Dolores Gaos González-Pola

actriu espanyola

Dolores Gaos González-Pola (València, 2 de desembre de 1921 - Madrid, 4 de juliol de 1993), de nom artístic Lola Gaos, fou una actriu valenciana de reconegut prestigi internacional.[1] Comença la seua trajectòria teatral a Llatinoamèrica, on la seua família s'exilià a causa de la Guerra Civil espanyola. De família republicana d'esquerres, filla de José Gaos, germana del poeta Vicente i del filòsof José Gaos González-Pola, rector de la Universitat de Madrid i exiliat a Mèxic, s'exilia com ells després de la Guerra civil a Llatinoamèrica.[2]

Infotaula de personaDolores Gaos González-Pola
Biografia
Naixement2 desembre 1921 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort4 juliol 1993 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCàncer colorectal Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActriu, actriu de teatre i actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0304747 Allocine: 3679 Allmovie: p25793
Find a Grave: 7661896 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Comença la seua trajectòria teatral a Llatinoamèrica, on la seua família s'exilià a causa de la Guerra Civil espanyola. Torna a Espanya el 1945 i desenvolupa una carrera artística brillant en teatre, cinema i televisió. És considerada com una de les millors actrius espanyoles del segle xx.[2]

Va realitzar treballs que tenien molt a veure amb la duresa del seu físic i la seua veu enrogallada peculiar, que la feien idònia per a representar una sèrie de personatges més aviat desagradables, com els d'alcavota, bruixa, criada, vilatana pobra o representants diverses de l'Espanya profunda. Aviat va esdevenir una de les actrius secundàries habituals, malgrat la seua actitud compromesa i d'esquerres, tant civilment com professional.[2]

Quant a la faceta teatral, quan va tornar a l'estat espanyol continua amb la carrera al teatre i s'incorpora a les companyies de Mercedes Prendes, Mary Carrillo i Guillermo Marín, i forma també una companyia pròpia. En destaquen els papers a Espectros, La casa de Bernarda Alba i Woyzech.[2]

En el cinema, l'any 1949 debuta per primera vegada en la pel·lícula El sótano, del director Jaime de Mayora. El seu primer paper important al cinema li l'ofereixen Bardem i Berlanga en Esa pareja feliz, el 1951. La seua filmografia és abundant, des d'Un marido de ida y vuelta, de Luis Lucía el 1957, fins a Gran Sol, de Ferran Llagostera, el 1988.[2]

En la dècada dels seixanta, esdevé una actriu prestigiosa de repartiment i treballa amb directors com Luis Buñuel, en Viridiana (1961) i Tristana, el 1970; amb José María Forqué, a Atraco a las tres, de 1962; amb Luis García Berlanga en El verdugo, 1963; La busca, Angelino Fons, 1966; o a Mi querida señorita, de Jaime de Armiñán, el 1971; també amb Juan Antonio Bardem… Va realitzar un paper destacat amb Ovidi Montllor a la pel·lícula Furtivos, del director José Luis Borau, el 1975, en la qual encarna Martina, una vella dominant amb una duresa esgarrifosa; entre les escenes, figura la que de manera real mata un gos a cops de pal, paper que li va meréixer el premi a la millor actriu protagonista.[2]

També a televisió va protagonitzar papers importants, des de 1957, l'any següent que TVE començara a emetre. Va interpretar papers en la sèrie Los Tele-Rodríguez, Historias para no dormir, Estudi 1, Teatro de siempre, Novelas, El Irreal Madrid, Tres eran tres o, en l'any 1987, Lorca, muerte de un poeta.[2]

El 1975 la van operar de nòduls a les cordes vocals, però això no va impedir que realitzara amb micròfon sense fil el paper de sor Patrocinio en l'obra teatral De San Pascual a San Gil, de Domingo Miras, el 1976.[2]

Ara bé, les dificultats de la seua veu, el seu distanciament del PCE i el seu compromís polític amb posicions més a l'esquerra, participant en les primeres eleccions democràtiques com a candidata de la Candidatura de Unidad Popular,[3] tot plegat fa que la seua situació laboral s'agreuge i veu reduïda l'activitat als anys vuitanta.[2]

Entre els premis que rebé, figuren el Premi del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics, el 1972, a la millor actriu protagonista per Furtivos, i el Fotograma de Plata, el mateix any, com a millor intèrpret de cinema espanyol per la mateixa pel·lícula. El 1980 rep al Festival de cinema de Panamà el premi a la millor actriu per Dios bendiga cada rincón de esta casa, dirigida per Chumy Chúmez, el 1977.[2]

Va morir a Madrid el 4 de juliol de 1993, quasi oblidada.[2]

ReferènciesModifica

  1. «Lola Gaos, una de las grandes secundarias del cine español, muere de cáncer». La Vanguardia, 06-07-1993, pàg. 47.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Diccionari biogràfic de dones. «Dolores Gaos González-Pola (Lola Gaos)». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 24 setembre 2015].
  3. Lola Gaos, en la candidatura de Unidad Popular (en castellà). El País, 8/5/1977. 

BibliografiaModifica

  • Borau, José Luis (1998). Diccionario del cine español. Academia de las Artes y las Ciencias cinematográficas de España. Madrid: Alianza Editorial.