragonesa i que aquesta és la que hi hauria d'haver, perquè és rotundament fals. 81.32.208.229 16:35, 20 oct 2006 (UTC)
Doncs he d’aclarir-li a l’usuari anònim el que jo he dit, que la numeració aragonesa és la correcta per a una enciclopèdia universal, com és la Viquipèdia en català, el que no implica que la numeració catalana no siga correcta en altres indrets exclusivament catalans. El per què els catalans sou els únics que utilitzeu actualment una numeració exclusiva és un altre tema que no ve ara al cas. --Andarella 16:51, 20 oct 2006 (UTC)
Bé, propose que deixem ja aquest debat estèril i ens dediquem a fer coses més productives. --Makinal 21:32, 25 oct 2006 (CEST)Respon

Mapes modifica

No creieu que seria del tot il·lustratiu afegir un parell de mapes amb l'extensió dels territoris de la Corona d'Aragó a l'arribada de Jaume I al tron i a la seva mort? --quirinus χρυσοχαίτας (discussió) 14:39, 12 feb 2008 (CET)Respon

Aixó estaria molt bé. També es podria posar un mapa amb la partició de la corona amb el seu testament --Enric Naval (discussió) 15:21, 12 feb 2008 (CET)Respon

Aurembiaix modifica

Traslladat de Ajuda:Pàgines de discussió. --V.Riullop (parlem-ne) 17:33, 6 juny 2008 (CEST)Respon

A l'entrada "Jaume I" de la vostra enciclopèdia "Viquipèdia", s'esmenta un personatge: "Aurembiaix d'Urgell" ,amistançada del comte-rei . Es diu que és filla de "Guerau de Cabrera". Error. Aurembiaix d'Urgell és filla d'Ermengol d'Urgell i d'Elvira de Sellent. Informació GEC, HISTÒRIA DE CATALUNYA, V. IV, ED. 62 i articles sobre Aurembiaix d'Urgell a Google.Precisament els Cabrera li van arravatar diverses vegades l'herència.

Assumpció Cantalozella.el comentari anterior sense signar és fet per 88.0.147.95 (disc.contr.) 16:17, 3 març 2008

Captura o lliurament a Simó de Montfort modifica

Aquí es diu que Jaume I va ser capturat a la batalla de Muret (i a l'article sobre la batalla es diu el mateix), però l'enciclopèdia [2] diu que havia estat lliurat a Simó de Montfort als 3 anys com a promès d'una filla seva (quan Muret, Jaume tenia 5 anys). S'hauria de corregir o explicar.--Pere prlpz (discussió) 17:46, 17 juny 2008 (CEST)Respon

Clar que si ! C'est une erreur! Il fut confié, par un traité, en otage par son père à l'envahisseur de l'Occitania et chef des croisés Simon de Montfort en janvier 1211 au lieu-dit de Mezouls (anciennement un domaine monacal nommé Mazers) sur la commune de Mauguio, à quelques kilomètres de Montpellier, avec une promesse de mariage envers la fille de Simon , Amicie. Simon de Montfort amena son prisonnier, qui n'avait pas encore 3 ans, dans la forteresse de Carcassonne où il se trouvait lors de la bataille de Muret. --Christofol (disc.) 04:46, 22 set 2021 (CEST)Respon

Fills modifica

Aquí es diu que va tenir menys fills amb Violant d'Hongria que els que es diu a Violant d'Hongria que va tenir amb ell.--Pere prlpz (discussió) 20:05, 10 jul 2008 (CEST)Respon

Fragment del llibre dels Fets modifica

S'ha enganxat un fragment del llibre dels fets, amb el propòsit (segons diu la frase anterior) d'il·lustrar l'acord per la reconquesta de Múrcia, però el fragment no diu res d'aquest acord sinó que és una lloança que Jaume I fa de Catalunya (bé, suposo que la fa Jaume, perquè el fragment no està contextualitzat ni hi ha cap referència que enllaci al text complet). Aleshores, no entenc què fa aquest text aquí; no sé si podria servir per il·lustrar com s'estimava Jaume I els catalans, o com ho feia veure quan escrivia el llibre, o alguna cosa així, però no entenc què hi fa a l'apartat de la conquesta de Múrcia; és més, si creieu que realment cal anar il·lustrant l'article amb trossos del llibre (que no ho veig massa clar), no crec que aquest paràgraf sigui el més indicat, i sencer encara menys. Crec que el millor que podríem fer és moure'l a viquitexts o viquidites (amb referències).--Pere prlpz (discussió) 21:39, 17 jul 2008 (CEST)Respon

Tens raó, he tornat a mirar la introducció del text i certament costa saber a que s'està referint exactament, potser vaig pecar de voler ser massa concís... però sigui com sigui, ara ja està arreglat. Amb aquesta actualització també es pot veure que quan diu "aquí" s'està referint a Saragossa, i que tot plegat està relacionat amb la conquesta de Múrcia i no amb altres campanyes. Per cert, també he afegit la font de la cita. Trobo que aquest text resumeix bastant bé el carácter d'en Jaume. --Linmand (discussió) 07:44, 18 jul 2008 (CEST)Respon
He normalitzat la citació ampliant el parlament del rei, emprant la plantilla de citació i contextualitzant el parlament del rei. Altrament no s'entenia una merda.--Georg-hessen (discussió) 21:33, 18 jul 2008 (CEST)Respon

Carai, aquesta es la diplomàcia que m'agrada. :D No confondràs pas "no entendre's una merda" per "ser massa objectiu i poc pretensiós"? Per que... a veure, només cal que repassem el que has escrit.

