Districte d'Hardwar

El districte d'Hardwar o Haridwar (hindi हरिद्वार) és una divisió administrativa de l'estat d'Uttarakhand a l'Índia. La capital és Roshnabad, a 12 km de l'estació d'Haridwar o Hardwar, i part d'aquesta ciutat que és una de les set ciutats santes de l'hinduisme. Està situat al sud-oest de l'estat; la superfície és de 2360 km² i la població segons el cens del 2001 era d'1.447.187 habitants[1]

Infotaula de geografia políticaDistricte d'Hardwar
Haridwar Ganga 6.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Haridwar district.svg Modifica el valor a Wikidata
 29° 58′ N, 78° 10′ E / 29.96°N,78.16°E / 29.96; 78.16Coord.: 29° 58′ N, 78° 10′ E / 29.96°N,78.16°E / 29.96; 78.16
PaísÍndia
Estat federatUttarakhand
Divisiódivisió de Garhwal Modifica el valor a Wikidata

CapitalHardwar Modifica el valor a Wikidata
Població
Total1.890.422 (2011) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat801,03 hab/km²
Llar338.104 (2011) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície2.360 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud250 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Fus horari
Prefix telefònic+01334 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webharidwar.nic.in Modifica el valor a Wikidata
Inici del canal del Ganges a Haridwar, vers 1894-1898

GeografiaModifica

És travessat pel riu Ganges per mitjà de canals; els rius principals són el Ranipur Rao, Pathri Rao, Rawii Rao, Harnaui Rao, Begam Nadi i altres menors. La major part del districte és jungla.

Dins del districte destaca el Parc Nacional Rajaji, un santuari per ocells. Altres llocs interessants són els temples de la deessa Sureshwari, el Cheela Dam, un parc per pícnics amb un llac artificial on es poden veure elefants i altres animals, i el Neel Dhara Pakshi Vihar, un altre santuari d'ocells prop del Ganges a la resclosa de Bhimgoda.[2]

AdministracióModifica

Administrativament està dividit en tres tehsils:

  • Haridwar
  • Roorkee
  • Laksar

I en sis blocs de desenvolupament: Bhagwanpur, Roorkee, Narsan, Bahadrabad, Laksar i Khanpur.[3]

HistòriaModifica

Deixant de banda les llenges mitològiques associades a la religió, les troballes han posat en relleu una cultura de terracota que va existir entre 1700 aC i 1200 aC.[4] Fou dominada pels mauryes (322–185 aC), i després ples kushana (segles I a III).[5] El ghat sagrat d'Har ki Pauri fou construït pel rei Vikramaditya (segle I aC) en record del seu germà Bhrithari, que s'havia establert a Haridwar per meditar a la riba del Ganges i va morir allí.

Referències escrites apareixen als escrits del viatger xinès Huan Tsang, que va estar a la zona el 629 durant el regnat d'Harsa o Harshavardhana (590–647), que li dóna el nom de Mo-yu-lo (segurament les ruïnes de Mayapur una mica al sud de la moderna ciutat) esmentant un fort i tres temples decorats amb escultures,;[6][7][8] al nord de Mo-yu-lo esmenta un temple de nom Gangadwara (camí del Ganges). Adi Shankracharya hauria visitat la regió i l'estàtua principal encara existent al temple Chandi Devi seria obra seva al segle viii.

Haridwar va passar al sultanat de Delhi al segle xiii; després fou travessada per Tamerlà el gener del 1399[9]

Durant la seva visita el primer guru sikh, Guru Nanak (1469-1539) es va banyar a Haridwar,.[10][11] La seva visita, suposadament el 1504, encara es commemora en el lloc de culte sikh de Gurudwara Nanakwara; després va visitar Kankhal quan anava a Kotdwara al Garhwal.[12] Més tard la va visitar el tercer guru, Sri Amar Das, que hi va estar 22 vegades en la seva vida.[13]

L'Ain-e-Akbari escrit per Abul Fazal al segle xvi en temps d'Akbar, parla de Maya o Mayapur (que diu que era anomenada Hardwar), com a ciutat sagrada dels hindus.;[14] també esmenta que Akbar en els seus viatges va beure aigua del Ganges en aquest lloc i li va dir "l'aigua de la mmortalitat"[15]

El general d'Akbar raja Man Singh d'Amber, hauria fundat la moderna ciutat i hauria renovat els ghats a Har-ki-pauri. A la seva mort el seu cos hauria estat submergit al llac Brahma Kund pel mateix emperador.[5] Thomas Coryat, un viatger anglès que va visitar la ciutat en temps de l'emperador Jahangir (1596-1627) esmenta a Haridwara com la capital de Xiva.

