Discussió:Valencià/2004

Discussió arxivada

Aquesta discussió forma part de l'arxiu històric de la Viquipèdia i ja no és activa.
Si us plau, no l'editeu ni en modifiqueu el contingut. Qualsevol comentari el poder fer a la Taverna o a la pàgina [de discussió actual].

He modificat la introducció de l'article valencià ja que fins ara oblidava parlar de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Així mateix, donava a entendre que la primera referència documental de la denominació valencià es troba al Tirant lo Blanch, la qual cosa no és correcta. A més, la breu referència al conflicte valencià-català no era suficientment imparcial al meu entendre.

El Cavaller de la Ploma.

El contingut general de la pàgina està bé, al meu entendre, però em sembla que comença d'una manera un pél brusca per a un catalanoparlant no valencià. Potser la solució podria passar per començar amb la definició de l'AVL enlloc de la de l'estatut. Llull 18:25 21 mai, 2004 (UTC)

La segona frase del primer paragraf: El valencià també és el nom amb que es coneix el català al País Valencià, segons establix l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana, que la declara el valencià llengua oficial juntament amb el castellà. es inexacte. Crec que l'Estatut no declara que el valencia sigui el nom amb que es coneix el catala al PV; nomes declara el valencia llengua oficial. Obviament, crec que cal mantenir la 1a frase que diu que el valencia es una variant del catala, pq aquest es el consens academic, pero em sembla que l'Estatu es ambigu en aquest tema. No se si algu te un coneixemement mes exacte d'aixo. Xevi 17:05 16 jun, 2004 (UTC)

Efectivament, l'Estatut valenicà no diu que el nom "valencià" es referix a tota la "llengua catalana". L'Estatut declara l'idioma valencià com a llengua oficial i punt. Una altra cosa és què tenien en ment els que consensuaren el text legal a principis dels anys 80. Alguns amb el terme "valencià" volien dir tota la "llengua catalana". Altres no. El ben cert és que la tradició lexicogràfica i l'ús comú dels valencians no utilitza el terme "valencià" per a referir-se a tota la "llengua catalana". O siga, no és normal dir "el valencià és parlat per 10 milions de persones", o "l'alguerés és el dialecte valencià més arcaic", o "a Barcelona parlen un valencià molt castellanitzat", per exemple. Per tant no és del tot correcte (com fa l'IEC)afirmar que "valencià" és, a més d'un dialecte, una denominació que reb la llengua catalana al País Valencià. Cap llei valenciana definix explícitament el "valencià" com a sinònim exàcte de "català".

Atenent a les lleis valencianes que parlen del tema (Estatut, la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, i la llei de creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua -AVL-) "valencià" és la part "valenciana" del sistema lingüístic que compartim els valencians, els catalans, i els balears. O siga, no és que el valencià siga un dialecte de la llengua catalana. Oficialment el valencià i el català, conjuntament, formen el mateix sistema lingüístic, la mateix llengua. Quin nom hauria de rebre eixe sistema lingüístic? Fins el moment l'Acadèmia Valenciana de la Llengua no ha fixat quina serà la denominació oficial a Valéncia de la llengua que compartim els valencians i els catalans, però és sabut que en l'elaboració del nou Diccionari Normatiu Valencià, l'AVL ha utilitzat el terme "llengua valenciano-catalana" per a referir-se al dialecte alguerés. La denominació "valenciano-català" o "catalano-valencià" és molt justa i convenient, ja que la nostra llengua compta amb dos denominacions oficialment reconegudes (valencià, i català), que han de ser respectades.