Primer dius que Jaume I no tenia als castellans en estima, una acusació gratuïta i falta d'evidència, que es complica si tenim en compte que el que estava fent era enviar als seus propis soldats a una misió on no tenia res a guanyar com a català (i ni ho volia). I deixa'm dir-te, no nomes es una acusació falta d'evidència, sinó que a mes a mes es falsa. Per acabar amb qualsevol dubte, aquest es el companyerisme amb el que en Jaume es referia als motius pels quals acudia a ajudar a Castella:

Seyor nos hagues feyta gran amor e gran honor en lo feyt de Maylorques, e de Ualencia, e en les altres coses tro en aquel dia, de nostra terra e daltres lochs, uenia a nos manera perque nos hauiem a deffendre ço que nos hauiem conquest, e ço que nostre linatge nos hauia lexat, per aquesta rao que can el a nos e a uos fa tanta de gracia quens aiudara a cobrar los mals quels altres an pres: per aço molt ho deuem nos grayr a nostre Senyor, e uosaltres, que per nos e per uosaltres pusca jo aiudar al Rey de Castella, que cant ha ab nos, a aquel la trahicio e a aquest mal que li han feyt los sarrains.

Segon, dius que la noblesa catalana no va recolzar l'empresa d'en Jaume. Novament, fals. No només va ser recolzat per la noblesa catalana (Richs homens) sinó també pel clero (suposo que no hi haurà discussió sobre això). Aquí la prova (Llibre dels Feyts):

Uer es que nos faem cort en Barcelona, e podem nos loar de la clerecia de Cathalunya, e dels Richs homens, car quan nos los mostram aquest bon proposit que nos hauiem de seruir a Deu, e dajudar al Rey de Castella, fo lur cor e lur uoluntat queus hi aiudassen, primerament queus aiudarien dauer quens darien sobrels homens lurs, e que fos bouatge.

Tercer, en aquella època, quan un ibèric es referia a "Espanya" no ho feia per a res en termes geogràfics, doncs sols incloïa al conjunt de regnes de la península que eren catòlics (i segons els coetanis, territoris que "havien tornat a Espanya"). Òbviament, això excloïa els regnes de Taifes.

Així doncs, amb el teu permís, tornaré l'article a un estat menys pamfletari i més centrat al tema.--Linmand (discussió) 08:20, 19 jul 2008 (CEST)Respon

Dues coses:
  • Compte amb el llenguatge (tots), entre d'altres motius perquè sovint el bot reverteix les edicions amb paraulotes (tot i que no sempre).
  • No he trobat a l'article ni aquí on diu que el rei no tenia en estima els castellans.--Pere prlpz (discussió) 22:24, 19 jul 2008 (CEST)Respon
Ja ho he trobat (edició anterior de l'article).--Pere prlpz (discussió) 23:33, 19 jul 2008 (CEST)Respon
1."Ser massa objectiu i poc pretensiós"? no em parlis tant d'aprop que el tufo de menjapol_es de castellans em fa fàstic. Agafes l'apartat de la conquesta de múrcia i hi coles una cita on es parla d'espanya de manera barroera, descontextualitzada i parcial, com si tingués res a veure amb l'estat artificial creat al segle XIX per la coincidència de noms, però no fas la més minima contribució a explicar la conquesta múrcia, els cavallers que hi participaren, les dates en les que tingué lloc, la incapacitat dels castellans per conquerir el territori, ni la campanya militar, ni els setges, els militars que hi moriren, la colonització catalana, el fet que a partir d'aleshores es parlés català a Cartagena, etc, etc, etc. L'únic motiu per posar la cita no és pas el d'explicar la conquesta de múrcia sinó el de portar a una mala interpretació descontextualitzada i acientífica per motius político-ideològics.
2. També menteixes quan parles de la opinió de Jaume I sobre els castellans, al posar-hi un cita que no té res a veure amb el què es parla. Que el rei en jaume tenia bones relacions amb el rei de castella no ho he negat pas: era el seu gendre. I quan parla d'ajudar el rei de castella, de l'amor que té al rei de castella, de lo bo que és el rei de castella, etc, etc, parla precisament d'això, del seu propi gendre. En canvi, respecte dels castellans, el rei en Jaume tan sols en parla un parell o tres de cops, i els defineix com un poble de gent ufana i superva, o per dir-ho en català del segle XXI, com una banda de chulos i prepotents. Més encara, quan li van amb amenaces, Jaume I reacciona dient que ja poden ameçanar tant com vullguen, que no dubtarà a fer la guerra als castellans encara que hi vagen amb tot son poder i chuleria prepotent.
3. Respecte els motius, també menteixes, doncs tant sols hi parles de l'ajut al seu gendre, sense posar el fragment on el rei en jaume diu que ho ha de fer perquè si no el regne de valència també corre perill de revoltar-se. I quan no es diu tota la veritat, i se n'amaga una part a conciència, és mala fe o ganes de confondre el personal.
4. Jo no he dit pas que els catalans no conqueríssim múrcia. He dit que la noblesa miliar catalana es va negar a participar-hi: "E ells dixeren que nou farien daquela manera per re del mon". Després el rei els va haver de convèncer i finalment varen acceptar. I aquí hji podries haver afegit la cita d'en bertran de vilanova: Cavallers de catalunya, catalans, per la fe que debeu a Deu membrauvos qui es vostre senyor...". Però no, si no es parla d'espanya la cita ja no té interès i ja no mola, no?
5. També menteixes respecte a la concepció d'Espanya. Aquesta visió que cites, no és l'única que es tenia al període medieval.
Així doncs, amb el teu permís, tornaré a modificar l'article a un estat menys pamfletari i més centrat al tema.
PS: com que el teu objectiu és merament polítco-ideològic, podries haver perdut el temps amb una altre cita.--Georg-hessen (discussió) 06:35, 20 jul 2008 (CEST)Respon

