Don Quintín el amargao

Pel·lícula de Lluís Marquina del 1935

Don Quintín el amargao és una pel·lícula dramàtica espanyola en blanc i negre del 1935 dirigida per Lluís Marquina i Pichot amb un guió basat en l'obra de teatre homònima de Carlos Arniches adaptat per Eduardo Ugarte i Luis Buñuel. Foou estrenada al Palacio de la Música de Madrid el 3 d'octubre de 1935.[1]

Infotaula de pel·lículaDon Quintín el amargao
Fitxa
DireccióLluís Marquina i Pichot Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióLuis Buñuel Modifica el valor a Wikidata
GuióEduardo Ugarte i Luis Buñuel Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJacinto Guerrero Torres Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJosé María Beltrán Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeEduardo García Maroto Modifica el valor a Wikidata
ProductoraFilmófono (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena3 octubre 1935 Modifica el valor a Wikidata
Durada87 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enDon Quintín, el amargao (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0026287 Filmaffinity: 756533 Letterboxd: don-quintin-the-bitter Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi modifica

Quintín és un gelós patològic que expulsa de casa a la seva esposa embarassada Felisa perquè creu infundadament que li ha estat infidel. Felisa es veu obligada a aixoplugar-se a una casa de caritat per donar a llum i sobreviu demanant caritat. Deixa la seva filla nounata Teresa a la porta de la casa de Quintín per estovar el seu cor, però ell la dona a uns pagesos. Amb els anys acaba força amargat però es nega a creure la innocència de Felisa ni a reconèixer Teresa, però finalment acaba buscant-la per posar fi a la seva amargura.

Repartiment modifica

Producció modifica

Luis Buñuel també va actuar com a productor de la pel·lícula aportant 150,000 pessetes manllevades a la seva mare. Va resultar un gran èxit comercial de la seva productora Filmófono.[2] El mateix Buñuel en va fer un remake el 1951 titulat La hija del engaño.[3]

Referències modifica