Pensem que a ningú si li ocorre afirmar que a Santiago de Compostel·la es parla portugués, o dir que a l'Algarve és parla un dialecte del gallec! A cada país hi ha un nom oficial (portugués i gallec respectivament), i quan es fa referència a tot el sistema lingüístic s'utilitza el terme "galaicoportués". Per tant, si a tots ens resultaria estrident sentir dir que a Lisboa es parla gallec (i recorde que, igual que en el nostre cas, el portués prové del nord, de Galícia), a la immensa majoria de valencians ens resulta molt estrident sentir que la nostra llengua és el "català", o que som "catalanoparlants". Per tot, tan legítim és dir que el "el gallec és la llengua oficial de Galícia", com que "el valencià és la llengua pròpia del País Valencià". Amb això no s'està negant el nexe amb el català (nexe que la mateixa llei valenciana i l'AVL reconéixen explícitament).

Resumint, demane que l'article "valencià" de la Viquipèdia torne a començar amb la següent frase (recentment eliminada): "El valencià és la llengua pròpia del País Valencià segons establix l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana, que la declara llengua oficial juntament amb el castellà."

Així mateix, suggerisc que es debata la conveniència d'utilitzar el terme "catalano-valencià" a tota la Viquipèdia (començant per la pàgina d'inici) per a referir-se a tot el conjunt de la llengua. Moltes gràcies --Cavaller de la Ploma 22:08 21 jun, 2004 (UTC)

El problema amb el terme "dialecte" es que, per molta gent, te connotacions despectives, quan crec que des del punt de vista linguistic no es aixi. De totes maneres, em sembla be refer la introduccio, pero crec que el 1er paragraf hauria de deixar clares 3 coses:

El valencia es la llengua propia del PV segons l'Estatut.
El valencia i el catala son la mateixa llengua, d'acord amb la majoria de la comunitat cientifica. No se si cal parlar de dialectes o de sistems linguistics, millor que aqui s'hi posi un expert (Jomvo ?)
Hi ha un sector social/politic que soste que el valencia i el catala son llengues diferents.

Crec que aixo seria una introduccio neutral del tema i que seria facil arribar a un acord. Pel que fa a la resta de l'article, crec que hi ha molta informacio interessant, pero esta fet una mica a "pedassos", fusionant dos articles anteriors i afegint altres col.laboracions mes tard. Caldria organitzar-ho be, fer seccions coherents, etc.

Pel que fa al nom de la llengua, no tinc res en contra del catalano-valencià, pero no es el nom mes habitual de la llengua en el seu conjunt. Els exemples del gallec i el portugues son tendenciosos, pq es poden trobar moltes llengues que es coneixen arreu del nom amb un nom associat a un territori que ja no es el majoritari de la llengua (angles, castella/espanyol,etc.).

Xevi 15:15 22 jun, 2004 (UTC)

A no ser que l'IEC arribès a un acord amb l'AVL per utilitzar el mateix terme, ara per ara, això de valencianocatalà em semba un invent forçat que no hi pinta gaire aquí. De fet potser se'n podria fer un article sobre aquest terme proposat... però el cas és que és abolutament desconegut per als catalans i no seria ni de bon tros tros acceptat. De fet semblaria una excentricitat fora de lloc. No dic que sigui just que el projecte no es pugui dir la Viquipèdia en valencià però el terme català és la millor sortida que hi veig Llull 21:24 22 jun, 2004 (UTC)

En primer lloc gràcies per les vostres opinions. Les comentaré per parts, per aclarir-nos millor:

Xevi, suggerixes que el primer paràgraf incloga no només que el valencià és la llengua pròpia del PV, sino a més que és la mateixa llengua que el català, i que hi ha gent que opina el contrari. Sinzerament, crec que és massa per a un paràgraf. No podem resumir tot l´article en dos línies! I si et fixes be, voràs que en la penúltima versió del l´article (editada per mi quan encara no m´havia enregistrat com Cavaller de la Ploma) es parla d´eixos tres punts que tu consideres necessaris per a que l´article siga "neutral". El que passa és que no es pot dir tot en el primer paràgraf. Cal anar d´allò general a allò particular, i alhora cal comenc,ar per allò més "establert" o "objectiu" i deixar per a després els aspectes qüestionats que no compten amb un consens social. És per això que jo vaig situar la referència als defensors d´una normativa estríctament valenciana (RACV) al final, ja que és un grup minoritari, i per tant no convé fer referència a això en el primer paràgraf, com suggerixes. Per tant, l´article, tal i com estava fins fa poc, respecta totes les sensibilitats, i no veig els motius de la polèmica i l´últim canvi. Per tant, sol·licite tornar a la versió anterior. A més, en l'últim canvi ha creat un error gramatical que, en qualsevol cas, s'ha de corregir: "El valencià també és el nom amb que es coneix el català al País Valencià, segons establix l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana, que la declara el valencià llengua oficial juntament amb el castellà."

En referència a la meua argumentació sobre el gallec, el portugués i el galaicoportugués, dius que és un exemple tendenciós i comentes el cas de l´anglés i el castellà, llengües que no només es parlen a Anglaterra o Castella. És cert que en eixos casos, com en el nostre, la llengua s'ha extés des d'una zona d'orígen (Catalunya Vella), a nous territoris (la Catalunya Nova, Valéncia, i les Illes). Però les semblances amb el cas anglés i castellà no arriben més lluny. El castellà i l'anglés no sols tenen l'orígen a Castellà i Anglaterra, sinó que és justament a eixos territoris originaris on la llengua es desenvolupà i arribà a la maduresa, donant grans escriptors com Shakespeare i Cervantes. Ni a Amèrica del Nord ni a Amèrica del Sud i Central es donaren uns Segles d´Or abans que en els territoris d´orígen d´eixes llengües, ni foren eixos nous territoris els que desenvoluparen la llengua; al contrari, heretaren unes llengües que ja comptaven amb tota una gloriosa tradició escrita i amb un model de llengua establert i fixat amb el nom d' "anglés" i "castellà". En la nostra llengua, en canvi, els valencians s'avançaren als catalans en produir un Segle d´Or, que fou fins i tot anterior al de les altres llengües romàniques. I foren els valencians els que feren d´ella una llengua respectada en tota Europa. Cervantes fa que el Quixot salve de la foguera, únicament, el Tirant lo Blanch, i diu:

"Digoos verdad, señor compadre, que, por su estilo, es este el mejor libro del mundo"

En quan al valencià Cervantes diu que, junt al portugués és la llengua més dolça.

Els valencians foren els primers en traduir a la nostra llengua la bíblia (forem els primers a fer-ho a una llengua romànica), foren els primers en fer un diccionari d'una llengua romànica, foren els que desenvoluparen la literatura clàssica de la nostra llengua (no tenim cap altre poeta tan important com Ausiàs March), i foren els que determinaren el model de llengua fins la Renaixença (des d'aquella "valenciana prosa" antiga fins la Renaixença catalana del s.XIX, els literats catalans prenien com a model sempre la literatura valenciana). Per tant, no es pot parlar del mateix cas que el castellà a Xile, o que l´anglés a Washington, on evidentment la llengua no s'anomena "xilé" ni "nord-americà". Al Regne de València des de finals del segle XIV s'anomenà la llengua "valencià", i eixe fou el nom que empraren els nostres autors clàssics. Joanot Martorell diu al finalitzar la seua obra:

"Aci feneix lo libre del valeros e strenu cavaller Tirant lo Blanch, princep e cesar del Imperi Grech de Contestinoble, lo qual fon traduit de angles en lengua portoguesa, e apres en vulgar lengua valenciana, per lo magnifich e virtuos cavaller mossen Johanot Martorell".