1. Aquesta web de menjapol.es no la tinc vista, però alguna cosa em diu que tu si que li has visitat el ueb a un Carallod més d'un cop, encara que per l'amargura que puc entreveure en les teves paraules diria que no t'ho vas passar gaire bé. Mira... simplement he posat aquesta citació per la seva notorietat i popularitat (que per cert, sobrepassa qualsevol agenda política) i la vaig introduir de la forma més imparcial possible. Així que no sóc jo qui ha de donar una explicació, sinó tu mateix, que exigeixes coses que ni tu has fet, amb l'agravant que les teves introduccions son enganyoses. Per cert, a les teves exigències també podries afegir que escuts de Múrcia i Almeria tenen la senyera.

2. El que dius dels castellans "ostentosos i orgullosos" tampoc tindria que ser una mostra de poca estima, sinó simplement història. Als castellans sempre els hi ha agradat fardar del que tenen i s'ha de reconèixer que sempre han tingut els fums una mica més amunt que la resta. Puc posar com a exemple que els reis catalans de l'era medieval solien auto-proclamar-se reis d'Espanya o de les Espanyes, mentre que els castellans i lleonesos, no només es feien dir reis de les Espanyes, sinó que molts cops també emperadors (això, segles abans d'Amèrica!). I sobre l'últim que cites, no deixa de formar part de la competitivitat entre els regnes ibèrics, però segur que si parlem de guerres "de facto" entre catalans i mallorquins mai diràs que el català de torn no estimava als mallorquins.

3. Que també hi hagués objectius estratègics es sobre entén, ho hagués escrit en un paper o no. El que ocorre, estimat Jordi, es que tu ho volies pintar d'una forma totalment anti-històrica, i per la llindesa que m'has deixat abans, suposo que anti-castellana també (?). Per cert, el text on parlava dels castellans no el vaig posar sencer perquè creia que no et faria mala sang rectificar, però vist del pal que vas, no tinc més remei que mostrar-la sencera. Aquí veuràs que Jaume parla de defendre l'honor de Castella, i alhora li atribueix certa "divinitat" (d'altra banda, com fa amb els seus):

molt ho deuem grayr a nostre Seyor. E ual mes que sobre terra daltruy ho hajam, que sobre la nostra: on uos pregam per la amor que uos nos deuets, el be queus hauem feyt, el deute que es entre uos e nos, que a aquesta cosa queus aiudets. E sera la aiuda aytal que ço que nos haurem de uos sera poch contra, ço que nos uos darem del nostre, car per morabeti, que uos hi metats del uostre, nos uos en darem ·X· E nous demanam aquesta cosa per deute que uos lans deiats, mas pregan tan solament, e que nos puscam mils acabar aquell negoci: car si uos uolets ben pensar qual es la honor que nos e uos prenem en aquest feyt, si aquela cosa podem restaurar, nuyla cosa nons en deu esser cara: altra, que si anauem en oltramar no fariem tan gran merce ab la terça part com farem en defendre ço que Deus ha dat al Rey de Castella e a nos: car aço es cosa don poriem pendre onta e dan, car si ell perdia el seu, poriem perdre nos el nostre. E sius uolets queus digam nos la manera, uenits a nos ·II· Richs homens, e nos a vna part direm uos ho: e sobre aço porets hauer uostre acort de fer nos bona resposta, tal que sia a honor de Deu, e de nos, e de uos.

4. Tot el que cites i no res es el mateix, doncs Jaume no s'estava referint a la noblesa catalana, sinó a l'aragonesa. Així que et retorno la pregunteta: Mala fe o ganes de confondre al personal? Ah, i cap problema amb les paraules d'en Bertrán, jo no veig homes del sac en les citacions històriques. ;)

5. En efecte, aquesta no va ser l'única concepció d'"Espanya". Al segle XV alguns ja la van confondre amb l'unió d'Aragó i Castella, que es l'error en que cauen els historiadors catalans Pere Tomic o Joan Margarit ("amb immortals virtuts, recobraren Espanya" deia Tomic), i el mateix dic de l'andalús Nebrija que anys més tard, referint-se als RRCC, va dir: "Hispania tota sibi restituta est". Però bé, el que importa ara es que ningú va parlar dels musulmans com a espanyols ni de les seves terres com part d'Espanya (almenys fins que no van ser reconquerides).

"Objectius politico-ideológics"? Deixa'm riure. Al final si que serà cert allò de "creu el lladre que tots son de la seva condició"... lo bo es que això ho diu algú que amb totes les línies d'introducció de la cita, volia ignorar totalment que aquesta es va dir a raó de la negativa dels aragonesos en prendre part en la conquesta de Múrcia, pintant-ho simplement com un "aire" que a Jaume li va donar d'elogiar als catalans, sense que vingués quasi a compte. I també es curiós que diguis que va elogiar a la "nació catalana i a Catalunya", quan que jo sapigue, allí només parla de Catalunya com a "regne", i no de tota la gent de parla catalana. Així que dona gràcies que no vaig treure això també.

