Diumenge, maleït diumenge

Diumenge, maleït diumenge (original: Sunday Bloody Sunday) és una pel·lícula britànica dirigida per John Schlesinger, estrenada el 1971 i doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaDiumenge, maleït diumenge
Sunday Bloody Sunday
Sundaybloodysunday.jpg
Fitxa
DireccióJohn Schlesinger
Protagonistes
Director artísticLuciana Arrighi
ProduccióJoseph Janni
Dissenyador de produccióLuciana Arrighi Modifica el valor a Wikidata
GuióPenelope Gilliatt i David Sherwin
MúsicaRon Geesin
FotografiaBilly Williams
MuntatgeRichard Marden
VestuariJocelyn Rickards
ProductoraVectia
DistribuïdorUnited Artists Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit
Estrena1971
Durada110 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Doblada al catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama
Lloc de la narracióLondres i Anglaterra Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0067805 Filmaffinity: 274530 Allocine: 30294 Rottentomatoes: m/sunday_bloody_sunday Allmovie: v47683 TCM: 17788 TV.com: movies/sunday-bloody-sunday Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

Bob Elkin, un jove escultor que treballa en l'art contemporani, té una relació amorosa amb una dona divorciada més gran, Alex Greville, una funcionària... Paral·lelament, Bob, que és bisexual, té també una relació amb el Doctor Daniel Hirsh, un quinquagenari ... Bob viu serenament les seves històries d'amor millor que Alex i Daniel, dominant la situació i pressentint confusament que cap d'ells no tindrà mai la seva preferència.[2]

ComentariModifica

És la vida dels tres protagonistes que pertanyen a medis socials diferents i envescats en les seves complexes històries d'amor. La pel·lícula val sobretot per l'estudi del comportament d'un home i d'una dona envellits, considerats, d'entrada, rivals per un jove bohemi despreocupat. La voluntat de filmar el seu dia a dia més aviat trist al qual s'hi afegeixen les seves dificultats i administrar de manera inèdita els seus delicats amors és interessant, ja que pertanyen potser a l'àmbit de la vivència. El joc retingut de Peter Finch i sobretot de Glenda Jackson, intentant dominar les seves emocions, és exemplar cara a la ironia de la sort. Hom recordarà l'epíleg on Alex és desairós amb la ganyota desenganyada que llança al seu tucan, que Bob li deixa, sens dubte perquè és fora de la seva gàbia i sol, ell també.

RepartimentModifica

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica