Districte de Zlatibor

Districte de Zlatibor
	Златиборски округ (sr)
Localització
	43° 51′ N, 19° 51′ E / 43.85°N,19.85°E
Estat	Sèrbia
Capital	Užice
Conté la subdivisió	Nova Varoš Municipality (en)
Població humana
Població	286.549 (2011) (46,67 hab./km²)
Geografia
Entitat estadística	Šumadija i Sèrbia Occidental (2010–)
Superfície	6.140 km²
Limita amb	Districte de Moravica ; Districte de Mačva ; Districte de Raška ; Districte de Kolubara
Creació	29 gener 1992
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	31 i 33
ISO 3166-2	RS-16
Lloc web	zlatiborski.okrug.gov.rs

El Districte de Zlatibor (en serbi:Златиборски округ, Zlatiborski okrug) és un districte situat a la zona muntanyosa occidental de Sèrbia. El districte es va anomenar com la regió muntanyosa de Zlatibor. El centre administratiu del districte és Užice.

Municipis modifica

El districte està format pels següents municipis:

Demografia modifica

Segons l'últim cens oficial, de l'any 2011, el districte de Zlatibor té 286.549 habitants. Un 51,2% de la població viu en àrees urbanes. La composició ètnica del districte és la següent:

Grup ètnic	Població
Serbis	235.650
Bosníacs	36.907
Musulmans	7.313
Gitanos	785
Montenegrins	561
Iugoslaus	258
Croats	175
Macedonis	118
Altres	4,782
Total	286.549

Turisme modifica

El districte de Zlatibor acull diverses destinacions turístiques, com ara la muntanya de Zlatibor, el Parc Nacional de Tara, el riu Drina o el Llac Perućac. Altres atractius turístics són el trajecte històric de tren conegut com a Šarganska osmica, el poble folclòric tradicional de Mokra Gora, el monument de la segona guerra mundial del Memorial de Kadinjača i el poble de Kremna, d'on és originària la Profecia de Kremna.

Monuments religiosos modifica

A les proximitats de Bajina Bašta s'hi troba el monestir de Rača, construït el segle xiii. Al llarg de la seva dilatada història, el monestir va ser destruït i posteriorment reconstruït en diverses ocasions. La destrucció final (després de la dels turcs i la de l'armada austrohongaresa) va ser perpetrada per l'exèrcit búlgar el 1943. Després de la segona guerra mundial, el monestir va ser renovat i restaurat. La seva església fou un important centre de transcripció dels manuscrits de Sèrbia durant el segle xvii, amb els seus monjos de renom anomenats Račani.

El monestir de Mileševa, construït el 1234 a prop de Prijepolje, va ser una donació del rei Esteve Vladislav I de Sèrbia, fill de Stefan Prvovenčani. Aquest monestir fou el segon més important de Sèrbia, després de rebre els ossos del patriarca més venerat de Sèrbia, sant Sava, el 1236. Aquest monestir també va ser destruït i reconstruït diverses vegades, però malgrat això se n'han aconseguit preservar 100 composicions, frescos, figures i fragments d'icones religioses importants. La icona més famosa de Mileševa és el fresco de L'Àngel Blanc, una icona religiosa molt coneguda i utilitzada a Sèrbia.

Indústria modifica

Les entitats econòmiques més actives i rellevants del municipi d'Užice són les fàbriques d'alumini i coure de Sevojno, la fàbrica de metalls Prvi partizan, i en la indústria tèxtil "Froteks" i "Kadinjača".

A Priboj s'hi troba la fàbrica FAP, que produeix camions i autobusos, exportats arreu del món, i l'empresa mixta FAP-FAMOS produeix vagons de tren.

	Districte de Mačva	Districte de Kolubara
Bòsnia i Hercegovina		Districte de Moravica
	Montenegro	Districte de Raška

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Districte de Zlatibor

UE.co.yu (serbi)
Uzice.net (serbi)

Nota: Tot el material oficial editat pel Govern de Sèrbia és públic per llei. La informació s'ha extret de srbija.gov.rs.