Re-editació menor en procés.--Linmand (discussió) 21:24, 20 jul 2008 (CEST)Respon

Alguns suggeriments:
  • Si voleu arribar a algun lloc centreu la discussió en l'article i eviteu els insults i les discussions personals. Del resultat de no fer-ho el podeu veure a Discussió:Cristòfor Colom, que no sé si és el que teniu ganes de fer a la Viquipèdia.
  • Treure conclusions basant-vos en fonts primàries com el Llibre dels Fets és investigació original i si ningú ha publicat abans aquestes conclussions en una font fiable. Llibres, articles en revistes científiques i tesis doctorals sobre el pensament de Jaume I n'hi deu haver un fotimer. Busqueu-los i citeu-los com a referència.
  • És aquest el millor lloc per parlar d'aquest tema? Diria que s'està apartant molt de la conquesta de Múrcia i fins i tot de Jaume I.--Pere prlpz (discussió) 21:44, 20 jul 2008 (CEST)Respon

Tens raó, desqualificacions i off-topics sobren aqui, però tampoc puc permetre que algú llenci acusacions falses contra mi, més quan l'únic que jo volía era aportar una mica d'imparcialitat a aquest article. Bé, per la meva banda el tema està resolt, ja he dit el que s'havia de dir i no penso perdre més temps en discutir una simple correcció de no més de cinc paraules. --Linmand (discussió) 23:13, 20 jul 2008 (CEST)Respon

Però no deies que no hi perdries més temps? mentiderot.....Ara ja hi tens la bibliografia i les referències. És tan sols el primer pas. I no patixques, que disfrute donant canya als no-nacionalistes. Quina sarna....--Georg-hessen (discussió) 05:19, 21 jul 2008 (CEST)Respon
Ah! cuca-fera menjapol_es messetàries, m'havia deixat lo de les paranoïnes sobre espanya. Llig-te el Tractat de Cazola:

"Esto es el entendimiento fielmente hecho entre Alfonso ilustre, rey de Castilla, y Alfonso, rey de Aragón, conde de Barcelona, y marqués de Provenza, sobre la división de la tierra de España. Ya que ellos dividen la tierra de España entre ellos según esta manera.

De verdad dicho Alfonso, rey de Castilla, aprueba, concede y ordena para él y para sus sucesores siempre a dicho Alfonso, rey de Aragón y a sus sucesores, que ellos podrán adquirir para ellos, y tener y poseer a perpetuidad, libremente, bien y absolutamente, sin cualquier interferencia contraria de uno al otro, Valencia y el reino entero de Valencia con todos sus territorios, habitados y deshabitados que le pertenece o debería pertenecerle.

Asimismo él aprueba, concede y ordena, al mismo y a sus sucesores a perpetuidad, Játiva y todos sus territorios habitados y deshabitados; y Biar con sus distritos poblados y no poblados, y toda la tierra habitada y deshabitada en el pase más allá de Biar llamado el paso de Biar, tal como mira atrás hacia Valencia y Játiva; y Denia y el reino entero de Denia con todas sus zonas habitadas y deshabitadas tal como el puerto corren y conducen toda la manera al mar y van toda la manera a Calpe.

Él también aprueba y ordena a perpetuidad de parte de él y sus sucesores con dicho Alfonso, rey de Aragón y sus sucesores todos los castillos y establecimientos, habitados y deshabitados, con todos sus accesorios que son o serán dentro de dichos reinos y dijeron fronteras.

De la misma manera dicho Alfonso, rey de Aragón, conde de Barcelona y marqués de Provenza aprueba, concede y a perpetuidad ordena por él y sus sucesores con Alfonso ya mencionado, rey de Castilla, y sus sucesores que ellos pueden adquirir para ellos y tener y poseer siempre, libremente, bien y absolutamente, toda la tierra de España, poblada y no poblada, más allá de dicho puerto de montaña, que está fuera de Biar, que llaman el paso de Biar, con todos los castillos, y poblados y establecimientos no poblados, y con todos los accesorios que son o que estarán más allá de dicho pase, sin cualquier interferencia contraria de uno al otro.

Por lo tanto, dichos reyes hacen esta división, y la concesión y la definición entre ellos y sus sucesores de buena fe y sin cualquier fraude y engaño, con una mente dispuesta y un libre albedrío, para durar y ser válido siempre. Y ellos convienen entre ellos que ninguno de ellos se llevara para él o reduciría algo de la parte asignada, o que intrigará maliciosamente contra el otro sobre dicha división.

La carta fue hecha en Cazola, ya que dichos reyes tenían una reunión allí, en el año del Señor de 1178, en la era [hispánica] 1217, 13 días antes del Kalendas de abril [20 de marzo]. El sello de Alfonso, rey de Castilla. El sello de Alfonso, rey de Aragón, conde de Barcelona, y marqués Provenza."

I ara, m'expliques com és possible que al 1179 anomenin Espanya a tot eixe territori islàmic, que no seria conquerit fins al cap d'un sigle i mig després?? Bordegàs mentiderot falsejador. Quin tufo a aceituno...--Georg-hessen (discussió) 06:46, 21 jul 2008 (CEST)Respon

Vaja, creia que per fi em vindries amb alguna cosa coherent... però novament, tornes a demostrar que no saps per on vas. Aquí el que has de veure es que Castella ha declarat Múrcia com a territori castellà "de iure", així que el normal es que reconegui que pertany a Espanya. T'imagines un militar català dient "el molt francès Roselló"? Ja et dic jo que no. De totes formes, troba'm un sol text anterior on es parli del "espanyolisim califat de Cordova", "Abderraman III, rei de les Espanyes", "els nostres veïns musulmans, els espanyols". Si ho aconsegueixes et donaré una foto d'en Carod vestit de mañico. ;D

"cuca-fera menjapol_es messetàries" "Bordegàs mentiderot falsejador. Quin tufo a aceituno..."

