Districte de Sirmia

El Districte de Sirmia o de Srem (en serbi: Сремски округ, Sremski okrug) és un districte de Sèrbia situat al nord-oest del país. Es troba a les regions geogràfiques de Mačva i de Sirmia, a la província autònoma de la Voivodina. Té una població de 312.278 habitants, i la seva seu administrativa es troba a Sremska Mitrovica.

Infotaula de geografia políticaDistricte de Sirmia
Сремски округ (sr) Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map of Srem.PNG Modifica el valor a Wikidata
 44° 59′ N, 19° 37′ E / 44.98°N,19.62°E / 44.98; 19.62
EstatSèrbia
Província autònomaVoivodina Modifica el valor a Wikidata

CapitalSremska Mitrovica Modifica el valor a Wikidata
Població
Total312.278 (2011) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat89,58 hab/km²
Geografia
Superfície3.486 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creació29 gener 1992
Identificador descriptiu
ISO 3166-2RS-07 Modifica el valor a Wikidata
Mapa del districte
Mapa ètnic del districte (cens del 2002)

NomModifica

En serbi el districte es coneix com a Sremski okrug o Сремски округ, en croat com a Srijemski okrug, en hongarès com a Szerémségi Körzet, en eslovac com a Sriemski okres, en romanès com a Districtul Srem, i en rutè com a Сримски окрух.

MunicipisModifica

El districte està format pels següents municipis:

DemografiaModifica

Segons l'últim cens oficial, de l'any 2011, el districte de Sirmia té 312.278 habitants. La composició ètnica del districte és la següent:

Grup ètnic Població Percentatge
Serbis 265.272 84,95%
Croats 8.758 2,80%
Eslovacs 8.154 2,61%
Gitanos 5.488 1,76%
Hongaresos 3.789 1,21%
Rutens 1689 0,54%
Iugoslaus 1.222 0,39%
Ucraïnesos 1.055 0,34%
Altres 16.851
Total 312.278

Història administrativaModifica

Entre els segles III i V, la ciutat de Sirmium (l'actual Sremska Mitrovica) fou la capital de la província romana de Pannonia Secunda, i el segle VI capital de la Pannònia Bizantina. El segle VII, durant l'administració àvara, l'àrea fou controlada pel governador local búlgar Kuber, mentre que al segle XI ho fou pel duc búlgaro-eslau independent Sermó. El segle XI el territori formava part del Tema de Sirmium.

Durant l'administració del regne medieval d'Hongria (segles XII-XVI), l'àrea es va dividir en els comtats de Sirmia i de Valko. A l'època otomana (segles XVI-XVIII) l'àrea formà part inicialment del ducat de Sirmia, governat pel duc serbi Radoslav Čelnik, i després va ser inclosa al Sanjak de Sirmia. Durant l'administració dels Habsburg (segles XVIII-XIX), el territori es dividia en el Comtat de Sirmia i la Frontera Militar. Cap al 1850 les parts septentrionals formaven part del districte de Novi Sad, però van ser reincloses al comtat de Sirmia després de 1860. Després de l'abolició de la Frontera Militar el 1882, les parts sirmies de la Frontera van ser incloses al Comtat de Sirmia.

Durant l'administració del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (1918-1941) l'àrea va formar part del comtat de Sirmia (1918-1922), i de l'Oblast de Sirmia (1922-1929). De 1929 a 1931, el territori va ser dividit entre la Banovina del Danubi al nord-est i la Banovina del Drina al sud-oest, i de 1931 i 1939 tot el territori formava part de la Banovina del Danubi. De 1939 a 1941, les parts nord-occidentals de la zona van formar part de la Banovina de Croàcia.

Durant l'ocupació germano-croata (1941-1944), l'àrea va ser inclosa al Gran Comtat de Vuka. Des de 1944, el territori va formar part de la Voivodina Autònoma Iugoslava. El districte actual va ser definit el 29 de gener de 1992.

ReferènciesModifica

Nota: Tot el material oficial editat pel Govern de Sèrbia és públic per llei. La informació s'ha extret de srbija.gov.rs.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Districte de Sirmia

Coord.: 44° 59′ N, 19° 37′ E / 44.983°N,19.617°E / 44.983; 19.617