Obre el menú principal

Domènec Perera (?, segle XVII - Barcelona, 1706) fou un diplomàtic i advocat català. El 1704, acompanyat d'Antoni de Peguera i d'Aimeric, es reuní a Gènova amb l'enviat de la reina Anna d'Anglaterra, Mitford Crowe, per acordar les bases del pacte anglo-català durant la Guerra de Successió.

Infotaula de personaDomènec Perera
Biografia
Mort 1706
Activitat
Ocupació Jurista, advocat i diplomàtic
Modifica les dades a Wikidata

Crowe tenia la missió de vincular els catalans al pacte de la Gran Aliança de la Haia i així obtenir-ne el suport al desembarcament a la costa catalana de l'arxiduc Carles d'Àustria. La condició era disposar de sis mil homes armats al territori per prendre tot seguit Barcelona. Peguera i Pareras, bons coneixedors del coratge i l'esperit antiborbònic dels anomenats Vigatans, varen creure que ells eren els únics que podien garantir en tot el país un aixecament d'aquesta envergadura, i Domènec Pareras va tornar d'amagat a Vic per prendre contacte amb el grup vigatà i exposar-los les condicions dels anglesos.

Els principals caps dels vigatans foren convocats el 17 de maig de 1705 a l'ermita de Sant Sebastià de Santa Eulàlia de Riuprimer pel vicari general del bisbat de Vic i rector de la parròquia, Llorenç Tomàs i Costa.

Al final de la reunió, coneguda com la del pacte dels Vigatans, se signaren poders avalant la gestió dels dos emissaris, Domènec Pareras i Antoni de Peguera, en les negociacions amb l'anglès Crowe. En l'acord s'establia el compromís per part del vigatans d'aixecar 6.000 homes armats per facilitar el desembarcament a canvi que Anglaterra defensés les constitucions de "la noble nació catalana" i subministrés tropes.[1]

El 20 de juny de 1705, aquest acord de Sant Sebastià seria recollit en part en el determinant Pacte de Gènova i el destí dels catalans canviava en entrar definitivament en la Guerra de Successió.

Pareras tornà acompanyant l'arxiduc Carles, el qual desembarcà a Altea. Des d'allí, Pareras marxà per terra fins a Vic, on entregà als austriacistes una carta del príncep Jordi de Hessen-Darmstadt.

Pareras lluità en la presa de Barcelona pels austriacistes i morí en la seva defensa durant el setge del 1706.

ReferènciesModifica

  1. Segons l'historiador Francesc de Castellví, el document acordat deia el següent: Poderes y comisión de ocho sujetos del llano de Vic a 17 de mayo de 1705 dado a don Antonio Peguera y doctor Domingo Pareras para tratar con Mitford Crowe, enviado de la reina de Inglaterra en Génova, o con cualquier otro que tuviere poder. Nosotros, los bajo firmados, damos y otorgamos amplio poder y facultad al noble don Antonio Peguera y Aimeric y al doctor en ambos derechos Domingo Pareras para que en nuestro nombre firmen, prometan y aseguren bajo nuestra palabra de honor, nuestras personas y bienes, los tratados o tratado que según sus poderes el ilustre Sr. Mitford Crowe, enviado de Su Majestad la Reina de Inglaterra en Génova, tuviere poder y facultad para firmar, prometer y asegurar por los motivos, causas y razones que según nuestro consentimiento y beneplácito tienen los dichos señores de palabra dándoles entera fe y crédito a los dos juntos o a uno solo que se hallare en Génova u otro cualquier otro lugar donde se hallare el dicho ilustre Señor Mitford Crowe, y otro cualquier ministro de su Majestad la Reina de Inglaterra. Lo que firmamos y prometemos de buena fe estando por el dicho efecto juntos en la parroquia de Santa Eulalia del obispado y veguería de la ciudad de Vic, a 17 de mayo de 1705, DECLARACIÓ DE L’ERMITA DE SANT SEBASTIÀ COM A “BÉ CULTURAL D’INTERÈS NACIONAL- MONUMENT HISTÒRIC”, p.6-7