Haha. Com més insults em llencis millor, l'únic que fas es donar evidencia de les teves carències argumentatives i de que no et queda més recurs que l'insult de parvulari. El que em fa més llàstima de tot es que diguis que disfrutes donant aquesta imatge, cosa que demostra com de penosa ha de ser la teva existència.

Apa... ves a prendre't una bona til·leta i calma't una mica, perdedor.

PD: Ah, i gràcies per donar la font del Libre dels feyts, ara tinc més raons per corretgir-te l'última frase. ;)--Linmand (discussió) 20:41, 21 jul 2008 (CEST)Respon

Qui no es consola és perquè no vol. Les teves contribucions es limiten a posar Espanya a tort i a dret descontextualitzant-ne la cita amb l'únic objectiu de confondre el personal. Ho has fet sistemàticament a l'artícle de Jaume I, a la Crònica de Ramon Muntaner, a Pere Tomic i al Corpus de Sang. El teu únic objectiu és buscar artícles on posar-hi la paraula Espanya, amb fins únicament ideològics, per totes bandes i amb mala fe. Esper que els administradors en prenguin nota. Ací ja s'ha fet la feina que calia. De moment tocat...--Georg-hessen (discussió) 21:51, 21 jul 2008 (CEST)Respon

Taula dels ascendents modifica

La taula amagada dels ascendents, que està molt bé, crec que estaria millor a l'apartat d'ascendents que hi ha al principi de l'article i que potser s'hauria de reorganitzar. Si per estètica o algun altre motiu la voleu deixar al final, crec que no li cal apartat propi i però si que li cal una crida des de l'apartat d'ascendents.

Els noms dels reis a la taula s'han posat amb la numeració aragonesa. Potser aniria bé posar-los els mateixos noms que als seus articles.--Pere prlpz (discussió) 16:39, 18 set 2008 (CEST)Respon

Pel què fa a posar-la al capdavall, és tant sols per raons estètiques. Al començament li he posat allí on tocava, però entra en conflicte amb la barra d'informació lateral, deixant un solc buit bastant considerable. Seria partidari de posar eixes dades totes al capdavall, però en d'altres artícles que he mirat la informació familiar va al començament, cosa que em sembla lògica, encara que no sé com lligar-ho amb per tal de que no es generi el solc buit. Respecte al fet de fer-ne referència, seria una bona opció de compromís, però ara mateix no tinc present com fer-ho. De moment la informació hi és, però com que encara hi manca molta informació a l'artícle del rei en jaume, ja pensaré com lligar-ho més estèticament més endavant, a no ser que aparegui algú que ho pugui arreglar millor.
Pel què fa a la numeració aragonesa, pel què he llegit en d'altres artícles, hi va haver-hi un forta discussió i polèmica al respecte de quina numeració emprar. No tant sols fem un ridícul espantós posant a tots els nobles i reis de qüasi tot el món, el nom i després l'ordinal del seu feu principal, excepte pels reis d'aragó, sinó que a més és un mostra d'acomplexament que tant sols poden tenir uns gilipolles analfabets que en sa p_ta vida s'han llegit ni tan sols una miserable plana la crònica del rei en jaume o de la crònica de muntaner. Però bé, com que a algun empanat mental li sona d'algu haver sentit no sap què, doncs a liar-la com a paletos i deixar la credibilitat i rigurositat de la viquipèdia en català pel terra.
Però si es que lliges un artícle qualsevol on hi apareixen Ramon VI de Tolosa, Jaume II de Mallorca, Frederic II de Sicília, Hug IV d'Empúries, Simó IV de Montfort i al final et surt el desgraciadet i desamparat rei Alfons el Franc. Sí bé, Alfrons el Franc, sí molt maco, però Alfons de QUÈ, collons?????!!!! Si algú li vol posar la numeració de valència o de mallorca perquè li fa ràbia la d'aragó, allà ells, però si a mi em parles de ramon berenguer el sant, berenguer ramon el corb, i ramon berenguer el gran, no tinc ni p_ta ideia de quin es pare de qui, ni que va després de l'altre. En canvi si em parles de Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II o Ramon Berenguer III, ja puc llegir l'artícle sense perdrem-hi i saber quin va abans i quin després. I el mateix per Alfons el Franc, Alfons el Liberal, Alfons el Magnànim, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, etc. --Georg-hessen (discussió) 17:56, 18 set 2008 (CEST)Respon


digueu-me rar, si voleu modifica

  • Pero no entenc la frase :Mentre Infant Pere estava al Regne de Navarra per casar-se amb Joana I de Navarra, alguns nobles catalans, entre els quals es trobaven Ramon Folc V de Cardona, Jofre III de Rocabertí i el seu fill Dalmau, Arnau Roger I de Pallars Sobirà i Hug V d'Empúries, recolzats per la noblesa aragonesa: Artal de Luna, Ferriz de Liçana, Pero Cornel IV, Ximeno d´Urrea amb intenció d'obtenir diners, terres i privilegis. Al capdavant dels nobles s'hi trobava Ferran Sanxís de Castre, fill de la relació del rei amb Blanca d'Antillón, que volia enemistar l'hereu amb el rei.

Que es el que van fer? Un partit de futbol?

  • Jo crec que a una wiki catalana la numeració dels reis ha d'esser la Catalana/Valenciana/Balear. Potser en Hessen ho enten diferent, pero si el mateix rei Pere III signava Pere Terç, no se a que ve discutir. Be, podriem dir que per a mi es incorrecte aplicar fins i tot el cognom Aragó als infants, perque la linia mascle es deia Barcelona. O no?. Els Trastamares es canvien el nom a Aragó? Potser si, pero no els anteriors.De fet, fins i tot hi ha marro en els cognoms dels fills dels reis catolics, uns es diuen d'Aragó i els altres de Castella?, quin marru.

