Districtes i barris de Barcelona

Els 10 districtes municipals de Barcelona creats el 1984

Els districtes de Barcelona són la demarcació administrativa en què s'estructura l'organització municipal de Barcelona. Actualment la ciutat està dividida en deu districtes, aprovats l'any 1984 i que responen a criteris històrics i funcionals.

Plànol dels districtes de Barcelona vigents

Cada districte se subdivideix en barris, amb caràcter d'unitat administrativa. En alguns casos, els barris administratius són l'agrupació de diversos barris històrics més petits. La delimitació vigent en setanta-tres barris fou adoptada el 2006.

La divisió administrativo-territorial en districtes subdividits en barris fou introduïda el 1847, però la delimitació d'uns i altres ha anat variant.

Institucions i competènciesModifica

Els districtes municipals tenen autonomia i capacitat de decisió i de gestió econòmica. Es regeixen per un Consell Municipal de Districte que coordina els serveis i béns del districte.

Cada Consell Municipal de Districte representa un districte i està integrat per 15 consellers o conselleres nomenats per l'alcalde de Barcelona; cada partit polític hi és representat segons els seus resultats electorals al districte.

La Comissió de Govern de cada districte és presidida pel regidor o regidora i té la funció d'òrgan executiu.[1] El regidor de Districte és elegit directament per l'alcalde i, per tant, no sempre té el mateix color polític que el Consell Municipal de Districte.

Els 10 districtes i 73 barrisModifica

Districtes i barris de Barcelona (2021)
Núm.
Districte
Imatge
Superfície km²[2]
Població (2021)[3]
Densitat hab/km²
Barris[4]
Regidor/a[5]
Núm Nom Població Superfície
(ha)
1 Ciutat Vella   4,11 109.672 26.684,2 1 El Raval 48.688 110 Jordi Rabassa i Massons (BComú)
2 El Gòtic 22.850 81,6
3 La Barceloneta 15.125 109,5
4 Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 23.009 111
2 Eixample   7,46 269.349 36.105,8 5 Fort Pienc 33.445 92,9 Jordi Martí Grau (BComú)
6 Sagrada Família 52.164 104,2
7 Dreta de l'Eixample 44.088 212
8 L'Antiga Esquerra de l'Eixample 43.046 122,8
9 La Nova Esquerra de l'Eixample 57.906 134,1
10 Sant Antoni 38.700 80,4
3 Sants-Montjuïc   22,68 187.026 8.246,3 11 El Poble Sec 40.204 458,5 Marc Serra Solé (BComú)
12 la Marina del Prat Vermell 1.356 1.403,40
13 la Marina de Port 31.092 126,9
14 la Font de la Guatlla 10.239 29,7
15 Hostafrancs 16.102 41
16 la Bordeta 19.451 57,2
17 Sants-Badal 24.903 41,5
18 Sants 43.679 109,5
4 Les Corts   6,02 81.576 13.550,8 19 les Corts 45.943 141 Xavier Marcé Carol (PSC)
20 la Maternitat i Sant Ramon 23.825 191,5
21 Pedralbes 11.808 268,5
5 Sarrià - Sant Gervasi   19,91 149.201 7.493,8 22 Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 4.760 1.132,90 Albert Batlle i Bastardas (PSC)
23 Sarrià 24.769 304,7
24 les Tres Torres 16.356 78,8
25 Sant Gervasi - la Bonanova 25.984 223,4
26 Sant Gervasi - Galvany 47.346 166,9
27 el Putxet i el Farró 29.986 84,8
6 Gràcia   4,19 123.276 29.421,5 28 Vallcarca i els Penitents 16.325 125,1 Eloi Badia i Casas (BComú)
29 el Coll 7.688 35,3
30 la Salut 13.455 64,8
31 Vila de Gràcia 50.456 132,1
32 Camp d'en Grassot i Gràcia Nova 35.352 65,1
7 Horta-Guinardó   11,96 173.944 14.543,8 33 el Baix Guinardó 25.842 56,2 Rosa Alarcón (PSC)
34 Can Baró 9.320 38,4
35 el Guinardó 37.325 130,9
36 la Font d'en Fargues 9.505 65,7
37 el Carmel 32.724 94
38 la Teixonera 12.044 33,8
39 Sant Genís dels Agudells 7.385 168,1
40 Montbau 5.114 205,5
41 la Vall d'Hebron 5.932 74,5
42 la Clota 698 17,8
43 Horta 28.055 307
8 Nou Barris   8,05 173.552 21.559,3 44 Vilapicina i la Torre Llobeta 25.875 56,4 Marga Marí-Klose (PSC)
45 Porta 27.796 83,7
46 el Turó de la Peira 16.186 35,4
47 Can Peguera 2.215 11,9
48 la Guineueta 15.267 61,2
49 Canyelles 6.813 79
50 les Roquetes 16.563 64,3
51 Verdun 12.865 23,7
52 la Prosperitat 26.868 59,1
53 la Trinitat Nova 7.628 57,7
54 Torre Baró 2.923 174,2
55 Ciutat Meridiana 11.152 37,7
56 Vallbona 1.401 60,8
9 Sant Andreu   6,59 151.537 22.995 57 la Trinitat Vella 10.513 80,8 Lucía Martín (BComú)
58 Baró de Viver 2.653 23
59 el Bon Pastor 13.730 186,5
60 Sant Andreu de Palomar 58.225 186,7
61 la Sagrera 29.568 98,6
62 el Congrés i els Indians 14.549 40,9
63 Navas 22.299 42,4
10 Sant Martí   10,39 241.181 23.212,8 64 el Camp de l'Arpa del Clot 38.838 74,1 David Escudé Rodríguez (PSC)
65 el Clot 26.759 69,7
66 el Parc i la Llacuna del Poblenou 15.914 112,2
67 la Vila Olímpica del Poblenou 9.395 92,5
68 Poblenou 34.411 156,7
69 Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 13.536 120,3
70 el Besòs i el Maresme 26.116 118,5
71 Provençals del Poblenou 21.185 108,6
72 Sant Martí de Provençals 26.229 73,4
73 la Verneda i la Pau 28.798 112,7
Nota *: Montjuïc i la Zona Franca no són barris, però formen part de la divisió en barris de l'Ajuntament.

