Obre el menú principal

La donzella, la guiula, la juliola, la julivia, la senyora o la senyoreta (Coris julis) és un peix osteïcti de l'ordre dels perciformes i de la família dels làbrids.[5]

Infotaula d'ésser viuGuiula
Coris julis
Coris julis 24-05-07 male.jpg
Exemplar de C. julis mascle.
Coris julis 14-07-05 female.jpg
Exemplar de C. julis femella.
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 187752
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaLabridae
GènereCoris
EspècieCoris julis
(Linnaeus, 1758)[1]
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Coris festiva (Valenciennes, 1839)
  • Coris speciosa (Risso, 1827)
  • Coris taeniatus (Steindachner, 1863)
  • Julis azorensis (Fowler, 1919)
  • Julis festiva (Valenciennes, 1839)
  • Julis julis (Linnaeus, 1758)
  • Julis mediterranea (Risso, 1827)
  • Julis melanura (Lowe, 1839)
  • Julis speciosa (Risso, 1827)
  • Julis vulgaris (Fleming, 1828)
  • Labrus giofredi (Risso, 1810)
  • Labrus julis (Linnaeus, 1758)
  • Labrus paroticus (Linnaeus, 1758)[2][3][4]
Modifica les dades a Wikidata
Exemplar fotografiat a Capo Gallo (Palerm, Itàlia).
Exemplar femella
Donzella envoltada de l'alga Padina pavonica.

MorfologiaModifica

  • Els exemplars mascles poden assolir els 25 cm de llargària (els exemplars majors de 18 cm són tots mascles).[6]
  • Cos allargat, fusiforme, comprimit lateralment i no gaire gros.
  • Nombre de vèrtebres: 25-26.
  • Recobert d'escates molt petites i que fan que la seua pell sigui escorredissa.
  • El cap és allargat, sense escates i no tan comprimit com el cos.
  • La boca i els ulls són petits.
  • Els llavis són molsuts.
  • Les dents són canines.
  • Té els flancs de color roig recorregut per ratlles longitudinals i molt vistoses.
  • Sobre l'opercle, una petita taca blava.
  • Té una aleta dorsal amb els dos primers radis espinosos més llargs que la resta (bastant desenvolupats en els mascles). Les pectorals (molt mòbils) i les pèlviques són curtes. La caudal és arrodonida.
  • Presenta dimorfisme sexual: el mascle és de color verd i blau amb línies vermelles i una taca negra a la base de la dorsal. Les femelles són de color marró amb tons taronges no molt vistosos. Quan canvia de sexe, presenta una coloració intermèdia. Tot i així, la seua coloració canvia també segons l'edat, l'època de l'any i la fondària en què viu.[7][8][9]

ReproduccióModifica

És sexualment madur quan arriba a 1 any de vida i hermafrodita proterogínic (les femelles passen a mascles, però no ho fan totes: això depèn de la proporció de sexes de la població). En general, entre l'abril i el juliol és quan es reprodueix (entre el maig i l'agost a la mar Catalana).[9] Durant aquest període el mascle dominant neda amb l'aleta dorsal aixecada i és molt territorial. Els ous són pelàgics.[10][11][12]

AlimentacióModifica

És molt voraç i menja gastròpodes, equinoderms (eriçons de mar i estrelles de mar), gambes, cucs, isòpodes i amfípodes, els quals tritura amb les dents.[7][9]

DepredadorsModifica

HàbitatModifica

Apareix en zones rocalloses amb algues i a praderies de Posidonia, a temperatures compreses entre els 18 i els 22 °C i fins als 120 m de fondària,[16] tot i que és més freqüent de veure-la fins als 60.[17][9]

Distribució geogràficaModifica

CostumsModifica

  • Forma grups petits dominats per un mascle, però també n'hi ha exemplars que duen una vida solitària.
  • A l'hivern es troba a majors fondàries que a l'estiu.
  • De dia presenta una gran activitat, mentre que de nit reposa al fons o pot enterrar-se a la sorra.
  • Quan se sent amenaçat, s'enterra a la sorra.[60]