Quin pais mes complicat.--XpoferenS (discussió) 20:48, 2 abr 2009 (CEST)Respon

Realment va ser canonitzat? modifica

No trobo en quina part de l'article diu que el rei fos canonitzat, però està posat en quatre categories diferents de sants. Quin odre religiós va fundar, a més? 88.19.137.96 (discussió) 10:30, 18 jul 2009 (CEST)Respon

Bé, doncs he tret totes aquestes categories. 88.19.137.96 (discussió) 12:14, 19 jul 2009 (CEST)Respon
D'acord amb treure les categories de sants. L'orde que va fundar és l'Orde de la Mercè. Ara bé, no tinc gens clar fins a quin punt es pot considerar el rei i el bisbe com a fundadors, o si el fundador hauria de ser només sant Pere Nolasc.--Pere prlpz (disc.) 19:08, 1 juny 2011 (CEST)Respon

Conquesta de les Pitiuses modifica

A Conquesta de les Pitiuses, s'afirma que les illes varen ser preses a Abû I-Hasan 'Alî al-Saîd al-Mutadid, aquest personatge va ser l'emir almohade del Marroc en una data posterior (1242-48) segons la wiqui espanyola Dinastía almohade, cosa que sembla confirmar de manera més imprecisa la catalana Dinastia Almohade. Dit això, que sembla una inconsistència cronològica, es molt discutible que les Pitiüses es trobassin baix el domini Almohade central. Des de la batalla de las Navas de Tolosa (1212), els valis almohades mallorquins foren virtualment independents i no he trobat cap referència al nom del/dels governants de Yebissah des de la conquesta de Mallorca (1229) fins a la de l'illa (1235), però sembla temerari, llevat de referències en sentit contrari, afirmar que els governants locals es trobassin baix la jurisdicció marroquina. És bastant més probable, tot i que tampoc hi ha proves, que els delegats governamentals del valí de Mayurqa, anteriors a la conquesta, es constituïssin en poder autònom, tal i com feren inicialment els resistents mayurqins de les muntanyes i els manurquins. O sigui, que cal citació--Lliura (disc.) 23:37, 8 feb 2010 (CET)Respon

nombre d'espelmes que van encendre els pares de Jaume modifica

Es diu que van ser dotze, una per apòstol, i es nombren tretze apòstols, el problema és que s'anomena a Maties juntament amb Judes, quan no va ser fet apòstol fins la mort d'aquest. Mai van coincidir vius més de dotze apòstols.

Subdividir? modifica

L'article és realment molt llarg. No es podria dividir la biografia en subarticles, amb una mica d'explicació aquí? Crec que quedaria més endreçat. --Jo ++ 21:39, 30 gen 2011 (CET)Respon

Afirmacions exagerades modifica

Com que "tropes exclusivament catalanes? Com que tot el país (el Regne de Múrcia) va a ser repoblat per catalans? Ambdues afirmacions són totalment falses i molt exagerades. <nyac>.--83.57.171.5 (discussió) 11:53, 1 juny 2011 (CEST)Respon

Títol canviat i comentari anterior editat per ajustar-se a l'etiqueta. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 17:43, 1 juny 2011 (CEST)Respon
T'hauries d'agarrar qualsevol llibre d'en Josep David Garrido Valls, que és qui més ha escrit sobre la conquesta de múrcia, i llegir un poc més sobre el tema que segur que dependràs moltes coses que ignores. El proper colp, enlloc de rasgar-te les vestidures com has fet, et convide a que participes en la viquipèdia aportant tu mateix les referències; llig més, i menos valenciafreedom.--Georg-hessen (enraona'm) 18:24, 1 juny 2011 (CEST)Respon

Segon Concili Lugdunense modifica

Per què no es cita la presència de Jaume I al Segon Concili Lugdunense? Hi ha una cita molt famosa d'aquest rei en acabar aquest concili, que sí a apareix en la wikipedia castellana, encara que en aquesta catalana no. Jo la inclouria, però com intueixo que trigaria un mil·lisegon a ser desfeta, no em molest. Onajawa (disc.) 13:32, 12 set 2011 (CEST)Respon

No veig quina importància té la presència o no de Jaume I en aquest concili. Que una cosa surti a la versió en castellà no vol dir que hagi de sortir aquí. A la versió anglesa tampoc no hi surt. Ni a la francesa. --Xamil (disc.) 14:35, 12 set 2011 (CEST)Respon
Les versions en anglès i francès d'aquest article gairebé són un esborrany, és normal que ells no li donen a aquest rei tanta importància com nosaltres. D'altra banda, si veus com tracten ells als seus propis reis veuràs com s'estenen meticulosament i no ometen dades capritxosament. Per cert, sembla que reunir-se amb el Papa en un concili és un fet irrellevant i no cal ser esmentat, no com les suposades trampes que va fer la seva mare per a que la prenyés el seu pare, qüestió ineludible doncs sí apareix. Onajawa (disc.) 16:48, 12 set 2011 (CEST)Respon
Perquè algú hauria de voler esborrar la info. sobre la participació en el dit concili?--Georg-hessen (enraona'm) 03:17, 13 set 2011 (CEST)Respon
De fet, en l'article sobre el concili apareix com un dels participants. --Panotxa (disc.) 07:29, 13 set 2011 (CEST)Respon