Mapa de barris i districtesModifica

 

Districte 11Modifica

A partir d'una iniciativa de l'alcalde Pasqual Maragall, l'any 1992 es va crear el Districte 11-Sarajevo per canalitzar l'ajuda humanitària dirigida a Sarajevo, com si la capital de Bòsnia fos un districte més de la ciutat. Com a tal, tenia el seu propi gerent, càrrec que va ocupar Manel Vila. Aquell compromís es va traduir en un projecte de cooperació sense equivalent al món, tant per la feina feta com per la gent implicada. La creació posterior de l'Agència de la Democràcia Local a Sarajevo, liderada per Barcelona, va ser la punta de llança per al treball de les ONG, en un moment en què no hi havia delegacions diplomàtiques perquè Bòsnia no estava encara reconegut com a estat, les més de mil tones d'ajut humanitari enviades durant el setge de la ciutat, la reconstrucció de la Vila Olímpica de Mojmilo a Sarajevo o les cinc mil persones que van participar en els projectes donen una idea de les dimensions d'aquesta iniciativa. El Districte 11-Sarajevo, es va dissoldre com a tal a finals dels anys 1990, integrant-se en la direcció de Solidaritat Internacional.[6]

Història de la divisió administrativa de BarcelonaModifica

Segle XIV-1770Modifica

Des del segle XIV Barcelona s'estructurava administrativament en quatre quarters: del Pi (nord-oest), de Sant Pere (nord-est), de Framenors (sud-oest) i de Mar (sud-est).

1770-1847Modifica

El 1770,[7] sota règim borbònic, s'hi establiren cinc quarters, cadascun subdividit en vuit barris.[8] Els quarters eren:

  • 1er, o de Palau;
  • 2n, o de Sant Pere;
  • 3r, o de l'Audiència;
  • 4t, o de Sant Jaume;
  • 5è, o de Sant Pau.

Alhora s'oficialitzà la toponímia viària (fins llavors merament col·loquial) i s'instal·là la primera retolació: plaques amb indicació de carrer, quarter i illa (numerada). Simptomàticament, la retolació respectà la toponímia tradicional en català, única manera d'evitar confusions i desorientacions, tant dels veïns com dels forasters. Era una mostra de racionalització il·lustrada; però, també, un mètode per a controlar la població i perquè les patrulles militars s'orientessin en el dèdal de carrerons de la ciutat.

1847-1878Modifica

El 19 de juny de 1847, en ple desplegament de la revolució burgesa, s'introduí la divisió de tipus modern en districtes subdividits en barris. Els districtes eren quatre: de la Llotja, de Sant Pere, de la Universitat i de Sant Pau. Cadascun se subdividia en deu barris (llevat d'aquells districtes que incloïen barris fora muralla com Hostafrancs i la Barceloneta). S'hi instal·laren noves plaques, amb indicació en tres nivells: districte, barri i carrer.

