Dominique de Villepin

polític francès

Dominique Marie François René Galouzeau de Villepin, conegut simplement com a Dominique de Villepin (Khémisset, 14 de novembre de 1953), és un polític i escriptor francès, Primer Ministre de França entre 2005 i 2007.

Infotaula de personaDominique de Villepin

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Dominique Marie François René Galouzeau de Villepin Modifica el valor a Wikidata
14 novembre 1953 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Khémisset (Marroc) Modifica el valor a Wikidata
Primer ministre de França
31 maig 2005 – 17 maig 2007
← Jean-Pierre RaffarinFrançois Fillon →
Ministre de l'Interior de França
31 març 2004 – 31 maig 2005
← Nicolas SarkozyNicolas Sarkozy →
Ministre d'Afers Exteriors de França
17 juny 2002 – 31 març 2004
← Dominique de VillepinMichel Barnier →
Ministre d'Afers Exteriors de França
6 maig 2002 – 17 juny 2002
← Hubert VédrineDominique de Villepin →
Secretari general de la Presidència de la República Francesa
17 maig 1995 – 6 maig 2002
← Hubert VédrinePhilippe Bas → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Nacional d'Administració (1978–1980)
Universitat de París X Nanterre
Universitat de Panteó-Assas
Institut d'Estudis Polítics de París
Universitat de París
Lycée Stendhal de Milan Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica, diplomàcia i profession légale (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat, escriptor, diplomàtic, participant en un fòrum internacional Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut d'Estudis Polítics de París Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió per a un Moviment Popular
Reagrupament per la República Modifica el valor a Wikidata
Participà en
21 gener 2004Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2004
World Government Summit 2016 Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaFamília Galouzeau de Villepin Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMarie-Laure de Villepin Modifica el valor a Wikidata
FillsMarie de Villepin, Arthur de Villepin, Victoire de Villepin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesXavier de Villepin Modifica el valor a Wikidata  i Yvonne Hétier Modifica el valor a Wikidata
GermansPatrick de Villepin i Véronique Albanel Modifica el valor a Wikidata
ParentsFrédéric de Saint-Sernin (cosí) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1519508 TMDB.org: 1827327
Twitter (X): Villepin Modifica el valor a Wikidata

El seu pare, Xavier de Villepin, fou ambaixador i senador centrista escollit pels francesos a l'estranger fins a setembre de 2004.

És graduat per l'Escola Nacional d'Administració, el 1977 ingressà al RPR i el 1980 inicià una carrera diplomàtica. Entre els anys 1982 i 1992 ocupà càrrecs a les ambaixades dels EUA i l'Índia. Políticament ha estat lligat a Jacques Chirac des dels anys 1980. Mai no ha ocupat un càrrec per votació popular; tanmateix, ha manifestat el 2005 que no descarta presentar-se com a candidat presidencial per a les eleccions de 2007.

Fou Ministre d'afers estrangers el 2002-04, i el 2003 encapçalà l'oposició francesa a la guerra de l'Iraq. El 2004 fou nomenat ministre de l'interior i, el 2005, després de la dimissió del govern, Chirac el nomenà primer ministre. La seva proposta de Contracte de la Primera Feina (CPF), que preveu l'acomiadament lliure dels menors de 26 anys durant els dos primers anys de contracte, provocà el març del 2006 la convocatòria de nombroses protestes populars.[1] Un dels actes de protesta consistí en l'ocupació de la Universitat Sorbona de París per uns 600 estudiants el 10 de maig del 2006. Malgrat la repressió i l'ocupació de la universitat per la policia Villepin fou obligat a retirar el projecte. Això agreujà la caiguda de popularitat del Villepin i del President Chirac i reforçà el paper dels sindicats francesos.

Fou president de República Solidària, un petit partit polític de dretes de 2010 a 2011.

Obres modifica

  • 1986 : Parole d'exil
  • 1988 : Le droit d'aînesse
  • 2001 : Les Cent-Jours ou l'esprit de sacrifice
  • 2002 : Le cri de la gargouille
  • 2003 :
    • Éloge des voleurs de feu
    • Un autre monde
    • Prefaci de Aventuriers du monde 1866-1914 : Les grands explorateurs français au temps des premiers photographes
  • 2004 :
    • Prefaci de l'Entente cordiale de Fachoda à la Grande Guerre : Dans les archives du Quai d'Orsay
    • Prefaci amb Jack Straw de l'Entente cordiale dans le siècle
    • Le requin et la mouette
  • 2005 : Histoire de la diplomatie française
    • L'Homme européen
    • Urgences de la poésie

Referències modifica

  1. «Retraites: la mobilisation s'amplifie, Woerth promet des "avancées"» (en francès). eitb, 08-09-2010. [Consulta: 16 novembre 2012].[Enllaç no actiu]


Precedit per:
Jean-Pierre Raffarin
Primer Ministre de França
 

20052007
Succeït per:
François Fillon
Precedit per:
Nicolas Sarkozy
Ministre de l'Interior
20042005
Succeït per:
Nicolas Sarkozy
Precedit per:
Hubert Védrine
Ministre d'Afers Exteriors
20022004
Succeït per:
Michel Barnier