Revisió modifica

Des de la meva humilitat crec que encara manca una revisió editorial d'aquest article. Sembla que malgrat els esforços i discussions emprats no hi han estat gaires els revisors dedicats a detalls purament editorials i d'homogeneïtzació. Accepteu les meves disculpes per l'atreviment, però si algú ho fes el resultat seria d'agrair. Salutacions. el comentari anterior sense signar és fet per 2.137.90.243 (disc.contr.) 12:54, 1 abr 2013 (CEST)Respon

És cert. «Algú» podries ser tu. Endavant!.--Xamil (disc.) 20:39, 1 abr 2013 (CEST)Respon

Corona d'Aragò no existí mai?? modifica

Hola, llegint el paràgraf inicial de l'article, m'he quedat sorprès en llegir l'última frase: "Cal remarcar que Jaume I no va ser rei de la Corona d'Aragò, perquè aquesta no existí mai, sinó què s'anomenà, Principat de Catalunya o Gran regne de Catalunya." Jo no sóc historiador, però és curiós que s'afirmi aquest fet quan a la mateixa Viquipèdia hi ha un article amb el nom de Corona d'Aragó, on a la llista de reis hi figura Jaume el Conqueridor. Salutacions. --PaliGol (disc.) 11:25, 25 juny 2013 (CEST)Respon

Bé, ara veig que la pàgina ha estat "vandalitzada" fa 4 dies, pot ser? --PaliGol (disc.) 11:29, 25 juny 2013 (CEST)Respon
He revertit les darreres edicions.--Arnaugir (discussió) 20:01, 25 juny 2013 (CEST)Respon

¿Jaume I de Catalunya-Aragón? modifica

Quisiera saber a qué fuentes históricas corresponde tal afirmación, puesto que jamás un rey de la corona de aragón (ni los condes de barcelona) respondieron al término "de catalunya/cataluña" ni como reinado ni como condado. Previamente a la formación de la corona de aragón se denomibanan Condes de Barcelona (no de catalunya/catalonia o cathalonia). A raíz de este último comentario me sorprende la aclaración que se hace de la cita de jaume I en el 2º concilio lugdunense, en el que alguien se atreve a aclarar que la alusión a "salvar el honor de espanya o las espanyas" se refiere a un término geográfico (Qué doble vara de medir, cuando se atreve a afirmar que catalunya era una entidad política y no un término geográfico (a pesar de no aparecer como tal en las fuentes históricas, al contrario que el condado de barcelona y los condados vecinos de urgell, pallars, osona, gerona etc.) Y bien me parece que esta "aclaración" no es más que una vaga interpretación, al hilo de las manipulaciones descaradas que se han impuesto en cataluña (como se puede ver en la bibliografía citada al final del artículo) donde varias veces nombra ¿¿Rey de Cataluña?? o incluso también se inventa el término rey de cataluña-aragón así por las buenas, o corona catalano-aragonesa. Términos acuñados en pleno auge nacionalista decimonónico y carentes de rigor alguno. Alguien se ha dedicado a reescribir la historia, menospreciando las fuentes primarias e inventando a placer, es una pena.

Tot i que aquesta forma apareix en fonts molt autoritzades (mira't les referències), a l'article no es fa servir. Te l'hauries de llegir, t'agradarà.--Pere prlpz (disc.) 09:54, 21 abr 2015 (CEST)Respon
Resulta cuanto menos curioso que si, tal y usted como afirma "Cataluña no aparece en la fuentes históricas", Jaime I se preocupara tanto en sus resoluciones testamentaris de dejar claramente establecidos los límites entre Cataluña y Aragón.
 


Quia super limitibus Cathalonie et Aragonum [..] etiam predecessorum nostrum vestigiis inherentes comitatum Barchinone cum Cathalonia universa a Salsis usque Cincham ex certa scientia limitamus, licet limitatio ipsius comitatus et Cathalonie predicte per pacis et treugue ordinationes

Que España ha sido el nombre histórico que desde hace 2000 años los romanos dieron a esta nuestra península es de sobras conocido. Y que en el siglo XIX se acuñó el artificioso nombre de Península Ibérica desplazando al histórico España, lo es aún más. Que el nacionalismo español manipuló la historia a su antojo desde el siglo XIX es de todos conocido. Y que a finales del siglo XIX el nacionalismo catalán le respondió con sus mismas cicateras artimañas no paran ustedes de recordarnoslo. Y es que ustedes siempre han sido campeones en ver la paja en el ojo ajeno, pero no la viga en el propio.

Esto la Viquipedia. Aquí se plasma lo que las fuentes históricas, reputadas y verificables, han ido plasmando a lo largo de la historia circunscritas a su contexto político, con rigor y objetividad. Dese por respondido y, si tiene un poco de honradez, disculpese. Saludos.--Georg-hessen (enraona'm) 20:59, 21 abr 2015 (CEST)Respon

Infotaula modifica

@Amadalvarez: necessiteu encara aquest article per les proves de la «Infotaula global»? Gràcies.--Kette~cawiki (disc.) 15:05, 8 abr 2020 (CEST)Respon

@Kette~cawiki: amb un cert retard..., et responc: No cal, però el tenia controlat. Ja li he tret per evitar ensurts. Merci i disculpa l'oblit. amador (disc.) 10:39, 31 ago 2020 (CEST)Respon
@Amadalvarez: de res home. El cas és que jo també tinc algun article amb «infotaula/prova», tot i que els tinc apuntats, de tant en tant m'oblido i es queden per una bona temporada.--Kette~cawiki (disc.) 10:42, 31 ago 2020 (CEST)Respon