Enderrocades les muralles, i ja traçades les vies de l'Eixample, el 19 de desembre de 1863 els quatre districtes preexistents foren ampliats per a repartir-se'l equitativament. El 1864 l'Ajuntament aprovava el nomenclàtor viari de l'Eixample, a partir de la cèlebre proposta de Víctor Balaguer, lliurada el 28 d'octubre de 1863. Com que a penes hi havia edificis a l'Eixample, s'ordenà posar-hi cartells amb el nom corresponent a les cantonades. Amb el temps s'adoptà un nou model de placa, ara indicant quatre nivells: districte, barri, illa i carrer.

1878-1897Modifica

 
Districtes de Barcelona en 1878-1897

El 31 d'octubre de 1878 hi hagué una reestructuració en deu districtes, nombre màxim permès per la legislació espanyola. Se subdividien en cinquanta-tres barris. Els districtes eren:

  • I -- de la Barceloneta (cinc barris)
  • II -- del Born (quatre barris)
  • III -- de la Llotja (cinc barris)
  • IV -- de les Drassanes (cinc barris)
  • V -- de l'Hospital (cinc barris)
  • VI -- de l'Audiència (sis barris)
  • VII -- de l'Institut (sis barris)
  • VIII -- de la Universitat (set barris)
  • IX -- d'Hostafrancs (sis barris)
  • X -- de la Concepció (quatre barris)

Les plaques corresponents a la divisió de 1878 indicaven carrer, districte i barri, per aquest ordre.

1897-1924Modifica

Arran les agregacions dels pobles del Pla al municipi de Barcelona, el 24 d'abril de 1897 s'adoptà una nova divisió en deu districtes de nou encuny, subdividits en cent setze barris. La voluntat absorcionista hi era manifesta: el traçat dels districtes no respectà els límits dels termes agregats, i s'introduí l'ús de denominar cada districte exclusivament per la numeració, sense toponímia. Els districtes de 1897 eren:

  • I -- [Barceloneta-Poblenou]
  • II -- [Sant Pere]
  • III -- [Llotja-Audiència]
  • IV -- [Concepció]
  • V -- [Drassanes-Hospital; per això el mític Districte Cinquè]
  • VI -- [Universitat]
  • VII -- [Sants-Hostafrancs-les Corts]
  • VIII -- [Gràcia-Sant Gervasi]
  • IX -- [Horta-Sant Andreu de Palomar]
  • X -- [Sant Martí de Provençals]

Fou probablement el 1897 quan s'adoptà el sistema modern de retolació, amb indicació del carrer i prou. D'ençà 1916 també es retolà el nom del carrer al paviment de les voreres, mitjançant panots; aquest ús s'abandonà en la dècada de 1960.

1924-1949Modifica

 
Districtes de Barcelona entre 1933 i 1949

El maig de 1924 s'introduí una nova delimitació dels districtes, tot i que, forçosament, continuaren essent-ne deu. Els districtes eren:

  • I -- [Barri Gòtic actual-la Ribera-Barceloneta] (vint barris)
  • II -- [la Marina/Zona Franca/Montjuïc/Poble-sec] (deu barris)
  • III -- [les Corts-Sarrià-Sant Gervasi de Cassoles] (disset barris)
  • IV -- [Sant Pere i Santa Caterina-Dreta de l'Eixample] (deu barris)
  • V -- [el Raval] (tretze barris)
  • VI -- [Esquerra de l'Eixample] (sis barris)
  • VII -- [Sants] (nou barris)
  • VIII -- [Gràcia] (vint-i-un barris)
  • IX -- [Horta-Guinardó-Sant Andreu de Palomar] (catorze barris)
  • X -- [Sant Martí de Provençals] (deu barris)

El 6 de juny de 1934 aquesta reestructuració s'acompanyà del nou nomenclàtor municipal, que restaurava i estandarditzava la toponímia en català. La retolació en català no arribà a generalitzar-se per manca de temps.

1949-1984Modifica

Les autoritats franquistes respectaren la divisió administrativa republicana de 1933, però el 22 de març de 1949 la reformaren per a segregar dos districtes nous, l'XI [les Corts-Pedralbes] i el XII [Horta-Guinardó-Montbau]. Entre 1949 i 1984, doncs, el nombre de districtes fou de dotze.