PescaModifica

És una de les espècies més capturades amb el volantí[60] i, rares vegades, amb l'arrossegament. També és pescada amb soltes, tresmalls i canya.[9]

ObservacionsModifica

Pot arribar a viure set anys.[7]

ReferènciesModifica

  1. Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  2. World Register of Marine Species (anglès)
  3. BioLib (anglès)
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 FishBase (anglès)
  8. 8,0 8,1 Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea. Prepared and published with the support of the FAO Regional Office for Africa. FAO, Roma, Itàlia. 268 p. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Schneider, W., 1990.» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. ISBN 9788498090505. Pàgs. 100-101.
  10. Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Labridae. p. 919-942. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París, Estats Units. Vol. 2.
  11. Bruslé, S., 1987. Sex-inversion of the hermaphroditic, protogynous teleost Coris julis L. (Labridae). J. Fish Biol. 30(5):605-616.
  12. Sadovy, Y. i D.Y. Shapiro, 1987. Criteria for the diagnosis of hermaphroditism in fishes. Copeia 1987(1):136-156.
  13. Morato, T., R.S. Santos i J.P. Andrade, 2000. Feeding habits, seasonal and ontogenetic diet shift of blacktail comber, Serranus atricauda (Pisces: Serranidae), from the Azores, north-eastern Atlantic. Fish. Res. 49(1):51-59.
  14. Soares, M.S.C., L. Sousa i J.P. Barreiros, 2003. Feeding habits of the lizardfish Synodus saurus (Linnaeus, 1758) (Actinopterygii: Synodontidae) from the Azores. Aqua, J. Ichthyol. Aquat. Biol. 7(1):29-38.
  15. FishBase (anglès)
  16. Baensch, H.A. i H. Debelius, 1997. Meerwasser atlas. Mergus Verlag GmbH, Postfach 86, 49302, Melle, Alemanya. 1216 p. 3a edició.
  17. Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Labridae. p. 919-942. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París, França. Vol. 2.
  18. Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  19. Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.
  20. Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  21. Bañon, R., D. Villegas-Ríos, A. Serrano, G. Mucientes i J.C. Arronte, 2010. Marine fishes from Galicia (NW Spain): an updated checklist. Zootaxa 2667: 1-27.
  22. Bianchi, G., 1986. Fichas FAO de identifacao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Angola. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, FAO, Roma. 184 p.
  23. Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones (1963). Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool, Gran Bretanya.
  24. Gomes, T.M., E. Sola, M.P. Grós, G. Menezes i M.R. Pinho, 1998. Trophic relationships and feeding habits of demersal fishes from the Azores: importance to multispecies assessment. ICES C.M. 1998/O:7.
  25. Gomon, M.F., 1981. Labridae. A: W. Fischer, G. Bianchi i W.B. Scott (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Central Atlantic; fishing areas 34, 47 (in part). Department of Fisheries and Oceans Canada i FAO. Vol. 2. pag. var.
  26. Gomon, M.F. i P. Forsyth, 1990. Labridae. Pàgs. 868-882. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  27. Gonçalves, J.M.S., L. Bentes, P.G. Lino, J. Ribeiro, A.V.M. Canário i K. Erzini, 1997. Weight-length relationships for selected fish species of the small-scale demersal fisheries of the south and south-west coast of Portugal. Fish. Res. 30:253-256.
  28. Kamara, A.B., 1977. A list of the estuarine and marine fishes and some shellfishes of Sierra Leone, with their common names in either Krio or English. p. 47-56. A: W. Okera (compl.) Bulletin of the Institute of Marine Biology and Oceanography. Vol. 2. Núm. 1. Fourah Bay College, University of Sierra Leone, Sierra Leone.
  29. Ofori-adu, D.W., 1988. List of fishes, shellfishes and other marine food resources in the Ghanaian coastal waters. Mar. Fish. Res. Tech. Pap. Núm. 1. 43 p.
  30. Osório, B., 1891. Estudos ichtyológicos acerca da fauna dos domínios portugueses na Africa, 3a. nota: Peixes marítimos das ilhas de S. Thomé, do Princípe e ilhéo das Rolas. J. Sci. Math. Phys. Nat. 2(6):97-139.
  31. Osório, B., 1898. Da distribuição geográfica dos peixes e crustáceos colhidos nas possessões portuguesas da África Occidental e existentes no Museu Nacional de Lisboa. J. Sci. Math. Phys. Nat. 5(19):185-207.
  32. Re', P., 1977. The eggs and planktonic stages of Portuguese marine fishes. 1-Ichtyoplankton from the coast of Algarve (May, 1977). Arq. Mus. Bocage (Ser. 2a) 7(3):23-51.