El català Miquel i Planas en el seu "Cançoner satírich valencià dels segles XV y XVI", de 1911, diu:

"Vist el cas desde Catalunya estant, no hi ha pas dubte de que, com més els valencians extremen les pretensions a l’autonomia de la llur varietat idiomatica enfront el català, major necessitat hi ha per part nostra de reivindicar la unitat llengüística de les gents qui poblen la faixa llevantina de la península ab les illes balears. Sobre tot respecte de Valencia, el nostre interès creix al considerar la preponderancia que assolí la escola poètica valenciana en el segle XV. Privar a Catalunya y a sa literatura de l’aport que representa la producció de les lletres valencianes d’aquella època y fins ben entrada la setzena centuria, fóra deixar la nostra historia literaria trencada al bell-mig de sa creixença y ufanor; més encara: fóra arrencar de la Literatura Catalana la Poesía quasi per enter, car en cap altre moment, abans de la renaixença, ha arribat a adquirir l’esclat ab que se’ns apareix mercès als Ausias March, als Roiç de Corella, als Jaume Roig, als Gaçull, als Fenollar y atres cent més. Mantenir aquest principi d’unitat literaria es, donchs, d’un gran interès pera’ls catalans..."

Tot açò ens dona als valencians sobrat dret a aportar el nostre gentilici al nom d'una llengua a la que hem contribuit d'una forma tan important, determinant, i decissiva. El terme "valencià" no pot ser discriminat pel fet que, des de la Renaixença Catalunya haja portat la iniciativa de la nostra llengua. "Valencià" és un dels dos noms oficials de la nostra llengua, i l'AVL és una de les seues dos institucions normatives.

Llull, tu dius que "A no ser que l'IEC arribès a un acord amb l'AVL", el terme "catalano-valencià" no pinta gens ací. Vols dir que, per a tu, la més que probable aprovació per part d'una de les dos acadèmies oficials de la nostra llengua, l'AVL, d'eixe terme que conjunga els DOS noms OFICIALS de la nostra llengua (i que s'utilitzaria, especialment, en sutiacions on calguera referir-se a TOT l'àmbit lingüístic), no seria una decissió vinculant per a la Viquipèdia? Qué és allò que "no hi pinta gaire aquí"? L'AVL, el valencià, els valencians? Afegixes: "és abolutament desconegut per als catalans i no seria ni de bon tros tros acceptat". Però és esta la llengua dels catalans només, o és de tots? Només cal que els catalans estiguen agust amb esta llengua? I els demés? Creus que el criteri de l'AVL és superflu, i que només l'IEC té la legitimitat per a decidir sobre la llengua de tots? Pensa-t'ho be. Continues dient que el terme catalano-valencià: "De fet semblaria una excentricitat fora de lloc." Creus que el terme "català" és molt normal al País Valencià? Per a la inmensa majoria dels valencians és eixe justament el nom "fora de lloc" i amb el que molt difícilment ens podem identificar. La nostra univesitat s'encabota en dir-li "català", i això sí que és percebut com una gran excentricitat per la població. Els valencians li diem a la nostra llengua "valencià", i ho portem fent més de SIS SEGLES! T'agraïsc que digues que: "No dic que sigui just que el projecte no es pugui dir la Viquipèdia en valencià", però jo no he demanat això. No es tracta de substituir el nom "català" per "valencià", sinó de conjuntar estes dos parts de la nostra llengua. Si no, crec que no pinte res ací, ja que esta Viquipèdia seria només per a la part catalana de la nostra llengua. Si la Viquipèdia ha de ser només en català, les directrius normatives de l'AVL esterien fora de lloc, i serien considerades ací com faltes. Serà que cal una "Viquipèdia en valencià"? O seria millor una "Viquipèdia en catalano-valencià", on ambdos normatives series vàlides? Feliç Nit de Sant Joan!--Cavaller de la Ploma 22:47 23 jun, 2004 (UTC)

