Donald McKay
Donald McKay (Jordan Falls (Nova Escòcia), 4 de setembre de 1810 - Hamilton (Massachusetts), 20 de setembre de 1880) fou un constructor naval estatunidenc d'origen canadenc. Alguns dels seus clípers foren famosos per les seves característiques i prestacions, i passaren amb honors a la història de la navegació mercant.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 setembre 1810 Jordan Falls (Canadà) (en)  |
| Mort | 20 setembre 1880 (70 anys) Massachusetts (EUA) |
| Activitat | |
| Ocupació | enginyer, constructor naval |
 | |
Vida professional modifica
Nascut a Jordan Falls Nova Escòcia (Canadà), als setze anys emigrà a Nova York. Allí va treballar en les drassanes de Brown & Bell i d'Isaac Webb. El 1841, amb 31 anys va fundar les seves pròpies drassanes a Newburyport. L'any 1845 es va traslladar definitivament a Boston. En aquesta ciutat esdevindria un dels constructors navals qualitativament més importants de tots els temps.
Clípers construïts modifica
Una llista completa de tots els vaixells dissenyats i/o construïts per Donald McKay és difícil de presentar. Hi ha algun expert que ofereix una llista relativament completa.[1] La taula següent indica alguns dels velers més importants.
| Any | Nom del vaixell | Capacitat (tones OM) | Notes |
|---|---|---|---|
| 1842 | Courier | 380 | |
| 1849 | Helicon | 400 | |
| 1849 | Reindeer | 800 | |
| 1850 | Moses Wheeler | 900 | |
| 1850 | Stag Hound | 1534 | El primer clíper veritable que va construir.[2][3] |
| 1851 | Flying Cloud | 1782 | [4] |
| 1851 | Staffordshire | 1817 | |
| 1851 | North America | 1464 | |
| 1851 | Flying Fish | 1505 | |
| 1852 | Sovereign of the Seas | 2421 | El clíper més veloç.[5] |
| 1852 | Westward Ho!, | 1650 | |
| 1852 | Bald Eagle | 1704 | |
| 1853 | Empress of the Seas | 2200 | |
| 1853 | Star of Empire | 2050 | |
| 1853 | Chariot of Fame | 2050 | |
| 1853 | Great Republic | 4555 | Bricbarca de quatre pals.[6] |
| 1853 | Romance of the Sea | 1782 | |
| 1854 | Lightning | 2083 | [7] |
| 1854 | Champion of the Seas | 2447 | [8] |
| 1854 | James Baines | 2525 | [9] |
| 1854 | Blanche Moore | 1787 | |
| 1854 | Santa Claus | 1256 | |
| 1854 | Commodore Perry | 1964 | |
| 1854 | Japan | 1964 | |
| 1855 | Donald McKay | 2594 | [10] |
| 1855 | Zephyr | 1184 | |
| 1855 | Defender | 1413 | |
| 1856 | Henry Hill | 568 | bricbarca normal |
| 1856 | Mastiff | 1030 | |
| 1856 | Minnehaha | 1695 | |
| 1856 | Amos Lawrence | 1396 | |
| 1856 | Abbott Lawrence | 1487 | |
| 1856 | Baltic | 1372 | |
| 1856 | Adriatic | 1327 | |
| 1858 | Alhambra | 1097 | |
| 1867 | Helen Morris | 1285 | |
| 1869 | Glory of the Seas | 2102 | [11][12] |
Particularitats de disseny modifica
Antecedents modifica
Inspirats en els clípers corsaris hi ha uns quants vaixells que es disputen l'honor de ser el primer clíper construït per a viatges de llarga durada:
- Falcon (175 tones, Cowes, 1815)
- Falcon (351 tones, Cowes, 1824)[13]
- Red Rover (328 tones, 1830, Calcuta)
- Ann McKim (494 tones, Baltimore, 1833)[14][15][16]
- Scottish Maid (150 tones OM, 1839, Aberdeen)
- Rainbow (757 tones OM, Nova York, 1845)
- Sea Witch (908 tones, Nova York 1846)[17]
Els clípers Rainbow i Sea Witch foren dissenyats per l'enginyer naval John Willis Griffiths, que preconitzava unes formes del buc completament diferents de les tradicionals. Amb la secció mestra desplaçada cap a popa i l'obra viva a proa de formes còncaves. Aquells dissenys revolucionaris demostraren ser eficaços i foren la inspiració de tots els clípers posteriors. Els seus clípers estaven basats en la teoria i els càlculs, i les seves obres demostren els seus coneixements en la matèria, sense oblidar els aspectes històrics i les normatives legals de molts països.[18]
Dissenys de Donald McKay modifica
Simplificant molt, els dissenys dels clippers de Donald McKay seguien les idees de John Willis Griffiths. Les formes de l'obra viva a proa còncaves i fines, una bona sortida a popa i una secció mestra més ampla (situada cap al mig del vaixell o més a popa). La diferència més notable es palesava en una secció mestra més plana en el fons del buc, pel que fa als dissenys de McKay.