La regió va passar a mans de la Companyia Britànica de les Índies Orientals el 1803. Els britànic van construir la presa de Bhimgoda Dam, una de les més grans del Ganges, després del 1840. El Canal Superior del Ganges, els treballs del qual es van iniciar l'abril de 1842 (després de la fam de 1837-1838), fou obert el 1854;[16] beneficiós per l'agricultura va causar un desgavell en el corrent del riu i va contribuir a la decadència del Ganges com a riu navegable (al segle xviii encara ciutats com Tehri eren considerades ports).[17][18] La capçalera del canal del Ganges està situada a Haridwar.

El 1947 amb la independència, la regió era part del districte de Saharanpur a les Províncies Unides reanopmenades Uttar Pradesh. El 28 de desembre de 1988 es va crear el districte dins la divisió de Saharanpur.[19] El 24 de setembre de 1998 Uttar Pradesh va aprovar la constitució de l'estat d'Uttaranchal o Uttarakhand amb la Uttar Pradesh Reorganisation Bill,;[20] el 2000 la segregació fou aproivada per l'assemblea de l'Índia (Uttar Pradesh Reorganisation Act, 2000) i el 9 de novembre de 2000 va sorgir l'estat d'Uttaranchal del que el districte fou part.[21]

Llocs de peregrinacióModifica

 
Haridwar a les Províncies Unides, 1903
 
cerimonia al capvespres al Har-ki-Pauri
  • Har ki Pauri, un dels llocs més sagrats, ghats per baixar al Ganges[22]
  • Sati Kund, lloc d'immolació de les vídues a Kankhal
  • Temple Daksha Mahadev al sud de Kankhal
  • Temple Maya Devi T
  • Sapt Rishi Ashram & Sapt Rishi Sarovar
  • Cisterna Bhimgoda
  • Temple Chandi Devi, construït el 1929 pel maharajà de Caixmir Suchat Singh
  • Capella Piran Kaliyar del segle XIII
  • Temple de Ram Mandir, en construcció a Bhupatwala, que serà el més gran de l'Índia.

NotesModifica

  1. «Uttarakhand - Districts of India: Know India». National Portal of India. [Consulta: 4 abril 2009].
  2. Neel Dhara Bird Sanctuary
  3. Haridwar district
  4. Haridwar History Arxivat 2007-12-10 a Wayback Machine. Haridwar Official website.
  5. 5,0 5,1 Review on: Haridwar
  6. Haridwar
  7. Hardwar, The Imperial Gazetteer of India, v. 13, p. 52.
  8. Digital Library The Imperial Gazetteer of India, Oxford, 1908, Vol.13, p.51.
  9. History The Imperial Gazetteer of India, v. 2, p. 570.
  10. Guru Nanak
  11. Life Of Guru Nanak: Chapter IV The Sikh Religion, Volume 1, per Max Arthur Macauliffe (1842-1913), Oxford University Press (1909). pàgines 50-52.
  12. Janasakhi Janamsakhis of Miharban and Mani Singh, Janamsakhi Tradition, Dr. Kirpal Singh, 2004, Universitat Punjabí, Patiala. ISBN 81-7205-311-8. www.globalsikhstudies.net.
  13. «Welcome To Punjabkesari.com-Religion». - Punjabkesari.
  14. Sacred Places of Pilgrimage Arxivat 2018-07-14 a Wayback Machine. Ain-e-Akbari, Vol. III, p. 306.
  15. Hardwar Arxivat 2011-09-20 a Wayback Machine. Ain-e-Akbari, per Abul Fazl 'Allami, Volum I, A´I´N 22. The A´bda´r Kha´nah. P 55. traduït del persa per H. Blochmann i Coronel H. S. Jarrett, Asiatic society of Bengal. Calcutta, 1873 – 1907. “His Majesty calls this source of life “the water of immortality,” and has committed the care of this department to proper persons.... Both at home and on travels, he drinks Ganges water.”
  16. Upper Ganges Canal The Imperial Gazetteer of India, 1909, v. 12, p. 138.
  17. Gangaji Arxivat 2010-02-13 a Wayback Machine. Haridwar Official website of Haridwar.
  18. The Ganga Basin Arxivat 2009-02-18 a Wayback Machine. Dams on the Ganga, Universitat d'Albany.
  19. «Geography of Haridwar». Arxivat de l'original el 2007-12-10. [Consulta: 19 setembre 2009].
  20. Reorganisation Bill passed by UP Govt, The Indian Express de 24 de setembre de 1998.
  21. Uttarakhand Govern de l'Índia, lloc web oficial.
  22. Haridwar History

ReferènciesModifica


Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Districte d'Hardwar

BibliografiaModifica

  • Chapter XVII: Himalayas, Hardwar. India, Past and Present, per Charles Harcourt Ainslie Forbes-Lindsay. Publicat per J.C. Winston, 1903.