Amb l'arribada de l'ajuntament democràtic (1979) es feren reformes de detall sobre la marxa. Sense alterar la divisió oficialment, es nomenà un únic regidor per als dos districtes principals de Ciutat Vella, i també es coordinaren els dos de l'Eixample, mentre que, per primera volta, Nou Barris es desvinculava de Sant Andreu en la pràctica.

D'ençà 1984Modifica

Finalment, la divisió en els deu districtes actuals s'adoptà el 18 de gener de 1984. El traçat dels districtes es basava en el respecte de les unitats històriques:[9] a) Ciutat Vella (amb la Barceloneta); b) l'Eixample; c) els antics municipis agregats; d) el bloc de barris de nova creació, sorgits de la immigració dels anys cinquanta a setanta, bloc individuat llavors com a Nou Barris. Per primera volta d'ençà 1897, els districtes són designats oficialment tant per la numeració com pel topònim.

En comptes de barris, la divisió de 1984 establí trenta-vuit "zones estadístiques grans" (ZEG), basades, però, en la proposta de nou mapa de barris presentada per la FAVB el 3 d'octubre de 1980. Les ZEG tenien toponímia oficialment establerta, i amb el temps l'Ajuntament acabà considerant-les barris.[10]

La nova delimitació de barris en nombre de setanta-tres, amb la coronímia i numeració corresponents, s'aprovà el 22 de desembre de 2006.

Qüestions pendentsModifica

Malgrat els esforços fets per adequar la divisió administrativa a la percepció popular i a la configuració històrica, amb un resultat molt més respectuós que cap de les divisions precedents, existeix descontentament per la delimitació feta, tant pel que fa als districtes com als barris.

La delimitació dels districtes en alguns casos altera els límits històrics:

Alguns dels districtes de 1984 deuen l'existència a la pruïja d'equilibrar demogràficament els districtes, tot i tenir components clarament diferenciats:

  • Sants-Montjuïc amalgama: Sants (municipi històric); Montjuïc i el Poble-sec (històricament part de Barcelona, i no de Sants); i la Marina i Zona Franca (històricament part de Sants i de l'Hospitalet de Llobregat, però amb caràcter propi ben marcat);
  • Sarrià-Sant Gervasi amalgama dos municipis històrics: Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles.

Pel que fa als barris de 2006, hi ha queixes veïnals per certes delimitacions, l'absència de reconeixement d'alguns barris petits però de forta personalitat,[12] etc.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Organització municipal». BCN.CAT. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 21 juliol 2011].
  2. «Superfície per districtes 2018». Ajuntament de Barcelona.
  3. «Característiques de la població per barris. Any 2021» (web). Ajuntament de Barcelona, 01-01-2021. Arxivat de l'original el 12 novembre 2021. [Consulta: 1r març 2021].
  4. «Població de Barcelona segons anys d'alta al Padró». Ajuntament de Barcelona, 01-01-2020. Arxivat de l'original el 1 març 2021. [Consulta: 1r març 2021].
  5. «Els Districtes del Nou Govern de Barcelona: Com es reparteixen?», 10-07-2019. [Consulta: 28 desembre 2019].
  6. Esquinas, Felícia. «Solidaritat des de Barcelona». La Municipal. Ajuntament de Barcelona, 2000. [Consulta: 12 abril 2015].
  7. Sovint es dona la data de 1769, en què una ordre reial establí l'obligació d'establir noms oficials per a les vies dels municipis, amb la retolació consegüent. A Barcelona, però, això s'aplicà el 1770.
  8. Aquesta divisió perduraria fins al 1847, amb el breu parèntesi de l'ocupació francesa: de 1810 a 1814 Barcelona s'estructurà administrativament en quatre cantons: de Ponent, de Tramuntana, de Migdia i de Llevant.
  9. Així, per exemple, es reunificà administrativament Ciutat Vella (abans "Casc Antic"), fins llavors dividida entre els districtes I i V i el barri de Sant Pere (fins llavors amalgamat amb la Dreta de l'Eixample en el districte IV).
  10. Per exemple, fou llavors que el Barri Gòtic esdevingué unitat administrativa, en què es refonien vuit barris administratius de 1933: Santa Anna (sense plaça de Catalunya, que s'inclou en l'Eixample, amb bon criteri), Jonqueres, la Catedral, Foment, el Pi, Diputació, Trinitat, Banc i la Mercè.
  11. DDAA, 1999, p. 29-30.
  12. Un bon exemple és el de Magòria.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Districtes i barris de Barcelona