Això em fa pensar en el debat de la versió castellana sobre si s'havien de fer fer servir els plurals amb la forma femení/masculí. Es va descartar. Es va considerar que era un invent del que no es tenia tradició i la idea es va deixar de banda. M'és igual les referències que donis. Ja les coneixia, d'altra banda. Això de valenciano-català és un invent de l'AVL que no compte ni amb el suport dels valencians ni amb la gent de cap altra banda. Els blavers no baixaran del burro amb aquest canvi. Ja ho saps. Ben al contrari, fins i tot radicalitzaran la seva posició. I els catalans en la seva ignorància es pensaran just al contrari, que ens hem tornar blavers i ens hem begut l'enteniment. Els valencians no sou els únics que doneu un nom particular a la llengua. N'hi ha d'altres. També se li'n diu xapurriau, patuès, mallorquí, menorquí, eibicenc, gitano i alguerès (deixo de banda els noms antics com llemosí o llengua plana, vulgar o romanç). Amb els teus arguments si acceptem aquest terme, jo no sabré trobar arguments per negar a en Plàcid que també hi inclogui el terme mallorquí. Encara avui hi ha gent que s'empipa si se li diu que enraona en català i no en eibicenc. Sempre han dit així a la seva llengua i tenen tot el dret de seguir fent-ho. Hem d'acabar tenint un nom de cinc o sis paraules? Això a les altres bandes no passa. No hi ha cap versió flamenc-holandès o provençal-occità-aranès. Simplement s'ha agafat el nom amb més parlants i més reconegut. Si els catalans fóssim uns pocs mils segur que s'hauria triat el nom valencià. Però no és el cas. Internacionalment, el terme és moltíssim més reconegut que el valencià. Els codis de llengua ISO 639-1 i 639-2, per exemple són CA i CAT i la premsa internacional sempre es refereix amb el nom català. No és res estrany, en anglès només diuen espanyol i en sard només diuen castellà. I nosaltres ens trobem que per atzars de la vida ens ha tocat el català ser el més difós. Què hi farem si el vostre govern mai ha donat cap mena de projecció a la nostra llengua. Tant és així que és terme políticament utilitzat a tota la resta de territoris per referir-se a la nostra llengua, cosa que no passa amb el valencià. Incloure el nom valenciano-català a la Viquipèdia només farà que això es converteixi en un cau de debat nacionalista justificant-nos dia i nit perquè hem triat un nom que sorprèn i neguiteja als catalans i que directament no agrada als valencians. Als valencians que s'estimen de debò la llengua prou com per col·laborar ací no els cal veure inclòs aquest terme per participar-hi. I per l'altra banda faria fugir del projecte gent de la resta de territoris que veurien l'ús la pàgina com un lloc de reunió de pensadors nacionalistes. Si vols ajudar a la teva llengua crec que aquesta no és la manera, que una manera molt més efectiva de contribuir-hi és escrivint-hi i redactant-hi articles, i no pas creant un debat polític etern que dificultarà la tasca dels viquipedistes de crear més articles. És un debat que ací no pertoca quan ni tan sols és un terme admès pels valencians.

Referent a la teva pregunta sobre la normativa, no em sona que ara per ara l'AVL hagi aprovat res que no sigui també admès per l'IEC. Ni tampoc prohibit. Crec que l'únic que ha fet diferent és la ponderació de les paraules alhora de recomenar-les per al seu ús diari. Llull 23:44 23 jun, 2004 (UTC)

Has dit: "M'és igual les referències que donis."

No comentaré res.

Només vull aclarir una cosa. Amb això no he volgut menyspreciar el terme valencià sinó tot el contrari donar a entendre que ningú discuteix la seva legitimitat però que no per això trobo adequat l'híbrid valencianocatalà. La resta no ho comento perquè només em repetiria eternament. Llull 14:48 24 jun, 2004 (UTC)

"jo no sabré trobar arguments per negar a en Plàcid que també hi inclogui el terme mallorquí(...) Hem d'acabar tenint un nom de cinc o sis paraules? Això a les altres bandes no passa."