  33. Rogers, S.I. i R.S. Millner, 1996. Factors affecting the annual abundance and regional distribution of English inshore demersal fish populations: 1973 to 1995. ICES J. Mar. Sci. 53:1094-1112.
  34. Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres, la Gran Bretanya. 524 p.
  35. Sanches, J.G., 1991. Catálogo dos principais peixes marinhos da República de Guiné-Bissau. Publicações avulsas do I.N.I.P. Núm. 16. 429 p.
  36. Swaby, S.E. i G.W. Potts, 1990. Rare British marine fishes - identification and conservation. J. Fish Biol. 37 (Suppl. A):133-143.
  37. Veiga, P., J. Ribeiro, J.M.S. Gonçalves i K. Erzini, 2010. Quantifying recreational shore angling catch and harvest in southern Portugal (north-east Atlantic Ocean): implications for conservation and integrated fisheries management. J. Fish Biol. 76:2216-237.
  38. Wheeler, A.C., N.R. Merrett i D.T.G. Quigley, 2004. Additional records and notes for Wheeler's (1992) List of the Common and Scientific Names of Fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 65 (Supplement B): 1-40.
  39. Zannou, L.H., 1985. Liste de quelques espèces animales des eaux marines de la République populaire du Benin. Projet des Pêche Maritime Artisanale. Direction des Pêches, Cotonou, Benín.
  40. Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  41. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  42. Bell, J.D. i M.L. Harmelin-Vivien, 1983. Fish fauna of French Mediterranean Posidonia oceanica seagrass meadows. 2. Feeding habits. Tethys 11:1-14.
  43. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  44. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  45. De Pirro, M., G.M. Marchetti i G. Chelazzi, 1999. Foraging interactions among three benthic fish in a Posidonia oceanica reef lagoon along the Tyrrhenian Coast. J. Fish Biol. 54:1300-1309.
  46. Djabali, F., B. Brahmi i M. Mammasse, 1993. Poissons des Côtes Algériennes. Pelagos, Bulletin de l'Ismal (Bulletin de l'Institut des Sciences de la Mer et de l'Aménagement du Littoral). Numéro special, 215 pàgines.
  47. Dulcic, J. i M. Kraljevic, 1996. Weight-length relationship for 40 fish species in the eastern Adriatic (Croatian waters). Fish. Res. 28(3):243-251.
  48. Economidis, P.S., 1973. Catalogue of the fishes of Greece. Reprinted from Hellenic Oceanology and Limnology, Praktika of the Inst. of Ocean. and Fishing Research, vol. 11 (1972).
  49. Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  50. Thomopoulos, A., 1956. Sur quelques oeufs planctoniques de téléostéens de la baie de Villefranche II. Pêches du mois de Septembre. Bull. Inst. Océanogr. Monaco (1043):1-15.
  51. Gordoa, A., B. Molí i N. Raventós, 2000. Growth performance of four wrasse species on the north-western Mediterranean coast. Fish. Res. 45:43-50.
  52. Koutrakis, E.T., A.A. Kallianiotis i A.C. Tsikliras, 2004. Temporal patterns of larval fish distribution and abundance in a coastal area of northern Greece. Sci. Mar. 68(4):585-595.
  53. Letourneur, Y., S. Ruitton i S. Sartoretto, 2003. Environmental and benthic habitat factors structuring the spatial distribution of a summer infralittoral fish assemblage in the north-western Mediterranean sea. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 83(1):193-204.
  54. Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editor), Roma, Itàlia. 244p.
  55. Pinnegar, J.K. i N.V. Polunin, 2000. Contributions of stable-isotope data to elucidating food webs of Mediterranean rocky littoral fishes. Oecologia 122:399-409.
  56. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  57. Saad, A., 2005. Check-list of bony fish collected from the coast of Syria. Turkish Journal of Fisheries and Aquatic Sciences 5: 99-106.
  58. Bauchot, M.-L. i J.-P. Quignard, 1979. Labridae. P. 426-443. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
  59. Hureau, J.-C. i T. Monod (eds.), 1979. Supplement. Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean. p.339-394. A J.-C. Hureau i Th. Monod (eds.) Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean.United Nations Educational Scientific and Cultural Organization (UNESCO), París, França. Vols 1-2. 683 p.
  60. 60,0 60,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier, 2000. Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Ciutat de Mallorca. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 8427360134. Planes 199-200.


