Domici Afer

Domici Afer (en llatí Gnaeus Domitius Afer) va ser un pretor romà que va exercir el càrrec l'any 25.

Infotaula de personaDomici Afer
Biografia
Naixement16 aC Modifica el valor a Wikidata
Nemasus (Antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
Mort59 dC Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
Pretor
Cònsol romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, escriptor, militar, poeta Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
AlumnesQuintilià Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsGnaeus Domitius Tullus (en) Tradueix, fill adoptiuGnaeus Domitius Lucanus (en) Tradueix, fill adoptiu Modifica el valor a Wikidata

Va guanyar el favor de Tiberi per haver acusat a Clàudia Pulcra, parenta d'Agripina Major, l'any 26.[1]

Des d'aquell moment es va convertir en un dels més famosos oradors a Roma, segurament el més gran del seu temps, però aquesta circumstància està enfosquida per les seves denúncies.[2] L'any 27, segons diu Tàcit, va acusar Publi Quintili, el fill de Clàudia Pulcra. Com a conseqüència de l'acusació de Clàudia Pulcra i d'alguna ofensa a Calígula, va ser acusat per l'emperador al senat, però va ocultar la seva habilitat en parlar, i fingint ser dominat per l'eloqüència de Calígula, no només va escapar del perill, sinó que es va convertir en cònsol sufecte l'any 39. A la seva vellesa, Afer va continuar fent discursos quant ja no tenia la fluïdesa mental per a fer-los i va perdre el seu prestigi. Va morir en el regnat de Neró, l'any 60 com a conseqüència d'un excés, segons diu Jeroni d'Estridó a la Chronica Eusebii.

Quintilià, de jove, va escoltar a Domici Afer, i parla d'ell com el més distingit orador del seu temps, només comparable a Juli Africà, i al seu judici, fins i tot superior a aquest. Menciona també una obra seva, Testimoniatge i alguns dels seus discursos, d'entre els quals, els que portaven per títol Domitilla, Cloantilla, i Volusenus Catulus semblen haver estat els més celebrats.[2]

ReferènciesModifica

  1. Tàcit. Annals IV,25
  2. 2,0 2,1 Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 54.