L'argument és molt senzill. Tota la resta, a pesar de les seues denominacions locals tradicionals, ha acceptat o assumit el nom de "català", però els valencians no. Tenim motius (ja els he exposat). Tant és així que, com saps, al PV la llengua es donomina oficialment "valencià". A part de "català", la nostra llengua no te cap altre nom oficial en cap lloc. Ni "ibicenc", ni "mallorquí", ni "rossellonés". La "xapurreau" que tu dius, no ha donat, fins on jo sé, un Segle d'Or de la nostra literatura. La llengua té només DOS noms oficials.

"Què hi farem si el vostre govern mai ha donat cap mena de projecció a la nostra llengua."

L'actual govern, en eixe aspecte, només ha fet que seguir la política de l'anterior govern socialiste, el qual va optar per no fer cap projecció exterior del valencià per a no trencar la unitat lingüística amb el català. El català no és llengua oficial al PV, i qualsevol foment del català per part del nostre govern haguera sigut un escandol de primera magnitud. Per això es mantingueren ben callats. De manera que molt han d'agraïr els catalans el fet que els valencians no hagen volgut fomentar el valencià en l'exterior, ja que els hem deixat la via lliure per a consolidar el nom "català" a l'exterior. Però no cregues que la comunitat internacional pensa que els valencians parlem català. Per desgràcia no tenen cap notícia de que ací es parle una llengua diferent al castellà! Ara, per fi, les coses van a canviar. L'AVL ja ha anunciat la necessitat de projectar el valencià en l'exterior.

"una manera molt més efectiva de contribuir-hi és(...), i no pas creant un debat polític etern".

No és un debat polític, sinó socio-lingüísitic.

"És un debat que ací no pertoca"

Si ací, un projecte col·lectiu, no pertoca debatre, ja em diràs!

"Als valencians que s'estimen de debò la llengua prou com per col·laborar ací no els cal veure inclòs aquest terme per participar-hi."

Jo sóc un valencià que s'estima molt la seua llengua, i si no veig un mínim de respecte ací cap al valencià i els valencians, que són co-propietaris d'esta llengua, no participaré.

"Si vols ajudar a la teva llengua crec que aquesta no és la manera".

Ara ho has dit. La meua llengua no és el català.

"No hi ha cap versió flamenc-holandès"

Estava fins fa poc el serbo-croata. Ara s'ha dividit en dos llengües: serbi, i croata. Coses que passen quan uns volen imposar-se sobre altres! (ara eixa llengua té TRES viquipèdies!)--Cavaller de la Ploma 01:15 24 jun, 2004 (UTC)

Hauriem de mirar de reconduir una mica el debat. Les aportacions des del PV a a la llengua son indiscutibles, i que valencià és el nom usat popularment i oficialment el PV també. Suposo que tothom pot estar d'acord amb aixó sense haver de buscar referències. Però el cas és que, com diu Llull, quan es parla de la llengua en el seu conjunt o a nivell internacional, el terme més estès és català. Suposo que es poden trobar exemples en el mateix sentit o en sentit contrari en d'altres llengues. També es pot discutir si és "just" que sigui així o no, però això són coses de la història; no estem pas inventant res. Si més endavant el terme més usat o reconegut passa a ser un altre, ens hi haurem d'adaptar, però de fet aquest no és un lloc per difondre noves idees.

De fet, l'article català deixa ben clar que valencià és la denominació habitual de la llengua al PV. Suposo que es podria comentar també que de fet és el nom oficial de la llengua allà. Pel que fa a valenciano-català o altres noms híbrids, no tinc inconvenient que es faci un article explicant aquesta proposta, o que redireccioni a català i que allà es mencionin també aquests noms.

L'altre qüestió és el nom de la viquipèdia. Bàsicament, estic d'acord amb en Llull. Però en qualsevol cas, totes les opinions són respectables. Pel que veig, podríeu estar discutint mesos sense arribar a un consens. Suposo que l'únic que es podria fer en aquest cas és organitzar una votació per resoldre el tema. De fet no en tenim cap experiència a la nostra viquipèdia, però es pot mirar com s'organitzen aquestes coses a la versió en anglès.