BibliografiaModifica

  • Bauchot, R. i M.L. Bauchot, 1978. Coefficient de condition et indice pondéral chez les téléostéens. Cybium (4):3-16.
  • Biagi, F., S. Gambaccini i M. Zazzetta, 1998. Settlement and recruitment in fishes: the role of coastal areas. Ital. J. Zool. 65 (Suppl.):269-274.
  • Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City (Estats Units). 941 p.
  • Cataudella, S., M.V. Civitelli i E. Capanna, 1973. The chromosomes of some mediterranean teleosts: Scorpaenidae, Serranidae, Labridae, Blennidae, Gobiidae (Pisces: Scorpaeniformes, Perciformes). Boll. Zool. 40(3-4):385-389.
  • Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid)
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Macpherson, E., A. García-Rubies i A. Gordoa, 2000. Direct estimation of natural mortality rates for littoral marine fishes using populational data from a marine reserve. Mar. Biol. 137(5-6):1067-1076.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River (Nova Jersey, Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Parenti, Paola, i John E. Randall 2000. An annotated checklist of the species of the Labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyological Bulletin of the J. L. B. Smith Institute of Ichthyology, núm. 68. J. L. B. Smith Institute of Ichthyology. Rhodes Univ., Grahamstown, Sud-àfrica. 97.
  • Pisano, E., S. Rossetti i M. Vacchi, 1994. Karyotypic variability in the Mediterranean rainbow wrasse Coris julis (Linnaeus, 1758). p. 58. A: Abstr. VIII Congr. Soc. Europ. Ichthyol., Oviedo.
  • Randall, J.E., 1999. Revision of the Indo-Pacific labrid fishes of the genus Coris, with descriptions of five new species. Indo-Pacific Fishes (29):74 p.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Van der Land, J.; Costello, M.J.; Zavodnik, D.; Santos, R.S.; Porteiro, F.M.; Bailly, N.; Eschmeyer, W.N.; Froese, R. (2001). Pisces, a: Costello, M.J. et al. (Ed.) (2001). European register of marine species: a check-list of the marine species in Europe and a bibliography of guides to their identification. Collection Patrimoines Naturels, 50: pp. 357-374.
  • Vassíliev, V. P. «Chromosome numbers in fish-like vertebrates and fish» (en anglès). Journal of Ichthyology, 20, 3, 1980, pàg. 1–38. ISSN: 0032-9452.
  • Vitturi, R., E. Catalano, A. Maiorca i T. Carollo, 1988. Karyological studies in Coris julis (Pisces, Labridae). Genetica 76(3):219-223.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.


Enllaços externsModifica