Infotaula (dades WD) modifica

@Amadalvarez: ara mateix, "sobirà de la Corona d'Aragó" està posat com a càrrec, i tots els títols associats (rei, comte, vescomte...) com a "títol nobiliari". Creus que és correcte, així? Faria la resta de reis i comtes. L'únic que veig, és que pels títols nobiliaris no se'n mostra el precedessor i el successor, i a més WD t'avisa que "reemplaça" i "reemplaçat" no són qualificadors vàlids per títol nobiliari.--Arnaugir (discussió) 11:21, 30 ago 2020 (CEST)Respon

@Arnaugir: No sé si és correcte, però és un conveni, com tots, discutible i canviable. Trobaràs el raonament a Usuari_Discussió:Amadalvarez#Títol_nobiliari_i_Càrrec (a partir del 3r paràgraf on es revisa l'esmentat als dos primers. L'objecte és deixar com a càrrec allò que ja s'ha "menjat jurisdiccionalment" un altre territori/títol i passar a títol nobiliari aquells que es continuen mantenint com a reguitzell de títols darrera del principal. En alguns casos, m'he trobat que al cap de 3 generacions hom ho tornava a separar i li deixava en herència a un fill; llavors torna a ser càrrec. Pel que dius de següent/anterior, no facis cas del constraint (ja miraré de canviar-ho afegit, tot i que sembla que majoritàriament es fan servir P155/P156) perquè a la infotaula ja ho canviaré a la propera revisió. Per cert, si penses fer comtes (que ja vaig estar endreçant abans de l'estiu, però em faig afartar, mira l'eina que s'explica a la discussió que va molt bé per validar la seqüència. Et passo un parell de sparqls que em vaig construir i et poden fer servei: d:User:Amadalvarez/Queries#Tots_els_que_tenen_algun_títol_nobiliari_(P97)_d'una_llista,_mostrant_el_càrrec_(P39)_de_la_mateixa_llista i d:User:Amadalvarez/Queries#Tots_els_ocupants_d'un_càrrec_(P39)_i_els_seus_qualificadors. Bona feina!, amador (disc.) 10:55, 31 ago 2020 (CEST)Respon

Introducció modifica

Se n'hauria d'ampliar significativament la introducció, que no compleix el requisit d'exposar breument el contingut de l'article. Ara mateix la meitat de la introducció és una llista de noms de Jaume en diferents llengües. Del seu regne només diu quan va començar i quan es va acabar.—Leptictidium (digui) 12:48, 6 oct 2020 (CEST)Respon

A més a més, hi ha bibliografia «de farciment» que no s'empra com a font en l'article.—Leptictidium (digui) 08:40, 16 nov 2020 (CET)Respon
Per altra banda, hi ha seccions importants, com la de Família, que són simples llistes.—Leptictidium (digui) 09:04, 3 des 2020 (CET)Respon
Tampoc no hi ha menció de parts fonamentals de la seva política exterior, com les maniobres papals per situar la Corona d'Aragó en l'esfera d'influència del papat en el seu conflicte amb Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic o la dimensió geopolítica del seu matrimoni en segones noces amb Violant d'Hongria.—Leptictidium (digui) 10:20, 12 des 2020 (CET)Respon

Infotaula dels Testaments de Jaume I modifica

En la Infotaula d'aquest article s'afirma que en el testament de Jaume I del 1223 l'Infant Alfons havia de rebre els regnes de Mallorca i de València, ja que era hereu universal del seu pare. En el moment de fer el testament aquests dos regnes no havien estat encara conquerits, per tant Alfons no els podia rebre en herència. Entenc que Alfons era l'hereu universal i per tant va ser l'hereu d'ambdós regnes en el moment de conquerir-se, però tal i com està redactada la taula sembla com si ja en fos l'hereu l'any 1223. Aquest fet s'hauria de marcar d'alguna altra manera. No ho canvio jo mateix per què ja imagino que aquest article en concret és un tema sensible.

la besavia de la seva mare, Sibil.la, no es de Mataplana, ni de Catalunya modifica

Bon dia, je lis à peu prés le catalan-mallorqui-valencia, mais je l'écris difficilement. Il n'existe aucune source indiquant que Sibilla, l'épouse de Guilhèm VI de Montpeller était " de Mataplana ", sauf l'article à ce nom dans la "Gran enciclopedia catalana". Dans l'acte de mariage, en latin, de Guilhem VI, elle est simplement nommée "Sibilla", sans aucun titre ni mention d'origine. Par contre, l'étude des témoins du mariage montre qu'ils sont, outre de la région de Montpellier, plutôt originaires de la basse vallée du Rhône, et aucun n'est originaire de la région de Mataplana en Catalunya, ni de Catalunya . Et il n'est fait aucune mention d'une Sibil.la qui se serait mariée à Guilhem VI de Montpellier, dans l'historique du lignage de Mataplana. --Christofol (disc.) 03:52, 22 set 2021 (CEST)Respon

Bon jour, també llegeixo una mica el francès-francocanadenc-való, però no l'escric gaire bé. La Gran Enciclopèdia Catalana és una font terciària fiable i per tant és més que perfectament útil per a referenciar temes. Et convido a afegir a l'article la dada que aportes sempre i quant la puguis referenciar amb una font secundària o terciària. Gràcies per la teva col·laboració--Marraco (disc.) 10:20, 22 set 2021 (CEST).Respon

Sobirà? modifica

'Jaume I fou sobirà...' diu l'entrada. I no fou sobirà de res. Sobirania és un concepte modern (Jean Bodin, segle XVI) no medieval. Jaume I fou cap, rei i comte o príncep de la Corona catalano-aragonesa. Pirilinqui 2 (disc.) 15:05, 13 feb 2024 (CET)Respon

Torna a la pàgina "Jaume el Conqueridor".