Xevi.

Xevi, has dit: "quan es parla de la llengua en el seu conjunt o a nivell internacional, el terme més estès és català". Si açò fora la viquipèdia en anglés, o en qualsevol altra llengua estrangera, és molt normal que es fera servir prioritàriament la denominació més coneguda internacionalment, en este cas, "català". Però açò no és un viquipèdia "internacional", pensada per als estrangers que, fins ara, només han sentit la denominació de "català". Esta és -o això pensava jo- la viquipèdia en -tota?- la nostra llengua, adreçada a nosaltres mateix. Per tant, allò que diguen les altres llengües sobre la nostra, en principi, és superflu. També és molt més internacional, de prou, la denominació "espanyol" que "castellà" (pràcticament desconeguda), i això no impedix que nosaltres anomenem eixa llengua prioritàriament com "castellà", ni que la Constitució Espanyola utilitze eixa mateixa versió.

Segons la llei valenciana, el valencià i el català formen un mateix sistema lingüístic, però no hi ha cap nom oficial per a denominar a eixe conjunt. És cert que als àmbits acadèmics valencians -especialment la universitat-, s'ha insistit en utilitzar la denominació de "català" per a referir-se a tota la llengua (sobre tot en un esforç de compensar el "secessionisme" sociològic). Però la societat valenciana en el seu conjunt es sent incapaç d'identificar-se amb eixe nom, la qual cosa repercutix en la normalització de la llengua. En l'ordre del dia de la pròxima reunió de l'AVL està la creació d'una comissió per a l'estudi de la denominació de la llengua, on es tractarà el tema del terme "catalano-valencià". I molt probablement s'aprovarà eixe terme per a denominar el sistema lingüístic que conjuntament formen el valencià i el català, perquè si oficialment eixe sistema existix, s'ha de denominar d'alguna manera. Després caldrà vore com succeixen els aconteiximents i si el terme és finalment acceptat per la universitat i l'IEC, o no.

També has dit: "de fet aquest no és un lloc per difondre idees". El fet que la nostra llengua compta amb dos noms oficials és un fet ambsolutament objectiu i que no respon a cap ideologia nacionalista ni d'altre tipus. I també és completament objectiu el fet que el valencià compta amb una ens normalitzador oficial completament autònom (que buscarà el consens amb la universitat i l'IEC però que no pensa, com ja ha advertit, "negociar" amb ningú perquè l'AVL té tota la potestat sobre el valencià). Hi ha dos noms. Hi ha dos institucions autònomes. A les llibreries del PV està a sovint la secció de "valencià i català", ja que un llibre barceloní no podria estar en una secció titolada "valencià" únicament (ja he dit que el terme "valenicà" no s'utilitza per a referir-se a tota la llengua), i a la inversa, un llibreter difícilment voldria arriscar-se a situar els llibres en valencià en una secció de "català". Reduir "català i valencià" a "catalano-valencià", és, certament, una proposta que s'està fent a l'AVL en estos moments, i accepte que tal volta siga un poc prompte per a solicitar eixe canvi ací, quan encara no ha sigut aprovat el terme. Però com a mínim la viquipèdia, ara, s'hauria de denominar "Viquipèdia en català i valencià". Això no seria cap neologisme desconegut, i seria absolutament objectiu. Així si que ens podriem sentir identificats tots. --Cavaller de la Ploma 23:46 24 jun, 2004 (UTC)

"I" és una conjucció copulativa per enllaçar dos termes diferents amb la fi que a dintre d'una frase realitzin la mateixa funció. Català i valencià són el mateix terme de manera que no es pot dir "Viquipèdia en valencià i català" per què atenent a la funció de "i" seria com dir que és una enciclopèdia en dues llengües.