L'admiració de Donald McKay per Griffiths la va demostrar en un document que va signar l'any 1859, en un homenatge a aquell arquitecte naval: “En aquest homenatge, em plau afirmar que crec que tothom de la navegació comercial sap que vos sou un mestre de la vostra professió, no inferior a cap altre. Un constructor naval científic i pràctic, i un ciutadà il·lustre”.[19]
-
Flying Cloud -
Sovereign of the Seas -
Westward Ho
_-_Sovereign_of_the_Seas.jpg)
_Some_ships_of_the_clipper_ship_era,_their_builders,_owners,_and_captains;_(1913)_0035.jpg)
-
James Baines -
Great Republic -
Champion of the Seas c1854
Rècords modifica
- El clíper Lightning va establir diversos rècords:
- El clíper aparellat de fragata Sovereign of the Seas va declarar una velocitat de 22 nusos, el 1854.[20]
- El James Baines va enregistrar, amb la corredora, una velocitat de 21 nusos (18 de juny de 1856).[7]
- El Flying Cloud va fer dos trajectes de 89 dies des de Nova York fins a San Francisco[21]
Referències modifica
- ↑ Donald McKay, East Boston MA.
- ↑ George B. Douglas; Joseph T. Higgins Building Ship Models: Patterns and Instructions for a Clipper Ship and a Whaler. Courier Corporation, 12 gener 1998, p. 48–. ISBN 978-0-486-40215-4.
- ↑ Detalls d'alguns velers de Donald McKay. Segons articles de Duncan McLean al Boston Daily Atlas
- ↑ David W. Shaw. Flying Cloud: The True Story of America's Most Famous Clipper Ship and the Woman Who Guided Her. HarperCollins, 13 octubre 2009. ISBN 978-0-06-187388-1.
- ↑ Bonnier Corporation. Popular Science. Bonnier Corporation, octubre 1926, p. 65–. ISSN 01617370.
- ↑ Duncan McLean; A sailor Description of the largest ship in the world: the new clipper Great republic, of Boston. Designed, built and owned by Donald McKay, and commanded by Capt. L. McKay. With illustrated designs of her construction. Eastburn's Press, 1853.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Basil Lubbock. The Colonial Clippers. BoD – Books on Demand, 26 gener 2015, p. 63–. ISBN 978-3-95427-444-4.
- ↑ The Nautical Magazine and Naval Chronicle... a Journal of Papers on Subjects Connected with Maritime Affairs. Simpkin, Marshall & Company, p. 481–.
- ↑ Octavius Thorndike Howe; Frederick C. Matthews American Clipper Ships, 1833-1858. Courier Corporation, 1926, p. 292–. ISBN 978-0-486-25115-8.
- ↑ Boy Scouts of America, Inc.. Boys' Life. Boy Scouts of America, Inc., maig 1932, p. 51–. ISSN 00068608.
- ↑ Michael Price; Anthony Mitchell Sammarco Boston's Immigrants: 1840-1925. Arcadia Publishing, 30 octubre 2000, p. 98–. ISBN 978-1-4396-2025-0.
- ↑ Richard C. McKay. Donald McKay and His Famous Sailing Ships. Courier Corporation, 13 febrer 2013, p. 302–. ISBN 978-0-486-14429-0.
- ↑ (anglès) Janin,Hunt;The India-China opium trade in the nineteenth century
- ↑ (anglès) The Stately Clipper and Her Glory
- ↑ (anglès) «The Ann McKim». Arxivat de l'original el 2010-08-24. [Consulta: 3 gener 2018].
- ↑ (anglès) Imatge de l'Ann McKinn
- ↑ (anglès) Pàgina sobre el "Sea Witch"
- ↑ (anglès) Griffiths, John Willis; Treatise on marine and naval architecture; or, Theory and practice blended in ship building.
- ↑ Nautical Research Journal. Nautical Research Guild., 1980.
- ↑ Peter H. Spectre. A Mariner's Miscellany. Sheridan House, Inc., 2005, p. 23–. ISBN 978-1-57409-195-3.
- ↑ Octavius T. Howe; Frederick G. Matthews. American Clipper Ships 1833–1858. 1, 1986. ISBN 0-486-25115-2.
Vegeu també modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Donald McKay |