Valencià i català són dos coses, però no dos llengües (ho podrien ser, si així ho volgueren els valencians -com en el cas del serbi i el croata actualment, abans serbocroata-, però les Corts Valencianes han preferit mantindre la unitat de tot el sistema lingüístic). Per tant no són dos llegües sino dos parts d'una mateixa llengua, dos dialectes, o millor dit, dos comunitats lingüístiques amb identitats lingüístiques diferents. Els balears, els algueresos, els rossellonesos i els andorrans es senten còmodes amb la denominació de "català" i seguint les directrius de l'IEC, per la qual cosa formen una comunitat lingüística. S'identifiquen com a catalanoparlants. Els valencians no, son independents en eixe aspecte, perquè majoritàriament utilitzen el terme "valencià" tant en l'ús quotidià com en les situacions formals i oficials; i perquè han volgut tindre un ens normatiu propi, l'AVL. Per tant els valencians son una comunitat lingüística pròpia formada per gent que s'identifica majoritàriament com a "valencianoparlants". I ambdós comunitats, juntament, formen la nostra llengua. Per això seria del tot correcte dir "Viquipèdia en català i valencià". De fet "Viquipèdia en català" exclou un apart de la nostra llengua, així com un dels dos ens normatius oficials. Ho sent molt, però l'àmbit oficial d'actuació de l'IEC acaba en el riu Sènia, i per tant no abarca tota la llengua.--Cavaller de la Ploma 14:08 25 jun, 2004 (UTC)

L'AVL també accepta que s'utilitzi el nom català per referir-se a la llengua encara que ella no ho faci.

Precisament a vilaweb parlen d'aquest tema. D'entrada, sembla que la pròpia AVL està tot just parlant del tema [1]. I, d'entrada, l'ACPV rebutja la proposta valencià-català [2]. Ja sé que em direu que l'ACPV no té cap competència legal sobre això, però representa un grup important de gent compromès amb el valencià. Crec que tot aquest debat aquí a la Viquipèdia és molt prematur, quan no hi ha res en ferm a la pròpia AVL. A part, que per fer-ho bé crec que caldrien altres opinions des del PV. No seria millor deixar refredar aquest debat una temporada ? Xevi.

ACPV, té una gran influència en els sectors nacionalistes valencians partidaris dels PPCC, actualment votants d'ERPV, però de cap manera representa al conjunt de la societat valenciana, ni al conjunt de nacionalistes. ACPV, amb el seu catalanisme, està molt allunyada de la realitat del país, i en gran part eixa és la raó per la que el nacionalisme d'arrel fusteriana ha fracasat en cada convocatòria electoral. ACPV diu: "El nom reconegut per totes les institucions acadèmiques i per la comunitat científica internacional és el de llengua catalana", però s'oblida, justament, de la única institució acadèmica que té potestat sobre el valencià, l'AVL, creada per les Corts Valencianes, les quals són les representants del Poble Valencià (i no oblidem que l'IEC, en el seu dia, també fou creat pel govern, per la Diputació).

La plataforma valencianisme.com, propera als nacionalistes del BLOC, ha promogut un document, redactat pel professor Abelard Saragossà, en defensa del terme "catalano-valencià", manifest al que s'han sumat molts professors universitaris i ciutadans. Ara s'acaba de crear la comissió que ha d'estudiar el terme en l'AVL.

Ja he dit que, ho reconec, és prompte per a utilitzar el terme "catalano-valencià", quan encara no ha sigut aprovat per l'AVL ni per l'IEC. Però "valencià i català" si que es deuria utilitzar tranquil·lament, ja que la nostra llengüa té dos noms oficials i dos ens normatius amb àmbits d'acutació concrets. Crec que això encara no ha sigut comprés i assimilat per molts catalanoparlants (i alguns valencianoparlants), que preferixen tancar els ulls a una realitat objectiva. --Cavaller de la Ploma 00:59 26 jun, 2004 (UTC)